Plagues de la marihuana

En algun moment, per a qualsevol classe de cultivador és inevitable haver de polvoritzar les seves plantes amb algun tipus de producte. Les raons per les que això pot succeir són moltes: pot necessitar l’ús d’algun insecticida o fungicida, o potser volem fertilitzar les plantes per via foliar, corregir alguna mancança de nutrients o senzillament millorar el seu aspecte en general.

Sigui pel motiu que sigui, es tracta d’una operació que s’ha de fer de manera correcta si de veritat volem que sigui efectiva i aconseguir els millors resultats. Us presentem a continuació 10 aspectes bàsics de l’alimentació foliar en el cànnabis abans d’aprofundir sobre la millor manera de realitzar-la.

Un polvoritzador en acció

Què fer i evitar en les aplicacions foliars

1.- Polvoritzar amb baixa intensitat lumínica. En cultius d’interior, el millor moment és en iniciar o acabar el període de foscor, però mai amb els llums encesos a plena potència. En el cas de plantes en exterior, fer-ho ben aviat pel matí o per la tarda a la posta de sol. Així s’evita l’efecte lent produït pel sol al reflectir-se en les gotes, que pot cremar les fulles. A més, els estomes de les fulles (per on s’absorbeixen els nutrients) de nit estan completament oberts, de manera que l’assimilació del producte és molt més efectiva.

Seguir llegint →

Hifa de Rhizoctonia (Foto: Forestpests)

La podridura radicular: Fusarium, Pythium i Rhizoctonia

La podridura radicular és un mal que afecta sovint a les plantes de cànnabis, especialment a la seva part subterrània, les arrels. Pot ser causada per diversos agents com el Fusarium, el Pythium o el Rhizoctonia, que és un gènere de fongs nomenats per Augustin Pyramus de Candolle per designar a aquest grup de fongs de l’ordre Cantharellales, que no produeixen espores sinó hifes i escleròfils. Rhizoctonia significa “destructor d’arrels”.

Aquests organismes són capaços de sobreviure a les capes superficials del sòl (també en restes vegetals) durant llargs períodes de temps, causant danys a molts tipus de plantes com en aquest cas, la marihuana. Així, no necessita de plantes-hoste per sobreviure, i atacarà a les plantes que estiguin en el seu mateix mitjà pel que fa les condicions de temperatura i humitat de l’armari de cultiu, o en exterior siguin les adequades per a la seva reproducció.

Seguir llegint →

Els virus i la Marihuana

Virus del mosaic del tabac VMT (Font: Wikipedia)

L’origen dels virus roman incert a dia d’avui, no en va podem trobar tres teories diferents explicant el seu origen i la seva evolució:

• Hipòtesi regressiva: els virus eren petites cèl·lules paràsites de cèl·lules grans que amb el temps van perdre part del seu material genètic
• Hipòtesi d’origen cel·lular: els virus s’haurien format a partir de trossos d’ADN o ARN despresos d’organismes majors
• Hipòtesi de la coevolució: els virus provindrien de molècules proteiques i àcid nucleic

Bàsicament, els fitovirus (virus que ataquen a organismes vegetals) són paràsits intracel·lulars que no es poden replicar sense un organisme hoste. Cal destacar que el coneixement que es té dels virus de les plantes és sensiblement menor que el que es té sobre els seus homòlegs que ataquen animals. Així i tot, es coneixen diversos virus que ataquen les plantes de cànnabis i que són capaços de devastar ràpidament una plantació. Un d’ells és el virus del mosaic del tabac o VMT (TMV en anglès, Tobacco Mosaic Virus), el primer virus a ser descobert; la malaltia va ser identificada per Adolf Mayer l’any 1886 en plantes de tabac, per a les que és un veritable flagell. El 1898 Martinus Beijerinck va replicar els experiments de Dimitri Ivanovsky (1892) i va utilitzar el terme “virus” per indicar que el causant del VMT no era degut a un bacteri o un fong.

Seguir llegint →

Què és la mosca del sòl?

Exemplar adult de mosca del sòl

La mosca del sòl o Sciridae (esciàrides) és un insecte dípter de mida petita, entre 3 i 5 mm, conegut també com a mosca del substrat, de la humitat o mosca negra. Es tracta de petites mosques de color fosc que solen aparèixer en les zones inferiors de les plantes i en el substrat, alimentant-se de melasses, sucres i matèria orgànica en descomposició. Prefereixen unes condicions ambientals de poca llum i alta humitat, així com temperatures càlides, per la qual cosa seran hostes comuns en hivernacles i cultius d’interior. Els cultius hidropònics són especialment sensibles a aquesta plaga, tot i que l’excés d’humitat en un substrat orgànic constitueix al seu torn un excel·lent hàbitat per a aquests insectes.

Actualment, hi ha descrites unes 1.700 espècies d’esciàrides, encara que s’estima que la xifra total d’espècies en aquesta família pugui rondar les 20.000 (localitzades majoritàriament en els tròpics), 600 d’elles establertes a Europa. El seu cos i ales són foscos i allargats, i en nombroses espècies les femelles són àpteres, és a dir, no tenen ales.

Seguir llegint →

Què és el pugó?

Parella de pugons sobre una fulla

Els pugons són paràsits àfids que formen una sub-família dins de l’ordre dels insectes hemípters. Igual que molts altres insectes, pot representar una plaga seriosa en les nombroses espècies vegetals de les que s’alimenta (planta nutrícia), a part de ser insecte vector de diversos virus i malalties. Es tracta de petits insectes de diferents colors (comunament groc, negre o verd) amb una mida d’1 a 3 mm. El seu cos té forma ovoïdal, i no es distingeixen les 3 parts que el formen (cap, tòrax i abdomen). Poden no tenir ales (àpters) o tenir dos parells de petites ales membranoses i transparents. A la part final de l’abdomen tenen dos petits apèndixs que li serveixen per secretar substàncies repel·lents per als seus depredadors naturals.

Es troben normalment en el revers de les fulles i en les tiges, formant grans colònies de desenes (o centenars) d’individus. Desenvolupen una relació simbiòtica amb altres insectes com formigues o abelles. Els pugons secreten una substància ensucrada per l’anus, semblant a una melassa, de la qual s’alimenten les formigues, que al seu torn protegeixen als pugons dels seus depredadors. Una cosa semblant passa amb les abelles, que incorporen aquesta melassa a la mel que produeixen.

Seguir llegint →

Què és l’Alternaria?

L’Alternaria és un fong ascomicet, un grup d’espècies de fong que representa una de les majors amenaces per a la majoria de plantes, entre les quals cal incloure la marihuana. Es tracta d’un fong que té la capacitat de sobreviure durant períodes de temps considerables a terra, especialment en associació amb matèria orgànica en descomposició.

Vista microscòpica d’Alternaria Alternata

L’Alternaria afecta també a les persones, ja que es calcula que aproximadament un 15% de la població li té al·lèrgia en major o menor grau. Sol associar-se a l’asma bronquial i a la rinitis al·lèrgica (anomenada popularment febre del fenc), i pot ocasionar també problemes cutanis.

Es coneixen, de moment, 44 espècies d’aquest omnipresent fong, involucrat en els processos de descomposició i present en la població de fongs de gairebé qualsevol lloc. S’estima que un mínim del 20% de les pèrdues en agricultura són causades per l’Alternaria.

Seguir llegint →

Pràcticament qualsevol conreador s’ha hagut d’enfrontar en algun moment a algun tipus de plaga o malaltia en les seves plantes. Aquestes són de vegades transportades pels anomenats vectors, organismes vius que transporten i disseminen insectes, fongs o virus d’una àrea a una altra. Normalment, les persones, els animals o altres plantes introduïdes pel conreador són els principals vectors.

Si volem un cultiu lliure d’aquestes molestes plagues, tan sols haurem de seguir una sèrie de senzills passos: prevenció, identificació, control i eradicació. Algunes de les plagues que afecten al cànnabis poden ser devastadores si no es tracten ben aviat. Fer una correcta prevenció i actuar sense demora en cas d’identificar alguna d’elles és crucial. Si observem un problema en el nostre cultiu, el primer que haurem de fer és identificar la seva font: És un insecte? és un fong? es tracta d’un virus?

En aquest post us presentem una llista amb les plagues i malalties més comunes en les plantes de marihuana i us expliquem com prevenir-les i com tractar-les.

Seguir llegint →

mosca blanca

Què és la mosca blanca?

Les mosques blanques són insectes homòpters de la família dels aleuròdids (aleyrodidae) que ataquen molts tipus de plantes cultivades, entre elles les plantes de cànnabis. Es tracta de petites mosquetes d’uns 2 mm de longitud i aspecte blanquinós, amb un parell d’ales que els serveixen com a mètode de desplaçament. Es troben normalment en el revers de les fulles (on també posa els ous, com veurem més endavant) i, igual que altres insectes xucladors com pugons o Cotxinilles, s’alimenten succionant la saba de les plantes.

El seu cos es divideix en tres zones: cap, tòrax i abdomen. Igual que els altres insectes, disposa de sis potes i també d’un parell d’ales blanques com a sistema de locomoció. Com hem comentat, té un aparell bucal picador-xuclador gràcies al qual pot alimentar-se de la saba de fulles i teixits joves.

Reproducció de la mosca blanca

Aquest insecte es reprodueix a través d’ous, que diposita en el revés de les fulles en una quantitat de 180-200 per posada. Aquests ous són gairebé microscòpics, de forma oval-piramidal i tenen un color blanc-groguenc. Tenen, normalment, 4 generacions l’any (una generació és la durada del cicle vital de l’insecte, des que pon l’ou fins que mor l’adult) depenent de les condicions climàtiques i d’higiene, encara que en hivernacle poden arribar a les deu a l’any, convertint-se així en una plaga seriosa.

Reproducció de mosca blanca, posada d’ous

Veiem així com és una plaga que agrada d’altes temperatures i ambients relativament humits, sent doncs l’estiu la seva època preferida i tant hivernacles com armaris de cultiu el seu hàbitat predilecte. Des de la posada de l’ou fins al naixement de la larva passen aproximadament 24 hores; a continuació, es necessitaran més o menys unes altres 4 setmanes perquè la larva es converteixi en adult, passant per 4 instessis o estadis larvares-ninfales, amb forma d’escata i situats al revers de les fulles:

Seguir llegint →

Què és el míldiu?

Teixit d’alfàbrega afectat per míldiu, vista microscòpica

El Míldiu és una malaltia criptogàmica produïda per fongs té com a resultat el creixement d’hifes fúngiques als teixits vegetals, fusta, cuir, paper, etc. Relativament semblant a l’oïdi, el míldiu s’endinsa en els teixits de fulles, tiges i fruits i no només roman en la superfície com fa el primer. Com que és un endoparàsit, no apreciarem la seva estructura fins que els danys produïts a la planta siguin considerables, danys que solen ser ocasionats en les parts aèries de les plantes. Forma part de la família dels Peronosporaceae, que engloba 7 gèneres i unes 600 espècies.

En agricultura sol danyar cultius de patata, vinya, tabac i cucurbitàcies, sense oblidar, per descomptat, els cultius de cànnabis. Es tracta d’un patogen bastant especialitzat, ja que normalment cada espècie ataca a un nombre concret – i relativament petit – de plantes.

Una de les espècies més conegudes és el Plasmopara viticola o Míldiu de la vi, que va ser introduït a Europa en 1878 pels francesos en importar ceps de vinya americanes resistents a la fil·loxera, però hostes d’aquest fong.

Seguir llegint →

Les varietats de marihuana comparteixen moltes malalties i plagues que afecten també a altres tipus d’espècies vegetals. Aquestes poden variar depenent les condicions de cultiu i la regió on vagin a ser cultivades.

Planta de cànnabis amb Pythium. (Foto cedida Mandala seeds).

La massiva producció agrícola i la seva agro-tecnologia ha estat la causant de la proliferació de molts dels diferents agents patògens i els diferents paràsits que ataquen els camps hortícoles de tot el planeta. L’ús de pesticides i fungicides ha transformat els mètodes i tècniques per realitzar els cultius en agricultura convencional. Conèixer les diferents plagues i malalties que envaeixen els cultius de cànnabis aportarà un coneixement extra que ajudarà a identificar qualsevol atac i poder combatre-les adequadament.

Com actua el Pythium?

Es coneix com a Pythium, però en realitat són un grup de fongs radiculars. Pertanyen a una família anomenada Mastigomycotina Oomycetes, el seu nom científic és, Peronosporales Pythiaceae Pythium spp. Les espècies més comunes són; Pythium aphanidermatum, Pythium ultimum, i Pythium debaryanum. Aquest fong pot proliferar amb extrema facilitat en planters, cultiu de cànnabis en interior i hivernacles. Afectant a diferents zones, aquest fong pot ser la causa de la pèrdua total de la producció del cultiu. Es poden trobar dos atacs ben diferenciats.

Atac pre-emergent: Aquest passa en el procés de germinació abans que la llavor hagi germinat. Durant aquest procés el fong aprofita la hidratació de la llavor per introduir-se dins d’ella i infectar-la. Augmenten dràsticament les baixes per germinació, fins i tot arribant a impossibilitar la germinació del total de llavors usades. L’atac depèn de les condicions mediambientals les quals poden ser molt variables.

Atac post-emergent: Aquest atac passa en la tija de la planta on es pot observar un estrenyiment a nivell del coll en contacte amb el medi de cultiu. La proliferació del miceli passa en aquestes cèl·lules alimentant dels seus continguts.

Seguir llegint →