Carències i excessos en el cultiu de marihuana

Cabdell sense carències

Els micronutrients en les plantes de marihuana

En aquest post us presentem els micronutrients que requereixen les plantes de marihuana durant tot el seu cicle vital destacant les seves funcions principals i explicant com solucionar i evitar l’aparició de carències o excessos d’aquests microelements.

En línies generals si es cultiva en un substrat adequat per al cultiu del cànnabis amb uns adobs equilibrats les plantes no haurien de patir ni excessos ni carències de cap tipus encara que sempre és millor conèixer aquestes carències i excessos en la marihuana.

Els micronutrients són aquells nutrients que la planta necessita en baixes quantitats en comparació amb els macronutrients, dels quals, en requereix en molta més quantitat. Aquests aliments són necessaris per a un desenvolupament correcte del metabolisme de les plantes ja que sense ells moltes de les seves funcions vitals no podrien dur-se a terme.

Seguir llegint →

El nitrogen (N):

El nitrogen com a nutrient és un element mòbil molt important que interactua directament en el desenvolupament de les plantes de marihuana durant totes les fases de la seva vida. Depenent de l’etapa evolutiva en què es troben les plantes, aquestes tindran una major o menor demanda de nitrogen.

El nitrogen regula la capacitat que tenen les plantes de marihuana per a la creació de proteïnes, aminoàcids, enzims, clorofil·la, alcaloides i àcids núclids. Sent el principal responsable del creixement de la tija, fulles, branques i vigor en general.

El nitrogen es pot trobar en diferents formats: orgànic, amoniacal i nítric. La diferència bàsica entre aquests formats es troba en la velocitat d’absorció del nitrogen per part de la planta, sent el format amoniacal el de més ràpida absorció i en conseqüència el que pot arribar a produir un excés d’aquest nutrient amb més facilitat.

Per contra el nitrogen en forma de nitrat és també fàcilment absorbible per la planta encara que ho fa més lentament. És per aquest motiu que en els pots d’adobs líquids trobarem el nitrogen barrejat en dos formats per poder equilibrar l’absorció del nitrogen per part de les plantes sense que arribin a patir un excés o una manca d’aquest macro nutrient.

Processos del nitrogen

Seguir llegint →

Carències i excessos en el cultiu de Marihuana ?

En aquest post ens centrarem en els macro i micronutrients necessaris per al desenvolupament del cànnabis. Aquests elements nutritius es troben disponibles als abobs de manera que depenent del tipus de fertilitzant utilitzat al costat d’un correcte ús dels mateixos, podrem tenir un cultiu sense carències ni excessos en les nostres plantes de marihuana.

Hi ha diferents aspectes a tenir en compte que intentarem desenvolupar d’una manera senzilla perquè tots els autocultivadors puguin dissipar tots els dubtes possibles que puguin sorgir referents a la nutrició del cànnabis.

Taula de carències i excessos

Què són les carències?

Les carències acostumen a ser, encara que no per norma general, una falta o inadequada alimentació d’algun element nutritiu en un moment puntual en la vida de les plantes.

Per no tenir carències s’hauran d’adobar amb uns adobs complets dissenyats especialment per al cultiu del cànnabis. A part és important destacar que el PH s’ha de controlar, estabilitzar i variar segons el tipus de cultiu realitzat, ja sigui en un cultiu hidropònic o en terra tant en ple sòl com en testos.

Què són els excessos?

Els excessos de nutrients són acumulacions de sals en el metabolisme de les plantes en un moment en concret de la seva vida. Per evitar no tenir excessos durant el cultiu de cànnabis haurem de donar a la planta una alimentació constant i equilibrada adequada al tipus de cultiu, substrat i genètica que es cultivi, ja que cada planta, genètica i varietat seran un món completament diferent.

Seguir llegint →

Funcions del magnesi en la marihuana

Magnesi com a mineral

El magnesi és un nutrient secundari molt necessari en totes les fases de vida de la planta i requerit en gran quantitat. És l’àtom central de la clorofil·la i té una incidència directa en l’absorció de l’energia solar per poder ser posteriorment processada i utilitzada per la planta en la creació de sucres i carbohidrats.

La planta de cànnabis absorbeix el magnesi en format d’ió Mg +2 sent aquesta la formulació del magnesi que podem trobar a la terra. L’absorció d’aquest nutrient anirà supeditat al format disponible que es trobi aquest element en el substrat de marihuana.

És important trobar un equilibri entre el magnesi disponible del sòl i el no disponible. El magnesi no disponible encara no ha estat transformat per part de la micro vida no sent apte per ser consumit per la planta. És important saber la quantitat de magnesi disponible per la planta (la qual cosa és molt difícil de saber sense analitzar el substrat) això no passa amb els substrats inerts però si amb l’aigua d’aixeta llevat que sigui analitzada.

Llavors, com procedir quan cultivem en terra o hidro per tenir controlats els nivells de magnesi en el substrat? Com que és un mineral, podrem realitzar una aportació mitjançant un mononutrient en format Mg +2 o altres productes que continguin gran part de Mg per a una absorció directa per part de les arrels sense haver d’esperar que la micro vida realitzi la seva transformació en adob assimilable per a la planta. Seguir llegint →

El Potassi

Són molts els nutrients que influeixen en el desenvolupament de les plantes de marihuana, en aquest cas tractarem de destacar les funcions més importants d’aquest element. Tindrem en compte com procedir per tractar les carències i excessos d’aquest element i la seva repercussió en el metabolisme dels vegetals i, en especial, en la marihuana.

El potassi és un element que trobem a la terra en forma de mineral. Aquest mineral està més o menys present segons el tipus de terreny en què cultivem. Els terrenys compostos per argila són, amb diferència, els més rics en potassi, els quals poden arribar a contenir fins a un 3%..

El cicle del Potassi

Mitjançant les pluges, aqüífers, rius, etc,… aquest element va als oceans i mars on per evaporació torna al cel en forma vapor d’aigua per passar novament en forma de precipitació a la terra mare.

Una de les formes que té el potassi per l’autoregeneració d’aquest element a la terra és mitjançant els excrements dels animals. El potassi torna a terra ferma per ser processat de nou per la micro vida. Les restes no aprofitades per les plantes han estat arrossegades per la pluja, tornen a través dels aqüífers al mar i oceans per ser novament retornats a terra i tancar el cicle de potassi.

En aquelles regions on les precipitacions són constants el substrat no tindrà una bona retenció d’aquest nutrient, i en conseqüència no es trobaran en el substrat en quantitats necessàries que les plantes demanen. És un element molt fàcil d’arrossegar mitjançant grans quantitats d’aigua. Així doncs haurem d’afegir potassi en forma de sulfat per afegir novament aquest element en el substrat i poder estar novament disponible per a les plantes. Seguir llegint →

El cicle de fòsfor :

Abans de poder utilitzar el fòsfor com a adob, haurem d’esperar que la mare natura faci les seves funcions vitals per poder aprofitar-nos de les matèries primes que ens brinda. En aquest cas el fòsfor és un element definit com a macronutrient ja que intervé directament i en grans quantitats en el metabolisme de totes les plantes i, en especial, en la del cànnabis.

Cicle de vida del fòsfor

El cicle del fòsfor es coneix com a cicle biogeoquímic i aquest es dóna sempre en un ecosistema dins d’un cicle tancat que es repeteix constantment al nostre planeta. Són els éssers vius els que s’alimenten del fòsfor, ja sigui a través de processos de descomposició, per fosfats o mitjançant roques ja fosfatades.

Aquests fosfats entren en contacte amb els vegetals a través de la terra. Els animals s’alimenten d’aquests vegetals que contenen fòsfor, de manera que serà aportat novament en forma d’excrements al subsòl per, posteriorment, ser tractats per la micro vida adequant novament el fòsfor en forma de sulfats, per poder ser absorbits altra vegada per part de les plantes tancant, així, el cicle del fòsfor.

D’altra banda una gran part d’aquests fosfats presents en el substrat són arrossegats cap al mar de manera que tota la fauna i flora marina queda impregnada d’aquest mineral. El fòsfor torna al medi terrestre mitjançant dos sistemes; el primer, a través dels excrements de les aus marines, peixos,etc… que, prèviament, s’han alimentat de les algues de les què també han absorbit fòsfor en els seus organismes. El segon mètode és a partir dels moviments de terres que emergeixen a l’exterior, moviments de plaques tectòniques, encara que aquest procés dura milers d’anys. Seguir llegint →