1era Conferència ús terapèutic del Cànnabis - Figueres (1 de 4)

Transcripció de la presentació de la Conferencia :

Ramon Camps, de la Fundació Alchimia Solidària

Bon vespre a tothom. Per als que no ens coneixeu, som David Saulina i Ramon Camps, president i vicepresident de la Fundació Alchimia Solidària... ara. Primer de tot, us volem agrair la vostra presència i excusar al Doctor Mariano García de Palau, que no ha pogut venir. S'ha posat malalt i bé, pot ser el tindrem aquí a les Segones jornades... d'acord?

Aquest és el darrer acte que farem dintre de la celebració del marc del 15 aniversari de Alchimia, i bé, en aquests darrers 15 anys han passat moltes notícies beneficioses per a tot el tema del cànnabis terapèutic.

David Saulina, de la Fundació Alchimia Solidària

Per la nostra botiga... si? per la nostra botiga ha passat gent que ha pogut canviar la seva dinàmica de patiment per una situació molt més suportable. I és que el cànnabis no fa miracles, però en alguns casos i en algunes patologies pot funcionar millor i amb menys efectes secundaris que les medicines que es pauten habitualment per la medicina convencional.

Tornant a la realitat actual, en aquests 15 anys que han passat, com deia en Ramon, les coses han canviat moltíssim no. I el millor de tot això és que el cànnabis està començant, o torna a estar en el lloc on hauria d'haver estat sempre, on no hauria d'haver marxat mai no, que és a la farmaciola de moltíssima gent.

Tot i que en alguns països encara està molt penalitzat i és molt difícil accedir a aquesta medicina, les evidències científiques de que, de les qualitats terapèutiques del cànnabis són cada vegada més evidents i està claríssim que això ha de portar a una legalització del consum del cànnabis, en aquest cas que parlem, medicinal, però esperem que també lúdic.

Ramon Camps...

I res, tenim el plaer de presentar-vos a l'Oscar Parés, sotsdirector de la Fundació ICEERS de Barcelona, ??al qual agraïm que hagi volgut fer de moderador, que s'hagi ofert a fer de moderador d'aquestes xerrades i, xerrades que faran el Dr. Joan Parés i el psicòleg i doctor en farmacologia José Carlos Bouso.

David Saulina...

Res, només comentar-vos també que el fet que no vingui el Doctor Mariano García de Palau, que al principi venia a parlar d'un dels temes més en voga en aquests dies al món del cànnabis, que és el CBD, la seva absència no farà que no parlem d'aquest tema, sinó que el Dr. José Carlos Bouso que també és expert en farmacologia doncs suplirà la seva baixa.

Doncs res, moltes gràcies per haver vingut a tots, moltes gràcies als doctors per prestar-se a fer aquestes xerrades i res més, Oscar pren la paraula... gràcies.

Oscar Parés, Sotsdirector de la Fundació ICEERS

Moltes gràcies a David i a Ramon. Deixeu-me confessar una petita, confessar no, començar amb una petita confessió, i és que avui em sento com en família, doncs tinc la sort de que ens hagin demanat, a mi personalment i a la nostra Fundació, a la Fundació en la qual treballo, que col·laborem amb aquest acte i de vegades ho veus com una responsabilitat però avui ho veig com una celebració i entendreu el perquè.

En primer lloc, la persona que està a la meva esquerra, José Carlos Bouso, és un company de feina i un gran amic des de fa molts anys, dos llocs a la meva esquerra es troba el Dr. Joan Parés, que és el meu pare... i aquí a la primera fila hi ha la meva mare i la meva xicota, i bo em sento com en família.

I també dir que d'alguna manera, Ramon i David són com els cosins del poble, que tenim els de ciutat, perquè fa temps que col·laborem i sempre hi ha molta simpatia. No únicament a nivell personal, sinó que també entre les institucions a les quals representem cada un de nosaltres, i per això estem avui aquí.

Perquè la Fundació Alchimia i la Fundació ICEERS compartim una sèrie d'objectius, de línies de treball, i concretament en l'àmbit del cànnabis, doncs ja fa 3 anys que treballem conjuntament i quan ells organitzen alguna cosa, nosaltres intentem estar i viceversa... també sabem sempre que podem comptar amb la seva inestimable ajuda i entusiasme sobretot, que s'agraeix molt.

I doncs això, el que fem avui aquí és un acte que no és nou, en el sentit que el debat sobre el cànnabis medicinal fa temps que ocupa a la nostra societat.

Cada vegada tenim més visibilitat, cada vegada anem a parlar en llocs més dignes i més xulos, com el d'avui. Però aquesta història encara segueix d'alguna manera atrapada en una contradicció no, i és que a mesura que cada vegada tenim més coneixement sobre els beneficis i també els perjudicis del cànnabis a nivell científic, cada vegada hi ha més gent que l'utilitza, sembla que la normalització a nivell polític i jurídic no acaba d'arribar. I això fa que les persones, o bé que tenen interès en el cànnabis o bé que el fan servir, sentin encara que hi ha un estigma sobre aquest ús, i justament per això és important doncs trobar-nos, visibilitzar, parlar-ho i fer cultura no.

Perquè el cànnabis com sabeu, des de l'any 1961 està dins de les llistes internacionals de fiscalització, en les llistes que recullen les substàncies segons la seva perillositat, el cànnabis està en dos de les llistes, i una d'elles són les substàncies que no tenen cap tipus d'ús mèdic... que no es pot fer un ús responsable del cànnabis.

Encara segueix estant a nivell internacional en aquestes llistes i per tant, hi ha una persecució, hi ha un estigma, hi ha moltes situacions encara de injustícia. I justament, aquest tipus de trobades poden contrarestar aquesta situació i contribuir a aquesta desitjada normalitat política i institucional del cànnabis.

Jo volia enmarcar-vos una mica el que ha passat en relació als usuaris de cànnabis a Catalunya en els últims anys, perquè sí que és veritat que avui sembla que hi ha uns certs espais de trobada, un cert coneixement que es pot adquirir, és molt recent això no... d'alguna manera la reivindicació sobre l'ús responsable del cànnabis, o l'ús adult del cànnabis, es comença a donar a finals dels anys 70.

Concretament podríem dir que a Barcelona es va concretar en una llibreria que potser alguns de vosaltres coneixereu, que és la llibreria Makoki. La llibreria Makoki era un espai de trobada on la gent que venia de la contra-cultura, de la lluita anti-franquista, gent amb un esperit llibertari, gent que vivia la cultura del Còmic també no, de tot aquest bagatge cultural una mica "maleït"no... i allò va ser un espai de trobada on els usuaris no únicament medicinals, sinó que també recreatius del cànnabis van començar a desenvolupar tot aquest altre coneixement sobre que el cànnabis es pot cultivar a casa, que el cànnabis és una planta amb moltes propietats i no va ser fins l'any 1991, és a dir, us he parlat dels finals dels 70, però fins a l'any 1991, que es va constituir la primera associació de consumidors de cànnabis, l'associació d'estudis del cànnabis Ramon Sants, també a Barcelona.

I algunes de les persones que estaven en aquesta llibreria Makoki van constituir aquesta associació i l'any 1994 van fer una primera plantació de cànnabis, una plantació pública no. La van fer a Tarragona. Van anar a les institucions, ho van notificar als Mossos d'Esquadra, a la fiscalia, al jutjat.

Van dir: nosaltres volem sortir del circuit del mercat negre, volem que la nostra marihuana vingui... conèixer l'origen del que estem consumint. I van plantar 200 plantes. Quan les plantes ja estaven força madures, la Guàrdia Civil va entrar sense cap ordre judicial, va arrasar les plantes i van haver d'anar a declarar davant del jutge. En primera instància, a l'Audiència provincial de Tarragona van guanyar el judici però el fiscal va recórrer i van arribar al Tribunal Suprem. L'any 1997 van ser jutjats pel Tribunal Suprem i van ser condemnats.

Van ser condemnats a penes de presó ia multes econòmiques, tot i que les penes de presó no eren molt elevades, però d'alguna manera tots aquests activistes que venien d'aquesta lluita de tan enrere, doncs van veure tancada la possibilitat de fer cultius, de ser autosostenibles i van començar a mirar quines opcions hi havien de seguir avançant, en el sector privat.

Va ser aleshores, quan es va fer el primer número de la revista Cànem, que tots coneixereu. La revista Cànem... la primera edició va ser l'any 1997 i va ser la primera publicació de moltes publicacions cannàbiques que s'han fet a l'Estat espanyol. De fet, a l'Estat espanyol és un dels llocs on més diversitat de revistes hi han hagut. Hi ha com 4 o 5 revistes... hi van arribar a haver 7 o 8.

Alguns d'ells, van començar a obrir floristeries on es venien llavors de marihuana no... el que ara coneixem com Growshops.

Doncs el primer es va obrir l'any 1999 al Barri Xinès de Barcelona, que ara és El Raval. Es deia "L'Interior"... i també al 2004 es va fer la primera Fira cannàbica, que és la "Spannabis", que en el dia d'avui ja porten gairebé 20 edicions. En el dia d'avui es congreguen 30.000 persones i és la Fira més important del Sud d'Europa.

Però tot això d'alguna manera té un fil conductor i també en el 2001 va passar un fet força significatiu, que és que, vosaltres coneixereu bé que aquí a Espanya hi va haver un gran problema amb les persones que consumien heroïna no.

Amb tota aquesta generació, ja que es va veure atrapada en aquesta circumstància i que no van tenir cap tipus d'ajuda per part de les administracions. Fins molts anys després no es va començar a donar Metadona, no es va començar a fer intercanvis de xeringues, etc...

Però durant els anys 80 hi havia una gran bossa de població amb problemes de VIH. La Junta d'Andalusia, el Govern Andalús, preocupat per què fer amb aquesta població, va demanar un informe a uns catedràtics de dret penal de la Universitat de Màlaga. Els hi va dir: Com ho podríem fer per donar cànnabis a aquests malalts de sida? per fer com un tractament pal·liatiu per a aquestes persones. I aquests catedràtics van escriure un informe en el qual dibuixaven com podria ser un model d'accés al cànnabis sense incórrer en un delicte. La Junta d'Andalusia va guardar aquest informe en un calaix, però aquests catedràtics ho van publicar en una revista de dret penal i alguns d'aquests activistes, que estaven o bé ocupats amb els Growshops, o amb les Revistes, o amb les Fires, van dir ostres! aquí es torna a obrir una porta per al tema del cultiu col·lectiu no...

O sigui, que aquest informe que inicialment era per a la Junta d'Andalusia va acabar en mans dels activistes i això va ser el text fundacional de la pràctica dels Clubs Socials de Cànnabis. Els Clubs Socials de Cànnabis en aquell any, el 2001, ja es va obrir a Barcelona el Club de Catadors de Cànnabis de Barcelona, també al centre de la ciutat. També constituït per gent que havia estat involucrada en aquestes altres experiències que hem parlat abans i es comença a inaugurar el camí dels Clubs Socials de Cànnabis.

Com bé sabeu, els Clubs Socials de Cànnabis són les institucions que a dia d'avui aprovisionen a la majoria de persones que busquen cànnabis per motius terapèutics no... una mica per accident, els activistes cannàbics es van veure atenent les persones que s'adrecen a aquests Clubs per motius terapèutics. És a dir, que els malalts, d'alguna manera es van trobar, de sobte, que l'única porta que tenien era aquesta, però no és el lloc on els malalts realment... l'atenció que ells requereixen, els Clubs de Cànnabis estan una mica limitats, a l'hora d'oferir. No se'ls hi pot demanar molt més, de moment.

Això va provocar que l'any 2001, una associació de malaltes de càncer de mama, l'associació Agatha de Barcelona fes pressió, amb alguns metges com el Dr. Laporte, que és una institució també a Catalunya, van afavorir que el Parlament de Catalunya fes una resolució, per la qual demanava de manera unànime, és a dir, tots els partits del Parlament de Catalunya, van demanar al Govern de Madrid que es regulés el cànnabis medicinal.

Això va semblar que, per fi, era la solució o que es començada a dignificar tota aquesta resposta a aquesta problemàtica dels malalts, però si això va passar en el 2001, la realitat és que a dia d'avui, en el 2016, l'únic que s'ha traslladat a aquesta acció és que els malalts d'esclerosi múltiple poden optar al Sativex no... que el Sativex és aquest preparat, però és un producte al que realment només pot accedir-hi un tipus de malalt molt concret.

La majoria de persones que consumeixen per motius terapèutics, i ara ells ens parlaran, no poden accedir a aquest fàrmac, de manera que es mantenen en aquesta zona grisa, doncs buscant-se la vida i sent també subjectes d'informacions contradictòries, de gent que els vol vendre productes que ells no saben si són els que s'han de prendre o no... en tot cas, en una situació vulnerable no.

És per això que estem aquí. Per seguir reduint aquesta vulnerabilitat, per fer cultura, per enpoderar a tota aquesta gent, i per educar-nos una mica més de la mà dels experts que avui tenim la sort de que ens acompanyin.

Doncs, sense més dilació, donaré pas a José Carlos. El Dr José Carlos Bouso ve de Madrid, tot i que fa anys que treballa aquí a Barcelona. Treballa a la Fundació ICEERS... som companys com he dit. Ell és doctor en farmacologia. És una de les persones que té un recorregut dins de l'estat espanyol més ampli pel que fa a la investigació amb diferents substància psicoactives i...

Bé, tens vint minuts per il·lustrar-nos com vulguis. Després, farem... després hi haurà la intervenció de Joan, i després farem una mica de debat, que també és un moment interessant, amb tots vosaltres.