Introducció al tast de la Marihuana

Es pot fer un tast de la marihuana?

La marihuana és, probablement, l'espècie vegetal coneguda que presenta més variacions organolèptiques. La seva riquesa pel que fa a sabors i olors és pràcticament infinita, variant entre tons orgànics i químics, entre dolços i agres, afruitats i de fusta... Les diferents combinacions dels més de 100 terpens (principalment monoterpens i sesquiterpens) que conté produeixen sabors i aromes dels més dispars, oferint matisos i tons completament diferents d'una varietat de cànnabis a una altra. És per això que el tast de marihuana és una activitat tan important com apassionant, en la qual coneixem millor les varietats que cultivem, intentant aguditzar els nostres sentits a l'hora de consumir-les i treure'n tot el seu partit.

El tast de l'herba no és una cosa que es pugui fer de qualsevol manera; requereix de certs passos previs abans de l'avaluació final de la mostra que assegurin una correcta apreciació dels matisos en el gust i olor de la mateixa (així com de l'efecte), de manera que aquests no es vegin "falsejats" a causa de diversos factors que comentarem a continuació.

Una de les primeres coses a tenir en compte és la manera en què consumirem la mostra: a l'hora de tastar és millor fer-ho de la manera que ho fem normalment; si sou fumadors de bong, useu un bong. Si soleu vaporitzar, utilitzeu un vaporitzador. La manera en què ens hem habituat a consumir el cànnabis és la que ens permetrà una avaluació el més objectiva possible.

Qualsevol cosa que hàgim ingerit recentment, ja sigui menjar o beguda, pot alterar el gust de la mostra en el moment del tast. Per això és convenient tenir la boca neta i sense cap regust provinent d'altres substàncies. També hem de tenir les mans netes i lliures d'olors, abans de començar a manipular la mostra.

L'estada on fem el tast ha d'estar també neta d'olors a part dels de la marihuana que consumirem durant el tast. L'ideal seria una habitació a 22-24 graus centígrads de temperatura, amb una humitat del 50% aproximadament; amb aquestes condicions, ens assegurem que la mostra no perdrà les seves propietats originals mentre la manipulem i preparem el tast.

El tast organolèptic de la Marihuana

A diferència d'altres substàncies, i per ser psicoactiva, quan fem el tast de la marihuana hem de distingir entre el tast organolèptic (el que es refereix al gust i olor de la mostra) i el tast psicoactiu (referit als efectes i sensacions que produeix). Dins d'aquest últim, també ens podem centrar - o no - en les possibles propietats medicinals que pugui oferir la varietat que estem degustant.

En la degustació o el tast del cànnabis s'impliquen tots els sentits, tot i que és potser el de l'oïda - juntament amb el tacte - el que té menys importància. Si ens fixem en els principals sentits implicats en el tast (vista, olfacte, gust), ens adonem que aquesta es pot dividir en un tast en sec i tast en combustió.

El tast de cabdells en sec és el que pretén apreciar totes les característiques de la mostra (aspecte, ràtio calze-fulla, resina, densitat, duresa, olor,...) abans de la combustió. S'estudia la mostra sencera intentant treure-li el màxim d'informació possible. A continuació, es trinxa la mostra i s'anoten els matisos en l'olor, ara ja diferents als apreciats en la mostra sencera. En cas de realitzar el tast amb un cigarret, el podem liar i donar-li unes calades sense encendre'l, de manera que també tindrem una primera impressió pel que fa al gust.

Principalment, en un tast de cabdells en sec entren en joc els següents sentits:

• Tacte (dur, tou, pastós, enganxós, sec, cruixent, polsegós, dens, pesat, lleuger)
• Oïda (cruixent, sec, murmuri, pastós)
• Vista (brillant, mat, bast, fi, net, brut, compacte, solt, vell, fresc, sec)
• Olfacte / Gust (àcid, dolç, profund, lleuger, saborós, picant, orina, femta, floridura, terra, fruita fresca, fruita madura, fruita podrida, fusta, encens, flors, formatge, pebre vermell, vi, carn, sang fresca, suor).

Passem a continuació a la degustació en combustió, que implicarà principalment els sentits del gust i l'olfacte. Preparem la mostra de la manera en què la consumim normalment, i ens disposem a prendre aquesta mostra. En encendre-la, mantindrem el fum a la boca durant 3-4 segons per exhalar-lo a continuació. La següent calada serà llarga i profunda, empassant-nos el fum i exhalant-lo amb força per boca i nas. Una tercera calada, d'intensitat mitjana i en la qual intentarem passar el fum per tota la boca abans d'expulsar-lo, ens porta a una màxima estimulació del bulb olfactiu.

Després d'aquest primer tast, anotem els sabors i aromes principals que hem apreciat, sense entrar en matisos. Posteriorment, realitzem un segon tast en combustió en el que ens fixarem bàsicament en els matisos i retropaladars de la mostra, completant així el tast a un nivell satisfactori per a la nostra tasca, havent traçat un mapa dels sabors i aromes primaris i secundaris de la mostra .

El tast psicoactiu de la marihuana

Com hem esmentat anteriorment, el cànnabis ens permet, a part del tast organolèptic, el tast psicoactiu. Els efectes que produeix aquesta planta varien notablement d'una varietat a una altra (fins i tot d'un fenotip a un altre dins de la mateixa varietat), així com les seves possibles propietats terapèutiques. Per poder apreciar en un sentit ampli i complet aquestes sensacions, hem de fer el tast sense haver ingerit cap substància que pugui interferir en la nostra apreciació dels efectes que ens provoca la mostra degustada.

Alguns dels aspectes bàsics que hem d'anotar són:

• El tipus d'efecte, és a dir, si és més corporal o cerebral, relaxant o estimulant, creatiu o contemplatiu, etc.
• La durada de l'efecte, que pot variar de diversos minuts a hores. També el tipus de baixada que té, més o menys relaxant, ràpida o lenta, etc. És també interessant anotar la velocitat dels efectes, el temps que triguen a aparèixer des que fumem la mostra.
• La tolerància, o dit d'una altra manera, la capacitat de la mostra per produir els mateixos efectes consumint-la continuadament. Determinades varietats causen sempre el mateix efecte (les més buscades), mentre que a d'altres ens hi habituem més fàcilment, desenvolupant una tolerància i amb prou feines notant aquests primers efectes després d'un consum continuat.
• El sostre o cim, és a dir, la quantitat d'herba que podem consumir abans que ja no faci més efecte. Normalment, les varietats Satives tenen un sostre molt més alt que les varietats Índiques.
• L'efecte medicinal. En cas de patir alguna malaltia, ja sigui física o mental, hem de prestar molta atenció a com influeix el seu consum en el nostre estat, si ho accentua o l'apaivaga. D'aquesta manera, l'usuari pot escollir la varietat de marihuana medicinal que, deixant de banda gustos i olors, millor s'adapta a la seva situació.

Conclusions de la cata de marihuana

El tast de marihuana ens permet conèixer molt millor les varietats amb les que treballem. Tan sols fent un petit esforç d'apreciació, podem obtenir molta més informació sobre una mostra que senzillament fumant-la. Com en tot a la vida, la pràctica porta a millorar, així que si ens acostumem a fer aquest petit ritual de tast amb la nostra marihuana, amb el temps serem capaços d'apreciar-la en tota la seva plenitud.

Com es pot suposar, aquest article no és més que una petita introducció a aquest apassionant món, en el qual hem volgut obrir-vos les ganes de fer degustacions de les vostres herbes preferides. El tast de cànnabis es pot realitzar a molt diferents nivells, sent el tast professional excepcionalment exigent en molts aspectes, per la qual cosa no hem volgut endinsar-nos en aquest nivell.

Amb els senzills passos que heu vist, podreu fer excel·lents informes del tast de la marihuana que us serviran per contrastar diferents sistemes de cultiu en una mateixa varietat, seleccionar fenotips entre un monocultiu, o simplement conèixer una mica millor a la nostra estimada amiga.

Us desitgem Felices degustacions, i Bons fums !!