La planta de tabac (Nicotiana tabacum) és una planta de la família de les solanàcies, com els tomàquets, albergínies, patates o pebrots. El seu origen se situa en una zona andina entre Colòmbia, el Perú i l'Equador. Se sap que les ètnies indígenes de la zona van començar a cultivar-ho entre els anys 5000 aC i 3000 aC. En alguns casos, es feia servir en cerimònies religioses i rituals, i en altres, es fumava amb fins medicinals. El tabac va arribar a Europa per primera vegada al segle XVI, després que Cristòfor Colom i els seus exploradors arribessin a Amèrica.

Usos tradicionals del tabac

Malgrat els coneguts efectes negatius sobre la salut molt coneguts avui dia el tabac ha estat usat tradicionalment per diferents cultures. Els usos donats inclouen alleugeriment del dolor, tractament de ferides, tractament de malalties respiratòries, gastrointestinals i cutànies. A més és molt usat com a insecticida, especialment les varietats riques en nicotina.

Característiques de la planta de tabac

El tabac és una planta anual que pot arribar als 2 metres d'alçada. Té fulles grans i ovalades, de textura vellutada. Generalment són color verd fosc per la part superior i més clares a la inferior i poden créixer fins a 60 cm de llarg i 30 cm d'amplada.

La llavor del tabac és molt petita. Se sol germinar en planter o test a pocs mil·límetres de profunditat i ben arrecerades del fred.

A la planta de tabac li agraden els terres ben drenats i assolellats, en un ambient amb certa humitat. Consumeix gran quantitat de nutrients amb la qual cosa convé que el terra sigui ben ric.

Les fulles de la planta del tabac contenen nicotina i altres substàncies químiques que són responsables dels efectes estimulants i addictius del tabac. Les fulles es cullen quan la planta arriba a la maduresa i s'assequen i curen abans de ser utilitzades per a la fabricació de cigarrets, cigars, pipes, tabac de mastegar, entre altres productes.