Introducció a les plagues en la marihuana

Pràcticament qualsevol conreador s’ha hagut d’enfrontar en algun moment a algun tipus de plaga o malaltia en les seves plantes. Aquestes són de vegades transportades pels anomenats vectors, organismes vius que transporten i disseminen insectes, fongs o virus d’una àrea a una altra. Normalment, les persones, els animals o altres plantes introduïdes pel conreador són els principals vectors.

Si volem un cultiu lliure d’aquestes molestes plagues, tan sols haurem de seguir una sèrie de senzills passos: prevenció, identificació, control i eradicació. Algunes de les plagues que afecten al cànnabis poden ser devastadores si no es tracten ben aviat. Fer una correcta prevenció i actuar sense demora en cas d’identificar alguna d’elles és crucial. Si observem un problema en el nostre cultiu, el primer que haurem de fer és identificar la seva font: És un insecte? és un fong? es tracta d’un virus?

En aquest post us presentem una llista amb les plagues i malalties més comunes en les plantes de marihuana i us expliquem com prevenir-les i com tractar-les.

Insectes i plantes de cànnabis

Hi ha literalment centenars d’insectes i àcars associats amb les plantes de cànnabis. Per això parlarem dels més comuns.

Femella de Tetranychus urticae, aranya roja

Femella de Tetranychus urticae, aranya roja

  • L’aranya roja és, probablement, la plaga més comuna en sales i armaris de cultiu en interior (també en hivernacles) i pot resultar devastadora si les condicions ambientals afavoreixen la seva reproducció. Temperatures altes, nivells massa baixos d’humitat i llocs mal ventilats són perfectes per al seu desenvolupament. Normalment, comencen atacant les fulles baixes de la planta i es van desplaçant cap als brots tendres. Els primers símptomes són petits punts grocs en la superfície de les fulles; si donem la volta a la fulla, veurem uns punts grocs/vermells en el revés, que són les aranyes. En casos greus, arriben a teixir teranyines al voltant dels cabdells. Els dos tipus més comuns d’aranya roja són Tetranychus urticae i Tetranychus cinnabarinus.
  • El pugó és una altra amenaça comuna per a les nostres plantes, no només pel dany que causen sinó també per actuar com a vectors de diversos virus i malalties. Se’ls troba normalment en les tiges i en el revers de les fulles, i estableixen relacions simbiòtiques amb altres insectes com formigues o abelles. Els pugons traspuen una mena de melassa per l’anus que s’observa fàcilment a simple vista. Com molts altres insectes, s’alimenten xuclant saba de la planta.
Pugons i formigues treballen junts

Pugons i formigues treballen junts

  • Els trips són una altra plaga comú, especialment en els cultius en interior i en hivernacles. Frankliniella Occidentalis és, probablement, l’espècie més trobada en les plantes de marihuana. Aquests petits insectes alats viuen en el revers de les fulles, deixant marques platejades/blanquinoses a la superfície. En casos greus, es poden observar petits punts negres a les fulles, la femta dels trips. Prefereixen temperatures càlides, i tot i ser molt limitats a l’hora de volar, solen actuar com a vectors d’altres plagues o malalties.
  • Les erugues poden representar una seriosa amenaça en els cultius en exterior, no només pel dany que causen al menjar sinó perquè normalment ataquen les plantes durant la seva floració, el que pot ocasionar danys per fongs a les zones dels cabdells d’on s’han alimentat. Així, l’aparició d’erugues segurament comporti també la de floridures com la botritis.
  • La mosca del sòl (Sciaridae) es troba freqüentment en cultius on el substrat està massa humit i no hi ha prou intensitat lumínica. Aquests petits insectes voladors (3-5mm) poden causar severs danys a la zona de les arrels en el seu estat larvari, a més d’augmentar les probabilitats d’atacs de fongs en el pà de terra. Els sistemes hidropònics o amb reg automàtic solen tenir més possibilitats de desenvolupar aquesta plaga. Reduir la freqüència i quantitat de reg funciona molt bé per a combatre-les, així com usar algun tipus d’encoixinat.
  • La mosca blanca és un insecte hemípter d’uns 2mm de longitud i de color blanc/groguenc. Normalment es troben en el revers de les fulles, on posen els ous. Com amb els pugons, els hi agraden els climes càlids i l’ambient relativament humit. La clorosi i necrosi de les fulles són símptomes típics d’aquesta plaga, causats per l’acció xucladora d’aquests insectes voladors.
Mosques blanques en el revés d'una fulla

Mosques blanques en el revés d’una fulla

  • Les cotxinilles també són una seriosa amenaça per a cultius en exterior. Aquests insectes de la família dels Pseudococcidae xuclen saba de la planta i secreten melasses que atrauen pugons, formigues, a més d’incrementar les possibilitats de l’aparició de fongs com la Fumagina.

Fongs i cànnabis

Els fongs poden arruïnar un cultiu ràpidament, especialment en varietats amb predominança Indica i durant la fase de floració. Hi ha un gran nombre de fongs capaços d’atacar al cànnabis, però ens centrarem en els més comuns.

  • L’oïdi pot suposar un mal de cap tant per a conreadors en interior com en exterior si no es tracta a temps, doncs ràpidament arruïnarà el sabor i la olor de les flors si les condicions per al seu desenvolupament són òptimes. Apareixen taques d’una pols blanca/gris a la superfície de les fulles en les fases inicials, que aniran creixent i apropant-se als cabdells a mesura que la plaga avança. Quant arriba als cabdells podem considerar la collita pràcticament arruïnada.
  • La botrytis o floridura gris afecta principalment els cultius en exterior, encara que també pot aparèixer ocasionalment en els cultius en interior i en assecadors amb una humitat massa elevada. Apareix durant la floració, normalment en els estadis finals, causant severs danys en els cabdells. S’observa necrosi en les fulles i en les flors, fins i tot en tiges. La textura de la planta canvia a les zones afectades, així com el color, que es torna marró/gris. En les flors sol desenvolupar una substància cotonosa i el teixit vegetal sembla assecar-se. Com hem esmentat, la Botrytis apareix sovint després dels atacs de les erugues.
El cànnabis pot desenvolupar botritis durant la fase d'assecat

El cànnabis pot desenvolupar botritis durant la fase d’assecat

  • Fusarium és el nom que rep un ampli grup de fongs filamentosos associats amb les plantes i que es troben normalment en el substrat. Així, comença afectant les arrels per avançar més cap a altres parts de la planta a través dels feixos vasculars. Aquesta s’asseca tot i que el substrat estigui humit, morint després de poc temps. Tractar el fusarium és pràcticament impossible, així que la prevenció és clau.
  • El pythium és, de fet, un grup de fongs d’arrel que, igual que el fusarium, pot atacar diverses parts de la planta. Pot infectar tant tiges com llavors, usant les cèl·lules vegetals per reproduir-se. Pot causar marciment a la base de la tija (damping off) de plàntules, causant la seva mort en poc temps, així com podridura radicular. Encara que poden trobar-se diversos tractaments químics per combatre el pythium, la prevenció és sempre el més recomanable.
  • La majoria d’espècies de l’alternària són conegudes com patògens de plantes que poden causar greus danys en un elevat nombre d’espècies vegetals, incloent per descomptat el cànnabis. Pot també afectar als humans, així que la prevenció és especialment important. Les fulles de les plantes infectades per alternària desenvolupen taques clapejades amb zones de verd clar i fosc, que aviat mostraran signes de necrosi. Una correcta ventilació en el cultiu i evitar regar en excés evitaran la seva aparició.
Espores de l'alternària alternata

Espores de l’alternària alternata

  • La podridura radicular està causada, en la major part dels casos, per la Phytophthora, un gènere de Oomycetes que ataquen les plantes. Avui es coneixen prop de 100 espècies de Phytophthora, moltes d’elles actuant com patògens de les plantes. Les condicions òptimes per a la seva propagació són un sòl calent i humit, amb temperatures entre 15 i 24ºC. El desenvolupament general de la planta es veu seriosament compromès, i les fulles mostren símptomes de clorosi. La planta s’asseca i es torna marró, per finalment morir. Els mètodes de prevenció són els que ofereixen millors resultats.

Virus i marihuana

A part d’insectes i fongs, les plantes de cànnabis poden ser també infectades per diversos virus. Aquests virus necessiten d’organismes vius que els transportin d’una planta a una altra, anomenats vectors virals. Tant les diverses plagues que hem vist anteriorment com el propi conreador poden actuar com a vectors virals.

Ja que no disposem de mètodes efectius per tractar una infecció per virus, la prevenció i la higiene en el cultiu són crucials. Identificar-los pot resultar difícil, ja que sovint són confosos amb altres plagues o malalties, fins i tot amb carències o excessos de nutrients.

Virus del mosaic del tabac

Virus del mosaic del tabac

10 de febrer de 2017 | Plagues de la marihuana
0 Comentaris


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *