1era Conferència ús terapèutic del Cànnabis - Figueres (3 de 4)

Transcripció de la intervenció del Dr. Joan Parés

Oscar Parés

Bé, doncs el següent a parlar és en Joan, Joan Parés... ell és metge jubilat i des del 2008 col•labora en diferents projectes cannàbics. Va començar amb un Club al barri de Sants, el barri d'on és la família i d'allà va passar a assessorar Clubs que pertanyen a la Federació d'Associacions Cannàbiques, a la CAT-FAC...

També participa activament, com en José Carlos, a l'Observatori Espanyol de Cannabis Medicinal, i col•labora des de fa poc també amb el projecte de Kalapa Clínic. Quan vulguis Joan...

Dr. Joan Parés

Moltes gràcies. Bona tarda a tothom. Se sent bé, sí? Bé, jo sóc un "novato" en el món del cànnabis en el sentit del cànnabis medicinal. En canvi, des de que tinc 20 anys, que l'he utilitzat com a substància recreativa. I he fet tota la meva carrera de metge i he fet professionalment tot això sense comptar amb el cànnabis medicinal. Jo sóc especialista en aparell respiratori i mai se m'havia ocorregut doncs utilitzar-lo com medicina.

Jo tenia la meva formació i l'exercia, però quan em vaig jubilar, d'això ja fa 8 anys, per una qüestió de tenir el cànnabis que a mi m'agradava fer servir, el meu fill em va recomanar que em dirigís a un Club Cannàbic.

I la meva experiència amb el cànnabis medicinal comença aquí. Comença amb el Club Cannàbic La MACA, un dels primers, un dels més reivindicatius de Barcelona, de Sants, on el que era president un dia em va dir: Escolta, tu que ets metge, va dir, aquí tenim a molts que vénen a buscar cànnabis per a la seva malaltia. Podries parlar amb ells, fer-los una mica d'assessorament i tal i vaig començar amb això, a rebre a persones en un despatxet i a parlar amb ells.

I al cap d'un temps de fer això doncs es va formar un equip terapèutic a la CAT-FAC. La CAT-FAC és la Federació, i vam fer una cosa una mica més estructurada que consistia en citar persones que volien el cànnabis medicinal, fossin o no fossin del Club. Estar amb ells durant una hora en una entrevista i passar-los alguna enquesta per anar recollint dades i dels que més tard us parlaré mínimament.

Això ha durat fins fa pràcticament 2 anys, fins que es va tancar aquest servei terapèutic i llavors he passat a col•laborar amb la Kalapa Clinic, assistint a malalts també, amb Alchimia fent una pàgina en línia de consultes, i amb l'Observatori Espanyol de Cànnabis Medicinal "OECM", que és una entitat que va néixer fa un any o una mica més, a Madrid, i que és interessantíssima perquè agrupa els investigadors que fa anys i anys amb això. Jo allà em sento realment un principiant, un ignorant total.

Perquè Manuel Guzmán, Cristina,... tots aquests són investigadors que fa més de 20 anys... en José Carlos Bouso també que porta molts anys. Però, no paro d'aprendre coses. Llavors, el que us vull explicar és el que he après durant aquests 8 anys que he estat en aquest món.

El primer que he après, el primer que vaig aprendre, és que no tenia ni idea, no sabia que existia una cosa que és el sistema endocannabinoide. És a dir, vaig saber aleshores que resulta que tots tots els animals, tots els animals, no només els animals humans sinó que tots els animals tenen dins un sistema que és el sistema endo (es diu endo perquè està dins) cannabioide. I fabriquem substàncies igualetes igualetes, pràcticament idèntiques a les que hi han a la planta. I d'aquestes substàncies que fabriquem nosaltres es diuen endocannabinoides. I es coneixen 2 ja. Una que es diu "anandamina" i una altra que es diu "2-AG". I què fan aquestes substàncies?... per a què serveixen a les persones normals?

Doncs resulta que aquestes substàncies modulen d'alguna manera els sistemes metabòlics de les cèl•lules. En paraules tècniques, això es diu que contribueixen a l'homeòstasi, al bon funcionament de les cèl•lules, del seu metabolisme.

I bé, doncs això per a mi era una novetat. És clar, resulta que tot això es va descobrir en els anys 90, i no només és una novetat per a mi, sinó que és una novetat per a gairebé totes les persones que he entrevistat aquests anys, que venien a buscar cànnabis medicinal. Doncs us diré que el 80% o el 90% no tenia ni idea que existia aquest sistema endocannabinoide, que ens permet entendre molt bé el perquè funciona el cànnabis, perquè està actuant sobre d'un sistema que ja tenim.

Bé, de cànnabis evidentment pot haver del que ve de la planta que  l'anomenarem "fitocannabioides", els poden haver dels que vénen del nostre cos "endocannabioides", i després poden haver alguns que s'obtenen al laboratori amb síntesi artificial.

Que són els "sintètics". D'aquests n'hi han a les farmàcies, en alguns llocs, que es diuen nabilona, un altre és el dronamidol, etc... però en aquestes 3 fonts, totes elles produeixen molècules que són capaços d'interferir en el nostre sistema endoncannabinoide.

I el nostre sistema endocannabinoide té unes molècules i uns receptors. Això és el mateix, per fer un sinònim, que va fer Manuel Guzmán, molt bonic, que és imagineu que en les cèl•lules hi ha un cadenat i els fitocannabinoides arriben i PUM... els que obren el cadenat, doncs que generen un seguit de reaccions que són beneficioses per a la cèl•lula, i molt beneficioses a més no.

Bé, tot això que jo no sabia, és clar, et mou l'esquema mental i et diu, bé, a veure què passa aquí no? Devem molts d'aquests coneixements al Professor Raphael Mechoulam, que va venir fa poc a Madrid a parlar-nos d'això. Un investigador genial, d'Israel, que entre els anys 90 al 93 va anar descobrint totes aquestes coses i les va anar publicant... i ens hem anat assabentant de totes elles.

Això també és interessant, per saber que quan nosaltres ingerim fitocannabinoides, cannabinoides de la planta, d'alguna manera estem interferint en la nostra fabricació de cannabinoides. És a dir, el cos és molt savi, i és mandra. Si ja té cannabinoides que li vénen de fora, en fabricarà menys i per tant es produirà una... això ja passa també no sé, amb la insulina, amb altres coses.

Si tu administres a una persona normal insulina una mica cada dia, al final el seu pàncrees pràcticament no la fabricarà, i es converteix en una persona que necessita la insulina de fora. Doncs atenció a les persones que utilitzem el cànnabis, de saber que va molt bé de tant en tant fer un recés, una aturada, un dejuni, perquè el nostre sistema cannabinoide no perdi la seva capacitat de funcionar.

Bé, això són coses que jo he anat aprenent i que us les dic aquí. La marihuana també és una sorpresa, com us ho ha explicat molt bé José Carlos Bouso, i només us ho recordo. Té una gran varietat de plantes, de tipus i de subtipus, i cada planta i cada tipus i cada subtipus a més, té a dintre seu una autèntica farmàcia.

Més de 100, com ell ha dit, 100 cannabinoides, té terpens, té flavonoides... en total, jo posava 400 i ell ha dit 800. És a dir, és realment una fàbrica de substàncies i moltes d'elles, tenen efectes medicinals, tenen efectes psicosomàtics. També s'estan estudiant els terpens, quins efectes tenen i tal, però el còctel de tot això elho té la planta.

I cada planta és diferent. Els que heu provat plantes ho sabeu. Unes relaxen, altres estimulen, unes fan veure més els colors, altres produeixen son... Perquè cadascuna té la seva fórmula magistral a dintre seu i més, el que ell ha explicat de la importància de l'efecte que també s'ha descobert fa poc, d'acompanyament... entourage, tot el conjunt de substàncies que acompanyen als 2 grans protagonistes que són el THC i el CBD, tenen importància.

I tot això fa, com ell ha explicat molt bé, que les plantes de vegades resultin més efectives que no solament un dels cannabinoides aplicats.

Una altra cosa que vaig aprendre, i que tampoc sabia, és que la marihuana pot tenir una gran quantitat de contaminants. Vam tenir una anècdota molt curiosa. Al principi d'aquests temps van aparèixer unes càpsules de CBD. Ostres, unes càpsules de CBD que vénen de Txecoslovàquia. Que bé, fantàstic, tenim CBD només, a veure... bé, es va estar estudiant, analitzant, buscant d'on venien. Resulta que aquestes plantes, o algunes d'elles, venien de la Xina.

I que feien a la Xina? resulta que aquestes plantes, la marihuana és una planta que és capaç de netejar terrenys de contaminació de metalls pesats, per exemple. Les plantes fixen els metalls pesats, a les plantes de marihuana que es poden trobar en el terreny i el netegen en aquest sentit.

Llavors, s'han utilitzat plantes de marihuana per netejar terrenys contaminats de residus industrials, que després s'haurien de cremar en incineradores de residus especials, i llavors tots aquests contaminants quedarien en els filtres del fum d'aquestes incineradores, i aquests filtres serien tractats d'una manera específica. Tot això no es fa, tot això en la Xina no ho van fer... simplement van agafar la planta i en lloc de cremar-la en residus especials, la van vendre a Txecoslovàquia.

I a Txecoslovàquia, algú es va encarregar de posar-la en càpsules i de vendre-la com CBD medicinal. És clar, això és terrible. És a dir, una cosa és saber el que prens i que el que preses pot ser bo, i l'altra és que et enverinin sense que tu ho sàpigues.

Doncs bé, els contaminants de la marihuana poden ser i són molts. Poden ser l'arsènic, el plom, el crom, el mercuri, el coure, el cadmi... a més, pot tenir microorganismes més o menys patògens.

La manipulació del càncer. Les marihuanes que es cultiven amb compost, doncs tenen molta tendència, ja que el compost té molts microbis. Els microbis en principi no són molt dolents els que vénen a la planta, i una persona normal es pot defensar d'aquests microbis, però clar, si s'està donant la planta o si s'està administrant com a medicament a una persona que té el sistema immunitari deprimit... cagada !! És clar, llavors aquella persona sí que rep aquells microbis i poden ser realment dolents per ell.

Una altra cosa que pot portar una planta són restes d'adobs o de pesticides. Hi han adobs i pesticides que són fosforats, i jo recordo, que quan comprava el cànnabis en el mercat negre, de vegades els porros feien xispes, com un llumí que no pren bé, que fa un soroll estrany... allò ho heu de llançartirar-ho immediatament.

Aquella planta porta d'alguna manera algun derivat fosfòric, i el fòsfor és un tòxic cerebral terrible. Per tant, això també s'ha de saber.

D'aquí ve la importància, i després en parlarem, de qui et dóna la planta, d'on ve el producte. Una altra cosa que s'ha de saber és que quan fem tintures, olis, concentrats... tots els contaminants també es concentren.

És a dir, que fumar una porret encara que tingui una mica de Cadmi o d'una altra cosa pot ser que no passi res, però si consumeixes un oli que està concentrat, doncs en consumiràs molt més quantitat de contaminants i cal saber-ho.

I una altra cosa que he après en el meu aprenentatge de la marihuana, és distingir el fum del vapor. D'això també n'ha parlat José Carlos Bouso. És a dir, que és molt diferent fumar que vaporitzar.

Jo ja fa temps que vaporitzo només. Hi han uns vaporitzadors fantàstics, i t'evites tots els problemes cardiovasculars derivats del tabac, del fum, del paper, dels contaminants. La combustió del porro és incompleta, i per tant, genera molts productes que no són adequats.

No sé si us heu fixat, però quan del porro surt el fum, en surt un fum fosc, més aviat negre. Si poseu una flama dins veureu com es crema... és a dir, porta moltes substàncies que no estan ben cremades, del paper, del tabac, i que són perjudicials... i vaporitzant, tot això s'elimina. També ho he après.

Per tant, és importantíssim què, que has de confiar en qui et subministra, sigui la planta o sigui l'oli. això és bàsic, perquè si no... recordo l'època en què no havien Clubs ni res, doncs anava a comprar a la plaça reial (Barcelona).

I a la plaça real doncs m'havien de trobar amb una persona, un tio alt i prim amb una cicatriu tremenda a la cara, que li deien "el Legia", i de confiança cap ni una. Imagina't que jo li vaig a demanar garanties del cultiu, o garanties de qualitat... m'hauria manat a fer punyetes, no... ell em donava el que tenia i poca conya. I jo gràcies.

Doncs bé, ara ja no, ara ja sabem que tot això s'ha de vigilar i s'ha de controlar moltíssim. La qualitat del cultiu, la concentració que tenen els diferents productes que et donen en els diferents cannabinoides...

No és el mateix que et donin una planta amb un THC molt elevat i amb un CBD molt baix, que una altra que et donin amb un CBD molt alt... s'ha de saber.

I això avui en dia, hi han analítiques, ràpides i fàcils que es poden fer. Fins i tot, hi ha una entitat que és una ONG que es diu "Energy Control", que als que dirigeixen a ells que la primera mostra em sembla, l'analitzen gratis, i poden saber-ho. És importantíssim saber el que prenem eh... perquè si no ho sabem, podem caure en un parany.

Una altra cosa que és important és que no tingui productes tòxics, com us he dit abans, i que no hi hagin microbis patògens. Tot això, cal que les persones que consumeixen habitualment cànnabis ho sàpiguen.

Què és un bon ús? Què és un mal ús?... Que és el que jo he après del que és un bon ús i un mal ús del cànnabis? Doncs un bon ús del cànnabis depèn fonamentalment, i en primer lloc, de que no hi hagi contraindicacions per a prendre-ho. Perquè també n'hi ha... una persona que pateix taquicàrdia, una persona que pateix hiperactivisme, una persona que pateix algunes malalties mentals, una persona que està prenent molts medicaments.

Penseu que a nosaltres, després us ho explicaré, però ens han vingut persones de 70 i de 80 anys, per dolors crònics, a demanar-nos si el cànnabis li podia  anar bé o no. I quan li hem preguntat: Bé, vostè pren al medicament, ha tret una llista i a lo millor n'hi havien 10.

És clar, llavors, compte, afegir un nou medicament a una persona que pren 10 medicaments, i que no coneixem en la majoria d'ells les interaccions, doncs no és recomanable. I això també s'ha de saber.

O sigui, que no hi hagi contraindicacions. Quines altres contraindicacions hi han, a part de les patològiques? doncs evidentment, l'edat. Un noi de 12 anys no ha de fumar cànnabis perquè el seu cervell encara no s'ha desenvolupat i podries alterar el seu sistema cannabinoide i que el seu desenvolupament no fos del tot correcte. Per tant, és una altra contraindicació.

El fet d'estar malalt, el fet de tenir ara una activitat mecànica, de conducció de maquinària pesada que precisa d'uns reflexos. Hi ha tot un seguit de contraindicacions i s'han d'estudiar. Cada persona és un món diferent i d'aquí ve la importància de que quan un vol entrar en el món del cànnabis tingui una entrevista amb algun terapeuta que li aconselli en aquest sentit.

Una altra cosa que és important, és la qualitat, ja ho hem dit abans. Les substàncies han de ser de qualitat. Si no són de qualitat doncs podeu caure ... i això passa amb qualsevol substància, i en qualsevol addicció. Fins i tot en el sexe, fins i tot en el que sigui.

Sempre s'ha de tenir en compte la qualitat del producte, i la dosi. En principi, únicament es parlava de la dosi, l'important és la dosi. Sí ja sabem que la diferència entre un tòxic i un remei doncs és la dosi. Però compte, la dosi ha de venir adequada a cada cas també. No és el mateix donar marihuana, prendre marihuana per a una persona que pesa 100 kg que per a una que pesa 40kg. No és el mateix donar-la a una persona que té 60 anys que a una que té 20 anys. Tot això, s'ha d'anar valorant, cada punts d'aquests s'ha de valorar.

Una altra cosa que té importància és el lloc i la companyia, evidentment. El cànnabis es pot prendre, segons les circumstàncies que envolten a la persona que pren cànnabis, els efectes poden ser diferents, tant si és d'ús recreatiu com si ho és d'ús medicinal.

Aleshores, parlem dels usos recreatius, els lúdics. El protagonista aquí és el THC, per això la majoria de Clubs cannàbics tenen productes amb molt THC. Perquè provoca una distorsió del temps i de l'espai, provoca una distorsió dels colors, dels sons, de les olors, dels sabors i del tacte. I això, a qui li agrada, és meravellós. I a qui no li agrada, és horrorós.

L'altre dia una persona em deia, no sé si sóc a Barcelona o si estic a Amsterdam... doncs fantàstic, millor. És que és el que jo vull, estar despistat del temps i això, però en canvi hi ha altres que ho viuen molt malament.

Les sensacions, els colors, el tacte, les carícies, la música, els concerts... tot això canvia amb el cànnabis recreatiu, si realment la persona té una empatia i si és una antipatia doncs és al contrari no... vomita, es troba malament, es va a l'hospital.

Una altra cosa que fa és augmentar la sensació d'embriaguesa... aquesta sensació de "colocón" que es diu vulgarment, i això també és una cosa que hi ha gent que li agrada i gent que no li agrada. Bé, doncs que cadascú sàpiga que això passarà si prova el cànnabis.

I una altra cosa que fa el cànnabis és facilitar la introspecció quan l'utilitzes al costat de substàncies enteogénicas. Les substàncies enteogénicas provoquen un viatge a altres dimensions que normalment en la seva baixada doncs s'assaboreixen molt més amb el cànnabis. Amb l'ayahuasca, amb els psilocibes, amb l'LSD... amb totes aquestes substàncies, el cànnabis connecta, acostuma a casar molt bé.

També hi ha casos en què no... fins i tot hi ha religions, o sectes religioses, que fan servir algunes substàncies com aquestes i també les acompanyen amb cànnabis, com són algunes sectes del Sant Daime i tal, es fa servir per això també...

I a tot això, li podem usos recreatius. Però després hi han els usos medicinals, que són diferents. Jo, en aquesta experiència d'aquests anys, a unes 500 persones li hem dit que els pot interessar el cànnabis. Després havien més de 120 a les que els vam dir que no. Que no provessin el cànnabis perquè ens semblava que no els aniria bé. I d'aquests gairebé 500, quines malalties presentaven? La majoria, no la majoria però molts, el 57% obeïa a dolor crònic. El dolor crònic subsegüent a una artrosi de llarga durada, a una fibromiàlgia, a una diabetis amb dolor neuropàtic, i a moltes causes de dolor crònic.

No estem parlant d'un mal de queixal, sinó que estem parlant d'un dolor que fa temps que això... per què? perquè sabem de les propietats antiinflamatòries i antiàlgiques dels cannabinoides. I és el que més sona, els dolors. I després també va molt bé per a altres coses com són els tremolors o l'espasticitat.

En aquest sentit ens falta realment l'aportació del Dr. Mariano García de Palau, perquè té una experiència llarguíssima administrant olis a nens petits que tenen crisis epilèptiques, que no funciona amb els antiepilèptics habituals. Doncs resulta que amb el CBD funciona i molt bé.

Normalment també s'ha de juntar amb un altre medicament d'aquests anticonvulsivants però ha facilitat la vida a nens que tenien 30 convulsions diàries (Jo tampoc ho sabia això. Hi ha nadons que neixen i al cap de 2 dies ja comencen a convulsionar i poden tenir 30 i 40 convulsions) i aquests nens passen a tenir una o dues, o cap, amb el cànnabis. És clar, això és fantàstic...

Després, que aquest cànnabis els pugui perjudicar en el seu desenvolupament nerviós, bé ja ho parlarem, però de moment el nen està bé, somriu, i té gana, i menja... alguna cosa que no feia no. Són les excepcions a no donar cànnabis a nens petits no... a les epilèpsies refractàries del tractament habitual.

També hi ha malalties com ara com les que es produeixen, o símptomes que es produeixen quan un fa quimioteràpia... nàusees i vòmits.

En aquest sentit també vaig tenir una experiència molt propera, molt familiar, i vaig poder comprovar que sí, que realment funciona. I literalment, a les persones, els seus vòmits, les seves nàusees disminueixen i de dir-te: jo és que no vull menjar perquè quan ho faig sembla que mengi poliexpan, a dir-te doncs mira ja li trobo el gust de la maduixa, li trobo el gust de les coses... això canvia moltíssim.

La qualitat de vida que parlava abans José Carlos de les persones que prenen cànnabis no... augmenta la seva qualitat. Les persones que reben quimioteràpia, us asseguro que passen per moments molt difícils, i no només del gust en el menjar, sinó també d'ansietats, de pors, de falta de son, etc etc i el cànnabis és realment un coach back meravellós, en la majoria de casos, no sempre.

I hi ha altres malalties, les que denominen autoimmunes, que també es beneficien del cànnabis. L'esclerosi, l'esclerodèrmia, el lupus, altres malalties... per què? perquè s'ha descobert que el nostre sistema endocannabinoide on té molts receptors també és en el sistema immunitari, i per tant no ens ha d'estranyar.

Doncs en els usos medicinals, la ciència mèdica ha anat derivant, cada vegada més, cap a una ciència molt exacta... que mesura molt, que analitza... avui en dia, ningú fa visites mèdiques sense que darrere hi hagi una anàlisi de 20 o 30 paràmetres.

També la farmacologia mesura moltíssim les dosis que es donen a tal i tal i tal... això són usos medicinals. És a dir, quan la persona pren cànnabis i necessita ponderar els mil•ligrams que pren, això jo entenc que són usos medicinals, mentre que una persona que fuma un porro per trobar-se millor, per relaxar-se, diríem que no seria tan medicinal com jo ho dic de "manteniment".

Per a mi hi han 3 usos del cànnabis: l'ús recreatiu, el que vol fer Festa, el que vol ballar, el que vol escoltar una música, el que vol tenir plaer en menjar bé després d'haver-se fumat un porret.

Després hi ha els usos de manteniment. És a dir, hi ha moltíssimes persones que es prenen un canuto abans d'anar a dormir. Perquè els va bé, per relaxar-se, o perquè han tingut una reunió estressant, i en sortir de la reunió, ja que un canuto els deixa ben...

I això què és? medicinal o és recreatiu? doncs ni una cosa ni l'altra. Jo dic que és de "manteniment". Per no estar en conflicte en certes ocasions. De vegades en entrar en una reunió dius: ui aquí em vaig a barallar amb tothom. Em fumo un porro i no em lluitaré amb ningú.

Això no sé si ho heu vist, però hi ha un estudi molt interessant a Anglaterra. Els hooligans del futbol que amb l'alcohol es tornen súper agressius, i en canvi si els donen cànnabis, prenen molt menys alcohol i no es tornen agressius. És curiós no... doncs també té certa gràcia.

En definitiva, per aconseguir aquesta cosa que és el benestar. Ai que bé estic no? i això és una cosa que les persones que fumen cànnabis saben molt bé el que vol dir.

És que després d'un porro estic bé, i no estic buscant un efecte "Festa" ni un efecte extraordinari. Estic buscant simplement trobar-me normal, entre cometes, la meva normalitat...

Llavors, la paraula terapèutica és molt bonica perquè ve del grec, i vol dir, que fa referència a l'art de "cuidar". La terapèutica es considerava que era la persona, o la tècnica, que permetia acompanyar, fer fàcil el camí a algú que ho desitja.

Per al terapeuta, la seva tasca és aquesta. Llavors, jo dic que el bon ús de la marihuana sempre és terapèutic. Tant si és recreatiu, com si és de manteniment, com si és medicinal... acompanya, ajuda.

El bon ús, el bon ús evidentment requereix totes aquestes condicions que us he dit abans. Que no hi hagi contraindicacions, la qualitat, la dosi, el lloc i la companyia. Si això es fa així, la marihuana sempre és terapèutica, sempre acompanya.

Llavors, curiosament, els metges tenim tendència a apropiar-nos de les paraules nobles i tots els metges es diuen doctors, i estem la mar de contents. I no hem fet el doctorat nosaltres, però ens diuen doctors i ja ens va bé... doncs val, doctors.

I també amb el cànnabis medicinal i terapèutic, també diem: medicinal o terapèutic. Bé, pot ser terapèutic, però també pot ser terapèutic el que no és medicinal.

Per tant, l'amplitud del concepte terapèutic va molt més enllà del medicinal, i a mi m'encantaria que el que s'aprovés, els jutges no ho entenguessin en absolut, i aprovessin el cànnabis terapèutic, que voldria dir que ho aproven tot no. Però no, normalment es rescindeixen al medicinal.

Repeteixo, aporta benestar... l'estar bé. I això és importantíssim. Les formes d'utilització són moltes i variades, però jo per exemple vaig darrere de la vaporització. L'he descobert fa 2 anys. Jo fumava porros i un dia vaig tenir una pneumònia. I el dia que vaig tenir la pneumònia es va acabar el fumar i vaig començar amb el vaporitzador.

I amb el vaporitzador no he tingut cap problema, ni tos, ni res de res... i ja fa aquests anys que estic amb el vaporitzador i no tinc cap problema. Després, també depèn dels símptomes a tractar... evidentment, dels antecedents patològics de la persona, com hem dit abans, de l'experiència que tingui o no amb el cànnabis.

No és el mateix començar amb una persona que té 60 anys al fet que provi el cànnabis, que amb una que té 20 anys. De l'edat, del pes corporal, de la medicació concomitant, de la situació sociolaboral. No és el mateix.

I després, les precaucions són: 1era, procurar no fumar, per això que hem dit abans, per evitar els riscos cardiovasculars, i si la persona no és experta en cànnabis medicinal, per favor, que sol•liciti l'ajuda d'un terapeuta.

Que no cal que sigui metge, o que sigui metge, però que sigui un terapeuta. Una persona que li pugui aconsellar a consciència, que sàpiga valor tot això que hem dit abans i que el pugui ajudar. Perquè s'han d'anar variant, com deia també José Carlos, les dosis s'han d'anar variant. No pots donar una dosi, i vinga, ja està, cada dia el mateix, no.

Depèn de com evolucioni la persona, es pot pujar un, es pot l'altre, s'ha de tenir una vigilància, i una vigilància externa. No se la pot un mateix.

I l'addicció, finalment per acabar, l'addicció, ara resulta que l'addicció és una malaltia. Bé, d'això no fa tants anys eh... però ara, tenir addiccions és tenir malalties. Estic totalment en contra d'això. Tenir addiccions, les addiccions són bones... boníssimes, si no fan mal. I a més, jo recomano tenir-ne varies, no només una. El problema és tenir-ne només una.

I l'addicció, perquè què és l'addicció? Fixeu-vos, la paraula ho diu. L'addicció és la força que et uneix a alguna cosa... a quelcom. I és tan real com la força de la gravetat. La força de l'addicció, i repeteixo, no és dolent tenir addiccions.

És un exercici de llibertat personal, i la llibertat està per exercir-la i no per guardar-la en el calaix. Llavors, jo puc, amb la meva llibertat, trio les addiccions que vull tenir.

Ara bé, de les addiccions que jo vull tenir, en vull ser culte, i que és el contrari de la prohibició. Quan a mi una addicció està prohibida, jo haig de trencar aquesta prohibició i buscar-li la cultura, buscar-li el coneixement.

La vida en aquest món és completament impensable i insuportable sense addiccions, i només els morts no tens addiccions... tots els vius tenim addiccions.

Bé, gràcies...

Penseu que som addictes a certs tipus d'aliments. Això és cert. A mi m'encanta la xocolata, i a un altre li agrada el pa, i un altre li agrada el sucre, i a un altre li agrada el no sé què... que som addictes a la música, que som addictes a la feina, que som addictes al sexe, al cotxe, als diners i també a certs sentiments, com poden ser les emocions, la vanitat, l'amor.

Tot això són addiccions que tenen les persones vives... una altra qüestió, és la mala gestió que fem de les addiccions. Això sí, si no sabem gestionar bé les addiccions, podem caure en la compulsió, podem caure en problemes.

Però si sabem gestionar bé les addiccions, no!... Perdoneu, és una mica el mateix que com un cotxe. Un cotxe no és perillós. El perillós és el conductor. El conductor, per ignorància o per imprudència, pot fer barbaritats. Però el senyor que sap conduir bé un cotxe, ho gaudeix i la mar de bé. I ens permet anar lluny, i viatjar al nostre aire, i és fantàstic.

Doncs amb les drogues passa el mateix. Si tenim coneixement, si sabem de què va, ens provoca i ens proporciona benestar, ens proporcionen ganes de viure, i això és importantíssim.

I qui diu que no és addicte a res, simplement és un farsant, o és un hipòcrita, o és un ignorant, o és un mort vivent... poca cosa més li queda. I acabo aquí.