Cànnabis a l'Afganistan

Afganistan, situat a l'interior de l'Àsia central, encaixat entre els contraforts occidentals de l'Hindu Kush i els deserts de l'Iran, és un dels països amb més tradició en el cultiu de cànnabis i, més especialment, en l'elaboració d'haixix. Es creu que el cànnabis s'hauria originat en els vessants de la serralada de l'Himàlaia (la més gran del món) fa milers d'anys, així que resulta obvi pensar que aquest va ser un dels primers territoris on es va cultivar aquesta planta de manera controlada, tot i que encara a dia d'avui hi ha una mica de confusió respecte a quin tipus de varietats s'han cultivat tradicionalment en aquesta zona, així com respecte a la "aparició" del genotip afganès, o dit d'una altra manera, del que avui entenem per varietats afganeses.

El que sí està clar és que l'Afganistan és un dels bressols del cànnabis i sobretot del haixix, amb una tradició que avui representa que probablement seria la més longeva del món pel que fa a l'elaboració d'aquest derivat. A més, i segons la UNODC, aquest país s'ha convertit durant els últims anys en el major productor mundial d'aquest concentrat de resina, superant al Marroc i veient com el cultiu de cànnabis va desplaçant paulatinament al d'un altre cultiu tradicional a la zona de la mitja Lluna Daurada, el d'opi.

Nikolai Vavilov i el cànnabis a l'Afganistan

Molt del que coneixem sobre l'evolució del cànnabis en aquesta zona hi devem al botànic i genetista rus Nikolai Vavilov, que va dirigir l'Institut Soviètic d'Investigació en Botànica Aplicada i Nous Cultius entre 1920 i 1940. Va ser ell qui, durant aquesta època, reportar la varietat afgnana de cànnabis, de fulles amb folíols amples i estructura més compacta. De fet, gràcies als seus viatges per tot el territori va fer dues divisions d'aquesta varietat, la sub-varietat afgánica i la kafiristanica, ambdues englobades en el que avui anomenem Cannabis Índica.

Segons diversos investigadors, el Cannabis Indica hauria estat confinat entre les escarpades valls de l'Hindu Kush fins ben entrada la meitat del segle XX, de manera que la major part del cànnabis cultivat al propi Afganistan i els països limítrofs era de varietats Sativa. L'auge en la producció d'haixix durant els anys 60 i 70 va propiciar un ús molt més estès de les varietats Índica l'Hindu Kush a territori afganès i pakistanès, ja que el rendiment era molt superior en comparació. Així, aviat es van poder observar també híbrids Índica/Sativa, moltes vegades a causa de pol·linitzacions accidentals entre camps relativament propers.

Haixix a l'Afganistan

Durant segles, l'haixix produït a l'Afganistan i Turquestan (avui Uzbekistan) va ser considerat el millor del món. Al llarg del s. XVI, dos factors van fer que la producció d'aquest producte es disparés a Àsia i Orient Mitjà: l'arribada del tabac i l'aparició de modernes tècniques de cribratge de resina en sec. Així, d'una banda la demanda d'haixix va augmentar dràsticament a nivell mundial, mentre que d'altra banda els avenços en els mètodes de processament permetien cobrir aquesta creixent demanda. Especial notorietat van adquirir les zones productores del Turquestan de Bukhara i Samarcanda, amb un producte de tal delicadesa que molts dels usuaris finals a l'Índia (el major mercat en aquesta època) consideraven el millor mai vist.

Després d'una sèrie d'invasions russes, a partir de 1860 molta de la població d'aquestes dues zones es va desplaçar al sud, cap a la zona nord de l'Afganistan, o cap a l'est, a l'àrea de Yarkand. Això va propiciar un auge en el cultiu de cànnabis i producció d'haixix en aquesta zona del territori afganès, on els locals aviat van aprendre les tècniques dels mestres del Turquestan, que molt probablement portàven llavors de cànnabis de les genètiques que cultivaven en les seves zones de origen. S'estima que entre 80.000 i 90.000 quilos d'haixix eren exportats a l'Índia cada any de manera legal a finals del s.XIX, gairebé tot provinent de l'Afganistan o Yarkand, al Turquestan xinès.

Durant la dècada de 1930, es va produir una altra onada d'immigrants des del Turquestan rus cap a l'Afganistan. La demanda era major que mai, pel que aviat el cultiu de cànnabis es va expandir al sud del país, al llarg de les fronteres amb el Pakistan a l'est i amb l'Iran a l'oest. Després de la prohibició de cultivar cànnabis per part del govern xinès a mitjans d'aquella dècada, els productors de Yarkand van patir les conseqüències i es va disminuir la seva producció, de manera que el mercat asiàtic quedava pràcticament en mans dels productors afganesos d'haixix i dels artesans nepalesos i del nord de l'Índia, que continuaven elaborant charas (o haixix elaborat fregant flors fresques ).

Al llarg dels anys 60, ja en ple Hippie Hashish Trail, el millor haixix que es podia aconseguir a Àsia (amb el permís de les famoses Temple Balls nepaleses) provenia de les zones afganeses de Mazar-i-Sharif i de Balk, ambdues al nord del país. No obstant això, el 1973 els governs afganès i nepalès van decidir prohibir el cànnabis, de manera que la situació va donar un tomb especialment a l'Afganistan. Cap a l'any 1980, quan en aquest país començaven a veure de nou els cultius de cànnabis en exterior, va esclatar la guerra amb Rússia, de manera que molts productors i cultius (i amb ells, les seves genètiques) van migrar cap a la zona fronterera amb el Pakistan. Així, durant els anys següents gran part de l'haixix comercial exportat provenia del Pakistan, que va agafar el relleu pel que fa a producció massiva de resina garbellada.

Després de l'enderrocament del règim talibà, a partir de l'any 2001 l'Afganistan torna de mica en mica al capdavant com a principal productor mundial d'haixix i opi, que en moltes ocasions comparteixen les mateixes rutes de contraban. Aquest lideratge roman a dia d'avui; segons dades de l'UNODC, Afganistan va produir el 2010 entre 1.500 i 3.500 tones d'haixix, amb una superfície total estimada de fins a 24.000 hectàrees. Aquestes dades contrasten amb els del segon major productor mundial, el Marroc, que amb prop de 45.000 hectàrees cultivades s'hauria produït uns 40 kg/ha pels 145 kg/ha que aconsegueixen els mestres afganesos. No en va, es creu que no hi ha una altra cultura viva amb més tradició en l'elaboració d'aquest concentrat de resina.

Producció i ús de cànnabis a l'Afganistan

Com ja hem vist, la major part del cànnabis cultivat en aquest país es destina a la producció d'haixix. Tradicionalment, aquest haixix afganès s'obté a partir de garbellar la resina de les plantes seques a través de tamisos de diverses mesures. El producte obtingut sol anomenar-se "garda" i és classificat segons la qualitat aconseguida. El mètode de premsat tradicional és a mà, modelant la resina amb els dits i els palmells de les mans (en ocasions també amb els peus), i en moltes ocasions aplicant calor per facilitar la tasca.

Les fosques peces de resina premsada solen adquirir diferents formes i poden venir marcades amb els segells de cada productor, encara que no sempre és així. Molts afganesos consumeixen el seu haixix barrejat amb tabac, encara que tradicionalment s'utilitzaven hookahs, narguiles o shishas, ??és a dir, pipes d'aigua amb un petit dipòsit ple d'aigua pel qual passa el fum abans de ser inhalat, de manera que aquest es purifica i es refreda.

Amb el pas dels anys, els cultius de cànnabis destinats a la producció d'haixix augmenten sense parar a l'Afganistan, un producte que està desplaçant a la producció d'opi a partir del cascall pel seu millor rendiment i la facilitat del seu processat. No en va, i com ja sabem, l'Afganistan posseeix la més antiga cultura d'elaboració d'haixix, sent a més el principal productor mundial a dia d'avui. Esperem que aquest particular tret de la cultura afganesa no caigui mai en l'oblit!

Salutacions!