La criminalització i estigmatització del cànnabis és un gir estrany en l'última etapa de la llarga associació de la humanitat amb aquesta planta. Perquè durant la major part de la nostra història, les cultures de tot el món l'han adoptat, i a mesura que les primeres civilitzacions van descobrir els usos industrials, psicoactius i medicinals, li van rendir homenatge a les seves obres d'art.
Tot i això, no se sap exactament quan es va començar a fumar cànnabis amb fins recreatius, però fins a l'arribada del paper de liar, sovint, el cànnabis es fumava usant pipes, en ser l'instrument més habitual durant mil·lennis per poder cremar marihuana, haixix (o qualsevol altra herba que altera la consciència) i inhalar així el fum de manera més eficaç.
Les pipes més antigues que es coneixen s'han trobat en una tomba en allò que avui és Laos. Tenen uns 3.000 anys d'antiguitat i el més probable és que s'utilitzessin per fumar cànnabis. Al sud i l'oest d'Àfrica, la marihuana també es cremava en petits forats coberts i, tot seguit, el fum s'inhalava a través de canyes de fusta.
Més famosa és la coneguda com cachimba o narguile, una pipa d'aigua que provenen originàriament de Pèrsia i es van utilitzar molt àmpliament a partir de principis del segle XVII a Àsia Meridional ia l'Orient Mitjà. Tot i això, l'hàbit de fumar haixix va començar a estendre's per tot l'Orient Mitjà molt abans, a partir de l'any 900, ja que el consum d'alcohol estava prohibit per l'Alcorà. La població musulmana d'Europa va utilitzar el cànnabis com a droga recreativa durant l'Edat Mitjana, quan l'expansió del sufisme va influir al món musulmà.
Llegir més