Cultiu de marihuana de “guerrilla”

Cultiu de cànnabis de “guerrilla” en exterior

El cultiu de marihuana de guerrilla és l’única opció per a molts cultivadors d’autoabastir-se de cànnabis per a tot l’any, sobretot per a aquells que no tenen jardí i no poden realitzar cultius en interior. El principi és senzill: es tracta de trobar un bon lloc per a les plantes en algun terreny, bosc o muntanya, on aquestes seran plantades i gairebé abandonades fins al moment de la collita. Per descomptat, les plantes poden rebre més o menys cures, el que dependrà de l’accessibilitat de la zona i del que es vulgui arriscar el cultivador a ser sorprès in fraganti mentre s’ocupa d’elles.

Si bé l’èxit del cultiu dependrà en gran mesura de la sort, ja que les plantes queden “semi-abandonades” durant gran part de la seva vida, sí que es poden prendre una sèrie de mesures que encara que no garanteixin una collita reeixida, sí que poden ajudar a que les plantes es mantinguin saludables al llarg del cultiu. D’aquesta manera, la qualitat d’una marihuana de guerrilla cultivada seguint aquests senzills passos, pot arribar a rivalitzar amb la dels millors cultius en exterior en una propietat privada, on és molt més senzill proporcionar a les plantes un seguiment de cultiu.

A continuació detallarem els factors més determinants a l’hora d’aconseguir collir amb èxit un cultiu de cànnabis de guerrilla de la manera més segura i fàcil possible.

La varietat Early Maroc és ideal per a cultius de guerrilla

La varietat Early Maroc és ideal per a cultius de guerrilla

Varietats de cànnabis per a cultius de guerrilla

L’elecció de la varietat correcta per a un cultiu de guerrilla és crucial. El primer que hem d’intentar és escollir una varietat amb un període de floració relativament curt; com menys duri la floració menys temps d’atencions requereix la planta, el que ens beneficia per dos motius: lògicament, com menys duri el cultiu més fàcil resulta aquest cultiu, ja que hi haurà menys temps d’exposició als problemes. A més, com més aviat es puguin collir les plantes abans estaran, tant elles com el cultivador, “fora de perill”. Es triaran llavors feminitzades o clons, ja que no volem perdre temps ni espai ni tampoc córrer riscos per cultivar mascles.

S’ha de procurar també que es tracti de varietats resistents a fongs i a plagues. Com que no podrem estar aplicant els preventius que donaríem a les nostres plantes de jardí, han de ser varietats resistents a aquestes infeccions, per evitar haver de collir les plantes plenes de fongs o altres malalties. Normalment, i tractant-se d’una modalitat de cultiu encara més arriscada que si es cultiven a casa, s’escullen varietats productives, ja que ningú vol arriscar-se a cultivar plantes que donin uns cabdells petits. Un altre tret a tenir en compte és l’alçada de les plantes, ja que sempre serà preferible evitar varietats que creixin massa en altura, el que podria delatar-les fàcilment.

Molta gent opta per les granes autoflorescents, una excel·lent solució per a aquests tipus de cultiu. A més de ser plantes que ja de per si no creixen en excés, depenent del moment de la sembra i gràcies a la seva capacitat de florir independentment del fotoperíode natural, es poden collir bastant abans del que seria normal en la resta de plantes, abans que lladres, agents rurals o curiosos comencin la recerca de cultius de guerrilla. En segons quins climes, fins i tot és possible planejar dues o fins a tres collites d’exterior a l’any gràcies a les llavors automàtiques i també als clons, com vam veure en el nostre article sobre cultius en exterior fora de temporada.

Triar la varietat adecuada i l'emplaçament correcte és fonamental

Triar la varietat adecuada i l’emplaçament correcte és fonamental

Sigui quin sigui el tipus de llavor o esqueix que s’esculli, és recomanable donar un petit període de creixement a casa i portar-les al cultiu de guerrilla quan ja siguin una mica grans. Les petites plàntules provinents de llavors feminitzades i els esqueixos acabats d’arrelar, són febles tant enfront de condicions atmosfèriques com a insectes i depredadors, per la qual cosa trasplantant-les quan ja tinguin uns dies de vida augmentarà les possibilitats d’aconseguir fer-les arribar fins a la floració.

Elecció i preparació del terreny de cultiu

Es tracta sens dubte d’un aspecte fonamental, ja que de res servirà triar una bona varietat si no la emplacem en un lloc òptim per al seu desenvolupament. Hem de seguir els mateixos principis que en qualsevol cultiu en exterior pel que fa a alçada, orientació i exposició solar (procurar no excedir els 700-800 metres d’altura, situar les plantes en un lloc orientat al Sud o l’Est i amb el major nombre possible d’hores de llum solar directes), encara que també altres factors com l’aigua, el vent o els animals salvatges, fan que el cultiu es compliqui sensiblement. Intentar que les plantes rebin llum directa només sortir el sol ajudarà a l’evaporació de la rosada i evitarà així l’aparició de fongs en les flors.

L’ideal és un lloc proper a algun punt on puguem aconseguir aigua, de manera que si anem a veure les plantes puguem donar un bon reg sense haver de carregar amb l’aigua massa estona (trobar-se a algú pel bosc carregant aigua pot resultar una mica sospitós). Alguns cultivadors emplacen el seu cultiu a prop del llit de rius o torrents; d’aquesta manera, la planta pot absorbir aigua del sòl quan la necessiti, encara que les pluges de final d’estiu – en ocasions torrencials en el nostre clima mediterrani – poden arrasar les plantes uns dies abans de la collita.

Cultiu de guerrilla florint sense problemes

Cultiu de guerrilla florint sense problemes

Hi ha diversos trucs que permeten espaiar els regs, com l’ús de polímers barrejats amb el substrat, que absorbeixen aigua quan es reguen les plantes i l’alliberen a mesura que el substrat s’asseca. Sovint s’utilitza també el mulching, una coberta de palla o altres plantes que es diposita sobre el substrat perquè aquest no s’assequi tan ràpid. L’ideal en cas que el substrat de l’àrea escollida no sigui adequat per al cànnabis és cavar un forat i omplir-lo amb un bon mitjà de cultiu, al qual es pot afegir una mica de fibra de coco o torba (en el cas que no les incloguin), polímers i fertilitzant sòlid d’alliberament lent, com veurem a continuació. De vegades s’enterra un plàstic foradat a uns 4-5 cm del terra en que es va a cultivar, de manera que deixi que l’aigua es filtri cap avall però impedint en gran mesura la seva posterior evaporació.

En efecte, en el mercat podem trobar un bon nombre de fertilitzants sòlids d’alliberament lent, ideals per a aquest tipus de cultius. Les Guerrilla Tabs funcionen de meravella, igual que la gamma GK Organics de Guanokalong, Nutrihemp de Trabe o els fertilitzants sòlids de Terralba. Podeu fer una primera barreja pensant en el creixement de la planta, i afegir més fertilitzants quan comenci la fase de floració. Existeixen també casos en què directament s’aclareix una mica el terreny i es diposita una bossa de substrat sobre el sòl, per exemple amb All Mix de Biobizz. Es practica un forat en creu a la part superior i es planta aquí la llavor o esqueix, que disposarà d’una bona quantitat de substrat de qualitat per a desenvolupar el seu sistema radicular i per alimentar-se. Es pot foradar també la bossa per baix, de manera que les arrels penetrin a terra un cop surtin de la bossa. Després d’això, es cobreix la bossa amb terra o matèria vegetal per ocultar-la a la vista.

Un altre aspecte a tenir en compte en el moment de triar l’àrea de cultiu és que aquesta es trobi lluny d’habitatges, camins o carreteres, per almenys evitar problemes amb la intensa olor que desprendran durant la floració. Al bosc sovint es troben petits camins que utilitzen els animals per desplaçar-se entre la vegetació; hem d’evitar aquests camins, perquè en cas contrari els animals es poden menjar les nostres plantes o passar per sobre d’elles. Triar un lloc a resguard de corrents d’aire forts – que podrien transportar l’olor de les plantes a diverses desenes de metres, a més de trencar les seves branques, també ajudarà a mantenir la discreció del nostre cultiu.

El cànnabis de guerrilla pot donar excel·lents resultats

El cànnabis de guerrilla pot donar excel·lents resultats

Un últim però no menys important factor és el camuflatge de l’àrea de cultiu. Un cop tinguem les nostres plantes en la seva ubicació definitiva, és una bona idea utilitzar les mateixes plantes que veiem al voltant per camuflar el nostre cultiu, fent una espècie de tancat amb elles de manera que només retirant algunes plantes es tingui accés al cultiu. A més d’impedir la visibilitat de les nostres plantes, aquest sistema dissuadirà molts animals d’accedir al nostre cultiu. En el nostre article sobre com amagar un cultiu de marihuana trobareu més idees per mirar d’evitar que ningú descobreixi les vostres plantes. També hi ha cultivadors que ruixen els voltants de la seva cultiu de guerrilla amb repel·lents per a animals (la nostra pròpia orina funciona prou bé) per evitar que aquests s’acostin a les plantes.

Hi ha cultivadors que reparteixen les seves plantes en diversos espais diferents de cultiu dins d’una àrea relativament petita, de manera que poden visitar-les totes sense problema el mateix dia. D’aquesta manera, si alguna d’elles és descoberta o mor per algun motiu sempre es tindran altres plantes que assegurin un mínim de collita. Els més dedicats instal·len càmeres de vigilància o de caça per monitoritzar l’estat de les plantes i assegurar-se que el seu estat és òptim.

Cultiu de marihuana de guerrilla

Com hem comentat, un dels principals requisits perquè aquest tipus de cultiu tingui èxit és la seva durada, que ha de ser el més curta possible. Podem utilitzar llavors automàtiques que podem germinar a casa i trasplantar-les al lloc definitiu quan hagin nascut. El mateix podem fer amb esqueixos de plantes mare, que haurem de treure a l’exterior a partir del mes de Juny. En cas d’utilitzar llavors feminitzades normals, es poden germinar a casa i trasplantar-les al cultiu de guerrilla quan aquestes ja tinguin uns 25 cm d’alçada i siguin menys susceptibles de ser atacades per petits insectes, llimacs, etc.

La marihuana necessita llum, aigua i bons nutrients

La marihuana necessita llum, aigua i bons nutrients

Cada vegada que es visiten és recomendable donar a les plantes un bon reg (no les visiteu si ha plogut fa poc, aprofiteu per fer-ho quan faci uns dies que no hagi pogut), repassar la zona a la recerca d’indicis que algú hagi pogut descobrir el cultiu, afegir una mica de fertilitzant en cas de que sigui necessari i aplicar algun preventiu contra insectes i fongs d’ampli espectre, com ara el sabó potàssic Oleatbio de Trabe o Urtifer, una farina d’ortiga de la mateixa marca. En el cas de que sigui necessari, i si veiem que les plantes estan creixent massa en alçada, es poden doblegar o podar les seves puntes per mantenir la discreció.

Bàsicament, mentre les plantes gaudeixin de bona salut, sense carències de nutrients ni plagues de cap tipus, no cal fer més que mantenir-les hidratades i creuar els dits per no tenir cap contratemps i poder collir-les sense problemes. Recordar-vos que aquesta modalitat de cultiu comporta una sèrie de riscos legals que sens dubte s’han d’estudiar degudament.

Bons cultius !!

0 Comentaris


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *