Cultiu de marihuana amb compost casolà

Què és el compost?

El compost és un òptim adob orgànic que resulta de la descomposició controlada de qualsevol material orgànic, sòlid o semi-sòlid. Diversos microorganismes s'encarreguen de degradar els residus orgànics fins a convertir-los en un producte assimilable per les plantes de marihuana.

El compost es pot comprar en diferents estats, a la naturalesa el procés de fabricació es realitza per si només, si ho fem de manera casolana a més d'obtenir un ric adob per a les nostres plantes de marihuana, reciclem les deixalles orgàniques col·laborant activament en el benestar del planeta.

Procés de compostatge
SIGProcés de compostatge

Com utilitzar el compost

Utilització en test per al cultiu de marihuana en exterior. La proporció serà d'una part de compost per tres de terra lleugera en nutrients per a plantes de marihuana. En cultius llargs d'exterior es pot fer una segona aplicació en l'últim trasplantament, sempre tenint en compte que el compost sigui madur, si no és així convé no enterrar-lo perquè no entri en contacte amb el tronc i les arrels.

Cucs fent feina el substrat
Cucs fent feina el substrat

Utilització en test interior. S'aplica la mateixa proporció que en els testos d'exterior. És molt important comprovar que el compost estigui madur i lliure de fongs, mosques de la fruita o paràsits, ja que les condicions d'un armari de cultiu són òptimes per a la procreació de plagues en la marihuana.

Utilització en Terra Mare. Quan es té la sort de disposar d'un hort amb un espai dedicat a l'autoproducció de marihuana, el compost pot ser el nostre millor aliat. Podem fer almenys tres aplicacions anuals, a raó de 2 quilos de compost per m2. La primera es pot efectuar després de collir la marihuana, el compost pot ser fresc, de només 2/3 mesos, els microorganismes de la terra faran el seu treball de descomposició i si es donen les condicions, els cucs acudiran a tan ric menjar. La segona aplicació es farà un parell de setmanes abans de germinar les llavors, convé que el compost estigui madur i lliure de patògens, es barreja amb la terra de l'espai a cultivar fins que sigui homogènia. La tercera aplicació s'efectua quan la planta tingui almenys un parell de mesos de vida, el compost ha d'estar madur i convé evitar el contacte directe amb tronc i arrels.

Micro vida beneficiosa
Micro vida beneficiosa

Utilització en cultiu de Guerrilla. En el cultiu de guerrilla la facilitat en el transport de materials és molt apreciada, podem obtenir compost al mateix bosc o zona de camp poc transitada on cultivem. Igual que amb l'elaborat a casa, convé tamisar i aplicar el compost resultant. Pel lixiviat que produeix la pluja, potser no contingui tants micro i macro nutrients com el compost casolà, però aportarà una bona estructura al sòl disminuint la necessitat d'aigua.

Ús com a humus. aplicant una capa de compost molt madur a la part superior de la terra evitem el naixement d'herbes que competeixin amb la marihuana, serveix com a adob orgànic lleuger i evita que les radiacions solars destrueixin la vida bacteriana del sòl.

Te de compost. Provocant el lixiviat del compost obtenim un adob orgànic líquid ric en nutrients. Una de les formes de fer-ho és omplint una bossa de tela amb un quilo de compost, impedint que surti el compost, s'introdueix en una galleda plena d'aigua i es deixa macerar durant 12 hores. La fertirrigació es pot realitzar de forma directa, si el temps de macerat és superior a 12 hores convé diluir la mescla en aigua abans d'aplicar-ho a les plantes.

Avantatges del compost

El compost presenta molts avantatges en el seu ús de manera que cal tenir en compte els punts forts d'aquest substrat per poder treure-li el màxim partit.

  • Pel seu origen 100% orgànic afavoreix les propietats organolèptiques de les plantes de Marihuana.
  • Actua com a recuperador orgànic de sòls, millorant les propietats del mateix, augmenta i diversifica la vida bacteriana, tan beneficiosa en sòls pobres o devastats.
  • Redueix la necessitat d'aplicar adobs ja que proporciona oligoelements, macro i micro nutrients / elements que nodreixen la planta de marihuana, a més d'afavorir l'assimilació dels nutrients després d'una fertirrigació mitjançant fertilitzants orgànics líquids.
  • Permet una major retenció d'aigua. Aquesta qualitat és molt favorable en cultius on la marihuana pateixi estrès hídric, com pot ser un cultiu de Guerrilla.
  • El compost de més d'un any o humus, evita la proliferació de les anomenades "males herbes" a més de servir de protector de les fortes radiacions solars que destrueixen part de la vida bacteriana del sòl.
  • A part de nodrir la terra, en els seus primers estats serveix d'aliment i afavoreix la procreació dels cucs, creadors d'un magnífic humus de cuc de què parlarem detingudament en un altre post.
  • Aproximadament el 40% del pes de la bossa d'escombraries de casa correspon a residus orgànics, normalment van a parar a abocadors, on si no són tractats de manera idònia poden acabar contaminant sòls i aigües subterrànies, també produeixen gasos d'efecte hivernacle.
  • Creant el nostre propi compost, deixem gairebé tancat el cercle del vegetal, en convertir el problema dels residus en un útil recurs per fertilitzar els nostres horts.

Tipus de compostadors

Compostadora de plàstic
Compostadora de plàstic

Podem compostar en qualsevol lloc, depenent de l'espai disponible i les nostres exigències estètiques, fins i tot vivint en un apartament podem desenvolupar una actitud positiva i participativa cap al problema de les escombraries, a continuació comentarem algunes de les possibilitats.

Compostador comercial. Sens dubte la manera més ràpida i còmode, normalment estan fabricats en plàstic, compten amb una obertura superior per on s'introdueixen les deixalles, a la part inferior disposen d'una porta d'on podem extreure el compost madur. Amb aquest tipus de compostador evitem problemes amb rosegadors atrets per les deixalles, el seu disseny és ideal per compostar a casa sense renunciar a l'estètica.

Bidó usat de compostera
Bidó usat de compostera

Compostera de bidó. Si tenim un bidó que no fem servir, tenim compostera. N'hi haurà prou amb fer-li alguns forats per començar a compostar.

Convé fer una porta a la part inferior per extreure el compost.

Compostadora gran de fusta
Compostadora gran de fusta

Compostador de fusta o maó. Si disposem de temps i materials, construir un compostador amb fusta o maó pot ser una experiència molt gratificant. Es pot fabricar amb una porta superior per facilitar l'afegit de deixalles, la part frontal es recomana construir-la amb taules de fusta que es puguin treure de forma individual, d'aquesta manera es facilita el treball de control i manteniment.

La mida dependrà de l'espai disponible, tot i que es recomana d'1m3, si disposem d'espai i gran quantitat de deixalles podem optar per construir dos o més compostadors, d'aquesta manera comptarem amb compost en diferent estat de maduració.

Compostador de malla metàl·lica
Compostador de malla metàl·lica

Compostador de malla. Una simple malla metàl·lica es pot convertir en un compostador en només uns minuts, n'hi haurà prou amb unir els extrems i fixar-la al terra. En aquest tipus de compostera permet una gran ventilació, de manera que hem d'estar atents als paràmetres d'humitat i temperatura perquè no s'aturi la descomposició. Són ideals per a descompondre restes del jardí.

El compostador se situa en un lloc ombrejat, a resguard de vents dominants, prop d'aigua i amb el suficient espai per realitzar els treballs de volteig i recuperació, és important protegir de la pluja perquè no es produeixin lixiviats dels nutrients. Quant a la construcció dels compostadors, segur que el temps i l'experiència facilita canviar els dissenys i adaptar-los a les necessitats. Imaginació i reciclatge al poder!

Ingredients per a la fabricació de compost

Durant la preparació del compost podem observar la quantitat de formes de vida que participen en el procés, insectes, cucs, bacteris i fongs fan del compost un element viu. Per mantenir el cicle natural hem d'evitar l'ús de fungicides químics o qualsevol altre element que posi en perill els diferents microorganismes.

Els ingredients necessaris per realitzar compost són aigua, oxigen, nitrogen i carboni.

  • Aigua. La barreja ha d'estar humida però no mullada. Una manera de comprovar la humitat, és estrenyent amb les mans una mostra, si regalima la barreja estarà massa humida, per contra si no aconseguim produir res de líquid la mescla tindrà poca humitat. L'ideal és que en prémer surtin algunes gotes i la nostra mà quedi lleugerament humida, aquest és el punt òptim d'humitat.
  • Oxigen. Els microorganismes encarregats de la descomposició moren sense oxigen. Si la barreja és massa humida i de textura pastosa, difícilment podrà penetrar l'oxigen, per permetre que arribi a tota la barreja s'hauran de realitzar voltejos de tant en tant, a més voltejos més oxigen, la qual cosa garanteix la vida dels microorganismes i facilita la descomposició sense olors.
  • Nitrogen. Són els materials que aporten proteïnes als microorganismes, també anomenada material verd, entre els quals incloem: restes de cuina, fruites, vegetals, restes de gespa, fems, marro de cafè, fulles o bosses de te, restes de fulles verdes o podes recentment realitzades.
  • Carboni. També anomenat material marró, són: restes de plantes seques (fulles i tiges), palla, cendres de fusta, cartró, paper, serradures i pèls.

Es desaconsella fer servir paper o cartró amb tintes de colors, les restes de fusta cendres o serradures han d'estar lliures d'olis, pintures o altres productes químics que alterin la qualitat del compost.

Per realitzar compost es descarta l'ús de: conserves salades, plantes malaltes, defecacions de gos o gat, greixos o qualsevol material que contingui restes químics. Les restes de peix, carns, lactis, olis o salses es poden afegir al compostador, tot i que no es recomana, almenys fins que no es tingui més experiència o estiguem segurs, ja que aquestes deixalles són molt desitjables per als rosegadors a més dels problemes d'olors que ocasionen si la fermentació i descomposició no és estable.

Procés de preparació del compost

Què compostar?
Què compostar?

Abans d'afegir les deixalles al compost, es recomana triturar o tallar-los en peces que no superin 5cm, aquest treball ajuda a que la descomposició sigui mes ràpida, produeix una millor ventilació simplificant el procés de compostatge.

Existeixen diverses fórmules per preparar el compost, l'ideal és que la barreja sigui homogènia en els components, mantingui una humitat estable i s'airegi almenys una vegada a la setmana, de totes maneres és interessant experimentar, apuntant com ho fem i els resultats obtinguts.

Una proporció molt utilitzada és ¾ de material marró (carboni) i ¼ de verd (nitrogen), també és vàlid barrejar dues parts de material sec per un humit, en aquest cas necessita una especial atenció i almenys un volteig setmanal.

Si el compostador no està en contacte directe amb la terra, convé començar amb una capa d'aquesta per aportar microorganismes.

A continuació col·locarem una capa de 15 cm de material marró per cada 10cm de material verd.

Per cada capa que s'introdueixi al compostador hem regar sense entollar la barreja, si ens passem amb l'aigua es pot remeiar tirant fulles seques i volteig de la barreja.

Compostera casolana natural
Compostera casolana natural

Per aportar minerals, cada dos capes s'escampa una mica de cendra de fusta no tractades i s'afegeix una mica de calç per controlar el pH, a continuació hem de remoure la barreja perquè actuïn.

Per donar velocitat al procés s'usen activadors, es poden comprar, també podem fer servir purí d'ortiga com activador, els menys escrupolosos poden optar per afegir orina humana diluïda en aigua, en aquest cas millor que sigui d'una persona que no prengui medicaments. També es pot usar com a activador fems d'animal herbívor, però no és recomanable per a compostadors domèstics, llevat que es compti amb una mica d'experiència és millor deixar-ho per les piles allunyats de la llar.

Si s'afegeixen restes de cuina convé tapar-los amb fulles seques, trossos de cartró o paper, si es deixen al descobert es facilita la procreació de mosques podent quedar ous i patir el risc d'infeccions de la mosca negra que apareix en el substrat per cànnabis.

Quan s'inicia la descomposició, la temperatura pot rondar 50/60 º, no convé que superi 70 º ni que baixi de 30 º. Mantenint la temperatura mitjançant aigua i voltejos periòdics la descomposició no s'atura.

Controlar la humitat, tenint cura que el material no estigui sec ni tampoc saturat. Es pot regar cada 3 o 4 dies depenent de les condicions climàtiques.

Màquina airejant el compost
Màquina airejant el compost

Realitzar voltejos periòdics oxigenarà el material i ajudant a que el compost estigui enllestit en menys temps.

Si el procés de fabricació de compost s'ha realitzat correctament estarà a punt entre els 3 i 6 mesos, si no s'ha capgirat prou el procés pot allargar-se fins a un any. La millor època per recollir el compost és primavera i tardor.

Sabrem que està a punt quan el compost desprengui olor de terra de bosc, sigui de color fosc, no es distingeixin les deixalles i la temperatura hagi baixat a +/- 20 º, quan arribi aquest moment podem utilitzar una malla metàl·lica amb orificis d'1 cm per garbellar la barreja, la part que no passi el sedàs es retorna al compostador.

El compost obtingut necessita 10/15 dies de ventilació perquè acabi de madurar, perdi humitat i cessi completament el treball dels microorganismes com els bacteris que podem trobar en altres productes com en el cas de les perles bactohemp. Un cop madur i sec, es pot emmagatzemar en sacs o bosses hermètiques, és important comprovar que no presenti un excés d'humitat ja que es podria podrir.

Com a mesura de seguretat es pot fer una prova abans d'usar-lo, intentem germinar 10 llenties, han de germinar almenys vuit o nou, si no és així potser el compost no sigui adequat.

Solució dels problemes del compost

A continuació expliquem alguns dels problemes que poden sorgir durant la fabricació de compost i com solucionar-los.

  • Mala Olor. Pot ser degut a que la barreja conté massa nitrogen o està massa humida, en ambdós casos convé afegir cartró, fulles seques o paper. També pot produir mala olor la manca d'oxigen, n'hi haurà prou amb voltejar la mescla per solucionar el problema.
  • Olor d'amoníac. Quan la pila de compost és massa gran, pel pes es pot arribar a compactar la barreja, produint olor d'amoníac.
  • La barreja no s'escalfa. Normalment es deu a la manca de materials rics en nitrogen, a més d'aportar residus verds, es pot resoldre el problema afegint purí d'Ortiga o aigua amb fertilitzant de creixement. La barreja no s'escalfa davant la falta d'oxigen i excés o falta d'aigua.
  • Mosques i altres insectes. No són un problema encara que si molesten, s'eviten tapant les restes de cuina amb fulles seques, palla o serradures. Les formigues es poden evitar si plantem Lavanda al costat del compostador.
  • Excés o manca d'humitat. Se soluciona afegint fulles seques o aigua segons la necessitat, el següent pas és voltejar enèrgicament.

Moltes gràcies per la vostra atenció!


Els articles publicats per Alchimiaweb, S.L. estan reservats a clients adults. Recordem als nostres clients que les llavors de cànnabis no figuren en el catàleg de la Comunitat Europea. Són productes destinats a la conservació genètica i al col·leccionisme, en cap cas al cultiu. Està estrictament prohibit germinar-les en alguns països, a excepció de les autoritzades per la Unió Europea. Recomanem als nostres clients no violar la llei de cap manera i no ens fem responsables del seu ús.

Comentaris a “Cultiu de marihuana amb compost casolà” (0)

Vols donar la teva opinió sobre cultiu-marihuana-compost-casola o preguntar sobre aquest producte?

Per poder publicar els teus comentaris cal estar identificat com a usuari. Identifica't o dóna't d'alta com a usuari.

(+34) 972 527 248
(+34) 972 527 248
keyboard_arrow_up Chat on Telegram