Història i cannabis

Els orígens de Barney's Farm

El banc de llavors Barney's Farm Seed Bank és un dels pioners en la comercialització de llavors de cànnabis, que va començar a recol·lectar genètiques i produir creuaments en els anys 80, en un moment en que poques companyies distribuïen llavors de marihuana híbrides. Per tant, la història de Barney's Farm sorgeix en els contraforts de l'Himàlaia , on el seu fundador Derry va començar a recuperar i reproduir varietats de cànnabis pures o landraces. Apassionat per aquesta planta, Derry va continuar la seva recerca viatjant a països reconeguts per les seves línies de cànnabis autòctones, com l'Afganistan, el Pakistan, l'Índia, Nepal, Tailàndia, Birmània, Vietnam i la Xina.

Una vegada la seva col·lecció de genètiques de cànnabis s'havia engrandit prou, Derry va tornar a Amsterdam per a conrear-les, crear nous creuaments, estabilitzar-los i oferir-los al públic, oferint així als conreadors un nou món de sabors i efectes. A més, les seves varietats estaven adaptades al cultiu interior, sent fàcils de conrear i oferint resultats molt gratificants, la qual cosa era rar en aquest moment pes les varietats pures no són les més adequades per al cultiu interior sota llums de llum artificial

Llegir més

Si creies que el cànnabis és una substància moderna i cool, res com tirar la vista enrere per a descobrir com els nostres rebesavis ja utilitzaven aquesta planta de la mateixa manera que ho fem avui dia, fins que les croades morals en la dècada de 1920 van tallar l'hàbit d'arrel. I res millor per a comprovar-ho que amb fotografies d'un ús que aconseguia tots els estrats de la nostra societat occidental, des dels més baixos amb la producció de cànem (durant gairebé 3.000 anys el cultiu agrícola més gran del planeta) fins als més elevats, on metges, aristòcrates i intel·lectuals van usar el cànnabis per a curar cos i ment; o per a anar més enllà. El moviment romàntic va informar la humanitat que, si desitja transcendir les limitacions de la carn, miri a la naturalesa. Perquè la naturalesa té la resposta. I alguns van prendre això literalment.

Llegir més

Al juliol de 1973 el món va perdre a un de les seves majors icones de les arts marcials. Lee Jun-fan, afectuosament conegut com a Bruce Lee, actor, director, instructor i artista en tota la grandesa d'aquesta paraula. El fundador de Jeet Kune Do, una filosofia de lluita híbrida que es basa en diferents disciplines de combat, va iniciar la bogeria del Kung-fu en la dècada dels '70, transformant-se en un lluitador àgil que podia fer flexions amb dos dits i fer volar a homes corpulents amb el seu famós cop de puny més ràpid que el tro.

Però el que molts no saben és que Bruce Lee era un consumidor habitual de marihuana. Aquest no és el tipus d'història que un sol escoltar sobre ell, perquè des que va morir als 32 anys, la seva llegenda ha crescut a nivells tan mitològics que molts l'anomenen “Kung-fu Jesús”. No obstant això, després de la seva mort van abundar els rumors que s'havia trobat cànnabis en el seu estómac durant la seva autòpsia i es va considerar un dels principals factors que van contribuir a la seva defunció.

El cànnabis va convertir a Bruce Lee en un supervivent

Segons diverses de les seves biografies autoritzades (llibres com ‘El Tao de Bruce Lee’ o ‘Bruce Lee, l'home d'acer’), el 1969 es va lesionar greument l'esquena durant una sessió d'entrenament rutinària. Li van dir que mai podria tornar a practicar arts marcials i que no podria caminar normalment. Devastat per aquesta notícia, Bruce es va convertir en un investigador de la seva lesió, el seu cos i, en última instància, va crear el seu propi camí cap a la curació.

Llegir més

Al llarg de la dècada dels anys 90, especialment durant els últims anys, van sorgir en el mercat de les llavors de cànnabis les primeres llavors feminitzades. Per primera vegada els conreadors no havien de preocupar-se ni de retirar mascles, ni d'emplenar els buits que aquests deixaven en el cultiu una vegada descartats, ni de pol·linitzacions accidentals en les seves plantes...havia començat una veritable revolució en el sector, i les llavors feminitzades s'havien convertit en un èxit!

El que durant uns pocs anys s'antullava per a molts com una espècie de raresa, aviat es va convertir en la mena de llavors més demandades en el sector, per la qual cosa durant els inicis del nou mil·lenni ja eren molts altres bancs de llavors els que s'havien sumat a l'ona de la feminització i havien començat a produir les seves varietats (també nous i interessants híbrids) en versió feminitzada. Encara que cadascun tenia la seva tècnica de reversió del sexe de les plantes femella per a produir "pol·len feminitzat", sens dubte una de les més utilitzades era, i continua sent, el tiosulfat de plata o STS. Però, d'on ve aquesta tècnica? Qui va ser el primer a posar-la en pràctica? Continueu llegint si voleu conèixer la resposta!

Llegir més

Sovint representem el consum de marihuana en la història com una cosa exclusivament masculina, però res més lluny de la realitat. Des dels antics herbolaris medievals fins a la societat d'avui dia, el cànnabis s'ha utilitzat per a donar suport al benestar de les dones al llarg dels segles.

I si bé encara tenim molta feina per fer respecte a l'estigma i la legalitat d'aquesta planta, avui us presentem a 10 dones famoses i històriques que van usar el cànnabis per a canviar la seva vida i la dels altres, jugant un paper crucial per a treure a la llum els seus molts beneficis.

Llegir més

En ple centre de Sant Petersburg, just darrere de la Catedral de Sant Isaac, hi ha un edifici la façana ministerial del qual és de l'època tsarista no deixa endevinar la importància de la col·lecció que hi ha darrere dels seus murs. Allí, apilats sota sostres voltats i en llargs passadissos, els gabinets de fusta emmagatzemen les llavors de centenars de milers de varietats de plantes, moltes de les quals han desaparegut de les àrees originals d'hàbitat o cultiu. Es tracta de l'Institut Vavílov, una institució ja batejada com "el guardià de les plantes perdudes", un sobrenom que il·lustra a la perfecció el paper que exerceix com a defensa davant les noves amenaces a la biodiversitat mundial que suposen el canvi climàtic, l'agricultura industrial i la globalització.

Conegut més formalment com l'Institut Vavílov d'Indústria Vegetal (VIR), aquesta institució va ser fundada el 1924 pel botànic i genetista Nikolái Vavílov, un dels primers científics a reconèixer la importància de la conservació dels recursos fitogenètics. L'institut és el banc de llavors més antic del món i acull una col·lecció impagable de més de 400.000 mostres d'espècies vegetals diferents. Es podria dir que és la col·lecció de genètica vegetal més gran (i més antiga) que hi ha, principalment en forma de llavors meticulosament catalogades procedents de totes les parts del nostre planeta.

Llegir més

Quan imaginem els primers dies dels ordinadors i internet, solem pensar en màquines i xarxes molt primitives que trigaven hores a enviar un simple correu electrònic. Però resulta que, des del moment de la gènesi de les xarxes, hi va haver una cosa que la gent es va assegurar que es pogués vendre: cànnabis.

Llegir més

Com hem vist anteriorment en articles anteriors com ara el de la història del cultiu del cànnabis, la relació entre l'ésser humà i aquesta planta data de mil·lennis enrere. Des de llavors, aquesta relació s'ha caracteritzat per l'aprofitament de les diverses facetes que presenta l'ús del cànnabis, des de la vessant social o recreativa fins a la medicinal, passant per la tèxtil o industrial i la religiosa o espiritual.

Aquesta relació també s'ha caracteritzat, des de temps remots, per l'afany d'alguns de prohibir-ne l'ús, moltes vegades com a simple eina per augmentar el control de les classes dirigents sobre altres classes menys afavorides. Avui us convidem a aprofundir en la història de la prohibició del cànnabis i conèixer amb més detall com va arribar a establir-se a nivell – pràcticament – ​​global durant el segle XX.

Llegir més

Sens dubte, un dels països del Nou Continent amb més tradició pel que fa al cultiu i consum de marihuana és Mèxic. Amb Estats Units a la frontera nord i amb Guatemala i Belize a la del sud, aquest meravellós país queda encaixat entre les aigües de l'oceà Pacífic i el golf de Mèxic, gaudint de climes tan dispars que, en poques hores, es pot passar d'estar en un desolat desert a caminar per frondoses selves plenes de vida.

De fet, moltes fonts citen Mèxic com la primera destinació on el cànnabis va arribar al continent americà, des d'on s'hauria anat estenent tant cap al nord com en direcció al sud i per les illes del Carib, pel mar a l'est de Mèxic. En aquest article aprofundirem sobre la història d'aquesta planta mil·lenària en aquest bell territori, que recentment està donant passos de gegant de cara a una Regularització total del cànnabis i que pot convertir-se en exemple per a molts altres països.

Llegir més

Avui dia no resulta estrany trobar-te amb algú que està embolicant o fumant un cigar de cànnabis enrotllat en una fulla de tabac, ja que la popularitat d'aquest tipus de paper s'ha disparat durant els últims anys gràcies en part a la publicitat - directa o indirecta - que li donen moltes celebritats i famosos de diversos àmbits. A més, i com ja sabreu, es pot trobar un ampli ventall d'aromes afegits als Blunts amb els quals a més d'aromatitzar l'olor del propi contingut, es crearà una atmosfera menys delatadora.

De totes maneres, aquest tipus de fulles per embolicar són un producte relativament nou, ja que la història dels Blunts es remunta a dècades enrere, quan es van començar a enrotllar cigars de cànnabis o bé directament en fulles de tabac, o bé esbudellant un cigar pur i aprofitant el full que el cobria com a paper de fumar. Avui aprofundirem en la història dels Blunts, en un viatge que ens portarà del Carib del s.XIX fins als moderns dispensaris i clubs de fumadors actuals.

Llegir més

Durant la dècada del 1970 la comunitat Cannàbica Americana va conèixer un nou i revolucionari producte provinent de terres exòtiques: els Thai Sticks. En aquella època, i encara que a dia d'avui pugui semblar impossible, el Cànnabis era gairebé un tabú en la cultura Americana, i poquíssimes persones conreaven les seves pròpies plantes. En canvi, la major part del Cànnabis consumit provenia del mercat exterior, especialment de la zona de CentreAmèrica i del Carib, encara que també una gran proporció d'aquesta Marihuana tenia el seu origen a Àsia.

L'explicació és senzilla; en aquella època, molts hippies es van embarcar en una aventura - que va acabar coneixent-se com Hippie Hashish Trail - que els va portar de ruta per alguns dels majors productors de Cànnabis i Haixix del món, des del Marroc fins al sud-est asiàtic, visitant països com Egipte, Líban, Afganistan, Pakistan, Nepal, Índia, Vietnam, Cambodja o Tailàndia, entre d'altres.

Com no podia ser d'una altra manera, molt aviat existien xarxes de narcotràfic des de tots aquests països i amb els EUA com a destinació de la seva mercaderia, principalment creades per joves "turistes" americans amb un gran esperit emprenedor i molt poc interès pel que pogués passar en cas de ser atrapats.

Llegir més

Afganistan, situat a l'interior de l'Àsia central, encaixat entre els contraforts occidentals de l'Hindu Kush i els deserts de l'Iran, és un dels països amb més tradició en el cultiu de cànnabis i, més especialment, en l'elaboració d'haixix. Es creu que el cànnabis s'hauria originat en els vessants de la serralada de l'Himàlaia (la més gran del món) fa milers d'anys, així que resulta obvi pensar que aquest va ser un dels primers territoris on es va cultivar aquesta planta de manera controlada, tot i que encara a dia d'avui hi ha una mica de confusió respecte a quin tipus de varietats s'han cultivat tradicionalment en aquesta zona, així com respecte a la "aparició" del genotip afganès, o dit d'una altra manera, del que avui entenem per varietats afganeses.

El que sí està clar és que l'Afganistan és un dels bressols del cànnabis i sobretot del haixix, amb una tradició que avui representa que probablement seria la més longeva del món pel que fa a l'elaboració d'aquest derivat. A més, i segons la UNODC, aquest país s'ha convertit durant els últims anys en el major productor mundial d'aquest concentrat de resina, superant al Marroc i veient com el cultiu de cànnabis va desplaçant paulatinament al d'un altre cultiu tradicional a la zona de la mitja Lluna Daurada, el d'opi.

Llegir més

Jamaica, Rastafari i marihuana

La creença Rastafari va néixer a Jamaica durant els anys 30 i va ser creada en part per Leonard Percival Howell considerat com el primer rasta de la història. Aquest moviment va començar amb una voluntat d'independència per part del poble negre de Jamaica cap als colons blancs i va servir en particular per tornar l'orgull al poble negre, els descendents dels esclaus portats a l'illa.

La doctrina Rasta no és rígida i diversos practicants l'adapten segons com la sentin a nivell personal. Diversos Rasta pensen que Jesucrist va tornar a baixar a la terra reencarnant-se en l'Emperador d'Etiòpia Haile Selassie I i el consideren com una representació de Déu (Jah) a la terra.La doctrina Rasta promou o preconitza una repatriació (espiritual o física) de tot el poble negre cap a l'Àfrica i considera que Etiòpia representa la Muntanya Zion, la terra promesa.

Leonard Percival Howell va formar ràpidament una comunitat als exteriors de Kingston sobre els turons de Sant Catherine per poder viure la doctrina sense tenir problemes amb la policia. Per poder sobreviure en aquestes condicions, la comunitat creada per Leonard Howell va haver de cultivar productes comercials per poder nodrir-se i guanyar una mica de diners venent els seus productes als mercats de la ciutat, com ara fruites i verdures però també plantes de marihuana, de la qual el consum era ja molt apreciat pels habitants de Jamaica i culturalment ben arrelada.

Llegir més

Origen del haixix marroquí

Tot i que l'haixix marroquí és considerat per molts europeus com un producte tradicional amb una llarga història, la veritat és que la cultura de l'haixix al Marroc és relativament recent, fins i tot jove si la comparem amb els països on la producció d'aquest derivat del cànnabis és veritablement ancestral. En efecte, mentre que la producció d'haixix en determinades zones de l'Orient Mitjà o Àsia central es remunta a segles enrere, aquesta no es va assentar al nord d'Àfrica fins a la segona meitat del segle XX, quan els viatgers procedents del Hippy Hashish Trail van importar al Marroc la tècnica del cribratge o tamisat de tricomes en sec, de la qual els afganesos i libanesos eren autèntics mestres.

Aquests viatgers, molts d'ells americans, viatjaven als principals països productors de cànnabis, haixix, opi i altres drogues i gaudien de la llibertat que en aquella època es respirava en aquesta part del món. Líban, Turquia, Afganistan, Pakistan, Índia - i Caixmir - o Nepal eren parades obligades en aquesta ruta. Els occidentals, molts d'ells establerts en aquests països de manera més o menys definitiva, van aprendre les tècniques ancestrals i, gràcies als seus mitjans, van poder aplicar nous mètodes de processat a nivell industrial. Llavors, alguns d'ells van visitar el Marroc i van ensenyar als locals com s'elaborava haixix a partir del cànnabis i com es preparava per a la seva exportació.

Llegir més

06Us presentem en aquesta ocasió un article escrit per D. Gold i publicat al prestigiós bloc de Skunk Pharm Research, una de les millors fonts de coneixement pel que fa a extraccions de cànnabis. Volem agrair especialment a Gray Wolf per autoritzar-nos a publicar les traduccions d'aquest fantàstic text.

La tintura de cànnabis, un antic medicament

Graywolf em va demanar que escrivís un article descrivint l'evolució de la tecnologia en les extraccions de cànnabis tal com jo les he viscut. Tinc una llarga relació amb la tècnica; vaig escriure a Cannabis Alchemy (1971), un llibre basat en els meus treballs durant el final dels anys 60 a San Francisco.

Llegir més

El cànnabis o marihuana ha acompanyat a la humanitat des de fa més de 10.000 anys, que ha sabut trobar i beneficiar-se de la infinitat dels usos que té aquesta planta, tant a nivell recreatiu i medicinal, com a nivell industrial. Els seus orígens semblen que es troben a Àsia. Les primeres referències escrites que tenim sobre el cànnabis provenen d'aquest continent, especialment de la Xina i de l'Índia.

Les primeres restes de l'ús del cànnabis es remunten fins a prop de deu mil•lennis abans de Crist, però la primera referència escrita sobre el seu ús medicinal la trobem bastant més tard, sobre l'any 2737 AC, així que no és difícil deduir que les propietats terapèutiques del cànnabis haguessin estat descobertes bastant abans.

Llegir més