Història de la marihuana Diesel

Orígens de la marihuana Diesel

El llinatge Diesel s’ha convertit, per mèrits propis, en una de les genètiques de cànnabis més apreciades en els últims anys, tant pel seu intens i extraordinari sabor com pel seu potent efecte, causat per uns nivells de THC superiors al 20% en la majoria d’exemplars. Com passa sovint en el món de la marihuana, l’origen exacte d’aquesta genètica és incert, encara que sí sembla que una de les teories és la més comunament acceptada per la comunitat, que la relaciona directament amb la Chemdog i, més endavant, amb la marihuana OG Kush.

La Sour Diesel desenvolupa uns calzes impressionants

La Sour Diesel desenvolupa uns calzes impressionants

Per aclarir l’origen de la Diesel és necessari saber més sobre la mítica varietat Chemdog (sovint anomenada ChemDawg) i com aquesta va arribar a la costa Est dels Estats Units.

Grateful Dead i marihuana Chem

Durant un concert de Grateful Dead en el Deer Creek Amphitheater (6/7 de Juny del 1991) de Noblesville, Indiana, un jove cultivador anomenat Chemdog va conèixer a Joebrand (àlies Wonkanobe) i a Pbud, que li van vendre una bossa de 500$ d’una marihuana anomenada Dog Bud (cultivada en interior a la frontera entre Califòrnia i Oregon) en el pàrquing de l’esdeveniment. Sorprès per la qualitat dels cabdells, Chemdog els va demanar el seu número i més tard van acordar que li enviarien un parell de bosses més a la costa Est. Segons el propi Chemdog, en una d’aquestes bosses no hi havia cap llavor, però en l’altra bossa hi va trobar 13 llavors, per a sorpresa de Pbud i Joebrand, que portaven més d’un any comprant aquesta herba i mai havien trobat cap llavor. Es desconeix el parental masculí d’aquestes llavors, fins i tot es pensa que podria ser fruit d’una autopol·linització de la mare.

Dinachem, la versió de Chemdog del banc Dinafem

Dinachem, la versió de Chemdog del banc Dinafem

En aquest mateix any, Chemdog va germinar 4 d’aquestes llavors; una d’elles va resultar ser un mascle que va ser descartat (Chemdog era encara molt jove, 17 anys, i no va saber veure el potencial d’aquesta planta) i les altres tres van resultar femelles i van ser etiquetades de la següent manera:

  • Chemdog (avui coneguda com ’91 Chemdog)
  • Chemdog “A” (avui anomenada Chemdog’s Sister)
  • Chemdog “B”

10 anys més tard (2001), Chemdog i la seva nòvia van intentar germinar 3 llavors més, etiquetades com a “C”, “D” i “E”. La “E” mai va germinar, la “C” va resultar ser mediocre, mentre que la “D” ha estat conservada fins als nostres dies, coneguda com Chemdog D o Chem D.

L’any 2006 Chemdog i Joebrand es van reunir de nou i el segon va obtenir 4 de les últimes 6 llavors. Joebrand les va etiquetar de l’1 al 4 i va conservar la número 4, a la que va anomenar “Reunion pheno” en considerar-la la més semblant a la genètica original. Segons tot sembla indicar, a dia d’avui Chemdog encara conserva les últimes 2 llavors.

Chemdog i el seu grup d’amics cultivadors van realitzar diversos encreuaments a partir de la marihuana Chemdog, entre els quals es van fer especialment famosos els següents:

  • Giesel (Chem D x Massachusetts Super Skunk)
  • Bubble Chem (Chemdog’s Sister x Sag’s Blueberry)
  • Chemhaze (Chem D x ’93 NL#5/Haze, també anomenada Dawg Daze)
  • Super Snowdawg (Bubble Chem x Super Skunk/Oregon Sno)
  • Chemdog D x Pbud (varietat old school de Colorado)

OG Kush i cànnabis Diesel

El 1992, JJ i Weasel es van conèixer en el Central Park de Nova York, i al cap de poc Weasel va aconseguir de mans de Chemdog la Massachusetts Super Skunk i la ’91 Chemdog. No li agradava aquest nom i la va rebatejar com a Diesel o New York City Diesel. Tot just un parell d’anys més tard (1995), va aparèixer l’Original Diesel (també coneguda com Underdawg, Diesel#1, Headband o Daywrecker Diesel), un creuament desenvolupat per Weasel entre la ’91 Chemdog i un híbrid de Massachusetts Super Skunk i Northern Lights de Sensi Seeds.

Poc després, la famosa Sour Diesel (també anomenada East Coast Sour Diesel o senzillament, ECSD) va veure la llum després d’una pol·linització accidental en la que un cultiu de ’91 Chemdog va ser pol·linitzat o bé per una DNL (Northern Lights x RFK Skunk/Hawaiian) o bé per la Massachusetts Super Skunk (JJ-NYC).

FOTO – Chemdog de Green House Seeds

No sembla haver-hi cap relació entre el llinatge Diesel americà i la New York City Diesel de Soma (tan popular a Europa gràcies a l’esqueix Mandarina), ni en les qualitats organolèptiques ni sobretot en l’efecte, que és d’una potència molt inferior a la genètica americana.

No podem explicar aquesta història sense parlar de la varietat OG Kush. Hi ha diverses teories que expliquen el seu origen: per a alguns és, senzillament, una germana de la Sour Diesel. Per altres es tracta d’una autopol·linització de ’91 Chemdog seleccionada a l’àrea del llac Tahoe (1996). Finalment, la tercera teoria més acceptada (Kailua Kid de Serra Seed Company) diu que és un creuament entre el clon Chemdog i un híbrid de Lemon Thai x Old World Paki Kush desenvolupat en el Nord de Califòrnia; aquesta teoria explicaria el “Kush” del nom de la varietat, mentre que el “OG” vindria probablement de “Ocean Grown” (cultivat prop de l’oceà).

A partir d’aquí, es van anar seleccionant els diferents clons d’OG Kush tan populars avui en dia, com el Tahoe (introduït en la comunitat per Swerve als noranta), el San Fernando Valley o SFV (procedent de l’àrea amb el mateix nom) o el Raskal’s OG (procedent també de la zona de San Fernando) entre molts altres.

Cabdell de la OG Kush

Cabdell de la OG Kush

Avui, podem trobar un gran nombre d’híbrids desenvolupats a partir de gens Diesel i OG Kush, que ens dóna una pista de la qualitat d’aquestes varietats, que es caracteritzen per un efecte cerebral molt intens i per una inconfusible barreja de sabors a combustible , terra, pi i fruites cítriques.

Un dels criadors que ha desenvolupat línies genètiques a partir de les originals és JJ-NYC, que després de nombroses proves amb l’Hindu Kush i l’Afghani del banc de llavors Sensi Seeds va crear un retroencreuament anomenat Double Dawg (Chemdog D x Afghani) que va continuar desenvolupant amb un segon retroencreuament al que va batejar Tres Dawg. Aquesta Tres Dawg ha estat utilitzada en nombrosos híbrids d’excel·lent qualitat, com la Star Dawg (Chem 4 x Tres Dawg), la White Dawg (The White x Tres Dawg) i l’Original New York City Diesel (’91 Chemdog x Tres Dawg) . També Rez de Reservoir Seeds ha treballat la genètica oferint diferents versions, entre elles la Sour Diesel IBL de la qual va ser seleccionat el famós esqueix francès Riri en 2006.

28 de juliol de 2017 | Història de varietats de marihuana
0 Comentaris


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *