Bongs de vidre

Història i origen del Bong:

Es coneix com a Bong tota pipa que permet fumar filtrant prèviament el fum, fent que se submergeixi en aigua en forma de petites bombolles.

Aquest tipus de consum prové sobretot dels Estats Units, que segons s'explica, va importar aquesta forma de fumar amb els soldats de la guerra de Vietnam. Es diu que els pagesos del continent asiàtic, fins a Tailàndia, fumaven amb unes pipes artesanals fabricades amb un tros de canya de bambú, al qual anomenaven "Baung", i els soldats distribuïts per les bases de la regió van començar a utilitzar-les també, adaptant el nom a la seva pronunciació fonètica; així va néixer el concepte "Bong".

Hi ha qui opina que, realment, el primer Bong va ser fabricat a l'Àfrica, molt abans que s'instal·lés com a mètode quotidià de consum a Àsia; existeixen troballes arqueològiques que indiquen que els africans fumaven cànnabis molt abans de l'arribada del tabac a les seves terres. Inicialment, s'utilitzaven piles de brases dins d'un pot enterrat a terra, amb el cànnabis posat damunt d'aquestes brases. Un petit forat a la terra sobre el "sistema" connectava amb un tub, pel qual s'inhalaría.

També es van trobar pipes amb forma de tub, semblant a un "Chillum", com un projecte de Bong primigeni, la qual cosa va fer pensar als investigadors; Per què usarien els africans aquest tipus d'eines ara que s'havia portat la pipa d'aigua per part dels Àrabs (segle XIII)? Tot això indica que en aquestes pipes venien sent usades tradicionalment pels africans. Sobre com se sospita que es feien servir per fumar cànnabis i no tabac? Perquè hi ha evidències arqueològiques que, abans de ser fumat, el tabac es mastegava o s'esnifava, mentre que hi ha proves en les excavacions que el cànnabis es fumava. (Font: "La guia del bong", per Joserra de Cannabiscafe.net)

Bongs de vidre de borosilicat

Hi ha bongs creats amb multitud de materials, des dels més tradicionals fabricats en fusta, fins als fabricats en borosilicat, passant per multitud de gammes intermèdies fabricades en múltiples materials, com plàstic o metall. Si hi ha tanta varietat, llavors, per què els bongs de vidre de laboratori tenen tanta fama, si és el material més fràgil? Per diversos motius: En primer lloc, explicar que el vidre de borosilicat, també anomenat "vidre dur", és el material amb què es fabriquen els estris de laboratori, i està pensat perquè la seva estructura li doni major resistència a la calor i als cops; sumant aquests factors al fet que el gruix de les peces pot oscil·lar de 0.3 fins 0.7 mm, vam guanyar en tranquil·litat, ja que si tenim cura, podrem conservar les nostres peces durant molt de temps.

En segon lloc, perquè el vidre és un material totalment neutre, això és, no reacciona amb la calor, ni desprèn partícules, ni altera el sabor de cap manera, i si es manté net, és d'allò més estèril. De manera que, aquelles persones que decideixin utilitzar-lo com a eina de consum gaudissin de sabors molt purs, sobretot si s'utilitza per vaporitzar, podent diferenciar molt millor els matisos aromàtics de cada varietat, en comparació amb fumar-los. A més, a nivell medicinal, resulta molt adequat, per tot el que hem comentat anteriorment; permetrà a l'usuari estar segur que no inhala cap element no desitjat, partícula o resta, que pugui empitjorar el seu estat o interferir en el benefici esperat. En tercer lloc, és molt senzill de netejar, ja sigui usant alcohol i sal, productes específics a força de cítrics o un desgreixador biodegradable tipus KH7 i un raspall.

Qualsevol de les tres maneres el deixaran com nou amb poc esforç. Finalment, perquè és una cultura en si mateixa, que se sosté gràcies a l'artesania; les peces de major qualitat es fabriquen a mà i són úniques, tot i que formin part d'un lot de diverses peces iguals; els detalls mai són iguals i totes gaudeixen d'una qualitat immensa, a més de contenir una gran personalitat pròpia que et captivarà. Dins d'aquesta gamma separarem les peces en transparents o "tipus científic" i les de colors, anomenades "heady glass".

Bongs Grace Glass:

A més dels fabricants artesanals, hi ha empreses que han automatitzat els processos de fabricació, traient peces perfectes per al no iniciat, ja que combinen un preu molt ajustat amb una qualitat suficient per gaudir d'un consum en Bong satisfactori. Algunes d'aquestes empreses s'orienten només a vendre bongs de disseny simple, de tipus tub; altres es llancen a fabricar sistemes complexos de filtrat que, en intentar fer-se "a màquina" no respecten la qualitat que haurien d'oferir, i que ofereixen massa resistència a ser buidats, donant una experiència insatisfactòria. Entre tot aquest mar d'empreses de parafernàlia (la majoria provinents de la Xina) apareix Grace Glass, que combina complexos sistemes de filtrat juntament amb una bona qualitat de fabricació, sumat a uns preus d'allò més temptadors. A més, el seu acabat amb tocs de vidre de color, tant translúcid com opac els donen un toc d'allò més al·lucinant. Vegem els diversos tipus de filtrat que incorporen i el seu funcionament.

• Tub de baixada de la cassoleta fins a l'aigua o "Downstem" en terminologia anglosaxona, micro perforat a la punta que queda submergida. Això augmenta la quantitat de bombolles produïdes, i per tant, la filtració i refredament i hidratació del fum/vapor.
• Percolador de braços, és a dir, un compartiment en el tub incorpora fins a 18 tubs amb un o dos petits forats, de manera que obliga al flux a dividir-se i sortir distribuït en forma de moltes i petites bombolletes. N'hi ha de deu braços, els mateixos però dobles, és a dir, un sobre l'altre, duplicant el recorregut i el filtrat. N'hi ha de 18 braços, amb els tubs situats en 2 cercles concèntrics, concentrant molt la sortida del flux generant moltes bombolles. Seria el cas del model G 302 de Grace Glass. N'hi ha de 16 braços repartits en 4 sets de 4 tubs, formant 4 arestes de formació de bombolles.
• Percolador en espiral, que augmenta el recorregut del flux, fent-ho pujar fins al punt superior del sistema, per després fer-ho sortir a través de dos braços que formen una espiral al voltant de l' "eix central", per desembocar dins l'aigua. Això permet refredar el fum/vapor amb l'ajuda de l'aire, i finalment amb la de l'aigua, augmentant la condensació i retenció de partícules. Parlem del Grace Glass Bong G 224.

A més, també ens beneficiarem de les campanes situades en última instància, sobre l'últim percolador, que permet que el flux de fum/vapor es concentri, agafant densitat i augmentant el gust abans de ser inhalat; frena el fum després de tant viatge per augmentar la qualitat del resultat final.

Finalment, per sobre de tot el sistema de filtrat trobem tres esquerdes dins del tub, ("ice pinches" en anglès), que sostindran uns pocs glaçons disminuint la temperatura al màxim. I encara que pugui semblar tot molt psicodèlic i complicat, recordem que a major filtrat, major hidratació i refredament, és a dir, menor impacte per a la nostra salut, però a més, també aconseguirem sabors increïbles, i com no, si es desitja, cecs poderosos, podent consumir una petita quantitat (o no tan petita) d'una sola calada.

Usar els bongs amb marihuana:

Veiem doncs que els bongs de vidre, especialment els de major qualitat, estan intrínsecament relacionats amb la marihuana, la qual cosa resulta lògic, ja que han estat dissenyats perquè el consumidor pugui treure el millor de les seves varietats favorites, quant a sabor i efecte, i per descartar tot el negatiu del consum, especialment si el fem servir amb fum. Pel que fa a usar un Bong com si es tractés d'un vaporitzador de cànnabis, cal tenir en compte que, en no haver-hi combustió, no serà necessari tant filtrat, és a dir, tants percoladors, perquè no cal eliminar aquest sabor a cremat . Normalment, per a qui vulgui iniciar-se, es recomanen tubs senzills, sense molt filtrat (1 percolador o fins i tot cap) d'aproximadament 500 ml de capacitat.