Entrevista Ana Mª Gazmuri - ExpoGrow 2016 Irún

Transcripció de l'entrevista amb l'Ana María Gazmuri:

Estem amb l'Ana María Gazmuri, que és actriu i comunicadora ... va treballar en el teatre, a Ràdio Televisió, involucrada des del 2012 en l'activisme cannàbic i sobretot en el terapèutic.

En el 2014 crea la Fundació DAIA a Xile, que entre altres coses la seva missió és realitzar projectes per a l'ús del cànnabis medicinal.

Explica'ns que és DAIA? D'on sorgeix la idea? Què et connecta al cànnabis per crear DAIA i la seva Fundació?

Bé, DAIA, té personalitat jurídica des de l'any 2014 però vam començar a funcionar realment en la pràctica en el 2013. DAIA és una paraula sànscrita que vol dir "Amor compassiu" i és justament des d'aquí, des d'aquest lloc on sorgeix la Fundació DAIA, com una resposta a la demanda ciutadana d'informació en primera instància, educació també al voltant del cànnabis i el seu ús, particularment el seu ús terapèutic i com una resposta a la necessitat de tants milers de famílies patint diverses patologies, en alguns dels seus membres, sense tenir una bona resposta amb els tractaments convencionals com són ara els casos d'epilèpsia refractària particularment, la malaltia oncològica en algun dels seus estats, que realment són difícils de suportar i que òbviament comencen a trobar en el cànnabis una ajuda important i considerable.

Alehores, la Fundació DAIA sorgeix com una resposta a aquesta necessitat, és una organització sense ànim de lucre, que busca i que respon a aquest imperatiu ètic.

Començar a tenir consciència del gran potencial terapèutic d'aquesta planta per una banda, i per l'altra banda, la gran quantitat de patiment que hi ha avui dia producte de moltes situacions, però particularment també des de l'àmbit de les malalties.

Ens semblava èticament correcte fer viable aquesta opció terapèutica, i això partia per educar la comunitat.

I així sorgeix la Fundació DAIA, des d'un esperit de servei, entenent que cal posar al centre les necessitats i les preocupacions del pacient i la seva realitat, i així vam començar a implementar el que és el cànnabis medicinal, sense deixar de banda la conversa sobre política de drogues més àmplies... no es tracta, jo no crec que es puguin separar.

Hi ha molta gent que ens ha dit: Però, per què no us dediqueu millor només al cànnabis medicinal? Perquè es fiquen en allò altre? per a mi no és possible pensar en aquesta separació.

Entenem que si la nostra preocupació és la salut, i la salut com a bé públic a protegir, una regulació responsable és el que dóna compte de com es protegeix la salut i més d'implementar i fer viable l'accés al cànnabis medicinal.

Però, com és el ressort que fa que Ana María Gazmuri digui: Vaig a ficar-me en això?

Perquè tu tenies la teva feina d'actriu, de presentadora ... quin va ser el ressort?

Bé, jo en paral•lel a tota la meva vida d'actriu i comunicadora social, també em vaig formar sempre com a terapeuta holística. En fi, m'he format en psicologia transpersonal, en psicologia budista, al reiki, en teràpia floral,... aleshores, sempre he tingut una afinitat, una recerca pel benestar, la salut, per comprendre el fenomen de la malaltia i la salut, i és en aquest escenari on començo a tenir aquest contacte, d'aquesta eina més potent.

Jo coneixia la planta des de molt jove ... una relació molt fluida sempre, molt poc estigmatitzada, una cultura familiar al voltant de la planta en aquest sentit sense cap prejudici, però quan vaig començar a prendre consciència del real potencial terapèutic i vaig començar a estudiar més i a formar-me més, una formació accelerada i intensiva, vaig decidir prendre això, i sorgeix des... és una cosa gradual, primer començant a assessorar a alguns pacients, i així comença a córrer la veu.

Si mira, ells saben de cànnabis medicinal, ves-hi, que t'orientin, que et guiïn, i de sobte la nostra casa ja era una institució, on hi entrava i sortia gent tot el dia i aquí va ser quan vam dir: bé, com fem que els nostres braços siguin més llargs? com ho fem perquè això impacti i el transformem en una realitat? no només per a uns pocs que tinguin la sort de poder entrar en contacte amb aquells poquets que en saben, sinó que com ho Democratitzem?

I així sorgeix la Fundació DAIA i tota la feina que fem, que té bàsicament dos aspectes: el treball directe amb la comunitat, que atenem als pacients amb doctors, amb terapeutes, els hi fem xerrades, tallers d'auto cultiu, tallers de preparacions medicinals, i d'altra banda, amb els projectes d'investigació.

I així ja hem tingut el primer cultiu legal de Llatinoamèrica, després vam tenir el més gran de Llatinoamèrica, i ara ja tenim aprovat el primer protocol d'estudi clínic, que és el primer que farem, per a pacients oncològics, càncer de mama i pulmó, amb extracte de cànnabis, per descomptat estandarditzat, produït per un laboratori xilè, nacional, expert en fitofàrmacs.

Alehores, hem generat tota aquesta plataforma per impulsar aquest desenvolupament, és a dir, treballant directament amb la comunitat per una banda, i també investigant, però no és l'un o l'altre, es poden fer les dues coses simultàniament.

Sí, una cosa que vam veure ahir al Fòrum no? en la presentació de l'Observatori espanyol de Cànnabis medicinal no? Que calia les dues coses. Tant la investigació d'una banda, com el que ja està fent ja l'Observatori, amb els seus doctors...

Absolutament, per això és molt important el que deia... el nom fins i tot de la xerrada de Cristina Sánchez: "Del laboratori a la clínica". La urgència de baixar, de sortir, d'estar tancat al laboratori, on és clar, és molt important, però més important o tan important és mirar la necessitat dels pacients ara. No hi ha temps a perdre.

Nosaltres incorporem una frase com una miqueta consigna nostra com "el dolor no pot esperar".

No hi ha temps, el sofriment és ara, i amb la planta tal com és avui dia, i en el seu estat natural, i amb preparacions simples, podem ajudar moltíssim.

Sabem que per a patologies més complexes necessitem estandardització i productes regulats que siguin molt segurs, per la condició dels pacients, això també cal fer-ho i també ho estem fent.

Però són dues coses, i en primera instància, aquesta és una planta medicinal d'ús domèstic, que qualsevol família pot tenir a la seva llar i ajudar-se per a moltíssimes condicions amb ella, i per, com dic, per a coses més complexes, es requereixen més productes amb base cànnabis a partir de la planta completa, de la planta natural, no... sabem que els símils sintètics com Dronabinol, Marinol, no tenen l'efectivitat, no és el mateix en absolut.

Així doncs, treballem, intentem treballar en tot, i assessorem jurídicament als pacients que són vulnerats els seus drets i fem un treball d'incidència política també important perquè, perquè això cal socialitzar-ho i anar transformant, no només en la ciutadania sinó també als prenedors de decisions, perquè no sempre la ciutadania és la que pren les decisions desgraciadament.

I bé, però sí que pot crear una força social prou forta, potent, incideixen als que prenen decisions. I aquest treball és molt important i ho hem desenvolupat en paral•lel amb l'acció concreta amb els pacients.

És clar, són dos punts base. És un ventall que va d'un lloc a un altre i per tant, s'ha de treballar en tots els aspectes.

Abans ens comentaves que havíeu posat en marxa els cultius. Que tal l'experiència del cultiu? Que tal les sensacions? Com ho vau fer per distribuir extraccions o planta directament als pacients?

Bé, és important entendre això. No estem distribuint res als pacients. El que ja s'ha produït en aquests dos cultius és la matèria primera per als fitofàrmacs amb els que es van a fer els estudis clínics.

Per als pacients, per via de l'auto-cultiu, que és el que defensem i potenciem. I això altre, perquè els grans cultius no ens haguessin ... o sigui, si haguéssim sol•licitat una autorització de cultiu per distribuir als pacients, et diuen bé no, on està l'evidència científica del que vostès estan fent és una... a Xile la regulació és molt estricta.

La generació d'un fitofàrmac passa per les mateixes exigències o requisits que un fàrmac convencional. Estudis clínics, les seves diferents fases ... fase preclínica, fase 1, fase 2, o sigui, i aquestes són les regles del joc i vam dir: d'acord, recorrem aquest camí. I és el que estem fent, però és llarg mentre abans ho comencis...

Abans acabaràs.

Abans tens resultats i bons productes, econòmics, d'acord amb la realitat de la nostra regió, a la realitat econòmica dels pacients, que és diferent que la situació a Europa, és diferent del que passa als Estats Units de Nord Amèrica, és una altra realitat...

I l'estudi ja ha començat? esteu en alguna fase incipient?

Ens acaben d'aprovar la setmana passada el protocol, amb... impecable, a més amb felicitacions, perquè realment va estar molt ... el consentiment informat en particular, va rebre felicitacions perquè estava molt molt ... un Comitè científic és el que aprova això, així que anem a començar el primer estudi a l'Amèrica Llatina, almenys des de fa molt de temps.

El Dr. Mechoulam, pel voltant dels anys setanta va fer un petit estudi al Brasil cert ?, però bé, estem reprenent ... hi ha impulsos en molts països de la Regió per fer el mateix, però són processos lents.

Nosaltres vam començar ja fa un temps amb els cultius i aleshores ja estem en condicions d'implementar en els propers dos mesos, començar a implementar 175 pacients oncològics per anar participant en aquest 1er estudi.

En realitat, esteu donant un enrenou a nivell internacional ... com s'està acollint això per la comunitat internacional?

Bé, amb molt d'interès. Ha estat molt important per a nosaltres adonar-nos que també compartint la nostra experiència de com treballem a Xile, hem pogut motivar i incentivar a que la societat civil d'altres països també s'organitzi, es mobilitzi, i aquí on hi ha grups que hi ha moltíssims treballant, bé també... encoratjar a l'empoderament ciutadà. Animar a que això no ha de ser una discussió d'elit tancada entre quatre parets, o parlar a l'activisme mateix parlant-se a si mateix, cert? sinó que això ha de sortir al món perquè aquí estem parlant de veritat de poder alleujar i de millorar la vida de milions de persones no?... la prohibició ha tingut fatals conseqüències, un greu dany social, i un d'ells és haver impedit que milions de persones que han patit es poguessin haver alleujat amb aquesta planta, i és una cosa que cal corregir immediatament, molt ràpidament.

Aleshores, bé, així ho entenem i tractem de treballar en tots els àmbits. Això sí que ha estat una revolució en la nostra vida. Mai havíem hagut de treballar tant...

en un camp complicat més no? i a contra corrent moltes vegades...

És complicat, molt a contra corrent ... que passa, quan vam començar, la veritat és que el prohibicionisme estava una mica distret, despistat i vam començar, i de sobte es donen compte dels avenços que estàvem fent i ja avui dia la resistència que ve d'una elit més conservadora, que òbviament veu amenaçat l'status quo que afavoreix els seus propis interessos i models de negoci no? això ho veuen com una amenaça important.

Segur.

I bé, aquestes són les ombres a les que ens enfrontem avui no ... i és fort, és dur, però cada vegada que dubtes una mica de si estic molt cansat, perquè estic en això, que terrible que és rebre tanta ... i en aquest moment, bé, les comunicacions dels pacients, els agraïments, el testimoni de com els canvia absolutament la vida.

Fins i tot, aquesta cosa tan meravellosa, rebre el testimoni de familiars que ens escriuen tot i que havent marxat el seu ésser estimat, havent mort, i que tot i això escriuen per agrair el com aquesta última etapa es va poder transitar amb una dignitat, amb una tranquil•litat, amb una connexió, que sense el cànnabis no hagués estat possible.

Això segur que et dóna energies per...

Aleshores, i des d'aquí treus tot el coratge. Quan tens a la mare que té al seu noi amb epilèpsia per anys, patint 40/50 crisis diàries, sense poder fer cap vida normal... realment tots traumatitzats amb això i de sobte comencen a usar un extracte de cànnabis i en comptes de 40 o 50 són una a dos, la vida canvia completament.

I quan una mare et diu: "Gràcies per tornar-li la vida a la meva filla", a nosaltres com a organització, no ho dic en termes personals, bé tu dius, no importa qualsevol molèstia, problema, dificultat són insignificants al costat del que això implica no? i aquesta és la nostra motivació. I tot el nostre equip, estem en 11 ciutats, a Santiago, som a hores d'ara 30 metges treballant, més de 100 persones voluntàries... bé, motivats per això, pel "Amor compassiu", per tractar de construir una societat una mica més generosa, més empàtica, més amable... no només incorporar l'ús d'una planta, també és canviar el paradigma que tenim del benestar, de la salut.

Horizontalizar el vincle entre el metge i el pacient no? aquest vincle, aquesta asimetria que moltes vegades... és important si... i que posen al pacient en una situació de vulnerabilitat. Moltes vegades de sentir-se de passat dur, humiliat. Aleshores no, el pacient té molt a dir aquí i cal respectar-a ell no?

Aleshores, davant comentaris de vegades, bé, no hi ha prou evidències mèdiques, sembla fantàstic, ho acceptem, potser no n'hi han tants com voldríem, n'hi han bastants, no totes les que voldríem.

Estem treballant per construir més però mentrestant, l'experiència dels pacients és font vàlida de coneixement. Tu no pots dir que no funciona perquè no tinguis un estudi clínic que ho demostri, quan tens a 100 pacients que et diuen: "a mi m'alleuja la vida".

Aleshores, ens sembla que són dues coses... per descomptat que la ciència, la medicina basada en l'evidència ens sembla molt important, però també l'experiència directa de les persones.

Home, és clar... està clar. Doncs res més, Ana María Gazmuri, moltes gràcies pel projecte, és un projecte súper interessant i molts èxits per a la Fundació DAIA.

Moltes gràcies, molt amable... i molts èxits també per a vosaltres. Gràcies.

Gràcies