1eres conferències Cannabmed a Barcelona
Llista de continguts
- El sistema endocannabinoide, el CBD i el THC
- La dosificació dels cannabinoides
- La importància de la relació entre metges i pacients
- Extraccions del cànnabis terapèutic
- Utilitzar cànnabis en el cas de l'epilèpsia infantil
- El cànnabis i el càncer
- Testimonis de pacients
- La reducció dels riscos associats amb el consum de cànnabis
Una part de l'equip Alchimia va anar a Barcelona els dies 15, 16 i 17 de desembre de 2016 per assistir al seminari i a les conferències de la 1era edició de la Cannabmed, un esdeveniment que va reunir a pacients i metges per parlar sobre l'ús terapèutic de la planta de cànnabis.
Organitzat per la Fundació ICEERS, amb el suport de la Fundació Canna i la Fundació Alchimia Solidària, la Cannabmed es va dur a terme en la Universitat Autònoma de Barcelona. Cada conferència es va complementar amb una llarga sessió de preguntes per part del públic. Una part d'aquest públic també va ser convidat a reunir-se per separat en petits grups de treball per debatre sobre temes més específics.
En lloc d'un resum de cada intervenció, que podria ser massa llarg, us oferim aquest extracte amb una selecció dels moments que hem escollit amb la informació que ens sembla més interessant per compartir amb tots vosaltres :
El sistema endocannabinoide, el CBD i el THC
Sobre el sistema endocannabinoide, José Carlos Bouso ens recorda que la seva funció principal és reduir la inflamació i les lesions corporals. Aquesta acció és possible gràcies als receptors de cannabinoides CB1 que es troben en les cèl·lules pre-sinàptiques, on faciliten la inhibició dels neurotransmissors, però també a través dels receptors de cannabinoides CB2, relacionats principalment amb el sistema immunitari.
En aquest sentit, és important tenir en compte que l'activació dels receptors CB2 produeix un efecte immunomodulador mitjançant la regulació de l'activitat del sistema immunitari, i no immunosupressor com es creia abans.
Actualment, el cannabinoide més estudiat a nivell terapèutic es el Cannabidiol (CBD). Però, el Dr. García de Palau recorda que mai s'ha d'oblidar el THC, que és més eficaç que el CBD per a nombroses patologies.
Per exemple, per alleujar al dolor, el THC té moltes més propietats analgèsiques que el CDB, encara que aquest últim sigui un millor antiinflamatori. Els millors resultats per alleujar el dolor s'obtenen sovint amb una relació de THC/CBD 1/1. Un altre exemple, per lluitar contra les nàusees i els vòmits, les dosis baixes de THC són més eficaces que les dosis altes de CBD.
Però el CBD també té considerables propietats terapèutiques. Encara que tingui molt poca afinitat amb els receptors CB1 i CB2, actua sobre molts altres tipus de receptors: 5HTA1 (relacionat amb la serotonina, el que explica, en gran part el seu efecte ansiolític), TRPV 1-2-3-4 (sobretot relacionats amb la percepció del dolor), però també els receptors GPR-55, GPR-18, GPR-119... dels quals la ciència encara no ha acabat d'estudiar totes les propietats.
No obstant això, el Dr. Fernando Caudevilla recorda que el cànnabis no és una panacea o un producte miraculós, i que no sempre és la millor opció de tractament. Per exemple, en el cas del glaucoma existeixen fàrmacs més eficaços i més fàcil d'utilitzar que el cànnabis. També constatem que els cannabinoides s'utilitzen sovint per tractar diferents símptomes en lloc de les malalties.
La dosificació dels cannabinoides
Tot i que la dosificació dels cannabinoides pugui variar considerablement depenent de la patologia, els metges han pogut donar algunes pistes resultants de la seva experiència amb els pacients. Per norma general, es comença el tractament per Cannabidiol (CBD), afegint THC en dosis molt petites per després adaptar la dosificació segons els resultats.
Per al CDB, és possible iniciar el tractament amb 0,5 mg / kg / dia. La dosi màxima no està molt definida i alguns pacients consumeixen més de 1500mg al dia. Pel que fa al THC, és primordial començar per dosis molt petites per després augmentar de manera progressiva fins a arribar entre 0,5 i 3 mg / kg / dia.
Aquestes dosis s'han de dividir en dues o tres preses al llarg del dia. Cal trobar la relació CBD/THC que millor convingui a cada pacient.
El Dr. García de Palau afegeix que podríem classificar els pacients que inicien un tractament amb cànnabis en tres grups: els que no han consumit mai cànnabis, els que ja el consumeixen per altres motius que no siguin terapèutics, i els antics consumidors que ja coneixien la planta però que ja no la consumeixen.
Aquesta última categoria de persones es revela ser més fàcil per als metges. Són pacients que no corren el perill de ser sorpresos pels efectes del cànnabis, contràriament a les persones que mai han consumit cànnabis. Per als consumidors recreatius, el problema és que la tolerància als cannabinoides pot variar considerablement d'una persona a una altra. No és fàcil calcular la dosi de cannabinoides que s'ha de prescriure a nivell terapèutic a un pacient que comença el dia fumant un porro.
El Dr. García Palau afegeix que la vaporització del cànnabis a una temperatura màxima de 230ºC és la manera més eficaç per consumir el cànnabis medicinal. Té un efecte immediat i és fàcil de dosificar. Fins i tot en el cas de càncer de pulmons es pot utilitzar la vaporització.
La via oral és una alternativa, però la pitjor biodisponibilitat dels cannabinoides per aquesta via obliga a consumir 2,5 vegades més de cànnabis. Per contra, l'efecte serà més durador en el temps. Per aquest motiu alguns pacients prefereixen consumir el cànnabis d'aquesta manera.
La importància de la relació entre metges i pacients
Un dels temes principals de les conferències va ser la defensa del dret dels pacients. Es va parlar principalment de la importància per a ells de poder escollir el tractament que millor els convingui, un dret que, sovint, fins i tot els metges no compleixen.
El Dr García de Palau també lamenta que no es faci cap curs sobre les diferents alternatives que ofereix la medicina complementària durant els anys de formació universitària en medicina, un fet que explica, en part, perquè els seus col·legues saben tan poc sobre el cànnabis terapèutic.
El metge remarca la importància de la relació de confiança que s'ha d'establir entre el pacient i el seu metge. Cal que el pacient se senti escoltat i entès, que hi hagi feeling entre els dos. Malauradament, molts metges han perdut el costat humà de la seva professió i no es prenen el temps de conèixer als seus pacients.
D'altra banda, el Dr. Joan Parés, va voler agrair la tasca que fan els Clubs de Cànnabis que substitueixin, en part, als metges, perquè ajuden als pacients assessorant i permetent al mateix temps, obtenir el seu tractament.
Una qüestió important que s'ha plantejat en diverses ocasions és la manca d'extractes estandarditzats dels cannabinoides en el mercat, que obliga els pacients a provar molts productes, de més o menys bona qualitat, fins a trobar el producte que funcioni. I si troben el producte amb la formulació que s'adapti millor a ells, els pacients s'enfronten sovint a un altre problema: la manca d'estoc o fins i tot, la retirada sobtada del producte i la impossibilitat de trobar un altre producte amb unes característiques similars. És essencial que els pacients puguin tenir accés permanent als extractes estandarditzats, com en el cas dels altres medicaments.
Extraccions del cànnabis terapèutic
Al final del matí de divendres, vam poder escoltar la interessant conferència de Xavier Nadal, cap del departament d'extraccions de l'empresa Phytoplant, sobre les diferents tècniques de creació de concentrats de cannabinoides, així com sobre les tècniques més adaptades per a l'ús terapèutic.
De manera general, el protocol d'extracció i purificació dels cannabinoides és el següent:
- Descarboxilació del material vegetal (120°C durant 1 hora).
- Extracció dels principis actius mitjançant l'ús de fluids supercrítics o solvents orgànics, seguida de l'evaporació d'aquests fluids o solvents.
- Winterització : Dissolució de l'extracció en etanol i la congelació a -20ºC per precipitar i eliminar les substàncies no desitjades (ceres...). Extracció de l'etanol per evaporació.
- Cromatografia de l'extracte winteritzat per obtenir extracte purificat. Evaporació del solvent de purificació per aconseguir la fracció purificada.
- Dissolució de fraccions de l'extracte purificat en un primer solvent (polar o apolar) per filtrar qualsevol material insoluble, i l'eliminació d'aquest solvent per evaporació.
- Repetir aquesta operació amb un altre solvent (polar o apolar) per obtenir els cannabinoides en la seva forma pura.
Xavier Nadal va seguir amb les principals tècniques d'extraccions de cannabinoides disponibles fins a la data:
- Les extraccions per infusió en la llet o en aigua, amb l'ajuda d'emulsionants com ara la lecitina o la ciclodextrina, així com l'extracció per maceració directa de la marihuana en oli vegetal (d'oliva, coco...): són mètodes per a l'ús terapèutic però han de ser els mateixos pacients els que les facin.
- Les extraccions amb utilització de solvents orgànics líquids, per percolació o maceració: aquesta tècnica és possible per a l'ús mèdic si s'utilitza etanol de qualitat alimentària (no desnaturalitzat!)
- Les extraccions amb solvents orgànics líquids, utilitzant la calor (Soxhlet...): és millor evitar-les ja que poden deteriorar el THC en CBN.
- Les extraccions amb gas butà o propà: es poden utilitzar si el gas és de qualitat alimentària però comporten riscos d'explosió.
- Les extraccions al CO2 en fase líquida, subcrítica o supercrítica: són ideals per a l'ús medicinal ja que estan lliures de residus de solvents si el CO2 és de qualitat alimentària.
Xavier Nadal descriu les millors tècniques d'extracció i de purificació dels cannabinoidesHi ha diferents tècniques d'extracció acceptables per a l'ús terapèutic, sent la millor l'extracció amb CO2, però després de l'extracció queda una etapa molt més complexa: la purificació del producte. Es pot realitzar de tres maneres diferents:
- Purificació per cromatografia (sòlid-líquid o líquid-líquid)
- Purificació per recristal·lització (o formació de derivats i recristal·lització, com és el cas del THC en el qual la molècula ha de ser modificada si es volen formar cristalls de THC)
- Purificació per destil·lació molecular
Entre aquestes diferents tècniques, només la destil·lació molecular s'hauria d'utilitzar per crear extraccions per a l'ús medicinal, perquè els altres mètodes utilitzen diferents solvents orgànics. Actualment, la tècnica més eficaç és una forma particular de destil·lació molecular anomenada "la destil·lació en recorregut curt" (short path distillation).
Xavier Nadal va plantejar un problema important, el dels pesticides, metalls pesants, micotoxines i altres contaminants que es troben també concentrats en les extraccions. Per tant, és fonamental que el cultiu, l'assecat i l'emmagatzematge de la matèria vegetal es realitzin en les millors condicions possibles i que el resultat final de l'extracció sigui controlat en un laboratori.
Utilitzar cànnabis en el cas de l'epilèpsia infantil
A primera hora de la tarda del dissabte es va parlar de la lluita dels pares amb fills epilèptics per poder cuidar els seus fills amb extractes de cannabis. Entre els conferenciants es trobava el Dr. Antoni Russi, especialista en neurologia i neurofisiologia clínica i actual President de la Liga Española Contra la Epilepsia.
El Dr. Russi, que és un gran expert en l'epilèpsia, va estar acompanyat pel Dr. Mariano García de Palau, que des de fa cinc anys tracta a diversos nens epliléptics amb cannabinoides. El Dr. García de Palau va insistir sobre la importància del Entourage Effect. Està comprovat que el CBD és molt més eficaç quan està acompanyat d'altres molècules naturalment presents a la planta de cànnabis, com els altres cannabinoides o els terpens aromàtics. Aquest Entourage Effect permet disminuir la dosi de CBD en relació al Epidiolex que només conté CBD.
Al costat dels dos metges, vam escoltar els commovedors testimonis de dos families amb nens afectats per diferents formes d'epilèpsia refractària (representen aproximadament el 36% dels casos d'epilèpsia) que es tractaven amb fàrmacs convencionals, i que ara utilitzen el cànnabis per poder disminuir les crisis epilèptiques.
El primer testimoni que vam poder escoltar va ser el de Santi Martínez, pare d'una nena afectada d'esclerosi tuberosa, una malaltia genètica que provoca greus problemes de salut,i l'epilèpsia és una de les principals. Després d'haver provat sense èxit tots els medicaments disponibles, es van reunir amb la Kalapa Clínic i el Dr. García de Palau al desembre de 2015.
Des dels primers dies amb el CBD, van disminuir la quantitat de crisis. Més endavant, es va afegir una mica de THC, i es van poder reduir les dosificacions dels anti-epilèptics. Aquests pares cultiven ara les seves pròpies plantes de cànnabis per poder extreure ells mateixos els preuats cannabinoides. El pare explicava com s'ha convertit en jardiner, químic i doctor, per a reduir, a dia d'avui, la quantitat de crisis de la seva filla petita, aproximadament en un 80%.
Tot i les dificultats per organitzar-se, Santi deia que estava satisfet amb la situació actual. Ha trobat tota l'ajuda necessaria per aconseguir aquest resultat, però lamenta que els extractes de cannabinoides no siguin fàcilment accessibles. Ell desitjaria gaudir d'una cobertura mèdica oficial i posa de manifest el valor dels pares de nens epilèptics dient que tenen "molta bateria però poca durada".
Després va parlar la mare de la Laia (una nena de 8 anys), Assumpta Garrido. Quan la Laia tenia 4 mesos, va desenvolupar la síndrome de West que va derivar en una enteropatia amb epilèptica refractària. Davant la impossibilitat de trobar un metge capaç d'informar-los sobre el cànnabis, els seus pares van anar a la Fira Expogrow d'Irun a conèixer al Dr. García de Palau, una mica desorientats per l'atmosfera que es respira en aquesta gran festa del cànnabis...
Cap de les medicines clàssiques estava funcionant, i el neuròleg que tractava a la petita Laia no volia saber res del cànnabis. Els pares van continuar amb les seves investigacions i malgrat el desacord del neuròleg, van decidir començar el tractament amb cànnabis.
Sota la supervisió del Dr. García de Palau, ells mateixos van començar a donar CBD a la seva filla, i van poder observar grans canvis des del principi. Les crisis eren menys freqüents. Aquí també es va poder disminuir la dosificació dels anti-epilèptics convencionals. La qualitat de vida de la família va millorar, gràcies, en gran part, a la reducció de l'ansietat que provocaven les crisis constants.
Però la mare lamenta que la situació no sigui més fàcil per a ells. Van haver de prendre aquesta decisió en contra del dictamen del neuròleg. Temen ser denunciats i perdre la custòdia de la seva filla. A més, el preu del CBD és encara molt elevat i la majoria dels pares no saben on comprar el CBD ni com s'ha d'usar, i per tant no s'atreveixen ni tan sols a provar-ho.
Un altre problema que la mare va plantejar és la impossibilitat de viatjar a l'estranger amb els cannabinoides, com es pot fer amb qualsevol altre medicament. I quan els pares han de deixar el seu fill en algun lloc, com per exemple en un centre mèdic, sovint es veuen obligats a mentir ocultant la veritable naturalesa del tractament que administren a la seva filla, dient per exemple, que simplement en tracta d'un suplement dietètic.
Aquests testimonis que es troben amb aquesta situació tan delicada van rebre uns llargs i ben merescuts aplaudiments per part del públic. Un aplaudiment per a ells i pel seu coratge!
El cànnabis i el càncer
El càncer és una altra de les malalties en les que els cannabinoides poden ser útils. De totes maneres, el Dr. Garcia de Palau insisteix sobre el fet de que tot i que els cannabinoides posseeixin propietats anti tumorals observades en animals de laboratori, com en els ratolins, encara no hi ha cap estudi clínic realitzat en humans. Així doncs, considera que encara caldrà un mínim de 10 a 20 anys d'investigació mèdica en aquest camp abans de disposar de dades fiables en les que es puguin basar.
Per contra, és sabut que el THC i el CBD actuen sobre les cèl·lules tumorals a través de dues vies diferents. El CDB és particularment actiu en la lluita contra l'angiogènesi (la formació de sang nova per alimentar el tumor), mentre que el principal efecte del THC és desencadenar l'apoptosi en la cèl·lula tumoral, és a dir, la seva destrucció. Però encara es desconeixen les dosis i els cicles de tractaments a realitzar, en funció del pacient però també del tipus de càncer.
Testimonis de pacients
Durant aquestes conferències, també vam poder escoltar el testimoni de diversos pacients que utilitzen el cànnabis terapèutic per als seus tractaments. Aquest és el cas, per exemple, d'en Sergi Artigas, un informàtic de Barcelona que pateix de dolor neuropàtic crònic després del seu accident de moto el 2004. Després d'haver intentat controlar el dolor amb els fàrmacs convencionals, que creaven molts efectes secundaris, actualment només utilitza el cànnabis.
En Sergi prefereix afegir el cànnabis en la seva dieta (consum per via oral), perquè així els efectes duren molt més temps. Un punt important que es va abordar amb el seu testimoni, és la batalla que sovint ha de portar el pacient amb la seva pròpia família perquè accepti que s'està tractant amb cànnabis.
També vam poder escoltar el testimoni de Ekaitz Agirregoitia, doctor en Biologia i catedràtic de la Facultat de Medicina i Odontologia de la Universitat del País Basc. Aquest metge pateix de colitis ulcerosa, que es tracta diàriament amb els cannabinoides; principalment amb CDB, per les seves popiedades antiinflamatòries, però també perquè és molt sensible als efectes del THC. Sempre és un plaer escoltar Ekaitz, que va fer gaudir al públic amb el seu excepcional sentit de l'humor.
Entre d'altres pacients que van parlar de l'ús medicinal de la planta de cànnabis, també vam poder escoltar Pep López, que pateix d'esclerosi en plaques des de l'any 1992. Durant dos anys va ser el portaveu dels pacients de la Fundació d'Esclerosi. També ens vam retrobar amb la Carola Pérez, una dona molt valenta que presideix l'Observatorio Espanyol del Cannabis Medicinal (OECM) i amb Aurora Sotoca, que pateix d'escoliosi lumbar i cervical. Totes dues també utilitzen el cànnabis per lluitar contra el dolor crònic.
Un altre tema important que es va plantejar va ser el de la qualitat de vida del pacient, que sovint es pot millorar amb els cannabinoides: un millor estat d'ànim, dormir millor, tenir més gana... la qualitat de vida una part integral de la salut. I quan la qualitat de vida del pacient millora, també millora la del seu entorn.
Entre les preguntes del públic, es va plantejar un altre punt: Cal que els pacients "surtin de l'armari" i s'han de mobilitzar, perquè els canvis arribaran gràcies a ells.
La reducció dels riscos associats amb el consum de cànnabis
Una part de les conferències del dissabte van ser per tractar un tema que es refereix tant a l'ús medicinal com a l'ús recreatiu: la reducció de riscos. El Dr. Joan Parés va resumir el bon ús del cànnabis en dos punts principals:
- L'absència d'interaccions negatives amb altres substàncies o medicaments
- La qualitat i les dosis dels productes utilitzats
En relació a la qualitat, malauradament la situació actual fa que sigui difícil controlar la qualitat dels productes utilitzats amb< anàlisis de laboratori per assegurar l'absència de microbis, de metalls pesants, de pesticides i de traces de solvents en el cas d'extraccions. El fet que no hi ha un disseny de la composició dels productes és una altra qüestió que s'ha d'abordar en el context de la reducció de riscos per al consumidor.
Des de fa temps per part d'alguns sectors, el cànnabis pateix una mala imatge, amb informació errònia que circula per internet, amb freqüència entre els propis consumidors, o també per exemple amb les mateixes lleis que estan en vigor. El Dr. Albert Estrada va fer el recordatori d'una trista declaració, que pot semblar evident només per a alguna gent: que moltes persones fan cas només a les lleis per definir si un producte és bo o dolent.
També es va abordar el tema de les addiccions: tots els éssers humans, sense excepció, tenen addiccions. Una addicció no és dolenta en si mateix, és una relació que ens uneix a alguna cosa. Curiosament en relació amb les addiccions, el cànnabis mostra bons resultats com un substitut de les drogues dures com els opiacis, la cocaïna o l'alcohol...
Volem agrair als organitzadors, a tots els ponents i al públic que va participar en aquest primer gran esdeveniment del cànnabis medicinal a Barcelona. Esperem que aquesta Cannabmed hagi estat la primera de moltes altres edicions per poder seguir informant de la millor manera possible a molt més pacients i al personal mèdic.
Articles relacionats
Sobre aquest Blog cannàbic
El present bloc és el bloc oficial del Grow Shop Alchimia. Aquest bloc està dirigit exclusivament a majors de 18 anys.
Per comprar material per a l'autocultiu de cànnabis pots consultar lel nostre catàleg de llavors de marihuana, Growshop i parafernàlia
