Història i cannabis

Sovint, i especialment a països com la Xina, considerada de fet per molts investigadors com el bressol del cànnabis, apareixen llegendes, personatges històrics o deïtats amb algun tipus de relació amb la nostra planta més estimada.

Avui us parlarem sobre un d'aquests casos, una interessant figura del Taoisme representada per una bella jove de llargues ungles i protectora de la muntanya sagrada Tai, a la província xinesa de Shandong. Estem parlant de Magu, la que molts coneixen com a Donzella del Cànem.

Llegir més

Tradicionalment, el Líban ha estat un dels punts calents del cultiu de cànnabis i de la producció d'haixix al Pròxim Orient. Fins a 1970 aproximadament, la regió era coneguda per la seva prosperitat, sent el centre financer de tota la zona; no en va, es va arribar a conèixer al Líban com la Suïssa del Pròxim Orient. Assotat per una cruenta guerra civil entre el 1975 i el 1990, la situació econòmica no ha estat la mateixa des de llavors, promovent en part que molts cultivadors corrin el risc d'escollir la marihuana com a principal font d'ingressos.

Líban va ser habitat des de temps prehistòrics i ha estat influenciat per diverses civilitzacions al llarg dels segles, incloent els fenicis, els grecs, els romans, els àrabs, els otomans i els francesos. Durant la Segona Guerra Mundial, el Líban va ser ocupat per França i després per Gran Bretanya.

El 1943, el Líban va obtenir la seva independència del mandat francès i es va convertir en una república. Tot i això, i malgrat el complicat de la seva situació durant el s.XX, el Líban ha continuat sent un punt de referència quant a cultiu de cànnabis i producció d'haixix. En aquest article t'expliquem més sobre aquest país i la seva traducció cannàbica.

Llegir més

Com vam veure al nostre article sobre el cànnabis als anys 70, la situació en començar la dècada de 1980 no havia canviat gaire des dels últims anys de l'anterior decenni. El cànnabis seguia sent perseguit a la major part del món gràcies a les polítiques prohibicionistes heretades de l'anterior dècada, i tant el cultiu com el desenvolupament de noves varietats depenien dels valents que s'atrevien a desafiar les lleis dels seus respectius països.

Tot i això, l'activisme cannàbic continuava la seva lluita més forta que mai, i el seu consum era, a poc a poc, cada cop més normalitzat entre la societat i en especial entre artistes, músics i altres personatges de la faràndula. A més, i gràcies a les polítiques aplicades durant la dècada anterior, un petit país europeu, més concretament la seva ciutat més visitada, s'erigia com a “capital mundial de la marihuana”. Amsterdam semblava, per a qualsevol fumeta del món, com l'autèntic paradís a la Terra.

Llegir més

1970. Sota el mandat del recalcitrant Richard Nixon, els Estats Units inclouen la marihuana a la llista de substàncies més perilloses a la seva Acta de Substàncies Controlades. Tot sembla indicar que l'edat daurada del cànnabis s'acaba. O potser no? Mentre Nixon, Haldeman i companyia tramen campanyes de desprestigi, assetjament i enderrocament contra un vegetal, al carrer la sensació és molt diferent, amb cada cop més joves (i no tan joves) descobrint aquesta exòtica substància.

La dècada dels 70 és un període de contradiccions; de prohibicions, de hippies viatjant a la recerca del millor cànnabis i haixix, dels primers cultius comercials a occident, de l'anomenada Guerra contra la Droga... una autèntica muntanya russa on l'opinió dels ens governamentals xocava de front amb bona part de la població. Va ser també una època crucial per al cultiu de marihuana, en què van començar a cultivar-se plantes autòctones de remots llocs i van començar a forjar-se els primers híbrids que veurien la llum durant la dècada següent.

Llegir més

Els estudis sobre els orígens del cànnabis són cada cop més freqüents, ja que l'interès per aquesta planta a nivell global no ha fet més que disparar-se durant les darreres dècades. Ja parlem del lloc d'origen, de la data de domesticació o de les mostres amb datacions més antigues trobades, la curiositat sobre la nostra relació amb aquesta planta mil·lenària creix cada dia, gràcies en part al procés de legalització i normalització que estem veient a molts països .

Avui volem remuntar-te fins als inicis d'aquesta relació, i per això t'haurem de portar en un viatge a través del temps fins a l'Edat de Pedra, quan l'ésser humà va establir els seus primers assentaments i va començar una activitat clau per al seu desenvolupament, l'agricultura. I com no podia ser d'una altra manera... endevines quina va ser una de les primeres plantes cultivades per la humanitat? El cànnabis, és clar!

Llegir més

La criminalització i estigmatització del cànnabis és un gir estrany en l'última etapa de la llarga associació de la humanitat amb aquesta planta. Perquè durant la major part de la nostra història, les cultures de tot el món l'han adoptat, i a mesura que les primeres civilitzacions van descobrir els usos industrials, psicoactius i medicinals, li van rendir homenatge a les seves obres d'art.

Tot i això, no se sap exactament quan es va començar a fumar cànnabis amb fins recreatius, però fins a l'arribada del paper de liar, sovint, el cànnabis es fumava usant pipes, en ser l'instrument més habitual durant mil·lennis per poder cremar marihuana, haixix (o qualsevol altra herba que altera la consciència) i inhalar així el fum de manera més eficaç.

Les pipes més antigues que es coneixen s'han trobat en una tomba en allò que avui és Laos. Tenen uns 3.000 anys d'antiguitat i el més probable és que s'utilitzessin per fumar cànnabis. Al sud i l'oest d'Àfrica, la marihuana també es cremava en petits forats coberts i, tot seguit, el fum s'inhalava a través de canyes de fusta.

Més famosa és la coneguda com cachimba o narguile, una pipa d'aigua que provenen originàriament de Pèrsia i es van utilitzar molt àmpliament a partir de principis del segle XVII a Àsia Meridional ia l'Orient Mitjà. Tot i això, l'hàbit de fumar haixix va començar a estendre's per tot l'Orient Mitjà molt abans, a partir de l'any 900, ja que el consum d'alcohol estava prohibit per l'Alcorà. La població musulmana d'Europa va utilitzar el cànnabis com a droga recreativa durant l'Edat Mitjana, quan l'expansió del sufisme va influir al món musulmà.

Llegir més

Els personatges de dibuixos animats són una part essencial de la nostra infància, creixent amb nosaltres i, sovint, convertint-se en els nostres herois per la seva forma de ser. No obstant això, la majoria de vegades no érem prou intel·ligents en aquell moment per entendre què els feia tan divertits i adorables. I és que, alguns dels personatges de dibuixos animats més famosos, i als qui mai no vam veure encendre's un porro a la pantalla, possiblement eren consumidors de cànnabis secrets. No se'ls va mostrar mai explícitament fent-ho per raons òbvies, però irradiaven el 100% de l'energia del fumeta.

A més, encara que estan destinades a públic infantil, les sèries de dibuixos animats estan creades per adults. Per aquesta raó, no és estrany que estiguin plenes de simbolismes ocults i personatges l'afició dels quals per la marihuana va escapar del tot a la nostra innocent mirada. I estem segurs que més d'un us sorprendrà!

Llegir més

Quan penses en consumidors de cànnabis, què és el primer que et ve a la ment? Quants de vosaltres penseu en poetes, pintors o filòsofs francesos del segle XIX que han passat a la posteritat?

Aquesta imatge pot semblar diferent de la caricatura que moltes persones tenen a les seves ments del fumeta desmotivat, estirat al sofà, netejant-se les engrunes de Doritos del pit. Tot i això, aquest estereotip generalment està molt lluny de la realitat. Perquè durant segles, el cànnabis ha inspirat la creativitat d'alguns dels pensadors més influents de les passades generacions. I potser la millor il·lustració ens arriba des de París al voltant de 1845, darrere de les portes del clandestí ‘Club des Hachichins’.

Llegir més

Sembla que va ser ahir, però aquest mes de juny la revista Cáñamo compleix 25 anys informant sobre l'actualitat del cànnabis i tot el que té a veure amb aquesta beneïda planta, sempre donant veu als conreadors i consumidors enfront dels mitjans convencionals que busquen perpetuar un estigma amb olor a resclosit; i advocant sense descans per la regulació de la marihuana, tant medicinal com recreativa, per a acabar amb la inseguretat jurídica que viuen milions d'usuaris.

Cáñamo és per dret propi la revista icona de la premsa del sector cannàbic al nostre país, a més de ser considerada com la primera publicació dedicada a la cultura del cànnabis en el món hispanoparlant. Va ser fundada a Barcelona en 1997 per Gaspar Fraga (mort en 2009), Jaime Prats, Felipe Borrallo i Moisès López, uns amics de Barcelona que un dia van tenir la feliç idea de crear una revista sobre informació cannàbica; i que, fet i fet, es convertiria en un far del moviment antiprohibicionista que, després de 25 anys, continua il·luminant amb més força que mai. A Alchimia hem parlat amb Moisès López, un dels seus fundadors, perquè ens expliqui el passat, present i futur d'aquesta revista.

Del món editorial a l'activisme

“La revista sorgeix de l'activisme, a partir de la primera associació de defensa de la marihuana que es va fundar a Espanya, el 1994, l'Associació Ramón Santos d'Estudis Sobre el Cànnabis. La ARSEC va ser l'origen de l'activisme cannàbic hispà, d'aquesta revista i del moviment associatiu que va donar lloc als clubs socials d'usuaris”, ens explica Moisès per a dibuixar com en plena època de la imposició de la “Llei Corcuera” van voler crear una associació cannàbica per a defensar els seus drets com a consumidors de cànnabis, trobant en l'ARSEC al company de viatge perfecte. Així que es van afiliar i van passar a col·laborar amb aquesta associació pionera des de la primera línia de batalla de l'antiprohibicionisme.

Llegir més

Els orígens de Barney's Farm

El banc de llavors Barney's Farm Seed Bank és un dels pioners en la comercialització de llavors de cànnabis, que va començar a recol·lectar genètiques i produir creuaments en els anys 80, en un moment en que poques companyies distribuïen llavors de marihuana híbrides. Per tant, la història de Barney's Farm sorgeix en els contraforts de l'Himàlaia , on el seu fundador Derry va començar a recuperar i reproduir varietats de cànnabis pures o landraces. Apassionat per aquesta planta, Derry va continuar la seva recerca viatjant a països reconeguts per les seves línies de cànnabis autòctones, com l'Afganistan, el Pakistan, l'Índia, Nepal, Tailàndia, Birmània, Vietnam i la Xina.

Una vegada la seva col·lecció de genètiques de cànnabis s'havia engrandit prou, Derry va tornar a Amsterdam per a conrear-les, crear nous creuaments, estabilitzar-los i oferir-los al públic, oferint així als conreadors un nou món de sabors i efectes. A més, les seves varietats estaven adaptades al cultiu interior, sent fàcils de conrear i oferint resultats molt gratificants, la qual cosa era rar en aquest moment pes les varietats pures no són les més adequades per al cultiu interior sota llums de llum artificial

Llegir més

Si creies que el cànnabis és una substància moderna i cool, res com tirar la vista enrere per a descobrir com els nostres rebesavis ja utilitzaven aquesta planta de la mateixa manera que ho fem avui dia, fins que les croades morals en la dècada de 1920 van tallar l'hàbit d'arrel. I res millor per a comprovar-ho que amb fotografies d'un ús que aconseguia tots els estrats de la nostra societat occidental, des dels més baixos amb la producció de cànem (durant gairebé 3.000 anys el cultiu agrícola més gran del planeta) fins als més elevats, on metges, aristòcrates i intel·lectuals van usar el cànnabis per a curar cos i ment; o per a anar més enllà. El moviment romàntic va informar la humanitat que, si desitja transcendir les limitacions de la carn, miri a la naturalesa. Perquè la naturalesa té la resposta. I alguns van prendre això literalment.

Llegir més

Al juliol de 1973 el món va perdre a un de les seves majors icones de les arts marcials. Lee Jun-fan, afectuosament conegut com a Bruce Lee, actor, director, instructor i artista en tota la grandesa d'aquesta paraula. El fundador de Jeet Kune Do, una filosofia de lluita híbrida que es basa en diferents disciplines de combat, va iniciar la bogeria del Kung-fu en la dècada dels '70, transformant-se en un lluitador àgil que podia fer flexions amb dos dits i fer volar a homes corpulents amb el seu famós cop de puny més ràpid que el tro.

Però el que molts no saben és que Bruce Lee era un consumidor habitual de marihuana. Aquest no és el tipus d'història que un sol escoltar sobre ell, perquè des que va morir als 32 anys, la seva llegenda ha crescut a nivells tan mitològics que molts l'anomenen “Kung-fu Jesús”. No obstant això, després de la seva mort van abundar els rumors que s'havia trobat cànnabis en el seu estómac durant la seva autòpsia i es va considerar un dels principals factors que van contribuir a la seva defunció.

El cànnabis va convertir a Bruce Lee en un supervivent

Segons diverses de les seves biografies autoritzades (llibres com ‘El Tao de Bruce Lee’ o ‘Bruce Lee, l'home d'acer’), el 1969 es va lesionar greument l'esquena durant una sessió d'entrenament rutinària. Li van dir que mai podria tornar a practicar arts marcials i que no podria caminar normalment. Devastat per aquesta notícia, Bruce es va convertir en un investigador de la seva lesió, el seu cos i, en última instància, va crear el seu propi camí cap a la curació.

Llegir més

Al llarg de la dècada dels anys 90, especialment durant els últims anys, van sorgir en el mercat de les llavors de cànnabis les primeres llavors feminitzades. Per primera vegada els conreadors no havien de preocupar-se ni de retirar mascles, ni d'emplenar els buits que aquests deixaven en el cultiu una vegada descartats, ni de pol·linitzacions accidentals en les seves plantes...havia començat una veritable revolució en el sector, i les llavors feminitzades s'havien convertit en un èxit!

El que durant uns pocs anys s'antullava per a molts com una espècie de raresa, aviat es va convertir en la mena de llavors més demandades en el sector, per la qual cosa durant els inicis del nou mil·lenni ja eren molts altres bancs de llavors els que s'havien sumat a l'ona de la feminització i havien començat a produir les seves varietats (també nous i interessants híbrids) en versió feminitzada. Encara que cadascun tenia la seva tècnica de reversió del sexe de les plantes femella per a produir "pol·len feminitzat", sens dubte una de les més utilitzades era, i continua sent, el tiosulfat de plata o STS. Però, d'on ve aquesta tècnica? Qui va ser el primer a posar-la en pràctica? Continueu llegint si voleu conèixer la resposta!

Llegir més

Sovint representem el consum de marihuana en la història com una cosa exclusivament masculina, però res més lluny de la realitat. Des dels antics herbolaris medievals fins a la societat d'avui dia, el cànnabis s'ha utilitzat per a donar suport al benestar de les dones al llarg dels segles.

I si bé encara tenim molta feina per fer respecte a l'estigma i la legalitat d'aquesta planta, avui us presentem a 10 dones famoses i històriques que van usar el cànnabis per a canviar la seva vida i la dels altres, jugant un paper crucial per a treure a la llum els seus molts beneficis.

Llegir més

En ple centre de Sant Petersburg, just darrere de la Catedral de Sant Isaac, hi ha un edifici la façana ministerial del qual és de l'època tsarista no deixa endevinar la importància de la col·lecció que hi ha darrere dels seus murs. Allí, apilats sota sostres voltats i en llargs passadissos, els gabinets de fusta emmagatzemen les llavors de centenars de milers de varietats de plantes, moltes de les quals han desaparegut de les àrees originals d'hàbitat o cultiu. Es tracta de l'Institut Vavílov, una institució ja batejada com "el guardià de les plantes perdudes", un sobrenom que il·lustra a la perfecció el paper que exerceix com a defensa davant les noves amenaces a la biodiversitat mundial que suposen el canvi climàtic, l'agricultura industrial i la globalització.

Conegut més formalment com l'Institut Vavílov d'Indústria Vegetal (VIR), aquesta institució va ser fundada el 1924 pel botànic i genetista Nikolái Vavílov, un dels primers científics a reconèixer la importància de la conservació dels recursos fitogenètics. L'institut és el banc de llavors més antic del món i acull una col·lecció impagable de més de 400.000 mostres d'espècies vegetals diferents. Es podria dir que és la col·lecció de genètica vegetal més gran (i més antiga) que hi ha, principalment en forma de llavors meticulosament catalogades procedents de totes les parts del nostre planeta.

Llegir més

Quan imaginem els primers dies dels ordinadors i internet, solem pensar en màquines i xarxes molt primitives que trigaven hores a enviar un simple correu electrònic. Però resulta que, des del moment de la gènesi de les xarxes, hi va haver una cosa que la gent es va assegurar que es pogués vendre: cànnabis.

Llegir més