Com combatre el pugó a la marihuana

Què és el pugó?

Parella de pugons sobre una fulla

Parella de pugons sobre una fulla

Els pugons són paràsits àfids que formen una sub-família dins de l’ordre dels insectes hemípters. Igual que molts altres insectes, pot representar una plaga seriosa en les nombroses espècies vegetals de les que s’alimenta (planta nutrícia), a part de ser insecte vector de diversos virus i malalties. Es tracta de petits insectes de diferents colors (comunament groc, negre o verd) amb una mida d’1 a 3 mm. El seu cos té forma ovoïdal, i no es distingeixen les 3 parts que el formen (cap, tòrax i abdomen). Poden no tenir ales (àpters) o tenir dos parells de petites ales membranoses i transparents. A la part final de l’abdomen tenen dos petits apèndixs que li serveixen per secretar substàncies repel·lents per als seus depredadors naturals.

Es troben normalment en el revers de les fulles i en les tiges, formant grans colònies de desenes (o centenars) d’individus. Desenvolupen una relació simbiòtica amb altres insectes com formigues o abelles. Els pugons secreten una substància ensucrada per l’anus, semblant a una melassa, de la qual s’alimenten les formigues, que al seu torn protegeixen als pugons dels seus depredadors. Una cosa semblant passa amb les abelles, que incorporen aquesta melassa a la mel que produeixen.

Reproducció del pugó

Els pugons poden necessitar una sola planta per completar el seu cicle biològic, cridant-se de cicle monoic, o pot ser que necessitin de dues plantes diferents, sent llavors de cicle dioic. Poden també reproduir-se mitjançant ous (reproducció sexual, intervenen femelles i mascles, que solen ser més petits) o de manera asexual (partenogènesi). La seva reproducció és curiosa, ja que a mesura que avancen les generacions i depenent dels factors ambientals es van donant diferents formes en la descendència, donant-se així un enorme grau de polimorfisme. La metamorfosi que pateixen les nimfes fins arribar a l’estadi adult és mínima, de manera que larves i adults guarden una gran semblança excepte, és clar, en la seva grandària.

Plaga de pugó al revers d'una fulla

Plaga de pugó al revers d’una fulla

El seu període de reproducció és curt, de manera que ràpidament poden convertir-se en un problema seriós. En exterior, normalment els ous passen latents tot l’hivern fins que es donin les condicions climàtiques propícies per a la seva eclosió. No obstant això, en els cultius en interior es reproduiran ininterrompudament, el que pot portar greus conseqüències si la plaga no es tracta a temps. Els pugons solen romandre a la mateixa planta que han colonitzat fins que les condicions deixen de ser favorables, moment en el qual les femelles són capaces de produir una descendència alada que migrarà a una altra planta.

Símptomes i danys del pugó

Els pugons s’alimenten mitjançant un filament bucal picador-xuclador que forada el teixit vegetal i succiona la saba de la planta. Com hem esmentat, a part del dany que causa a la planta pel fet d’alimentar-se d’ella hem d’afegir també el risc d’encomanar-li algun virus o malaltia. Com que no esquincen el teixit de la planta per alimentar-se, és molt difícil observar en aquesta algun indici de plaga, ja que no deixen marques en les fulles com sí que fan altres insectes.

Els pugons també s'assentaran en els troncs de les plantes

Els pugons també s’assentaran en els troncs de les plantes

El primer símptoma que normalment observarem serà la presència mateixa de pugons a les plantes, ja que aquests són fàcilment visibles a simple vista. Podem veure també com algunes fulles groguegen, s’arruguen i s’assequen, així com l’aparició de deposicions en forma de melassa que poden atreure diferents malalties i fongs com la negreta (Fumaginas sp.), que podem tractar amb oxiclorur de coure. Al contrari que amb altres insectes, els pugons prefereixen els brots tendres de les plantes per alimentar-se, que pot ser que presentin un aspecte enganxós. La presència de formigues (Asus niger) sol ser símptoma també de que hi ha pugons a la planta, ja que aquestes s’alimenten de la melassa secretada pel pugó, de manera que en tenen cura i els protegeixen com faria un pastor amb el seu ramat.

Així doncs, els pugons (igual que altres insectes com la mosca blanca) poden representar una plaga capaç d’arruïnar un cultiu per la seva facilitat de reproducció i desplaçament, així com per la capacitat de transmetre virus i malalties que tenen. Prefereixen els climes càlids i la sequedat ambiental, sent la primavera-estiu la seva època de reproducció natural. L’excés de fertilitzants també pot augmentar el risc de que apareguin pugons.

Prevenció i control del pugó

Com sempre, insistim una vegada més en la importància de la prevenció a l’hora d’afrontar les diferents plagues que poden afectar les nostres plantes, especialment si les tenim en armaris de cultiu, que solen ser un hàbitat ideal per a la reproducció de gran nombre d’elles. Mantenir el nostre jardí net, retirant males herbes o restes vegetals en descomposició és una bona manera de començar. Podem optar per l’associació beneficiosa de plantes, cultivant mare-selves, lupinos, didaleres, ortigues, calèndules o absenta – entre moltes altres – prop de plantes sensibles al pugó, com els rosers, hortènsies, tulipes o les diverses varietats de marihuana. Polvoritzar regularment amb insecticides naturals com sabó potàssic, oli de neem o piretrines, sempre ajuda a mantenir a ratlla possibles atacs d’insectes o fongs. Respecte a la lluita biològica, com a prevenció podem fer soltes del paràsit Aphidius colemani, una petita vespa de 3-4 mm que s’alimenta principalment de pugons.

Si ja tenim una petita població de pugons assentada a les nostres plantes, podem optar per remeis naturals i biològics (que sempre recomanem) o per l’ús d’insecticides químics, que solen ser molt més perjudicials per al medi ambient. Malgrat que els pugons tenen gran nombre de depredadors naturals, com el ja esmentat Aphidius colemani, la Adalia bipunctata o el neòpter Chrysopa carnea, és relativament difícil controlar una plaga usant simplement aquests depredadors; probablement, haurem de recórrer a altres tractaments com polvoritzacions amb rotenona, brou d’ortigues o all, o insecticida casolà a base de tabac (la nicotina és un potent verí utilitzat en gran nombre d’insecticides). Si la plaga només es troba en algun brot tendre, podem retirar les parts afectades i seguir amb la prevenció habitual per aquesta plaga.

Formiga protegint al seu ramat de pugons d'una Adalia bipunctata

Formiga protegint al seu ramat de pugons d’una Adalia bipunctata

En el cas de que necessitem utilitzar productes químics, hem de mirar sempre per la Natura, intentant que aquests siguin el menys perjudicials possible per al nostre medi ambient i que no siguin efectius també contra els enemics naturals de la plaga que volem tractar. Utilitzarem en aquest cas un insecticida sistèmic (la majoria d’insecticides químics sistèmics contra el pugó solen tenir com a principi actiu el Dimetoat), que romandrà en la planta durant unes setmanes enverinant a qualsevol insecte que s’alimenti d’ella. Des d’Alchimia sempre intentem promoure el cultiu ecològic i respectuós amb el medi ambient, així que sempre plantejarem l’opció d’usar químics com a última i desesperada mesura.

Com sempre, recordar-vos que és sempre millor prevenir que curar. La millor manera de no haver de lluitar contra una plaga és seguir una sèrie de senzilles mesures que dificultaran en gran mesura la seva aparició, estalviant-nos treball i mals de cap i permetent-nos gaudir d’un cultiu sa i natural.

23 de juny de 2017 | Plagues de la marihuana
0 Comentaris


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *