Magu, la deessa taoista del cànem

Sovint, i especialment a països com la Xina, considerada de fet per molts investigadors com el bressol del cànnabis, apareixen llegendes, personatges històrics o deïtats amb algun tipus de relació amb la nostra planta més estimada.

Avui us parlarem sobre un d'aquests casos, una interessant figura del Taoisme representada per una bella jove de llargues ungles i protectora de la muntanya sagrada Tai, a la província xinesa de Shandong. Estem parlant de Magu, la que molts coneixen com a Donzella del Cànem.

Què és el taoisme?

El taoisme és una religió filosòfica i sistema de creences originària de la Xina que data del segle VI aC. La filosofia central del taoisme es basa en el concepte de Tao, que es defineix com el camí o via que regeix l'univers i totes les formes de vida. L'objectiu del taoista és assolir l'harmonia amb el Tao i viure una vida equilibrada i en pau.

El taoisme ha influït en gran manera la cultura i la filosofia oriental i ha estat una de les religions més importants de la Xina durant segles. La religió taoista inclou pràctiques i creences tant espirituals com terapèutiques, com ara la meditació, l'alimentació i la curació natural. Els taoistes creuen en la importància de viure una vida senzilla i en harmonia amb la natura, i en la recerca de la immortalitat i la longevitat mitjançant la pràctica de l'alimentació i la meditació.

A més, el taoisme ha desenvolupat una àmplia gamma de pràctiques i creences místiques, incloent-hi la veneració de déus i deïtats, l'endevinació i la màgia. La religió taoista també ha fet importants aportacions a la literatura i la poesia xinesa, com el Tao Te Ching, un dels llibres més importants del taoisme escrit pel filòsof Lao-Tse.

Magu, deessa de la curació, la nutrició... i el cànnabis?

Magu és una deïtat taoista que es considera la mare dels aliments i es venera en aquesta religió com la deessa de la nutrició i la curació. Es diu que té el poder de proporcionar longevitat i joventut eterna als qui l'honren.

En la mitologia taoista, Magu és retratada com una dona jove i bella, i se la descriu com una deïtat bondadosa i compassiva que ajuda aquells que la invoquen a assolir la salut i la felicitat. A les pràctiques religioses, se la invoca sovint en cerimònies i ritus per demanar les seves benediccions i per honrar el seu paper com a protectora de la salut.

Si bé és una deïtat coneguda a tot el territori xinès, és a la província de Sichuan on Magu és particularment popular. De fet, en aquesta zona s'alça el temple de la Deessa Magu, un lloc de pelegrinatge per a un gran nombre de taoistes, ja que no en va es considera que la muntanya Qingcheng, situada a la mateixa província de Sichuan, és un dels llocs de naixement del taoisme. En aquesta mateixa zona es poden visitar els espectaculars palaus de Jianfu i Shangqing, així com la cova Tianshi.

És important tenir en compte que la figura de Magu no és exclusiva de la Xina i la seva cultura, i pot variar d'una manera o altra quant a diferents interpretacions i tradicions. En efecte, en altres llocs com Corea també es venera Magu, coneguda com Mago, sent adoptada en la tradició coreana com una deïtat popular associada també amb la longevitat i la immortalitat.

Segons la llegenda, Magu (o Mago) és una bella dona que habita a la muntanya i que és capaç de viure per mil anys sense envellir (un fenomen semblant al de Jennifer Lopez?). Es diu que ella és capaç de guarir qualsevol malaltia i que la seva presència porta prosperitat i felicitat. També diuen que Magu és una experta en l'art de l'alquímia i que coneix els secrets de la immortalitat.

En la tradició coreana, Magu és sovint representada vestida amb roba de seda i sostenint una flor de lotus. Se l'associa amb la primavera i es creu que la seva presència porta bona fortuna i prosperitat. Magu també és una figura popular a la cultura popular coreana, apareixent en pel·lícules, sèries de televisió i altres mitjans. En algunes narracions populars coreanes s'associa a aquesta deïtat amb el cànem, descrivint com mostra la manera de teixir amb les fibres. De fet, els magoistes creuen que el cànem és una planta sagrada, i com a tal la utilitzaven amb diferents propòsits, des de medicinals a usos com a aliment, roba o en diversos rituals.

Altres llocs on es venera la Deessa Magu

Hem vist com l'adoració a aquesta figura no és exclusiva de la Xina, sinó que s'expandeix a altres territoris propers com Corea. No obstant això, en altres llocs d'Àsia també es venera aquesta jove donzella, com per exemple al Japó, on també s'anomena Mako o Mago i és associada, una vegada més, a la prosperitat i la bona fortuna.

Tot i que el seu culte és menys popular que a la Xina, encara hi ha diversos santuaris sintoistes i temples budistes on se li rendeix culte. Un dels santuaris més coneguts és el Santuari Mako a la ciutat de Nara. Aquest santuari es va construir al segle VIII i és famós per la seva imatge de Mako tallada en fusta. En aquest lloc sagrat, els fidels poden fer les pregàries i demanar desitjos per a la bona fortuna, la prosperitat, la felicitat i la salut. Com no podia ser d'una altra manera, també es venen amulets i talismans al santuari per portar la benedicció de la deessa als fidels.

A més dels santuaris sintoistes, Magu també és venerada en alguns temples budistes a Japó, on se l'associa amb la compassió i la curació. Un dels temples budistes més famosos dedicats a Magu és el Temple Tokei-ji a Kamakura. En general, el culte a Magu a Japó és una barreja d'influències del taoisme xinès i la religió sintoista i budista japonesa. La deessa és vista com una figura benvolent i protectora, que porta bona fortuna i prosperitat a aquells que la veneren amb devoció.

Un altre país on es rendeix culte a aquesta deïtat és el Vietnam. En aquesta zona, Magu és coneguda com Mạc Đồng o Mạc Dực, i se la considera una deessa protectora dels llogarets. Els vietnamites la veuen com una figura benvolent que porta bona sort, salut i felicitat a la comunitat, trets que com veus són comuns es tracti de la zona que es tracti.

El culte a Mạc Đồng al Vietnam és principalment una pràctica folklòrica que es duu a terme a les zones rurals. Els vilatans construeixen altars dedicats a la deessa a llocs sagrats com els camps d'arròs o els boscos. També organitzen cerimònies i festivals per honrar-la i demanar-ne la protecció.

Durant els festivals, els vilatans preparen menjars i begudes especials per oferir a la deessa a l'altar. També realitzen processons amb música i danses per rendir homenatge a Mạc Đồng. A més del seu paper com a protectora de la vila, Mạc Đồng també s'associa amb la curació i la salut en la medicina tradicional vietnamita. Es creu que els curanderos poden invocar la seva ajuda per curar malalties i dolències.

Per concloure, cal fer esment de la polèmica existent respecte a l'associació de Magu amb el cànnabis. Si bé alguns autors i historiadors recolzen aquesta teoria, altres la rebutgen argumentant “manca de proves”. Us remetem a la discussió entre Hellmut Wilhelm i Wolfram Eberhard com a exemple d'aquesta manca d'acord entre els diversos estudiosos del tema.

Bona fortuna i prosperitat!