Guillermo Moreno és Farmacòleg, Neurocientífic i es va doctorar a la Universitat de Califòrnia. Precisament va ser en les seves tesis doctoral sobre Farmacologia Canabinoide, que va realitzar en els laboratoris del Dr. Daniele Piomelli, quan va descobrir importants processos científics sobre la interacció dels cannabinoides amb el Sistena Neuronal.
En la passada edició del Cànnabis Box Fòrum, dins de les activitats de Expogrow 2017, vam tenir ocasió de conversar amb ell, no només dels avenços científics dels seus descobriments, sinó també del procés global que està experimentant el cànnabis a tot el món, tant a nivell científic, com sociopolític. I Califòrnia és un bon aparador per tenir una visió global del que passa i del que ve.
Aquest és el vídeo de l'entrevista:
Aquest és el text íntegre de la xerrada amb el Dr Guillermo Moreno:
P- Estem amb Guillermo Moreno, farmacòleg, neurocientífic, ha estat els últims anys als EUA a la Universitat de Califòrnia, primer fent el doctorat i després treballant allà... bé, amb tu podem parlar de diferents temàtiques, entre elles perquè tant el teu article com el teu treball està enfocat sobretot, i crec, sobre el sistema endocannabinoide, també has cultivat, usuari suposo, però també estàs en un lloc en què el cànnabis es veu d'una altra manera, no? A Califòrnia.
R- Sí, sí és veritat. La veritat és que jo per exemple, jo me'n vaig anar a Califòrnia el 2008, amb una beca Fullbright per acabar el meu doctorat en Farmacologia Cannabinoide i que allà al laboratori del Dr. Daniele Piomelli, que és un pioner en el nostre coneixement de la farmacologia endocannabinoide, sobretot en el disseny de fàrmacs que alteren o modulen el sistema endocannabinoide. Més que potser en l'efecte que les molècules de la planta puguin tenir en el sistema. Llavors, recordo que quan em vaig anar, bé, em van preguntar com ho faria als EUA per aconseguir cànnabis per a ús recreatiu i jo vaig dir: bé no sé, alguna cosa faré, no?, i llavors per la meva sorpresa vaig arribar allà i hi havia una indústria muntada referent al cànnabis terapèutic en el qual doncs la gent no fumava, sinó es medicava. Els usuaris no eren "fumetes" sinó que eren "pacients" i et venien el cànnabis en uns pots, igual que et vendrien l'ibuprofèn a la farmàcia, ja que el cànnabis es venia en aquests pots, res dels zip bags d'aquests que s'obren i tal, i estava escrit només per a ús mèdic, perquè els nens no el poguessin obrir. Llavors, a mi era una cosa que em feia riure molt, però és una cosa molt seriosa. Tothom ho fa molt seriosament. El meu metge, la meva targeta de pacient de Califòrnia, el meu dispensari em dóna aquesta medicina que és la que millor em senta... i clar, hi havia doncs una llista com de 25 malalties diferents que un podia al·legar perquè li fessin una recepta. A mi la recepta me la va fer la meva veïna del Dernigman que era acupuntura, perquè els acupunturistes també poden receptar cànnabis a Califòrnia. Llavors, veritablement, és una escena bastant Sui Géneris.
P - És curiós no?, la manera de dispensar en aquests moments. Ara ha canviat molt això, com ha canviat? Tu que l'has viscut en aquests últims 10 anys gairebé...
R - Sí, doncs mira jo la veritat és que, bé, també pel meu interès d'investigació. O sigui, al final, una mica portar més coneixement al camp del cànnabis, tant a la reducció de riscos com a, bé a esprémer al màxim el potencial que la planta ofereix, bé doncs em va portar a interaccionar amb diferents grups d'activisme com "NORML" per exemple, que és una organització que és degana en l'activisme, en els programes de Legalització, així com en diferents Fires cannàbiques, que per descomptat han evolucionat moltíssim en els últims 10 anys.
Llegir més
