Entrevistem Jorge Cervantes, llegenda del cànnabis

Cultivador, escriptor i activista... George Van Patten, que probablement coneguis millor com Jorge Cervantes, és un d'aquells personatges del món cannàbic que no necessita presentació. Bé, potser sí si acabes d'arribar d'un altre planeta, o si t'estàs iniciant en aquest món apassionant. Tot i així, t'assegurem que tard o d'hora sabràs de la seva obra i, probablement, aprendràs algun bon truc per al teu cultiu sortit d'algun dels seus llibres.

I és que molt ha plogut des que el 1983 Jorge autoedités el seu primer llibre... avui dia és una eminència en això del cultiu de marihuana! Llibres, articles, vídeos, conferències... Jorge continua compartint els seus coneixements amb tot aquell que senti curiositat per la planta, el cultiu o el consum. Avui t'expliquem més sobre aquesta mítica figura del nostre sector i publiquem una entrevista amb ell que hem tingut la sort de poder fer.

Primers passos de Jorge Cervantes al cultiu

Com pots veure al nostre article sobre cànnabis als anys 70, en aquella època a USA bàsicament es fumava marihuana d'importació portada de llocs com Mèxic o Colòmbia, herba de mala qualitat sense manicurar, premsada com a maons i totalment plena de llavors. Autèntica porqueria, per entendre'ns. Bé, doncs com molts altres cultivadors americans, Jorge va començar el seu primer cultiu amb unes llavors tretes d'uns cabdells d'herba mexicana. Era 1976 i Jorge es trobava a Portland, Oregon. Havia començat el que es convertiria en la passió de la seva vida.

Després d'anys d'exòtics viatges i experiències cultivant herba cada cop de millor qualitat, i atès que havia cursat estudis a la Universitat i treballat en una impremta, el 1983 Jorge decideix fundar l'editorial Van Patten Publishing, Inc. Gràcies a aquesta plataforma, edita i publica "Marihuana: Cultiu d'interior", un llibre amb tanta quantitat de bona informació per als cultivadors que començaven que aviat es va rebatejar a la "Bíblia del Cultiu Interior" pels seus propis lectors (a dia d'avui aquest llibre ha patit diverses revisions i actualitzacions i ja va per la cinquena edició). Sens dubte, Jorge havia començat amb bon peu el seu camí com a escriptor, un camí que l'ha portat a publicar un bon nombre de llibres en els darrers 40 anys.

Cànnabis als anys 70, una dècada de canvis

La dècada dels 70 és sens dubte una de les més interessants pel que fa a història recent del cànnabis. Tot i els esforços de les autoritats a nivell federal, el cultiu i consum de marihuana es va disparar als EUA durant aquella dècada, de manera que mentre polítics i policia iniciaven una autèntica guerra contra la planta, es desenvolupaven els primers híbrids i es començaven a aplicar tècniques de cultiu hidropònic en jardins d'interior, establint les bases del que havia d'arribar en dècades futures.

Problemes de Jorge Cervantes amb la Llei

Ja a finals de la dècada dels 80, i a banda de continuar escrivint, Jorge inaugura la seva botiga de cultiu "El jardí interior de Jorge Cervantes", on entre altres articles poden trobar-se moderns - aleshores - sistemes d'il·luminació de descàrrega d'alta intensitat. Llums HPS i HM, en altres paraules. No obstant, la DEA (agència antidroga nord-americana) va clausurar la botiga de Jorge juntament amb 40 locals més a tot el territori nord-americà.

A partir d'aquí, la vida de Jorge es converteix en una successió de llums i ombres, d'èxits personals i professionals en l'àmbit del cultiu de marihuana, però alhora de vigilàncies, sospites i molta incertesa. De fet, pot ser que si has vist alguna imatge de Jorge aparegui amb una curiosa perruca i les seves mítiques ulleres de sol... havia d'amagar la seva identitat per no ser detingut i poder continuar viatjant i treballant! Sens dubte van ser uns anys molt intensos, que l'han portat a ser considerat com una de les eminències del cànnabis a nivell mundial. Però millor que sigui ell qui ens ho expliqui, et deixem ara amb la seva entrevista:

Entrevista a Jorge Cervantes

Tots sabem que vas començar a començar a cultivar cànnabis fa dècades però…Com recordes aquesta etapa de la teva vida?

Vaig collir el meu primer cultiu el 1976 a Portland, Oregon. Eren llavors que vaig treure d'un totxo de mota Mejicana. Van sortir amb llavors. Aquests dies no distingíem entre mascles i femelles. Col·locava, però no tant.

Uns pocs anys després, a principis dels 80, unes plantes espontànies van sortir al jardí d'un amic. L'ajudava a cultivar-les. També tenien llavors. Aquestes plantes eren molt boniques, però hi havia un gran problema, no col·locaven! Jo no tenia idea de perquè, i em pensava: mala mota. Eren les primeres plantes de CBD que he trobat...si hagués sabut en aquells dies el que sé avui, he, he, he!

Sobretot, recordo molta por i poca informació. En un aspecte, era molt semblant a avui dia, hi havia molts experts que ho sabien tot, he, he, he. Al principi molta gent, dic el públic, no sabia què era la “marihuana”, només sabien que era dolenta. Eren temps de revolució social, guerra del Vietnam, hippies, etc. Després, el president Nixon va començar la Guerra Contra les Drogues per controlar els hippies i els negres. Eren temps difícils, però guapos alhora.

Vam tenir accés a llavors mexicanes i colombianes. Durant la guerra del Vietnam començava arribar herba del Vietnam i Tailàndia. Després vaig tenir accés a llavors de l'Afganistan i aquesta part del món.

Quins canvis va portar cultivar cànnabis?

Hi havia poc coneixement de cultiu i molta gent inventava coses. Hi havia molts rumors. Per exemple, deien “cal penjar les plantes a l'assecat amb les arrels a dalt, de manera que el THC sortia de les arrels i tiges”. Hi havia molts rumors i el govern americà (USA) els perpetuava més encara.

Jo tenia èxit perquè sempre buscava informació botànica i compartia amb tothom. Vaig aprendre a llegir, escriure i investigar a la universitat. Sempre tenia dits verds i m'encantaven les plantes, totes les plantes. Sabia que cànnabis era una altra planta i havia de seguir les mateixes regles botàniques generals de les plantes anuals.

Fa anys solies camuflar el teu aspecte per motius obvis… Com va ser aquesta “sortida de l'armari” el 2010? Imaginem que va ser un autèntic alliberament!

Mai no m'havia d'amagar aquí a Europa, sobretot a Espanya. Vaig sortir de l'almari als EUA el 2010. El que és còmic és que vaig sortir de l'almari a la ràdio, National Public Radio (NPR). Vaig ensenyar la cara a la ràdio, he, he, he. NPR és l'emissora més gran sense ànim de lucre.

Després de portar la disfressa durant tres dècades, per fi podia ensenyar la meva cara. Et dic, estic molt orgullós de qui sóc i de tot el que he fet. Amagar-me a l'almari em va costar molta autoestima. Em vaig sentir molt sol moltes vegades. Molta gent que coneixia em repudiava. Em vaig adonar de com eren i de la merda que creien ells. La meva família pensava que estava boig, que havia caigut a l'infern. Ara els mateixos em diuen visionari.

Els teus llibres, especialment l'anomenada Bíblia del Cultiu Interior, han ensenyat a cultivar centenars de persones. No obstant això...vas haver d'autoeditar aquest llibre! Què penses ara de l'èxit aconseguit?

Van ser els cultivadors de cànnabis els qui van donar el nom “la Bíblia”. Jo només el vaig copiar després de sentir-lo tant de temps. La Bíblia està publicat en set idiomes i se n'han venut més d'un milió de còpies, ni idea de quantes còpies s'han piratejat.

Vaig autopublicar la primera edició el 1983, fa 40 anys. Havia comunicat amb una dotzena editorials i ningú no volia publicar-ho, ningú. I tenia un fons a la impremta perquè he treballat a l'editorial del meu poble quan estava a secundària. Sabia el procés i havia manejat premses també. Vaig formar una companyia, Van Patten Publishing, Inc. i el vaig imprimir i em vaig dedicar a vendre'l. El primer any va vendre 6.000 còpies a preu de $9.95. Aquí hi ha el link als més de 50 llibres que he publicat.

He tingut molta sort de publicar llibres ben editats al moment adequat. Però arribar a l'hora clau no va ser fàcil. He passat molts anys amagat a les ombres. Tinc una fitxa a la DEA (Drug Enforcement Agency). He passat moltes nits sense dormir. He visitat molts països sense saber si en sortiria o no. Abans portava una disfressa per evitar la presó.

Em va costar 25 anys de vida dura, gastant gairebé el mateix que guanyava. I moltes coses difícils. Són molts records difícils i de veritat em fa mal rotllo reviure'ls. Pots trobar tota la història aquí; em va costar un mes escriure-la i va ser molt emocional per a mi. Molts dels meus amics han passat anys durs empresonats.

Compleixo 70 anys a l'octubre del 2023 i estic molt orgullós del que he fet i de tots els cultivadors que he ajudat a cultivar més i millor cànnabis. Dic cultivadors a tot el món. I alhora és una responsabilitat grossa. Abans ho portava tot jo i la meva dona. Ara hi estic treballant també amb Stefan Meyer i Marcelo, el tècnic. Saben de tot! M'encanten tots dos, són els millors que podia trobar.

Tinc molts projectes al forn per al món hispà... Ja ho veuràs!

Et sents còmode amb l'evolució actual del món del cànnabis a Europa i USA?

Decebut, enfadat? No. Sóc realista.

Legalització, és el que és, el que hi ha. Abans, els polítics i empresaris grans usaven la "Guerra Contra les Drogues" per controlar el públic i guanyar diners. Ara, és més que evident que s'ha fracassat al màxim amb aquesta malvada guerra. Avui i en el futur ho estan usant per controlar el públic i treure impostos. Són polítics i empresaris grans, és el que fan. Són oportunistes, tal com molts dels que han pujat a la febre de l'or verd.

Què ens pots explicar sobre la teva nova feina, “Cultivamos Cannabis!”? Què podem esperar aquesta nova publicació?

El llibre és GRATIS! És el meu primer llibre que publico en format només digital. “Cultivamos Cannabis!” te 118 pàgines, 270 fotos en colors i format PDF. Tenia l'ajuda dels meus dos coautors, Dra. Gary Yates i Stefan Martin Meyer. La Doctora Gary és doctorada en microbiologia i Stefan és un geni. Cal veure els enllaços LinkedIn per saber-ne més. Estic super feliç amb l'equip que ara tinc. Són els millors que he pogut trobar.

A nosaltres només ens queda agrair-te aquesta entrevista i tota l'ajuda que ens has brindat, ha estat un autèntic plaer, Jorge! També, des d'aquí, mostrar la nostra alegria perquè per fi puguis tenir una vida normal, ensenyant i educant la gent sobre la nostra planta preferida sense haver d'estar amagant-te ni patint per la teva seguretat. Et desitgem molt èxit en els teus futurs projectes...

Una forta abraçada!