Com es fan les granes o llavors de cànnabis Feminitzades?

Fins a la dècada dels 90, els cultivadors de cànnabis sabíem que en algun moment del cultiu s'havien de separar les plantes mascle de les plantes femella si no volíem veure com les plantes que sortien mascle pol·linitzàven i deixaven totalment plenes de llavors a les plantes que sortíen femella. No obstant això, en aquella època els bancs pioners en la producció de granes o llavors de cànnabis com ara el banc de llavors Dutch Passion, van revolucionar l'escena Cannàbica amb l'aparició de les primeres varietats de cànnabis Feminitzades, dit d'una altra manera, un tipus de llavors de les que només surten plantes femella. A principis de l'any 2000 ja es trobaven molts bancs que oferien aquest tipus de llavors, versions Feminitzades de les varietats clàssiques i que ja portaven anys sent cultivades en el seu format Regular.

Segur que a hores d'ara ja haureu cultivat alguna llavor Feminitzada, potser fins i tot encara que sigueu "puristes" i uns acèrrims defensors de les granes Regulars. Però... sabeu d'on vénen les granes o llavors Feminitzades? Sabeu quins són els processos més comuns que utilitzen els breeders i productors per aconseguir-les? En aquest article us ho expliquem tot!

Avantatges de cultivar granes Feminitzades

En efecte, l'aparició de les llavors Feminitzades va suposar una autèntica revolució en el sector Cannàbic. Els cultivadors ara ja es podien asegurar que totes les seves plantes serien Femelles sense la necessitat d'haver de distingir-les entre Mascles i Femelles, i sense haver de retirar els Mascles que ens arruïnaven el cultiu, un fet que ofereix tot una sèrie d'avantatges d'una importància considerable:

• Estalvi d'espai i de recursos: s'ha acabat cultivar i cuidar plantes durant setmanes i que després caldrà eliminar per haver-nos sortit plantes mascle
• Fiabilitat: no és que la majoria de plantes siguin femelles, o que tinguin més possibilitats d'aconseguir plantes femelles... genèticament, les plantes que provenen de llavors feminitzades només tenen cromosomes femella (XX), de manera que el mètode té una fiabilitat del 99%
• Plantes Sinsemilla: no tenir mascles en el cultiu significa que les nostres femelles no seran pol·linitzades, de manera que no produiran llavors alguna durant el període de floració (cosa que tots cultivadors desitgen, llevat que realment es vulguin produir llavors)

Aquests avantatges no van deixar indiferent als cultivadors, i ben aviat les granes feminitzades van suposar una gran proporció de les llavors venudes al mercat cannàbic. A més, el fet de poder utilitzar només plantes femella (normalment, clons coneguts i seleccionats) per produir llavors suposava un altre gran avantatge per als productors de llavors i criadors de noves varietats: ja no havien de conservar mascles en la seva reserva genètica! I no només això... des d'aquest moment, qualsevol planta femella que caigués a les seves mans podia ser utilitzada com a Mascle per pol·linitzar a una altra, augmentant així de manera exponencial les possibilitats de nous creuaments.

No resulta estrany doncs que a dia d'avui les llavors feminitzades representin gairebé la totalitat de les llavors comercialitzades, ja que com veiem ofereixen una sèrie d'importants avantatges tant en cultivadors domèstics, professionals o com en criadors de noves genètiques, així com si prefereixen plantes fotodependents o granes autoflorescents. El gran desavantatge d'aquest mètode és a hores d'ara de sobres conegut i debatut el cultivador que adquireix aquest tipus de llavors no es pot fer les seves pròpies llavors al no disposar de mascles, així que l'única manera que té de fer-ho és mitjançant el mateix procés amb el que s'obtenen aquest tipus de llavors. Però... quins són aquests processos i en què es basen?

Creuaments entre femelles, neixen les llavors de marihuana feminitzades

Com ja hem comentat, les llavors feminitzades neixen a partir d'un procés pel qual es reverteix el sexe d'una femella, és a dir, es força a la planta de diferents maneres perquè produeixi flors Mascle. D'aquesta manera, i un cop en floració, la femella escollida per a la reversió començarà a formar el que coneixem com flors mascle (estams i anteres), que igual que succeeix en les plantes mascle deixaran anar el pol·len que fecundarà les flors de les plantes femella. Llavors, quina és la diferència entre un Mascle i una Femella revertida?

El sexe de les plantes de Cànnabis es determina mitjançant els anomenats cromosomes sexuals o cromosomes. Les plantes Mascle disposen d'una parella de cromosomes sexuals diferents anomenats "XY" o heterogamètics, mentre que els de les Femelles són iguals i s'anomenen "XX" o homogamètics. En creuar un mascle (XY) amb una femella (XX), obtenim aproximadament la meitat de plantes de cada classe en la descendència. Dit d'una altra manera: quan un productor de llavors usa un mascle i una femella, les llavors produïdes seran aproximadament 50% mascles i 50% femelles.

Després d'aquesta explicació, molts de vosaltres ja us haureu vist que si creuem dues plantes femella (revertint el sexe d'una d'elles per forçar-la a produir pol·len), el resultat seran llavors que produiran plantes Femella, ja que en l'equació només han entrat cromosomes sexuals femenins. Si creuant XY amb XX obteníem un 50% de cadascuna (mascles i femelles), creuant XX amb XX obtenim plantes que només presenten els cromosomes XX, és a dir, plantes que són femelles. I és que per molt que "convertim" a una femella en mascle, el que no haurem fet és canviar la seva composició genètica, que segueix sent de femella, XX. D'aquesta manera, el pol·len produït per aquesta planta transmetrà exclusivament cromosomes sexuals femenins.

Com veiem doncs tot i que, comunament s'utilitza l'expressió "revertir el sexe d'una planta", no és exactament això el que es fa, ja que els cromosomes sexuals de la planta femella (XX) no han variat encara que aconseguim que aquesta produeixi flors mascle . Aquest "canvi de sexe" de les plantes femella s'aconsegueix de diverses formes, però normalment sempre amb el mateix objectiu: reduir el nivell d'etilè en els teixits vegetals i / o inhibir l'acció de l'etilè, causant que la planta produeixi flors mascle quan entri en floració com si es tractés d'un mascle provinent de granes Regulars. I és que l'etilè és un regulador natural del sexe a les plantes!

Vegem a continuació quines són les més populars formes de revertir el sexe de les plantes femella i produir així llavors feminitzades.

Mètodes per produir llavors Feminitzades

Com veurem, hi ha maneres diferents d'aconseguir que una femella produeixi pol·len, gairebé totes requerint d'algun producte químic que sol ruixar sobre la planta femella a la qual es vol revertir el sexe. Un cop ruixades amb el producte escollit i sota un fotoperíode de floració, les plantes començaran a florir normalment, però com a mascles en lloc de com femelles, produint pol·len "feminitzat" (que només conté cromosomes XX) que pot utilitzar-se per pol·linitzar a altres femelles i produir llavors feminitzades. Aquestes són algunes de les tècniques més utilitzades:

Estrès controlat o rodelització

Un dels primers mètodes amb els quals es van aconseguir llavors que produïen exemplars femella va ser l'estrès controlat o rodelització. Hi ha diferents mètodes per estressar les plantes de cànnabis aconseguint que aquestes desenvolupin flors Mascle, com l'estrès per temperatura, nutrició, fotoperíode o per pH. No obstant això, els partidaris d'aquesta tècnica solen preferir fer una cosa tan simple com retardar el moment de la collita 2 o 3 setmanes, de manera que aconsegueixen que les plantes produeixin unes poques flors masculines sense forçar-les a un estrès tan dur com el que han de suportar amb qualsevol de les altres tècniques que hem esmentat.

Si bé amb aquest mètode no s'aconseguirà ni de bon tros la quantitat de pol·len que s'aconsegueix amb altres mètodes com ara el STS, serà suficient per produir un grapat de llavors i que el cultivador domèstic pugui intentar fer els seus propis creuauements feminitzats. A més, el gran avantatge d'aquesta tècnica és que serà 100% natural, sense requerir cap tipus de substància química durant el procés. Una excel·lent alternativa per a aquells cultivadors que només volen unes poques llavors i no volen complicar-se la vida amb fórmules i productes de laboratori. No obstant això, i tingueu en compte aquest detall, és l'únic mètode que presentem amb el que sí que pot haver-hi una major taxa d'hermafroditisme en la descendència.

STS o tiosulfat de plata

Sense cap dubte un dels mètodes més comuns entre productors i bancs de llavors. Es tracta d'una solució formulada a partir d'aigua destil·lada, nitrat de plata i tiosulfat de sodi (de vegades anomenat hiposulfit de sodi) que, un cop polvoritzada sobre les plantes femella, inhibeix l'acció de l'etilè resultant en la formació de flors mascle una vegada induïda la floració. El STS és un producte relativament fàcil de preparar, encara que la seva vida útil un cop barrejats els dos components és força limitada, tot just uns pocs dies i estant ben conservat (sense aire ni llum, i en fred).

És important assenyalar que no s'ha de consumir cap de les plantes que haurem ruixat amb aquest tipus de productes, un fet que de totes maneres seria estrany, donat que les plantes "es converteixen" en Mascles, així que no tenen cabdells. No obstant això, és millor no fer cap tipus d'extracció de resina ni res semblant amb les plantes revertides; el millor és descartar-les després d'haver aprofitat el seu pol·len. Tots dos components, tiosulfat de sodi i nitrat de plata, són utilitzats també per al revelat de fotografies.

Plata Col·loïdal

Es tracta d'una altra manera de revertir el sexe de les plantes, aquesta vegada utilitzant una dissolució de plata col·loïdal a unes 30ppm (que podeu trobar fàcilment en moltes farmàcies i per internet) en aigua destil·lada. S'han de repetir les aplicacions durant dies fins que la planta produeix flors mascle, cosa que no succeeix amb el STS, amb el que en la majoria de casos n'hi ha prou una sola aplicació.

La plata col·loïdal està constituïda per nanopartícules de plata carregades elèctricament i té propietats antibacterianes i antifúngiques, sent introduïda en el mercat en 1980 amb finalitats terapèutiques. No obstant això, i igual que amb el STS, s'han de descartar les plantes ruixades un cop collit el pol·len, ja que la plata col·loïdal s'absorbeix de manera sistèmica i roman en els teixits vegetals.

Nitrat de plata

Es tracta d'un mètode estudiat per Mohan Ram, portant a terme àmplies investigacions sobre la reversió del sexe en les plantes també amb STS. Segons les seves conclusions, el tiosulfat de sodi (STS) seria més efectiu a l'hora de produir flors mascle i pol·len viable en plantes femella, aconseguint millors resultats en els seus estudis. Probablement a causa d'això, normalment es barreja el nitrat de plata amb tiosulfat de sodi en lloc d'utilitzar-lo de manera aïllada.

Àcid giberèlic

Les giberelines són hormones produïdes per les plantes que les ajuden a regular diversos processos relacionats amb el seu desenvolupament. Hi ha diversos tipus disponibles al mercat, encara que el més comú i eficaç és l'àcid giberèlic o GA3 (giberelina GA3). S'utilitza de manera molt semblant a la plata coloidal, sent polvoritzat sobre les plantes a revertir durant uns quants dies abans de canviar el fotoperíode a Floració.

S'ha tenir en compte que un dels efectes secundaris de l'àcid giberèlic serà un espigament o stretch  considerable de les zones de la planta que s'hagin tractat, així que no us heu de sorprendre si els hi passa a les vostres plantes! Les dosis que solen recomanar per aconseguir els millors resultats ronden les 100ppm.

Llegendes urbanes i mentides sobre les granes o llavors Feminitzades

Malgrat que, després de dues dècades de cultiu moltes de les llegendes o falsos relats sobre les llavors feminitzades han caigut, es segueixen escoltant de tant en tant arguments com els següents, que el cultivador novell pot prendre com a verídics. Com sol passar, moltes d'aquestes històries van ser en el seu moment propagades per persones que mai havien cultivat aquest tipus de llavors, així que la seva experiència era nul·la o gairebé nul·la. El desconeixement sol ser mal un company de viatge, per això volem deixar-vos clars una sèrie d'aspectes sobre les llavors feminitzades i els relats que sovint les acompanyen, parlem d'històries com les següents:

Les llavors feminitzades produeixen plantes hermafrodites:

El problema de les plantes hermafrodites o monoiques té molta més relació amb els parentals utilitzats (i si aquests presentaven algun tret hermafrodita) que no amb el tipus de llavors que es produeixen. Si per crear una llavor Feminitzada s'utilitza una femella amb tendència a produir alguna flor mascle, probablement part de la descendència heretarà aquesta característica, tant si s'utilitza aquesta femella com a donadora de pol·len (revertint el seu sexe) o com a receptora de pol·len (deixant-la florir normalment). Però el mateix passa en produir granes o llavors Regulars: si el mascle o la femella no són del tot estables pel que fa a aquest tret, tampoc ho serà la seva descendència (o almenys part d'ella).

Les granes o llavors Feminitzades produeixen plantes mutants:

Res més lluny de la realitat. Sí, és cert que de vegades apareixen plantes amb trets rars o mutacions, encara que això també passa amb les llavors Regulars. Lamentablement no sembla haver cap estudi que compari la proporció d'exemplars amb mutacions d'un i altre tipus de llavors; però, després de milions de llavors feminitzades germinades en els últims 20 anys, si les mutacions suposessin algun problema sense dubte no es vendria el nombre de feminitzades que es ven, i aquest seria un "problema d'ordre públic" dins el sector cannàbic, tant per al cultivador com per al productor de les llavors.

Les llavors feminitzades tenen químics:

Una altra de les mentides que circula entre els cultivadors del món cannàbic. Com s'ha comentat anteriorment, normalment es ruixa algun producte químic sobre la planta femella a revertir amb l'objectiu d'inhibir l'etilè en la mateixa. Passades unes setmanes i ja en fase de Floració, aquesta planta produeix flors mascle i pol·len, que es recull per pol·linitzar les plantes femella destinades a produir les granes o llavors.

Un cop formades les llavors, aquestes es recullen i s'envasen, de manera que en cap moment han entrat en contacte amb productes químics, com tampoc les plantes que produeixen les llavors ni, per descomptat, les mateixes llavors. A més, per produir llavors de cànnabis es solen usar espais de cultiu en interior separats: un espai on es tenen les plantes revertides (Femelles tractades) i un altre espai on es troben les femelles que seran fecundades i produiran les llavors, així que no és possible que aquestes segones puguin "contaminar-se" amb cap producte químic.

Les granes de Marihuana feminitzades són OGM

Una vegada més, aquesta llegenda urbana és falsa. Ja hem apuntat que en utilitzar alguna de les tècniques de reversió de sexe el que es fa és inhibir l'acció de l'etilè a la planta femella donadora de pol·len, en cap cas es modifica genèticament una llavor (ni una planta). Els cromosomes sexuals de la Femella convertida en Mascle segueixen sent femenins (XX), així que no ha canviat a nivell genètic. Per tant, les granes de Marihuana feminitzades no són Organismes Genèticament Modificades (OGM).

Esperem que aquest article us hagi semblat interessant. Moltes persones desconeixen encara avui l'interessant procés que hi ha darrere d'aquest tipus de llavors de Cànnabis. No dubteu a deixar aquí els vostres comentaris, els respondrem encantats.

Salutacions!

_______________________________

Bibliografía consultada:

• Marijuana Botany, Robert C. Clarke
• The Cannabis breeder's Bible, Greg Green
• The Cannabis grower's Bible, Greg Green
• Breed your own vegetable varieties, Carol Deppe
• Induction of Fertile Male Flowers in Genetically Female Cannabis sativa Plants by Silver Nitrate and Silver Thiosulphate Anionic Complex, Mohan Ram, Sett R.