Moviment LGTBIQ+ i cànnabis

En un món en constant evolució, el món del cànnabis i el moviment LGTBIQ+ han emergit com dues forces que desafien els estigmes, la marginació i el context històric i social que els ha tocat de viure. A primera vista, et podria semblar que aquests dos fenòmens tenen poc a veure un amb l'altre, però en endinsar-nos en la seva anàlisi descobriràs una connexió sorprenent amb una sèrie de punts en comú que són difícils d'obviar.

Parlem clar: històricament, tant els usuaris i cultivadors de cànnabis com la comunitat LGTBIQ+ han estat víctimes de prejudicis fortament arrelats a la societat. Durant molt de temps, els membres d'aquests col·lectius han estat jutjats (i prejutjats!), estigmatitzats i exclosos, enfrontant la intolerància i la discriminació d'una societat temorosa d'allò diferent de “la norma”. No obstant això, malgrat aquestes adversitats i gràcies a un ànim de lluita alimentat per valors com la llibertat, la igualtat o la tolerància, tots dos col·lectius han demostrat una lloable resistència i una determinació infrangible per reclamar el seu lloc a la societat.

Moviment LGTBIQ+ i moviment cannàbic: més en comú del que creus

El modern moviment LGTBIQ+, tal com el coneixem avui dia, té les arrels en una llarga història de lluita i resistència. Tot i que és difícil precisar un punt d'origen específic o moment puntual, podem rastrejar els primers vestigis d'aquest moviment fins als esdeveniments ocorreguts a finals del segle XIX i principis del segle XX.

Efectivament, en aquell moment van sorgir les primeres organitzacions i grups que cercaven la visibilitat i l'emancipació de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i intersexuals. Una de les fites importants en aquest sentit va ser la formació de la Societat Alemanya de Ciència Sexual el 1897, liderada per Magnus Hirschfeld. Aquesta organització va ser pionera en la promoció de l'acceptació de la diversitat sexual i la lluita contra la persecució i la discriminació.

A mesura que avançava el segle XX, van sorgir més moviments i organitzacions a nivell mundial, promovent la igualtat i els drets de les persones LGTBIQ+. La lluita per la despenalització de l'homosexualitat, l'abolició de les lleis discriminatòries i l'eliminació de la patologització de l'homosexualitat van ser objectius clau en aquesta lluita, que com pots imaginar calava de diferents maneres a les diverses àrees del planeta.

El moviment LGTBIQ+ també es va veure influenciat per altres moviments socials i de drets civils, com el feminisme i la lluita pels drets civils de les persones afrodescendents. Aquestes lluites compartien una visió comuna d'igualtat, justícia i respecte per la diversitat, valors que també solia (i sol) defensar la comunitat cannàbica, i entre els quals se sent força més còmoda que davant de valors que defensen altres, com la discriminació, la marginació o, directament, la persecució.

En les darreres dècades, i de la mateixa manera que el moviment en defensa de la marihuana, el moviment LGTBIQ+ ha guanyat més visibilitat i ha aconseguit avenços significatius en termes de drets legals i socials. La despenalització de l'homosexualitat, la legalització del matrimoni igualitari i l'adopció de lleis antidiscriminatòries són alguns exemples dels èxits obtinguts per la comunitat LGTBIQ+, mentre que la legalització creixent del cànnabis en termes medicinals i recreatius a diversos països ha significat un buf d'aire fresc per a la comunitat cannàbica.

Tot i això, és important reconèixer que la lluita per la plena igualtat i el respecte continua. Tot i els avenços, les persones LGTBIQ+ encara enfronten discriminació, violència i estigmatització a moltes parts del món, tal com passa amb molts usuaris de marihuana. S'ha avançat i molt, però encara queda una enorme tasca per fer en marcs tan importants per al desenvolupament de la persona com el social o el legal.

Passos en paral·lel del moviment LGTBIQ+ i el cannàbic

Al llarg de la seva llarga lluita pel respecte i reconeixement per part de la resta de la societat, tots dos grups han format xarxes de suport, trobant consol i comprensió en espais segurs creats per ells mateixos. Han forjat una germandat basada en l'empatia i la solidaritat, enfrontant reptes similars a mesura que lluiten per l'acceptació i la igualtat. En el seu camí cap a l'alliberament, han compartit experiències, coneixements i estratègies de canvi social, cosa que en els darrers anys ha adquirit una rellevància especial amb l'aparició primer d'Internet i després de fòrums i xarxes socials.

A més, tant els cultivadors de cànnabis com el moviment LGTBIQ+ han estat fortament influenciats pel context històric en què s'han desenvolupat. Han experimentat èpoques de repressió i prohibició, però també han estat testimonis d'avenços significatius envers la legalització i el reconeixement dels seus drets. Aquests èxits no només han transformat la seva realitat, sinó que també han generat un canvi de percepció a la societat en general, representant importantíssims avenços cap a la seva normalització i cap a una imatge més justa i autènticament representativa de la societat.

Tot i això, i per desgràcia, també s'han donat períodes en què semblava que tot el que s'havia guanyat gràcies a anys de lluita es perdria a causa de la deriva intolerant de certs governs i sectors de la població. Per sort, la constància i la resolució dels dos moviments han pogut amb aquests obstacles i segueixen la seva evolució (mooooolt lenta per al nostre gust) cap a una situació de total normalitat. Sens dubte, la "sortida de l'armari" de personatges públics ha ajudat en gran mesura tots dos moviments, així com un tractament diferent per part de determinats mitjans de comunicació. A més, com ja hem comentat abans, les xarxes socials i fòrums d'Internet han permès un treball de cohesió i difusió sense precedents.

No obstant, no destapem el xampany encara; fins i tot avui, per patètic que sembli, tant la comunitat LGTBIQ+ com els cultivadors i usuaris de cànnabis som encara mirats de reüll i assenyalats per amplis sectors de la societat. Se'ns titlla de "rars" i se'ns fica en un calaix ple de prejudicis, falsedats i, per què no dir-ho, una mica d'odi. Sí, per increïble que et pugui semblar, es persegueix gent per professar determinades apetències sexuals o botàniques, cosa que des d'un punt de vista racional resulta tan pueril com mesquí. I no parlem de comentaris més o menys afortunats dels veïns, no... parlem de discriminació social, atacs verbals i físics i persecució a nivell legal...gairebé res. Sincerament, la sola idea de perseguir algú - i voler tancar-lo! - per estimar una altra persona o per cultivar una planta ens sembla com una actitud emètica, obtusa i, sobretot, molt insegura amb el seu entorn, incapaç de comprendre'l en plenitud.

Com has vist, la relació entre el món del cultiu de cànnabis i el moviment LGTBIQ+ va més enllà del que és evident. Comparteixen un camí marcat per la lluita contra els estigmes, la marginació i un context social i històric ple de alts i baixos. A mesura que explorem aquestes connexions, descobrim una poderosa sinergia entre dos moviments que busquen un canvi transformador a la societat i en la seva manera d'entendre's i acceptar-se a si mateixa. Com va dir una vegada una persona molt sàvia, “l'única intolerància tolerable hauria de ser cap a la pròpia intolerància”.

A la salut del canvi, visca la diversitat i la llibertat de cultivar i estimar!