Mèxic i marihuana

Sens dubte, un dels països del Nou Continent amb més tradició pel que fa al cultiu i consum de marihuana és Mèxic. Amb Estats Units a la frontera nord i amb Guatemala i Belize a la del sud, aquest meravellós país queda encaixat entre les aigües de l'oceà Pacífic i el golf de Mèxic, gaudint de climes tan dispars que, en poques hores, es pot passar d'estar en un desolat desert a caminar per frondoses selves plenes de vida.

De fet, moltes fonts citen Mèxic com la primera destinació on el cànnabis va arribar al continent americà, des d'on s'hauria anat estenent tant cap al nord com en direcció al sud i per les illes del Carib, pel mar a l'est de Mèxic. En aquest article aprofundirem sobre la història d'aquesta planta mil·lenària en aquest bell territori, que recentment està donant passos de gegant de cara a una Regularització total del cànnabis i que pot convertir-se en exemple per a molts altres països.

La zona d'Acapulco, a l'estat de Guerrero/Mèxic, és el bressol de la famosa Acapulco Gold
La zona d'Acapulco, a l'estat de Guerrero/Mèxic, és el bressol de la famosa Acapulco Gold

Marihuana i Mèxic: una relació centenària

Corria l'any 711 a la Península Ibèrica quan, en un context de poca estabilitat entre els regnes visigots que la controlaven, va començar una invasió des del sud per part dels exèrcits Musulmans del Califat Omeia. Després de 15 anys de lluites, pràcticament tota la Península havia quedat sota control musulmà, una situació que va durar 7 segles i els habitants de les terres conquerides van adoptar alguns costums dels invasors, com ara el cultiu i l'ús del cànnabis.

El mateix any en què Cristòfor Colom arriba al Nou Continent (1492), s'expulsa definitivament als musulmans i es dóna per finalitzada la Reconquesta, de manera que per fi es va poder destinar més recursos a l'exploració d'aquests nous territoris. Bé, sembla ser que va ser poc temps després quan Hernán Cortés hauria estat el primer a importar llavors de cànnabis des de la Península Ibèrica fins a Amèrica, més concretament cap a "La nova Espanya", com era conegut Mèxic en aquells temps. D'aquesta manera, aquests haurien estat els primers territoris de tot el continent en conèixer aquesta planta, d'origen asiàtic com ja sabem.

Molt aviat, el cultiu de marihuana ja s'havia estès en molts llocs del país, tant pel que fa a la seva vessant industrial (cultius de cànem per al processat de productes tèxtils) com a la recreativa, medicinal i religiosa o espiritual. Els espanyols, com ho van fer en el seu moment els musulmans a la Península, també van importar  llavors de cànnabis amb THC (psicoactiu) a les noves regions conquerides i els seus habitants, ja acostumats a fer-ho amb altres substàncies com ara amb els bolets o cactus, no van trigar a aprofitar tots els beneficis que aquestes noves plantes podien reportar.

Hernán Cortés hauria portat el cànnabis a Mèxic en el s.XVI
Hernán Cortés hauria portat el cànnabis a Mèxic en el s.XVI

La prohibició de la marihuana a Mèxic

El cultiu i l'ús del cànnabis va evolucionar plàcidament a Mèxic durant aquests darrers segles, gaudint de gran acceptació i estenent-se a altres zones del continent. Una evidència de l'any 1910 és un dels himnes de la revolució mexicana: "La Cucaracha", que es va convertir en símbol de l'ús de la marihuana per part del poble. Per desgràcia, i com va succeir en tants altres països a nivell mundial, les coses van canviar amb l'arribada del s.XX, el "segle de la prohibició".

Des de principis de segle, s'havia produït una constant migració cap als Estats Units per treballar com a mà d'obra barata a molts racons del país. Aquest fet, coincidint amb l'inici de la Gran Depressió de la dècada dels anys 30 (causada pel conegut "crack del 29 o Dimarts Negre" de la borsa de valors de Nova York) i a les dures polítiques per part de l'Oficina Federal de narcòtics, van propiciar l'estigmatització tant d'aquests immigrants com de la planta que aquests solien consumir: la Marihuana.

Cronològicament, el cànnabis es va declarar il·legal a Califòrnia l'any 1913 i a Mèxic l'any 1920 (amb una altra nova llei sobre l'exportació del 1927), estant ja il·legalitzat i àmpliament estigmatitzat en molts altres estats dels EUA durant la dècada dels anys 30 i en endavant. La situació havia canviat a Mèxic, a partir del 1927 ja no era permesa la seva producció, venda ni el seu ús, i tampoc la seva exportació.

A l'esquerra, José Doroteo Arango Arámbula, "Pancho Villa", gaudint d'un cigar de marihuana
A l'esquerra, José Doroteo Arango Arámbula, "Pancho Villa", gaudint d'un cigar de marihuana

Guerra contra la droga i Mèxic

Si bé hem vist com des dels anys 20 el cànnabis era il·legal tant als EUA com a Mèxic, la veritat és que  cada vegada quantitats més grans de marihuana conreada a Mèxic creuaven la frontera per tal de satisfer la demanda - també cada vegada més gran - dels usuaris o consumidors nord-americans. Durant els anys 60, els hippies americans gaudien de diferents varietats procedents de Mèxic, normalment amb el nom de l'àrea on havien estat cultivades, com Sinaloa, Chiapas, Oaxaca, Morelos, Guerrero, Michoacán, o l'arxiconeguda Acapulco Gold, és clar.

I va ser precisament en aquesta dècada quan, primer el president Lyndon B. Johnson i després Richard Nixon, enduririen les mesures de control respecte al trànsit i venda d'estupefaents, que culminarien amb la famosa "Guerra contra la droga" declarada per Nixon a principis dels anys 70. EUA havia declarat la guerra al seu major enemic, i no va dutbar a l'hora d'envair el territori aliè per eradicar aquest mal, com va succeir a finals d'aquella dècada quan avions nord-americans llançaven potents herbicides sobre els camps de cultiu de cànnabis en l'àrea de Sierra Madre Occidental.

Les conseqüències d'aquest enduriment en les polítiques antidroga van ser les que hem vist en tants altres llocs; a major repressió i rigidesa de les lleis, més temptador - i també més perillós - resulta el negoci per als involucrats. Què va passar després? Doncs aquells camps de cultiu dels camperols, van passar a convertir-se en enormes àrees controlades per diferents bandes criminals al llarg del territori (especialment a Sinaloa, Chihuahua i Durango, anomenats el "Triangulo Dorado"), i no van dubtar a l'hora d'imposar els seus mètodes poc diplomàtics per mantenir el control de l'activitat.

La Sierra Madre Occidental recorre gairebé tot el país de nord a sud, paral·lela a la costa pacífica (Foto: Flickr)
La Sierra Madre Occidental recorre gairebé tot el país de nord a sud, paral·lela a la costa pacífica (Foto: Flickr)

Canvien les regles: neix el Càrtel de Guadalajara

I tot això ens porta als anys 80, quan lluny d'haver aconseguit frenar l'entrada de marihuana des de Mèxic als EUA, Miguel Angel Félix Gallardo va aglutinar totes les bandes del país relacionades amb aquestes activitats, donant-se a conèixer com el Càrtel de Guadalajara. L'anomenat "Jefe de Jefes" havia assolit una gesta sense precedents, reunint als criminals més perillosos del país amb el propòsit d'augmentar l'exportació de marihuana als EUA i d'aquesta manera, multiplicar els beneficis del negoci.

Ben aviat, el Càrtel de Guadalajara es va fer tan poderós que fins i tot va començar a actuar com a intermediari entre el tràfic de cocaïna des de Colòmbia fins als EUA, una nova situació que feia encendre encara més el conflicte amb el govern del país veí. A més, el 1985 el Càrtel va torturar fins a la mort a un agent de la DEA anomenat Kiki Camarena, que formava part de l'equip que investigava les activitats de la organització. Tot això va convertir a Félix Gallardo i el seu Càrtel en el veritable centre del punt de mira del govern americà, i tots aquests esdeveniments van marcar el declivi de l'organització criminal, donant pas a una lluita acarnissada entre narcos i que encara es manté a dia d'avui.

A partir d'aquell moment, diferents Càrtels es van anar intercanviant l'hegemonia en aquelles àrees, alguns d'ells establint-se durant llargues etapes, com ara el Càrtel de Sinaloa, els Zetas, el Càrtel del Golfo o el Càrtel de Jalisco Nueva Generación. Després de la detenció del cap del Càrtel del Golfo (Osier Cárdenas) en el 2003, el líder del Càrtel de Sinaloa Joaquín Archivaldo Guzmán Loera, també conegut com "El Chapo Guzmán", es convertiria en el narco més poderós del país, una situació que s'estendria fins la seva captura i extradició als EUA (2017). A partir d'aquell moment, les picabaralles i disputes s'han multiplicat entre les diferents organitzacions, convertint-se en un conflicte de primer ordre per a Mèxic i els seus habitants.

"El Chapo" Guzmán estrenyent la mà de... ¿¿Sean Penn ?? (Foto: Flickr)
"El Chapo" Guzmán estrenyent la mà de... ¿¿Sean Penn ?? (Foto: Flickr)

El mapa de les diferents àrees controlades per cada cartell varia cada any, gairebé podríem dir que cada mes, en una sagnant guerra de la qual no sembla que s'albiri cap desenllaç. El 2020, l'organització amb més presència era el Càrtel de Jalisco Nueva Generación (CJNG), dirigit per Nemesio Oseguera Cervantes "El Mencho" i seguit de prop pel de Sinaloa (també anomenat Càrtel del Pacífico) i el Càrtel del Golfo. A més, i segons informes del govern nord-americà se sap que el poder tant del CJNG com del Càrtel de Sinaloa, no es limita únicament en territori Mexicà i mantenen activitats criminals en altres països.

Passos cap a la legalització de la marihuana a Mèxic

Com veiem, la situació amb la guerra del Càrtel ha arribat a extrems insuportables, creant un obstacle per a un país que realment necessita una solució pacífica i que aquest bany de sang s'acabi d'una vegada per totes. Per fortuna, i especialment durant l'última dècada, el govern ha anat fent passos a favor d'una Regularització, primer del cànnabis Terapèutic i més tard del Recreatiu, tot i que no només per restar poder a aquests "senyors de la droga", sinó també com a incentiu econòmic per al país i com a resposta a una demanda creixent de cànnabis medicinal.

I és que Mèxic no roman aïllat del món i, per descomptat, veu que els resultats positius que molts altres països han obtingut gràcies a la Legalització de la marihuana, podrien produir-se també al seu territori. Beneficis econòmics, socials i també a nivell de salut que, com sol dir-se, caurien com aigua de maig sobre un país desgastat per la convulsa situació creada pels Càrtels. Esperem que això sigui així!!

Bones collites!


Els articles publicats per Alchimiaweb, S.L. estan reservats a clients adults. Recordem als nostres clients que les llavors de cànnabis no figuren en el catàleg de la Comunitat Europea. Són productes destinats a la conservació genètica i al col·leccionisme, en cap cas al cultiu. Està estrictament prohibit germinar-les en alguns països, a excepció de les autoritzades per la Unió Europea. Recomanem als nostres clients no violar la llei de cap manera i no ens fem responsables del seu ús.

Comentaris a “Mèxic i marihuana” (1)

avatar

A.D. És client d'Alchimia 10-09-2021
"Al centre, José Doroteo Arango Arámbula, "Pancho Villa", gaudint d'un cigar de marihuana" Pancho Villa es troba a l'esquerra de l'imatge, l'home en la cadira que es troba al centre no es pas un connegut meu ;-O

Alchimia Staff

Ruben Caballero 30-09-2021

Hola A.D.

Cert, ja ho hem corregit.

salutacions

Dubtes d'enviaments i pagaments

Els dubtes relatius als enviaments i pagaments els podeu consultar als apartats despeses d'enviament i Sistemes de pagament

Vols donar la teva opinió sobre "Mèxic i marihuana" o preguntar sobre aquest post?

Es publica!

Assegura't que és un email vàlid. No es publica

Sobre aquest Blog cannàbic

El present bloc és el bloc oficial del Grow Shop Alchimia. Aquest bloc està dirigit exclusivament a majors de 18 anys.

Per comprar material per a l'autocultiu de cànnabis pots consultar lel nostre catàleg de llavors de marihuana, Growshop i parafernàlia


Subscriu-te al blog

Vols rebre totes les novetats, notícies i curiositats sobre el món del cultiu?

keyboard_arrow_up