Com podar les plantes de marihuana

Com, quan i per què podar les plantes de marihuana?

En aquest post ens centrarem a explicar com podar les plantes de marihuana per poder controlar la seva alçada, millorar la seva producció o simplement com a eina per al cultiu en interior en el cas de cultivar amb moltes varietats diferents.

Hi ha diferents maneres de podar les plantes entre les quals podem trobar; Poda apical, poda fim, RIB, poda de baixos, etc. Entre aquests tipus de poda també podem incorporar altres tècniques com el supercropping o trencament parcial de la tija o branques per redirigir i guiar millor les nostres plantes.

Abans de començar a realitzar les podes a les plantes hem de saber quin tipus de plantes volem cultivar, depenent de la seva grandària; petit, mitjà o gran haurem de tenir en compte l'espai del qual disposem juntament amb les limitacions externes al cultiu que se'ns puguin presentar tant en el cultiu d'interior com en el d'exterior. Així doncs explicarem els diferents tipus de podes que podem aplicar a les plantes segons es cultivi en interior o exterior tenint en compte les possibles limitacions que ens puguem trobar en els diferents tipus de cultiu.

En el cultiu d'exterior haurem de tenir en compte diversos factors que poden ajudar-nos a escollir entre les diferents tècniques de control d'altura que procedirem a exposar.

Quina exposició solar rebran les nostres plantes de cànnabis?

Depenent de les hores de sol directe que disposem per al cultiu del cànnabis posarem en primer lloc decidir en quin mes de l'any plantar; si plantar abans, a l'inici de la primavera, o després, a finals de primavera-inicis d'estiu. Si ho fem abans les plantes creixeran més, i més atencions requeriran. Del contrari, com més tard es plantin, més petites queden i menys cures rebran.

És possible que a les terrasses i jardins les hores de sol canviïn molt segons l'època de l'any, de manera que haurem de controlar el nombre d'hores de sol que hi ha en cada període de l'any en què cultivem per adequar-nos millor al tipus de cultiu o poda a realitzar. Cal destacar que en aquells països que es trobin prop dels tròpics les condicions ambientals solen ser força diferents, així que també cal tenir en compte la latitud en el cultiu de marihuana.

Aquest factor és important perquè si tenim poques hores de sol durant la primavera/estiu i aquestes augmenten a mesura que avança l'estiu/tardor podrem tenir unes plantes d'una grandària mitjana però amb una gran producció de gran qualitat. Val a dir que com més hores de sol directe tinguin les plantes millor més grans, compactes i saborosos quedaran els cabdells.

Quin tipus de substrat utilitzar?

Haurem de tenir en compte on estaran plantades les plantes i el substrat utilitzat. Haurem de saber que si la planta de marihuana no té limitacions d'espai com en el cas de cultivar-se en ple sòl i aquesta disposa d'un substrat oxigenat, una alimentació equilibrada i uns regs adequats durant el seu creixement les plantes creixeran espantades i sense control podent-se convertir en un arbre i acabar aconseguint altures de més 5m segons la varietat cultivada.

En el cultiu en test ens podem ajudar d'aquesta limitació radicular per evitar un creixement sense control com en el cas d'estar plantades en ple sòl. Els testos ideals variaran segons la producció i grandària de la planta que vulguem tenir. Per a unes produccions de mitjanes a altes haurem d'utilitzar uns testos d'uns 50-70L de capacitat fent diversos trasplantaments, començant per un test petit i acabant a la final de 70L. Hem de destacar que a més trasplantaments les plantes tindran unes distàncies internodals més curtes quedant una planta més compacta i sent, a la vegada, més productiva.

Microclima de la zona on es cultivi

Caldrà conèixer el micro-clima que tinguem en el lloc en què s'hagin de plantar i cultivar les llavors de marihuana, haurem de saber si l'ambient de cultiu en el nostre jardí, terrassa o balcó és un medi humit o sec, amb clima assolellat, amb més o menys calor, exposició al vent, pluges, etc

Si sabem que llocs de les nostres terrasses, balcons i jardins pequen d'excés d'humitat o on hi ha més exposició solar, etc, tindrem més coneixements dels possibles problemes de cultiu que poden derivar durant el transcurs del cultiu.

Com a exemple podem posar un emplaçament molt sec, amb molta exposició solar on la humitat relativa és molt baixa durant l'estiu i tardor. En aquest lloc de cultiu estem exposats a plagues d'àcars, tipus aranya roja, micro-àcars, etc.

Per contra en un emplaçament de cultiu amb molta humitat, poca ventilació, baixes temperatures i pluges de tardor segur que tindrem plagues de fongs com la botritis, l'oïdi, el Phytium, la podridura radicular, etc.

En els casos en què hi hagi aquests factors ambientals extrems podem podar les parts baixes més febles amb més facilitat de ser atacades per bestioles o infectades per fongs. A banda ens podem ajudar fent prevencions amb oli de neem o Propolix i evitar d'aquesta manera les possibles infeccions o atacs de bestioles.

Així doncs per tenir èxit en el cultiu del cànnabis, serà tan important escollir correctament el tipus de llavor de marihuana feminitzada o regular com l'emplaçament on es realitzi el cultiu i les preferències de cada cultivador.

Poda apical en el cànnabis

La poda apical és de les més conegudes per la gran majoria de cultivadors de cànnabis ja sigui en exterior o interior. Permet controlar l'alçada de les plantes d'una manera senzilla i eficaç.

Aquesta poda consisteix a tallar l'àpex de la planta mitjançant unes tisores, ganivet, full de tall, cúter, navalla etc, prèviament esterilitzada per evitar infeccions durant la cirurgia apical. Com més nets siguin els talls realitzats a les plantes menys estrès patiran, recuperant abans de l'aturada en el creixement produït en les plantes pel tall.

Abans de tallar l'àpex hem de tenir en compte que a la planta no creixerà res per sobre del tall, només les parts que hagin quedat per sota del mateix seran les que es desenvolupin volent ser les noves puntes principals sent necessari tenir una mida mínima de planta per poder podar amb certa lògica.

La mida de la planta pot variar segons necessitat i època de l'any en què ens trobem. Si les plantes es germinen a l'inici de la primavera es farà necessària la poda per controlar la seva altura en el cas de requerir com en el cas d'evitar ser detectades per transeünts. Per contra, si plantem més tard a prop de la tardor quan les plantes es posen a florir i en tenir una mida més reduïda no serà necessària realitzar cap poda ja que la producció de cabdells podria veure's seriosament minvada.

Com més branques tingui la planta més puntes principals tindrà per poder produir una major quantitat de cabdells augmentant la producció final. Quan puguem la punta principal les auxines de les plantes s'escampen per la resta de branques que queden a la planta centrant-se en les copes de les puntes principals augmentant la seva vigorositat i competint a la vegada per convertir-se en la nova punta principal. És una poda adequada per realitzar plantes mare de marihuana.

Poda FIM a les plantes de marihuana

La poda FIM a les plantes de cànnabis va ser descoberta per error realitzant la poda apical. És un procés semblant a la poda apical tot i que el tall és diferent. En anglès es coneix com Fuck, I Missed.

Aquest tipus de poda es realitza per multiplicar els brots principals i laterals sense haver de renunciar als brots superiors com en el cas de la poda apical. Aquesta tècnica de poda la podem utilitzar tant en el cultiu d'interior com en el d'exterior i també en el cas de voler realitzar plantes mare.

Es tracta bàsicament de fer un tall en els rovells de les puntes però evitant tallar el brot sencer de manera que quedi un tros del brot

sense tallar. Podem tenir com a referència per al tall una mesura de 2/3 parts dels nous brots. Si fem bé el tall ens haurien d'aparèixer després d'uns dies d'aturada un mínim d'un parell de noves puntes i un màxim no establert encara que no acostuma a ser superior a 5 puntes.

En el pitjor dels casos poden no sortir cap punta convertint-se en una poda apical de manera que no hi ha perill si fallem.

Poda RIB o Right I burn it

Pot no ser considerada com una poda al 100% ja que no implica cap tall per a la planta.

Aquesta poda es basa en cremar els pistils dels cabdells creant una mitosi o càncer en les parets cel·lulars fent al mateix temps que es multipliquin les cèl·lules. Es creen nous brots florals exempts de fulles, obtenint uns resultats excepcionals amb molta més producció que la que s'hagués tingut sense tocar les plantes.

Per a aquest tipus de poda o crema es fa necessària que la planta porti cabdellant com a mínim uns 20 dies. La planta ha de tenir suficient flor com per poder reproduir novament, si ho fem abans d'hora el resultat pot no ser el desitjat.

Super Scrooping en el cànnabis

La manera més coneguda de fer ramificar les plantes de marihuana és realitzant la poda apical, encara que existeixen altres opcions que no passen per tallar cap part de la planta.

Aquest és el cas de la tècnica coneguda com Super Scrooping la qual es basa en redirigir les branques cruixint-les per guiar les puntes principals en horitzontal fent que les altres branques més properes a la tija principal adquireixin protagonisme amb un creixement vertical.

Per realitzar bé aquesta tècnica s'ha de trencar la branca, cruixint-la de manera que quedi mig trencada, desfilada però sense que arribi a trencar-se del tot. Al cap d'uns pocs dies les plantes s'hauran recuperat creant un call en el lloc on es va produir el trencament acabant per recuperar del tot i sense cap contratemps. Les branques queden obertes en horitzontal per aconseguir una major producció de cabdells.

Arribat aquest moment podem lligar les puntes per guiar la planta i que segueixi creixent a l'ample en comptes de dalt. Aquesta tècnica es pot anar repetint quan sigui necessària, fins i tot en floració, com per exemple quan la tija principal ha crescut en excés i la punta del cabdell es pugui cremar per estar massa a prop del focus sense opció a pujar-lo per falta d'altura a l'armari. En aquest cas cal dir que seria adequat lligar la planta al sostre de l'armari de cultiu amb fils perquè la planta no hagi de gastar molta energia en intentar recuperar i aixecar la part danyada.

Poda de branques baixes a la marihuana

La poda de baixos és una de les més conegudes i útils tant per als cultivadors d'interior com per a les d'exterior. Es realitza amb la finalitat de centrar totes les energies en les parts superiors de les plantes per aconseguir la màxima producció i concentració de cabdells.

Si no es realitza la poda de baixos les plantes aquestes divideixen la seva producció de cabdells per tota la planta creant cabdells "morralla" que no solen compactar ni madurar al mateix temps que ho fa la part més alta de la planta per una falta de llum en les parts més baixes.

Abans d'acabar el post hem de destacar que l'ús de les podes en les plantes de marihuana s'han d'aplicar en aquells casos que siguin necessàries. És possible realitzar una barreja de diferents podes per obtenir els millors resultats, però hem de tenir clar el moment ideal per realitzar el tall ja que com més control de la planta tinguem més producció i millor qualitat de cabdell ens aportarà al costat d'una major facilitat en el cultiu.