Ús espiritual, religiós i tradicional de la marihuana

Jamaica, Rastafari i marihuana

La creença Rastafari va néixer a Jamaica durant els anys 30 i va ser creada en part per Leonard Percival Howell considerat com el primer rasta de la història. Aquest moviment va començar amb una voluntat d'independència per part del poble negre de Jamaica cap als colons blancs i va servir en particular per tornar l'orgull al poble negre, els descendents dels esclaus portats a l'illa.

La doctrina Rasta no és rígida i diversos practicants l'adapten segons com la sentin a nivell personal. Diversos Rasta pensen que Jesucrist va tornar a baixar a la terra reencarnant-se en l'Emperador d'Etiòpia Haile Selassie I i el consideren com una representació de Déu (Jah) a la terra.La doctrina Rasta promou o preconitza una repatriació (espiritual o física) de tot el poble negre cap a l'Àfrica i considera que Etiòpia representa la Muntanya Zion, la terra promesa.

Leonard Percival Howell va formar ràpidament una comunitat als exteriors de Kingston sobre els turons de Sant Catherine per poder viure la doctrina sense tenir problemes amb la policia. Per poder sobreviure en aquestes condicions, la comunitat creada per Leonard Howell va haver de cultivar productes comercials per poder nodrir-se i guanyar una mica de diners venent els seus productes als mercats de la ciutat, com ara fruites i verdures però també plantes de marihuana, de la qual el consum era ja molt apreciat pels habitants de Jamaica i culturalment ben arrelada.

Rastes consumint el Chalice, pipa d'aigua tradicional (Foto: Colin Jones / Impact Photos)
Rastes consumint el Chalice, pipa d'aigua tradicional (Foto: Colin Jones / Impact Photos)

El moviment Rastafari va adoptar la planta per als seus rituals religiosos, considerant-la com l'herba sagrada que permet l'elevació de l'ànima. Utilitzen la marihuana com a sagrament religiós, i consideren que els permet acostar-se a Jah (Déu) oferint, al mateix temps, una visió crítica necessària per a romandre lliure davant de les condicions de la societat occidental anomenada Babylon pels Rastes. En diverses religions es crema encens dins dels temples o esglésies per honrar Déu, els Rastes consideren el cos com un temple i simbolitzen el consum de marihuana amb la crema d'encens a les esglésies.

Per justificar aquest ús de la planta dins de la doctrina rasta, els practicants fan referència a diversos extractes de la bíblia, en particular la (Gènesi 1:12) "I va produir la terra vegetació: herbes que donen llavor segons el seu gènere, i arbres que donen fruit amb la seva llavor en ell, segons el seu gènere. I va veure Déu que era bo. "Citen també altres extractes de la Bíblia per legitimar l'ús de marihuana: ... i menjaràs de les plantes del camp. (Gènesi 3:18) ... i devoraràs tota planta de la terra. (Èxode 10:12), Millor és un plat d'herba on hi ha amor, que un bou encebat en pessebre i, juntament amb ell, odi. (Proverbis 15:17) El fa brollar l'herba per al bestiar, i les plantes per al servei de l'home ... (Salms 104: 14).

Jesús i els apòstols feien servir marihuana

"Jesús curant cecs" segle XII Basilica catedral di Santa Maria Nouva di Monreale a Sicília
"Jesús curant cecs" segle XII Basilica catedral di Santa Maria Nouva di Monreale a Sicília

Com hem vist, segons interpretacions, la Bíblia fa referència en diverses ocasions a l'ús de la marihuana, de manera que és normal trobar aquesta planta descrita als diferents llibres que tracten sobre les religions (antic i nou testament), com ara el Judaisme i el Cristianisme.

Investigadors van demostrar que l'ús d'un oli realitzat a base d'extractes de marihuana, anomenat Kaneh-Bosem, s'utilitzava durant els primers dies de l'Església Cristiana. De fet la paraula Crist és la traducció en grec procedent de l'hebreu "Messiah" que significa "el que va ser ungit en l'oli". La recepta d'aquest oli està descrita a l'Èxode (30: 22-23) i seria fet amb Kaneh-Bosem, substància que diferents etimologistes, lingüistes, antropòlegs i botànics dins d'altres investigadors van identificar com marihuana.

Aquest oli hauria permès a Jesús i als seus apòstols curar "miraculosament" persones que patien malalties mentals i físiques ("I tiraven fora molts dimonis, i ungien amb oli molts malalts i els curaven" (Marc 06:13). Els deixebles de Jesús eren literalment ungits en aquest potent oli, i els incitava a difondre aquesta pràctica cap a altres fidels per curar malalties oculars, problemes de menstruació i malalties dermatològiques Jesús sembla haver estat un gran activista pro marihuana medicinal!

L'Hinduisme i la marihuana a l'Índia

Faquir preparant el bhang
Faquir preparant el bhang

L'Índia és un país ideal per al cultiu de marihuana. És poc sorprenent trobar en aquest país un ús de la planta que al mateix temps sigui cultural, tradicional i religiós. L'hinduisme, generalment considerat com una de les religions més antigues del món, és també la religió més important a l'Índia, ja que estimem que un 80% de la població és practicant. És fàcil d'entendre que en aquesta regió es puguin trobar moltes representacions de diferents divinitats, com ara la del Déu Hindu; Shiva (Déu suprem), molt conegut pels amants de llavors holandeses per haver estat batejades amb el seu nom com en el cas de cànnabis Shiva Shanti o la marihuana Shiva Skunk, i que representa per si sol la importància d'aquesta planta al país.

Exactament, es considera Shiva com el "Déu de la marihuana". Segons la llegenda, Shiva passejava per un camp de marihuana després d'haver tingut una discussió amb un amic. Cansat pel sol i aquesta alteració, va fer la migdiada sota una planta. Quan va despertar, la seva curiositat el va estimular a provar unes fulles de marihuana. Instantàniament revitalitzat, Shiva va fer d'aquesta planta el seu nutrició favorita i va prendre el títol del Senyor del bhang.

Es descriu el déu Shiva en la col·lecció de llibres sagrats Vedes, com el Senyor del "bhang", beguda tradicional feta amb marihuana, llet, sucre i espècies. El seu ús religiós es troba concretament durant els actes sexuals de ioga religiós tàntric. Abans de les sessions, el bhang és consumit recitant un mantra dedicat a la deessa Kali permetent, segons els hinduistes, incrementar l'experiència donant una unitat mental del cos i de l'esperit promesos en les sessions de ioga tàntric. A més d'aquest ús espiritual, el bhang també té un racó privilegiat en la vida dels indis, que li van donar un ús tradicional. El bhang té per als indis el mateix ús que l'alcohol per als occidentals, és per exemple com a ofrena i prova d'hospitalitat durant la recepció de convidats al domicili.

Shiva consumint bhang
Shiva consumint bhang

El chares (concentrat de resina de marihuana realitzat manualment) té també el seu espai en el consum religiós de la marihuana a l'Índia, tenint la mateixa importància que el vi per als cristians. Els Faquirs considerats com a homes sans a l'Índia utilitzen el charas per tenir la impressió de tenir una relació més íntima amb Déu. El charas també és consumit pels Indis místics, durant les cerimònies dedicades a les oracions que reben el nom de Puja.

En la religió hindú els shadus són creients que renuncien a qualsevol tipus de comoditat, trenquen els vincles amb la família o la societat per concentrar-se únicament en la meditació. Els Sadhus representen 0,5% de la població o sigui prop de 4 o 5 milions de persones a tota l'Índia. Durant el festival religiós Kumbha Mela que agrupa milions de persones, els Sadhus representen una gran part dels participants i consumeixen durant aquests dies grans quantitats de charas usant chillums com ho fa el Déu Shiva.

Ús tradicional de la marihuana a Amèrica del Nord

Desafortunadament, durant la invasió dels colons blancs a Amèrica del Nord, diverses cultures i religions dels pobles autòctons han estat destruïdes o marginades per invasors Europeus. Tot i això, es van trobar proves de l'ús de la planta de marihuana en pobles autòctons com per exemple; traces de resina rascades d'una pipa, de més de 500 anys, a Morriston (Ontario) i que contenia traces de marihuana.

Celebració Otomie
Celebració Otomie

Avui dia existeixen tribus nord americanes, concretament a Mèxic, com els Indis de la regió d'Hidalgo, de Pobla i de Veracruz que utilitzen una planta que diuen Rosa Maria o Santa Rosa (identificada com Marihuana) i que consideren com un mitjà per comunicar-se amb la Verge però també com una part del cor de Déu. Les cerimònies se centren sobre elements cristians però consideren la planta de marihuana com una divinitat viva a la terra.

Els curanderos Tepehuas i otomíes de la muntanya de Pobla cultiven marihuana que consumeixen en infusió de marihuana amb un cap divinatori i ritual. Per als Otomíes de la regió de Zapote de Bravo a Veracruz, la Santa Rosa forma part d'un conjunt cultural, religiós, màgic i terapèutic. Trobem aquest tipus d'usos de la marihuana en diverses regions d'Amèrica del Nord com per exemple; Els Nahuas originaris de Sierra Nevada en l'Estat de Mèxic, o també a San Miguel Totolapan a l'Estat de Guerrero.

Consum de cànnabis terapèutic i religiós al món

La marihuana: una planta sagrada
La marihuana: una planta sagrada

Un simple article no seria suficient per parlar dels diferents usos espirituals de la planta de marihuana a través del temps i dels continents. Existeixen molts altres cultes o religions que han utilitzat la marihuana en els seus rituals com: el Sintoisme al Japó que l'utilitzaven per unir parelles i fer fugir els esperits malignes, els Sufis en la religió Musulmana els quals utilitzaven també la marihuana per la seva capacitat d'unir el creient amb la divinitat, sense oblidar les diferents tribus d'Àfrica com la tribu Baluka al Congo, els Bashilenge o també la secta Senusi originària de la regió central del Sàhara. Totes aquestes tribus, religions o credos van utilitzar en el seu dia o continuen fent servir la planta de marihuana amb un fi terapèutic justificat per un ús religiós.

Europa també té la seva relació particular amb la planta de cànnabis, com per exemple en l'antiga mitologia germànica, la marihuana estava associada a la deessa escandinava de l'amor, Freyja. El mateix succeeix amb els Celtas els quals també haurien consumit marihuana segons les traces d'haixix trobades a Hallstatt.

Tot i que els nostres ancestres no tenien explicacions sobre els beneficis que aportava la planta de marihuana, van poder justificar el seu ús gràcies a la religió. Avui en dia disposem d'una gran quantitat d'informació sobre les virtuts d'aquesta planta, gràcies a diversos estudis científics sobre el cànnabis, i el seu ús està prohibit en gran quantitat de països a part de ser legalment castigat. ¿No seria ja hora de tornar la planta de cànnabis al lloc que li correspon i mereix dins la nostra societat?

Germania de Philipp Veit 1848 - La branca de marihuana representa la pau
Germania de Philipp Veit 1848 - La branca de marihuana representa la pau

Fonts:

https://patients4medicalmarijuana.wordpress.com/marijuana-info/marijuana-in-the-bible

http://www.thecannabist.co/2015/02/25/jamaica-marijuana-decriminalized-rastafari-religious-use-mmj-program/30398/

https://patients4medicalmarijuana.wordpress.com/marijuana-info/marijuana-in-the-bible/jesus-cannabis/

http://www.medicinatradicionalmexicana.unam.mx/termino.php?l=1&t=mariguana


Els articles publicats per Alchimiaweb, S.L. estan reservats a clients adults. Recordem als nostres clients que les llavors de cànnabis no figuren en el catàleg de la Comunitat Europea. Són productes destinats a la conservació genètica i al col·leccionisme, en cap cas al cultiu. Està estrictament prohibit germinar-les en alguns països, a excepció de les autoritzades per la Unió Europea. Recomanem als nostres clients no violar la llei de cap manera i no ens fem responsables del seu ús.

Comentaris a “Ús espiritual, religiós i tradicional de la marihuana” (0)

Vols donar la teva opinió sobre us-espiritual-religios-tradicional-marihuana o preguntar sobre aquest producte?

Per poder publicar els teus comentaris cal estar identificat com a usuari. Identifica't o dóna't d'alta com a usuari.

(+34) 972 527 248
(+34) 972 527 248
keyboard_arrow_up Chat on Telegram