Cannabis al Líban: un haixix llegendari

Tradicionalment, el Líban ha estat un dels punts calents del cultiu de cànnabis i de la producció d'haixix al Pròxim Orient. Fins a 1970 aproximadament, la regió era coneguda per la seva prosperitat, sent el centre financer de tota la zona; no en va, es va arribar a conèixer al Líban com la Suïssa del Pròxim Orient. Assotat per una cruenta guerra civil entre el 1975 i el 1990, la situació econòmica no ha estat la mateixa des de llavors, promovent en part que molts cultivadors corrin el risc d'escollir la marihuana com a principal font d'ingressos.

Líban va ser habitat des de temps prehistòrics i ha estat influenciat per diverses civilitzacions al llarg dels segles, incloent els fenicis, els grecs, els romans, els àrabs, els otomans i els francesos. Durant la Segona Guerra Mundial, el Líban va ser ocupat per França i després per Gran Bretanya.

El 1943, el Líban va obtenir la seva independència del mandat francès i es va convertir en una república. Tot i això, i malgrat el complicat de la seva situació durant el s.XX, el Líban ha continuat sent un punt de referència quant a cultiu de cànnabis i producció d'haixix. En aquest article t'expliquem més sobre aquest país i la seva traducció cannàbica.

Cultiu de cànnabis tradicional al Líban

El debat sobre a quina zona va néixer el cribratge de la resina en sec del cànnabis per a l'obtenció d'haixix és tan interessant com històric. Afganistan o Líban? On va néixer l'haixix garbellat en sec? Tradicionalment, l'haixix s'havia obtingut mitjançant el fregament de les flors fresques (el que vindria a anomenar-se charas).

Tot i això, i amb l'auge de la demanda a partir del s.XV, el cribratge en sec es va convertir en el mètode més popular per produir haixix, sent molt més efectiu que l'anterior. El seu únic inconvenient: era difícil fer servir aquest mètode en zones humides com el nord de l'Índia o el Nepal, així que va ser en àrees com l'Afganistan o el Líban on aquest mètode de separació de les gàndules de resina realment va cobrar vida per acabar imposant-se com a principal tècnica de producció d'haixix.

Si bé el Líban mai no ha estat un dels principals països productors de cànnabis, tradicionalment - també avui dia - sí que ho ha estat pel que fa a la producció d'haixix, cosa que demostra que la major part de marihuana cultivada en aquesta regió es destina a la producció d'aquest concentrat de resina. Abans que el Marroc es convertís en el rei indiscutible quant a tones produïdes a l'any, l'Afganistan i el Líban lluitaven pel número 1 de la llista de principals països productors d'haixix, on també solen aparèixer el Pakistan i l'Índia.

L'haixix marroquí, orígens i evolució

Tradicionalment, i abans de l'auge de l'autocultiu de cànnabis a Espanya, el Marroc s'havia convertit en la principal font de producte en aquest país, en aquest cas d'haixix. Si bé aquest país del nord d'Àfrica no és un dels productors històrics d'aquesta substància, des dels anys 60 es va convertir ràpidament en el principal exportador mundial d'haixix al costat de l'Afganistan. En aquest article us expliquem més sobre la història de la producció d'haixix al Marroc i la situació actual, que ha evolucionat enormement durant les dues últimes dècades.

Per descomptat, el Líban es va convertir en una de les parades obligatòries per als pelegrins de l'Hippie Hashish Trail durant les dècades del 1960 i el 1970. Es tractava d'una ruta que seguien motxillers, aventurers i, en definitiva, amants de la bona vida occidentals que viatjaven des del Pròxim Orient fins a Àsia Central visitant les principals zones de producció de cànnabis i haixix...

No sona com unes vacances de malson, oi? Gràcies a aquests pelegrins, l'haixix libanès va assolir una cota de fama comparable a la de les Temple Balls nepaleses o al producte afganès, especialment pel que fa al "vermell libanès", del qual parlarem més endavant.

La vall de Bekaa, paradís de la marihuana

La vall de Bekaa - de vegades escrita Beqaa - és una regió situada a l'est del Líban que s'estén des del riu Litani fins al límit amb Síria. És conegut pel seu clima càlid i les seves terres fèrtils, cosa que el converteix en una important zona agrícola al Líban. La vall de Bekaa és coneguda per ser una regió productora d'ordi, blat, fruites i verdures. Curiosament, també és famosa per la producció de vi, ja que compta amb diversos cellers i una tradició vinícola que es remunta a l'època dels fenicis.

Tot i això, la vall de Bekaa també ha estat l'escenari de diversos conflictes polítics i civils al llarg dels anys. Durant la Guerra Civil Libanesa, la vall de Bekaa va ser una zona de xoc entre les diferents faccions armades. Posteriorment, també ha estat una zona d'operacions per a grups extremistes durant la guerra civil a Síria.

Pel que fa a la producció de drogues, la vall de Bekaa ha estat històricament una zona important per al cultiu de cànnabis i la producció d'haixix al Líban, tot i ser il·legal. La pobresa i la manca d'oportunitats econòmiques en algunes comunitats rurals de Bekaa ha portat alguns agricultors a produir haixix com una forma de suport. Si bé en certs períodes el govern libanès s'ha mostrat més lax, en els darrers anys ha pres mesures per combatre la producció d'haixix a Bekaa, cosa que encara és un repte important.

Segons informes, la majoria de la producció d'haixix al Líban es concentra en aquesta regió, coneguda pel seu clima càlid i les seves terres fèrtils, condicions ideals per a la marihuana. Com sabem, la producció d'haixix és il·legal al Líban, encara que sovint les autoritats feien la "vista grossa", ja que són nombroses les comunitats rurals a Bekaa que, tradicionalment, han depès econòmicament de la producció d'haixix. La situació es va agreujar per als cultivadors durant la crisi de Síria a partir del 2011, ja que diversos grups armats lluitaven per aconseguir el control de la producció i així finançar les seves activitats.

Les bones notícies: a l'abril de 2020, el parlament libanès va votar a favor d'una llei segons la qual es va aprovar el cultiu, producció i venda de cànnabis amb fins medicinals, un primer pas ja fet per altres països on, més aviat que tard, també s'ha legalitzat l'ús recreatiu. Veurem com evoluciona la situació en territori libanès en un futur.

Haixix libanès: una delicatessen amb tradició centenària

Com hem comentat, al seu moment (encara avui per a molts nostàlgics) l'haixix libanès era un dels millors concentrats d'aquesta mena que es podia trobar. Amb el seu característic color vermellós com a carta de presentació, el seu sabor especiat i terrós i el potentíssim efecte que provoca, aviat es va convertir en un producte buscat pels aficionats més exigents.

Sens dubte, la bona feina dels artesans libanesos i la bona qualitat de la seva genètica van propiciar l'èxit del seu haixix, que es va convertir en un dels preferits dels turistes occidentals que s'aventuraven a descobrir les principals zones productores del món.

S'ha escrit molt sobre la possible procedència d'aquest particular color vermell d'aquest hash, des de qüestions genètiques o de contingut de cannabinoides i altres substàncies, fins a climatològiques o de metodologia d'assecatge. La veritat, a dia d'avui encara no és clar, ja que a més l'haixix ros libanès també va assolir certa cota de fama per la seva qualitat, en molts casos també produït a la vall de Beqaa. De vegades, hi ha coses que és millor que romanguin com un misteri...

Feliç collita!

-----------------------------------------------------

Referències:

• Medical Cannabis in Lebanon: History & Therapeutic, Ethical, and Social Challenges. A Narrative Review, Battoul Fakhry, Mostafa Abdulrahim, Mirna N Chahine
• Legalizing Medical Cannabis in Lebanon: the Complex Interface Between Medicine, Law, Ethics, and Economics, Joseph El-Khoury, Rami Bou Khalil, Anthony Nemer, Sami Richa
• Hashish!, Robert C. Clarke