Carències i Excessos de Fòsfor en la Marihuana

El cicle de fòsfor :

Abans de poder utilitzar el fòsfor com a adob, haurem d’esperar que la mare natura faci les seves funcions vitals per poder aprofitar-nos de les matèries primes que ens brinda. En aquest cas el fòsfor és un element definit com a macronutrient ja que intervé directament i en grans quantitats en el metabolisme de totes les plantes i, en especial, en la del cànnabis.

Cicle de vida del fòsfor

Cicle de vida del fòsfor

El cicle del fòsfor es coneix com a cicle biogeoquímic i aquest es dóna sempre en un ecosistema dins d’un cicle tancat que es repeteix constantment al nostre planeta. Són els éssers vius els que s’alimenten del fòsfor, ja sigui a través de processos de descomposició, per fosfats o mitjançant roques ja fosfatades.

Aquests fosfats entren en contacte amb els vegetals a través de la terra. Els animals s’alimenten d’aquests vegetals que contenen fòsfor, de manera que serà aportat novament en forma d’excrements al subsòl per, posteriorment, ser tractats per la micro vida adequant novament el fòsfor en forma de sulfats, per poder ser absorbits altra vegada per part de les plantes tancant, així, el cicle del fòsfor.

D’altra banda una gran part d’aquests fosfats presents en el substrat són arrossegats cap al mar de manera que tota la fauna i flora marina queda impregnada d’aquest mineral. El fòsfor torna al medi terrestre mitjançant dos sistemes; el primer, a través dels excrements de les aus marines, peixos,etc… que, prèviament, s’han alimentat de les algues de les què també han absorbit fòsfor en els seus organismes. El segon mètode és a partir dels moviments de terres que emergeixen a l’exterior, moviments de plaques tectòniques, encara que aquest procés dura milers d’anys.

Funcions del Fòsfor en les plantes de marihuana:

Fòsfor Vermell

Fòsfor Vermell

El fòsfor és un element nutritiu essencial per a les plantes de marihuana. Se sap que molta de l’energia que rep la planta aportada per la llum solar és posteriorment emmagatzemada, en gran part, en forma de fòsfor. Posteriorment és utilitzat per poder realitzar els diferents processos metabòlics com la fotosíntesi sent, al seu torn, un component de l’ADN.

Podem dir que aquest nutrient és molt important per al desenvolupament de les plantes en les seves diferents etapes de vida, des de la germinació, creixement radicular, creixement de la part aèria, clonació i floració.

Les plantes absorbeixen el fòsfor sota forma d‘ió monovalent i bivalent encara que el més utilitzat per la planta és l’ió monovalent, que estarà més o menys disponible depenent del rang de PH del substrat. Com més alt sigui el PH menor serà l’absorció d’aquest nutrient per part de la planta induint a una carència.

A partir de l’absorció d’aquest macronutrient les plantes poden realitzar diferents accions bioquímiques com ara la respiració, a part de sintetitzar les proteïnes juntament amb els hidrats de carboni que desemboquen en:

  • Un major desenvolupament radicular
  • Un millor aprofitament de l’aigua del substrat
  • Estimula la vigorositat general de la planta de marihuana
  • Tiges més robustes
  • Més resistència a les gelades, atacs d’insectes i a les malalties
  • La durada del període vegetatiu es redueix significativament donada l’explosió vegetativa produïda per un ràpid creixement radicular. Es podrà canviar al període de floració de manera anticipada i, en conseqüència, es reduirà el temps total necessari per poder realitzar un cultiu de cànnabis.
  • Afavoreix la producció i millora de la qualitat dels cabdells i llavors.
  • Influeix directament en la producció d’hidrats de carboni, millorant la producció de sucres, midons, etc,… produint fruits de millor qualitat

Manca de Fòsfor en les plantes de marihuana

Inici manca de Fòsfor

Inici manca de Fòsfor

Una mala assimilació del fòsfor es traduirà en una manca d’aquest element. Aquest nutrient és mòbil, es mou amb facilitat dins de l’organisme de la planta traslladant-se a aquelles zones amb més activitat, com són les fulles més joves.

Quan aquest element es mou de les fulles més velles a les més joves, aquestes pateixen una clorosi tornant-se de color groc. Les fulles més velles i baixes de la planta fan la funció de reserva de nutrients que la planta farà servir quan ho requereixi.

A mesura que la mancança es va desenvolupant, la clorosi avançarà per la planta afectant totes les fulles, tornant-se de color groc . Si no se li posa remei la planta patirà una defoliació massiva quedant sense fulles per poder realitzar les seves funcions vitals veient-se abocada a una mort prematura.

Manca Fòsfor fase mitjana

Manca Fòsfor fase mitjana

La manca d’aquest element repercuteix en la planta de la següent manera :

  • Retard en el creixement de les fulles més petites
  • Les tiges, pecíols i altres parts de la planta canvien a un to morat
  • Les puntes de les fulles més velles presenten forma d’urpa juntament amb uns colors verd-blau fosc
  • Les fulles més afectades creen necrosi, adquireixen un color morat/bronzejat assecant i arrugant per finalment caure de la planta
  • Els cabdells són més petits i no es desenvolupen com haurien
  • Les plantes són més vulnerables a qualsevol tipus d’infecció ja sigui causada per malalties, fongs o insectes
Manca de Fòsfor avançada

Manca de Fòsfor avançada

Com tractar la manca de Fòsfor

  • Haurem de regular el pH del substrat entre 5.5 i 6.5 segons tipus de substrat utilitzat, en hidroponia el rang diferirà entre 5.5 i 6.2 segons fase de cultiu
  • Amb excessos d’altres elements com el Zinc o el ferro, el fòsfor quedarà bloquejat. Per corregir el bloqueig hem de realitzar un rentat d’arrel amb el PH estable segons fase de cultiu i posteriorment realitzar un reg lleuger amb un adob equilibrat ric en Fòsfor
  • Els fertilitzants a utilitzar per solucionar la manca poden ser de caràcter orgànic o mineral sent el mineral el de més ràpida absorció per part de la planta

Excés de Fòsfor

L’excés de fòsfor repercuteix en la planta bloquejant molts altres elements nutritius com; calci, coure, ferro, magnesi i zinc, sent el micro element més fàcil de bloquejar el zinc. De manera que haurem d’estar atents a altres mancances d’altres elements per saber la severitat de l’excés de Fòsfor.

En el cas d’existir un excés d’aquest element haurem de realitzar un rentat d’arrel amb un mínim de 3 vegades la capacitat del test. L’aigua del rentat pot estar compost d’un trencador de sals per facilitar la seva neteja juntament amb el PH estable segons l’estadi de vida en què es trobi la planta de marihuana.

0 Comentaris


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *