El Cannabis et fa més creatiu?

Marihuana, font d’inspiració per als músics.

Tote Orozco - Cànnabis i creativitat

Tote Orozco – Cànnabis i creativitat

No és cap secret que, molt sovint, el cànnabis i les arts van estretament relacionades, i si parlem del món de la música això queda molt més marcat encara, gràcies a que avui dia, els artistes que la consumeixen són cada vegada més oberts respecte al seu ús i suport.

I és que al llarg de la història un munt de bandes han estat conegudes pel seu amor a aquesta planta, sigui per potenciar la seva creativitat, com a símbol de protesta o simplement per plaer, des dels temps de l’auge del jazz fins al pop més “teen”.

La veritat és que la marihuana vola amb la música des de principis de segle XX, de la mà d’artistes tan famosos com Count Basie, Dizzy Gillespie, Louis Armstrong, Miles Davis o Ray Charles, que des de principis dels anys 20 (fins i tot una mica abans ) fins als 50, la utilitzaven per inspirar-se en els seus concerts, per compondre i per relaxar-se i sentir la música, a més de per oblidar-se del cansament de les seves dures vides, aportant un color especial als seus shows.

El fet que la planta fos usada només en els cercles de músics negres, i es relacionés amb un estil de vida salvatge i esbojarrat, va propiciar que un cop es decidís prohibir el 1923 (New Orleans) l’estat iniciés persecucions basades en el racisme, acusant indistintament a tot home o dona de raça negra.

Tyler Merbler - The Beatles

Tyler Merbler – The Beatles

Uns anys més tard, la marihuana arriba al seu màxim apogeu a la història gràcies al moviment contracultural de la mà de la moguda “Hippy”, tant a Califòrnia com al psicodèlic Regne Unit.

Monosnaps - Bob Marley

Monosnaps – Bob Marley

És just en aquest moment en què neixen bandes com Pink Floyd, Charles Mingus, els Rolling Stones, The Doors, Jimmy Hendrix (i el seu clàssic anomenat igual que la Marihuana Purple Haze), o Bob Dylan, de qui es diu que va iniciar a els mateixos The Beatles en el món del “fumeta”.

En aquesta època també neix a Jamaica la música Reggae, fruit de l’evolució de l’Ska, el Rocksteady,  el Rnb, inspirat pels dolços aromes de cànnabis que suraven per l’illa, cortesia de la tradició religiosa del rastafirisme.

Aquest moviment va ser impulsat per grans cantants jamaicans com Peter Tosh, Lee Scratch Perry o Bob Marley, omplint multitud de caps amb missatges d’amor i pro humanitat, però també de moltes altres coses, especialment relacionades amb la vida a l’illa i el mateix moviment i creences Rastafari.

Actualment, artistes de totes les classes i estils musicals consumeixen obertament marihuana, especialment en el món del Hip Hop Americà, amb exponents com Snoop Dog, Red Man, Method Man, Whiz Kalifa o el ja difunt 2Pac, defensant-la com a eina de supervivència al carrer, a més de com a droga predilecta per connectar amb les muses del rap.

I és que s’ha arribat a un punt en què l’herba ha aconseguit expandir-se en la generació pop més juvenil, de la mà de Justin Bieber, Rihanna o Miley Cyrus, que fan ús d’ella sobretot per publicitar-se, guanyar fama i sortir a les notícies, a diferència dels primers músics esmentats, que la veien més com una eina terapèutica i de creació.

Marihuana: realment potencia la creativitat?

És una opinió pública entre els artistes que consumeixen cànnabis que aquesta planta els ajuda a estimular la seva creativitat, a expressar-se amb més claredat i facilitat, però… això és cert? o es tracta només d’una sensació compartida? Un estudi fet per científics londinencs l’any 2011 va arribar a la conclusió que les persones que han consumit cànnabis sativa tenen la capacitat de crear connexions entre idees i conceptes dissociats, que no relacionarien en un estat normal de pensament (o de sobrietat, com es vulgui anomenar), fent funcionar la ment de manera semblant a quan s’és creatiu, però que aquest efecte només es produïa en persones que inicialment no eren especialment creatives.

És a dir, que l’herba pot facilitar l’escriptura de lletres més poètiques o interessants, així com la composició de millors melodies en aquells moments en què no ens inspirem i no ens surt res, relaxant-nos i permetent pensar de manera diferent. Alguns músics afirmen, a més, que sota els efectes d’un porro senten la música de forma diferent, així que escoltar les seves cançons a l’estudi després de consumir cànnabis forma part del seu procés creatiu, ajudant-los a valorar el seu treball, afinant-lo al màxim.

Per confirmar això, un altre grup d’investigadors va realitzar un estudi l’any 2008, analitzant l’activitat cerebral de persones que havien consumit marihuana, descobrint que augmentava en les àrees relacionades amb com sentim les coses. D’aquesta manera, el cànnabis feia que les persones es concentressin en la música, sentint-la més intensament.

Allan Ajifo - Activitat cerebral i cànnabis

Allan Ajifo – Activitat cerebral i cànnabis

Les notes se senten més clares i nítides, i els canvis en el so es perceben amb més facilitat. En conclusió, que aquestes modificacions en la funció cerebral poden ser les causants del canvi en la percepció i comprensió de les cançons, la qual cosa explica per què molts músics es valen d’aquesta planta per treballar.

Però no tot són avantatges, ja que fumar marihuana també produeix uns altres tipus d’efectes no tan beneficiosos, fent que canviï la nostra percepció de la realitat i disminuint la nostra capacitat d’atenció. Per aquest motiu, si fumem en excés és probable que acabem amb un munt de bones idees que mai arribin a fer-se realitat, per estar massa dispersos.

Grans dones i la marihuana

Carl Van Vechten, 1949 - Alice B. Toklas

Carl Van Vechten, 1949 – Alice B. Toklas

Encara que de vegades pugui semblar que l’herba és una qüestió d’homes, en ser aquests molts més propensos a mostrar el seu consum obertament, la veritat és que també hi ha una gran quantitat de cultivadores i amants de la marihuana en tots els sectors de la societat, i a més moltes d’elles han estat claus per a la cultura, a molts nivells, gràcies a la seva mentalitat i al seu llegat.

I és que ja al segle XIX ja es feia servir la marihuana de forma terapèutica per a moltes coses, sent el màxim exponent de l’època la Reina Victòria d’Anglaterra, que es valia dels seus beneficis per pal·liar els dolors menstruals.

La següent dona a destacar és Alice B Toklas, companya de la poeta americana Gertrude Stein i amiga d’artistes com Ernest Hemingway, Picasso (també consumidor d’haixix, especialment per treballar) o Matisse, que es va guanyar el seu lloc en la història cannàbica en publicar en un llibre que barrejava les seves memòries amb receptes de cuina, la primera recepta de brownie cannàbic”, elaborat a base de fruites, nous, espècies i marihuana.

Si avancem fins als 70′, ens topem amb Barbra Streissand, que des de llavors afirma utilitzar la planta amb fins recreatius. I és que ha explicat en algunes entrevistes que, durant un dels concerts de Frank Sinatra i el Rat Pack, mentre ells bevien, ella fumava el seu cigar de cànnabis, gaudint de la funció. Una altra artista coneguda que afirma consumir marihuana amb moderació és Whoopie Goldberg, que afirma que es va fumar un porro abans de guanyar l’Oscar per la seva interpretació en la pel·lícula Ghost, per calmar els nervis abans del discurs d’agraïment.

Ja més propers a l’actualitat, ens trobem amb Oprah Winfrey, presentadora de TV adorada pels nord-americans, que en una entrevista va afirmar haver-la provat. També l’escriptora, poetessa i activista pels drets civils Maya Angelou ha mostrat en més d’una ocasió la seva obertura davant l’ús de la marihuana.

En el món de la política ens trobem amb Hillary Clinton, que afirma en les seves memòries haver menjat brownies amb el seu marit, així com haver provat algun porret als 60, i que va defensar obertament la marihuana medicinal el 2007 al donar suport a la segona major entitat de suport al càncer d’USA, la “Leukemia and Lymphoma Society“. A més, també va defensar la postura d’acabar amb les batudes en estats en els que el cànnabis medicinal era legal.

I ja en plena actualitat trobem multitud d’actrius i cantants que afirmen consumir cànnabis per plaer, com Cameron Diaz, Alanis Morissette, Lady Gaga, Norah Jones, Madonna, Drew Barrimore, Kirsten Dunst… entre d’altres.

Jeff Drongowski - Norah Jones

Jeff Drongowski – Norah Jones

Científics que van usar el cànnabis

Per acabar, comentar que no solament el món de l’art s’ha nodrit de les aportacions creatives del cànnabis, en el món de la ciència i la tecnologia també han existit personatges que han utilitzat la planta amb fins d’exploració de la ment, i per potenciar les seves investigacions.

Sens dubte, el primer de la llista és Carl Sagan, que amb el seu gran amic i psiquiatre Lester Grinspoon, (amb la varietat de marihuana Dr Grinspoon creada en el seu honor com a gratitud per les seves investigacions sobre l’eficàcia i seguretat del cànnabis medicinal) va fumar tota la marihuana que va voler.

Johann Edwin Heupel - Carl Sagan

Johann Edwin Heupel – Carl Sagan

Aquest cosmòleg doctorat en Astrofísica i Astronomia, prolífic escriptor, divulgador, creador de la sèrie Cosmos, i gran ment en general gaudia fumant herba en la seva intimitat, arribant a afirmar que la marihuana li havia obert les portes al coneixement profund de l’univers.

A més, el 1969 va publicar un assaig sota el pseudònim de Mr.X en què defensava i donava suport a la legalització del cànnabis, ja que segons el seu criteri, aquesta substància augmenta la serenitat i estimula l’autoconeixement, fent-nos més sensibles i fomentant la companyonia, ajudant-nos a sobreviure en el món actual.

I qui no ha sentit la història que Steve Jobs i Bill Gates fumaven marihuana als 70? Tot un clàssic.

Jutgeu vosaltres mateixos, ja que no diem que el cànnabis sativa per si sol sigui la clau màgica cap a la comprensió absoluta de la realitat, per triomfar a la vida o per aconseguir ser el millor músic de la història, però fa pensar que el fet de que moltes grans ments l’hagin usat per veure més enllà dels seus límits, aportant grans coses a la humanitat, no creieu?

 

Fonts:

25 d'octubre de 2017 | Notícies del món cannàbic
0 Comentaris


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *