"Ordinadors vius": Usen fongs per fer funcionar ordinadors

Ho entenem, potser després de llegir el títol d'aquest post t'has preguntat "és avui el dia dels Innocents o una cosa semblant?". Doncs no, per surrealista que sembli, uns investigadors de la Universitat de Bristol (University of the West of England) estan fent assajos amb plaques mare d'ordinadors on s'utilitza miceli de fongs per a funcions de conducció d'electricitat i emmagatzematge de memòria.

En efecte, allò que podria semblar una broma o, directament, ciència ficció, és avui dia una realitat gràcies a aquest equip d'investigadors; en aquest article t'expliquem el que se sap fins ara d'aquesta nova aplicació dels fongs al món de la tecnologia.

L'UCL, un dels laboratoris més curiosos del món

Si ets un apassionat de la informàtica en general i del hardware en particular, entrar en un laboratori anomenat "Unconventional Computing Laboratory" o "Laboratori de Computació no Convencional" probablement farà que se't poguin els pèls de punta. El que probablement no esperessis és que et passaria el mateix si fossis un apassionat de la micologia i t'agradés això d'estudiar sobre espores, hifes, micelis i fongs. Si sentiu inquietud pels dos camps d'estudi, aquest laboratori es convertirà, directament, en el vostre paradís particular.

I és que, a part dels components informàtics com plaques mare o memòries RAM, té poc a veure aquest laboratori, com el seu nom indica, amb un centre d'estudi tecnològic convencional. T'imagines un placa base d'un ordinador, totalment funcional i on bàsicament van connectats tots els components que el conformen, plena de miceli de fongs? Doncs això és el que es porten entre mans l'equip liderat per Andrew Adamatzky, fer funcionar un PC gràcies al miceli de determinats bolets. Increïble...però cert!

Wetware: software i hardware aplicat a criatures vives

Una de les possibles aplicacions que s'estudien en aquest laboratori peculiar és l'anomenat wetware. El terme “wetware” fa referència als components biològics del cervell i del sistema nerviós, que són responsables del processament de la informació i el control de les funcions corporals. En altres paraules, el wetware és l'equivalent biològic del hardware en un sistema informàtic, que inclou el cervell, la medul·la espinal, els nervis i els òrgans sensorials.

El terme wetware s'utilitza sovint en la ciència ficció i en la tecnologia de la informació per referir-se a la interacció entre el cervell humà i les màquines, com ara la interfície cervell-ordinador (BCI) i els implants neuronals. També s'utilitza en el camp de la intel·ligència artificial per descriure la simulació de l'activitat cerebral en els sistemes informàtics, com ara les xarxes neuronals artificials, o, com en el cas que avui ens ocupa, aplicar conceptes de hardware i software a criatures vives .

I és que, de la mateixa manera que les neurones del teu cervell es comuniquen de determinada manera, aquests científics han descobert que el miceli utilitza un sistema molt similar. L'equip d'Adamatzky ha aconseguit "traduir" el llenguatge binari convencional utilitzat en computació (uns i zeros) a aquest sistema de comunicació, podent augmentar a més la taxa de comunicació estimulant el miceli en determinats punts i aconseguint així un major índex de conductivitat.

El rendiment no és el mateix que un ordinador convencional

Tot i el gran avenç que aquest descobriment significa, cal destacar que el rendiment d'aquests "pc's vius" de moment no pot igualar el d'un ordinador amb una CPU (unitat central de processament) convencional. No obstant això, sí que semblen presentar alguns avantatges, com la seva major "tolerància" a errors a causa de la capacitat del miceli de créixer i evolucionar, a més de la seva capacitat d'autoregenerar-se i oferir una millor reconfigurabilitat. A més, les seves necessitats energètiques són força inferiors a les d'un pc clàssic, i són força més eficients quant a consum.

En paraules del mateix Adamatzky a Popular Science: "En aquest moment són només estudis de factibilitat. Només estem demostrant que és possible implementar computació, i és possible implementar circuits lògics bàsics i circuits electrònics bàsics amb miceli. En el futur, podem desenvolupar ordinadors de miceli i dispositius de control més avançats". Sobre la metodologia de l'assaig, subratlla que “barregem cultius de miceli amb encenalls de cànem o de fusta, i després el col·loquem en caixes de plàstic tancades i deixem que el miceli colonitzi el substrat, perquè tot es vegi blanc. Després, inserim elèctrodes i registrem l'activitat elèctrica del miceli. Aleshores, a través de l'estimulació, es converteix en activitat elèctrica i després obtenim la resposta”.

D'aquesta manera, aquests científics estan aprofitant l'estructura de xarxa que formen les hifes del miceli per actuar com a conductors i substituir els components electrònics d'un ordinador. I és que sembla que els fongs poden enviar i rebre senyals elèctrics, així com retenir memòria.

De moment, les varietats de fong que han utilitzat en aquests assajos són el bolet d'ostra (Pleurotus djamor), el bolet fantasma (Omphalotus nidiformis), el Ganoderma resinaceum, l'Enoki (Flammulina velutipes), el Schizophyllum comú o el Cordyceps militari. Com no podia ser altrament, sentim molta curiositat per saber què passaria en cas d'utilitzar Golden Teacher o Alacabenzi en aquesta investigació!