Entrevista a la Cristina Sánchez - ExpoGrow Irún 2016

Transcripció de l'entrevista amb la Cristina Sánchez:

La Sanitat Pública en general, i els doctors en particular, són realment conscients de les propietats medicinals dels cannabinoides i terpens?

En general no, i això és un problema de manca d'educació. Moltes vegades no és perquè no vulguin sinó perquè ningú els hi ha donat l'oportunitat. Jo per exemple, faig classe a la Universitat Complutense i ningú explica als nostres alumnes ningú el que és el sistema endocannabinoide, tot i que és un sistema de senyalització importantíssim en l'organisme.

Això és un gran problema al que ens enfrontem, és la manca d'informació que té la comunitat mèdica, precisament per això, perquè ningú els hi ha explicat què és el sistema endocannabinoide, on actua, per què el potencial terapèutic de la planta és tan immens, és a dir, que part del problema és el desconeixement dels metges ...

I això és un gran handicap perquè la teràpia amb cannabionoides es pugui aplicar, és clar...

Sí, aquest és un dels problemes. N'hi han molts més, però per descomptat, que la comunitat mèdica no tingui tota la informació que hauria de tenir és un dels principals problemes.

I un dels objectius de l'Observatori Espanyol de Cànnabis Medicinal és precisament aquest, transmetre aquesta informació que existeix, no l'estem inventant nosaltres, és informació científica molt sòlida i transmetre-la a la comunitat mèdica perquè entenguin que el cànnabis és una opció terapèutica més.

Què opines del Entourage effet, és a dir, de la sinergia entre cannabinoides i terpens, i la seva major efectivitat respecte a components aïllats?

Bé, és un efecte que està àmpliament descrit i ben documentat. Quan es treballa amb compostos aïllats, amb cannabionoides aïllats o amb terpens aïllats, es produeix un determinat efecte terapèutic, però si jugues amb la combinació de diversos cannabinoides i diversos terpens alhora, està demostrat que els efectes solen ser molt millors, i això té tot el sentit del món perquè són molts compostos actuant sobre moltes dianes i això vol dir que tens un efecte terapèutic molt més gran del que tens actuant sobre dianes particulars, és a dir, sobre dianes individuals.

És com quan un escolta un violí, la sensació és molt agradable, però quan un escolta una orquestra, la sensació és encara molt més plaent. Seria un símil, perquè entenguéssiu el que és l'efecte d'acompanyament en el Entourage effet.

Molt bé. Vas comprovar en el seu moment, que les cèl·lules de determinats tipus de càncer es suïciden davant l'aplicació del THC, per dir-ho d'alguna manera...

En quina etapa es troba actualment aquest estudi... i cap a on es dirigeix? S'està aprofitant per a la creació d'algun tipus de teràpia?

Bé, nosaltres, no només nosaltres, hi ha diversos grups al món que estan treballant en aquest camp, i el que hem vist és que els cannabinoides produeixen efectes antitumorals, tant quan els fem servir en cultius cel·lulars, com en diferents models animals.

Ara hem de fer el salt a la clínica i en aquest sentit hi han un parell d'assajos en marxa ara mateix al món, un a Regne Unit i l'altre a Israel, i a Madrid, part del nostre equip, liderat per Guillermo Velasco, està intentat tirar endavant un altre assaig clínic en pacients amb Gioblastoma combinant teràpies cannabinoides (THC i CBD) amb Temozolomida, que és el medicament que se li dóna a aquest tipus de pacients.

Aleshores, estem fent tot el possible per es facin assajos clínics. Està costant perquè hi ha moltes traves, sobretot relacionades amb els diners i amb la regulació exhaustiva a la qual estan sotmeses aquests compostos, però bé, anem avançant i esperem que en els propers anys hi hagin molts més assajos clínics en marxa.

Amb tot això, el cànnabis s'està utilitzant en diferents formes però, ¿tu creus que la planta directament pot usar-se també per a teràpia? o és millor aïllar els components per després realitzar fàrmacs i poder tractar directament amb aquests fàrmacs qualsevol malaltia?

Doncs en aquest sentit, tant la investigació preclínica com la informació que tenim dels pacients, apunta que els extractes obtinguts de la planta funcionen millor que els compostos aïllats.

Hi ha experiències amb compostos que ja són legals als EUA per exemple, el Marinol, el Cesamet, que han funcionat raonablement bé, però no tan bé com estan funcionant extractes de plantes en països on el cànnabis terapèutic és legal, aleshores en preclínica també veiem efectes semblants. Quan treballem amb compostos aïllats, veiem un efecte 1 i quan treballem amb extractes de la planta aquest 1 es converteix en 2.

Podem anar més enllà del que de la planta? Crec que és prou potent per...

 La planta té més de 100 cannabinoides, té centenars de terpens, té flavonoides, i tots ells, o la immensa majoria d'ells tenen el seu potencial terapèutic i les seves sinergies quan actuen en combinació.

Podríem recórrer a reconstituir perfils de plantes, com tipus de plantes, però jo apostaria per utilitzar extractes de plantes que porten tots aquests components i implica molta menys manipulació i jo crec que seria molt més pràctic per als pacients.

Realment, aquesta pregunta anava una mica enfocada a la indústria farmacèutica, que de fet no ha entrat molt de ple en els cannabinoides per les seves teràpies...

 Bé, hi ha GW per exemple que té un producte que es diu Sativex, que és un extracte de la planta, té una proporció 1: 1 de THC i CBD, però té altres components de la planta també, però llevat d'aquesta excepció és veritat que les grans companyies estan apostant més per compostos aïllats, compostos derivats dels compostos de la planta, que per extractes de la planta.

En aquest cas jo crec que hi ha també interessos econòmics, les plantes les podem conrear tots en els nostres jardins, i els olis els podem extreure tots nosaltres en les nostres cases.

No dic que això sigui l'ideal, però des del punt de vista d'una empresa farmacèutica gran, és molt difícil competir amb aquesta producció a petita escala, o a mitjana escala. Potser aquest sigui un dels problemes, un dels handicaps, pel que no hi ha més grans empreses farmacèutiques interessades en aquest camp.

Un dels teus camps d'estudi, i on has estat treballant últimament sobretot és en el càncer de mama, no?

Assaigs clínics amb Metformina en casos d'Her2 + està proliferant amb força èxit... Hi ha alguna possibilitat que vostè, o el seu equip, desenvolupin algun projecte d'assaig clínic amb cannabinoides i càncer, en concret per a aquest tipus de malaltes?

Ens agradaria molt... ens agradaria moltíssim. De fet, és el que volem fer nosaltres al laboratori. Seguim fent recerca preclínica, perquè volem saber més sobre els cannabinoides i com produeixen aquest efecte anti-tumoral, però el que cal ara són assajos clínics i ens encantaria que algú ens ajudés a tirar endavant aquest tipus d'estudis.

Cal moltíssims diners per a això, cal moltíssims diners i això és bàsicament el que ens està parant en aquest moment, la manca de diners i d'altra banda, la manca d'interès del col·lectiu mèdic.

No tothom... hi ha molt poca gent interessada a treure això endavant perquè no hi ha dades clíniques, però no hi ha dades clíniques si no generem dades clíniques. És el peix que es mossega la cua, però el problema fonamental jo diria que és més aviat econòmic.

És curiós no? Es parlava en la presentació del Fòrum o l'Observatori de que per exemple a Califòrnia hi ha més de 20.000 pacients que s'estan tractant amb cannabinoides i no hi ha cap estudi que avali, o que demostri, o que expliqui, o que faci un seguiment com a mínim d'això no?

Sí, per desgràcia, tota aquesta informació s'està perdent. La estem tirant a les escombraries... com dius, hi ha milers de pacients, no només a Califòrnia, en moltes parts del món, que estan consumint, que porten consumint cànnabis amb finalitats terapèutiques durant molt de temps.

Ningú està fent un seguiment clínic d'aquests pacients, excepte honrosíssimes excepcions, i tota aquesta informació s'està anant a les escombraries. Aleshores, hem de fer tot el possible per intentar recuperar aquesta informació. En alguns casos està disponible però ningú s'ha pres la molèstia d'analitzar-la i és realment una pena perquè és una mina d'or.

Tota aquesta informació està allà, i hauríem extreure-la. I sobretot, la gent que comença ara a tractar a pacients o la gent dels dispensaris com he esmentat en la meva xerrada, que té pacients-usuaris terapèutics, hauria de fer tot el possible per recollir informació d'aquests pacients per transformar tota aquesta informació en dades que puguem mostrar a la comunitat clínica, perquè d'una vegada pensin i vegin que això és una alternativa seriosa.

És possible que no tinguem dades per al que et vaig a preguntar, però en base a la teva experiència, creus que hi ha alguna incompatibilitat entre tractament amb cannabinoides i la quimioteràpia clàssica o la radioteràpia que s'utilitza actualment?

No tenim una resposta per a aquesta pregunta en humans, el que sí tenim és evidència preclínica un cop més, que apunta just en la direcció contrària.

Hi ha estudis fets en animals que demostren que la combinació de cannabinoides i quimioteràpia funciona millor que cadascuna de les dues teràpies per separat, i el mateix passa amb la radioteràpia.

Hi ha assajos que ens diuen, que ens demostren, que combinant radioteràpia amb tractament cannabinoide els tumors dels animals creixen moltíssim més a poc a poc, aleshores com sempre, això pot ocórrer o no en humans però les dades preclíniques per descomptat apunten en aquesta direcció, no només al fet que no hi hagi interaccions negatives sinó al fet que podria haver sinergies...

Doncs Cristina, esperem que hi hagin més dades, que hi hagin més estudis, que arribi finançament perquè aquests estudis es portin endavant.

Res, moltes gràcies per les teves respostes i fins aviat.

---

S'estima que el risc de patir càncer de mama al llarg de la vida és de, aproximadament, 1 de cada 8 dones.

A Espanya es diagnostiquen uns 26.000 casos a l'any, el que representa gairebé el 30% de tots els tumors del sexe femení al nostre país.

La majoria dels casos es diagnostiquen entre els 35 i els 80 anys, amb un màxim entre els 45 i els 65.

Tanmateix, no disposem d'un sistema nacional de registre de tumors per conèixer les xifres exactes.