Carències i excessos del Cànnabis
Llista de continguts
Carències i excessos en el cultiu de Marihuana ?
En aquest post ens centrarem en els macro i micronutrients necessaris per al desenvolupament del cànnabis. Aquests elements nutritius es troben disponibles als abobs de manera que depenent del tipus de fertilitzant utilitzat al costat d'un correcte ús dels mateixos, podrem tenir un cultiu sense carències ni excessos en les nostres plantes de marihuana.
Hi ha diferents aspectes a tenir en compte que intentarem desenvolupar d'una manera senzilla perquè tots els autocultivadors puguin dissipar tots els dubtes possibles que puguin sorgir referents a la nutrició del cànnabis.
Què són les carències?
Les carències acostumen a ser, encara que no per norma general, una falta o inadequada alimentació d'algun element nutritiu en un moment puntual en la vida de les plantes.
Per no tenir carències s'hauran d'adobar amb uns adobs complets dissenyats especialment per al cultiu del cànnabis. A part és important destacar que el PH s'ha de controlar, estabilitzar i variar segons el tipus de cultiu realitzat, ja sigui en un cultiu hidropònic o en terra tant en ple sòl com en testos.
Què són els excessos?
Els excessos de nutrients són acumulacions de sals en el metabolisme de les plantes en un moment en concret de la seva vida. Per evitar no tenir excessos durant el cultiu de cànnabis haurem de donar a la planta una alimentació constant i equilibrada adequada al tipus de cultiu, substrat i genètica que es cultivi, ja que cada planta, genètica i varietat seran un món completament diferent.
Macroelements o Macronutrients
Nitrogen:
El Nitrogen és el macroelement que més presència i necessitat requeriran les plantes de marihuana durant tot el seu cicle de vida. Una manca de nitrogen es detecta a través de les fulles més velles quan observem una clorosi entre els seus nervis. Si no es tracta aquesta mancança la planta patirà una defoliació massiva juntament i un creixement lent.
L'excés de nitrogen en el cultiu de les plantes de marihuana es detecta a través del color de les fulles de les plantes. Les fulles es tornen d'un color verd fosc i poden adoptar una forma d'urpa amb la punta mirant cap a terra.
Fòsfor:
El fòsfor és necessari en totes les fases de vida de la planta de marihuana. La manca d'aquest nutrient es detecta a través de les fulles, que es tornen de color verd blavós amb taques, això com un lent creixement. Els nervis i tiges es tornen de color morat. Les fulles s'arrissen cap avall desenvolupant zones necròtiques i aquestes acaben morint.
L'excés de fòsfor es detectarà a través d'un bloqueig d'altres elements que faran que apareguin mancances d'elements com el calci, coure, ferro, magnesi i zinc.
Potassi:
El potassi desenvolupa el paper de protector de la planta contra malalties, participa activament en el desenvolupament cel·lular al costat de moltes altres funcions més. Amb una carència de potassi les plantes són més propenses a contraure tot tipus de malalties. Les fulles es tornen de color verd fosc, apareixen taques i acaben morint. Un excés de potassi en les plantes actuarà bloquejant altres elements, provocant una manca de: magnesi, manganès, zinc i ferro.
Nutrients Secundaris
Magnesi:
El magnesi és un nutrient secundari indispensable per a les plantes de marihuana que és usat en grans quantitats durant totes les fases de vida de la planta. En sòls amb el PH inferior a 7.0 serà habitual observar mancances d'aquest nutrient. El magnesi és l'àtom central de la molècula de la clorofil·la, que també s'encarrega d'ajudar en l'absorció d'altres nutrients i en la creació de carbohidrats i sucres.
La carència de magnesi es detecta inicialment en les fulles més velles a la part baixa de la planta fent clorosi entre els nervis, que es tornen d'un color verd fosc. A mesura que avança aquesta carència les fulles més joves es veuen afectades per taques fosques i clorosi. Si no s'atura la carència, les fulles es retorcen cap amunt per després la planta patir una defoliació massiva.
Sofre:
És essencial per a la fabricació d'hormones i vitamines, forma part dels aminoàcids i està directament implicat en els sabors. Una carència de sofre es detecta en la planta mitjançant l'observació de les fulles més velles, que es tornen de color verd llima tirant a groc. A mesura que la mancança avança les fulles es tornen encara més grogues mantenint els nervis de color verd, els pecíols es tornen morats i les tiges llenyoses.
La gran majoria de vegades que es produeix una carència d'aquest element, sol anar precedida per un bloqueig per part d'un excés de calci o per un Ph massa alt. La solució passa per mantenir un PH entre 5.5 i 6.0 afegint sofre en format mineral per a una ràpida assimilació. Si es dóna un excés de sofre podem optar per realitzar un rentat de les arrels.
Calci:
El calci és un element que té molta importància en el cultiu del cànnabis ja que la planta de marihuana necessita gairebé la mateixa quantitat de macro nutrients que de calci durant tota la seva vida. És essencial per a la creació i creixement de les cèl·lules. Una carència de Calci s'observa a través d'un lent creixement de les plantes, tiges febles i les fulles d'un color verd fosc. Per tractar aquesta carència podem afegir a la solució nutrient un adob ric en calci, fins que la carència desaparegui.
Un excés de calci repercuteix negativament bloquejant altres elements com el potassi, magnesi, manganès i ferro. En hidroponia un excés de calci que en combinació amb el sofre provoca una precipitació en forma de guix, quedant-se en el fons del dipòsit i sense possibilitat de poder ser absorbit per les plantes. En aquest cas canviarem la solució nutrient controlant els nivells de Calci.
Els micronutrients més destacats
Els micronutrients són elements nutritius encarregats d'actuar com a catalitzadors en els processos metabòlics de les plantes i en l'ús d'altres elements per part de les plantes. Aquests nutrients han d'estar presents en poca quantitat i dissolts en els adobs per a un correcte ús dels mateixos.
Zinc:
Es poden trobar mancances de zinc en el cultiu de la marihuana si utilitzem un substrat massa alcalí. Actua com a catalitzador de diverses auxines, enzims i és essencial per al creixement de la tija. Una manca de zinc també sol ser degut a un PH per sobre de 7.0 produint clorosi entre els nervis de les fulles més joves, les noves fulles neixen més fines es retorcen i s'assequen. En floració la creació de nous cabdells i fulles s'atura estancant-se fins a solucionar el problema.
Per tractar la mancança de zinc s'ha de nodrir la planta amb microelements que continguin zinc en un format quelatat per a una ràpida absorció i recuperació de la planta.
Ferro:
El ferro és un element nutritiu necessari per a les plantes ja que està directament relacionat amb l'aprofitament de l'energia per part dels sucres. En sòls alcalins és fàcil trobar carències de ferro en les plantes. Les carències acostumen a estar presents en sòls amb PH superior a 6.5 punts. Els primers símptomes es poden observar en les fulles més joves que neixen groguenques mantenint els nervis verds. Si la carència prossegueix, la planta patirà una defoliació.
Una carència de ferro pot anar precedida d'un bloqueig causat per excés de coure. Altres elements com el zinc, manganès i coure poden provocar una nul·la absorció del ferro per part de les plantes provocant carències. Així doncs, haurem d'evitar regar amb adobs que continguin altes concentracions de Mn, Zn, Co rebaixant al seu torn el PH el reg a 6.0-6.5 per poder solucionar aquesta carència de ferro.
Altres micronutrients:
Bor: Amb una carència de bor les vores de les fulles es cremen i els brots es retorcen. En el cas d'una sobrefertilització les fulles pateixen una necrosi acabant per caure, patint la planta una defoliació.
Clor: És poc comú patir una carència d'aquest element utilitzant aigua de l'aixeta. En el cas d'haver-n'hi es podria detectar a partir de les fulles, que adopten un color bronzejat molt característic. En el cas que la planta tingui un excés de clor els símptomes seran iguals als de la carència d'aquest mateix element.
Coure: Aquest element participa activament en el metabolisme de la planta pel que fa a la creació de carbohidrats i ajuda en la producció de sucres i proteïnes. En el cas d'haver-hi una carència aquesta ha de ser tractada regant amb un adob mineral ric en coure.
Pel que fa als excessos de coure, per lleu que siguin, aquests seran molt tòxics, el primer indici són clorosi fèrrica juntament amb un lent creixement de les plantes a nivell general.
Cobalt: És un altre dels elements que no acostuma a presentar mancances ni excessos ja que no té molta importància per al desenvolupament de la planta durant tot el seu cultiu. Quan hi ha problemes amb mancances o excessos d'aquest element el nitrogen deixarà d'estar tan disponible per a les plantes.
Molibdè: Es fa difícil de trobar carències d'aquest element en el cultiu de cànnabis ja que en necessita en molt poca quantitat. Quan hi ha una mancança d'aquest element l'absorció del nitrogen es redueix i les arrels es veuen afectades parant el creixement juntament amb un retorciment de les fulles. En el cas d'haver un excés d'aquest element les plantes presenten una manca de coure i ferro.
Silici: No és habitual observar mancances d'aquest mineral en els cultius de cànnabis. Una mancança és detectable a través de la deformació de les noves fulles més joves i un menor pes en els fruits de les plantes.
