La floració de les plantes de Marihuana
Llista de continguts
La planta de marihuana passa per diferents estadis de vida abans d'arribar a la fase de la collita. Aquestes etapes són: germinació, precreixement, creixement i floració. Depenent de la fase de vida en què es trobi els tipus d'atenció que necessita poden variar molt.
Vegem quines són les atencions que requereix una planta de marihuana durant la seva vida i explicarem el perquè de cada fase, en aquest cas ens centrem en la floració de la planta de marihuana.
Fase de pre floració de la marihuana després del canvi de fotoperíode
Ens posem en antecedents. Les plantes estan ben crescudes i ara toca passar-les a floració amb el que haurem de tenir en compte què fer amb elles durant aquesta etapa de la seva vida.
Les plantes ocupen ara més del 50% de l'espai en creixement, llavors és possible canviar el fotoperíode amb els temporitzadors per passar de 18/6h a 12/12h per activar la floració.
Depenent del tipus de planta i de la genètica que es cultivi, el temps que passa des del moment en què canviem el fotoperíode a 12/12h fins que comença a mostrar les primeres flors pot variar bastant, i més si estem parlant de diferències entre plantes índiques i plantes satives pures.
El temps entre el canvi de fotoperíode i l'aparició de les primeres flors s'anomena stretch, una paraula en anglès que significa estirament. La diferència del stretching entre una planta índica i una planta sativa és molt important.
Les plantes índiques tenen un stretch molt menys pronunciat que el de les plantes satives. La gran majoria de plantes índiques provenen de països que tenen diferents estacions en un any. Les diferents estacions permeten que les plantes puguin diferenciar clarament el període de creixement al de floració en funció de les hores llum solar i l'època de l'any en què es trobin. Més hores de sol igual a creixement i menys hores igual a floració, per això les plantes fotodependents creixen a la primavera i floreixen a l'estiu.
En el cas de les satives com, en general, procedeixen de zones tropicals en què hi ha un horari de llum anual que frega sempre les 12h de llum i les 12h de foscor, el seu estirament ha de ser major al de les índiques ja que les plantes han de poder créixer prou com per poder assegurar la seva descendència. L'evolució de les plantes de marihuana des de la seva creació i el seu gran poder d'adaptació al mitjà ha portat per camins diferents a les plantes índiques i a les satives.
Així que quan es vulguin cultivar plantes en interior cal tenir molt en compte el seu stretching per saber quin creixement se li ha de donar a les plantes abans de posar-les a floració i així poder controlar la seva altura final evitant tenir problemes per això.
En el cas de cultivar índiques pures cal tenir en compte que aquestes no solen més que duplicar la seva mida inicial, abans que aquesta sigui posada a floració. Si es tenen plantes de 30cm aquestes acabaran com a molt amb una altura d'uns 60cm doblant la seva grandària al final del període de stretching.
En el cas de les satives cal tenir en compte que aquestes plantes poden fins i tot quadruplicar la seva grandària inicial amb el que una planta de 30cm pot acabar fent fins a 1.20m d'alçada. És per aquest motiu que quan es tracta de varietats satives que tenen un període de floració molt llarg, al qual també se li associa de manera directa un llarg stretching com el que hem comentat, les plantes es poden posar a floració directa a 12/12h , des de la germinació, evitant que les plantes creixin massa. També es poden podar en cas de voler realitzar un cultiu en SCROG amb poques plantes per m2.
Plantes de marihuana satives amb un stretching pronunciat:
Plantes de marihuana índiques amb un stretching reduït:
Inici de la floració en les plantes de Marihuana
L'inici de la floració en les plantes de marihuana es dóna just quan apareixen les primeres acumulacions de pistils sorgits de les preflors femella. En aquest moment la planta ens està indicant que les seves necessitats nutricionals han variat i que a partir d'aquest moment el fòsfor i el potassi tindran més presència que el nitrogen.
En aquest moment les plantes ja han canviat el xip i s'han focalitzat en la creació de cabdells. Depenent de la planta que es cultivi, si és més índica o més sativa, requerirà d'uns nivells majors o menors de nutrients. Aquest fet també ve donat per la durada de la floració segons la genètica cultivada. Si és una planta més sativa amb un llarg període de floració, els nivells de nutrients solen ser més baixos i d'una pujada més lenta i progressiva setmana a setmana. Si en cas contrari es fan servir plantes més índiques, en tenir una floració més curta, aquestes solen requerir (generalment) una major quantitat de nutrients, en poques setmanes, ja que disposen de menys temps per acabar la seva floració.
A partir d'aquest moment podem parlar de la floració de plantes índiques i de plantes satives. En cas de cultivar híbrids de marihuana cal tenir tenir en compte la composició genètica del creuament i si aquests són majorment índica o sativa per poder aplicar un règim nutricional o un altre, encara que moltes vegades serà una barreja dels dos.
A nivell nutricional quan s'usen fertilitzants líquids s'hauria de tenir en compte la seva composició a nivell de NPK i les diferències entre els 3 macro nutrients. Amb la formulació dels fertilitzants comercials, el mateix adob de floració serveix per a índiques i satives, el que sí que varia és la concentració de nutrients segons la setmana. Així doncs no aportarem les mateixes quantitats de nutrients, en les mateixes setmanes, a les plantes índiques que a les plantes satives sinó que les anirem variant segons la necessitat.
Val a dir que és possible trobar adobs que es diferencien per ser formulats en funció de si es van a cultivar plantes de curta o de llarga floració com és el cas dels adobs minerals de Powder Feeding:
El període de floració de les plantes índiques sempre és més curt que el de les satives. Aquest fet fa que les índiques requereixin d'una major concentració de nutrients perquè puguin aportar la màxima producció de flors. En el cas de les satives és el contrari, a més setmanes de floració menor, sol ser la quantitat de nutrients que requereixen setmanalment encara que si mirem al final del cultiu en el còmput total al final gairebé hauran gastat la mateixa quantitat d'adob líquid.
* Aquesta taula de cultiu és orientativa, els nivells de nutrients de cada setmana poden ser diferents o s'han d'adequar segons la genètica de marihuana cultivada. És factible modificar la taula segons la necessitat, podent usar aquesta taula com a punt de referència per a pujar o baixar els nivells a conveniència.
Com que no totes les plantes índiques o satives són iguals, tampoc ho ha de ser la seva alimentació. Per exemple, si es cultiven dues varietats índiques en el mateix cultiu és possible que s'hagin de realitzar petites variacions en l'alimentació entre les diferents plantes cultivades. Cal dir que aquestes variacions de nutrients no són molt grans, amb el que es pot fer servir un punt mitjà que vagi bé a tots dos tipus de genètiques.
Les taules de cultiu ens serveixen com una petita ajuda per saber que concentracions de nutrients requereixen setmana a setmana però és a través de la visualització de les fulles, tiges, arrels, etc quan sabrem realment si les plantes estan correctament alimentades o bé pateixen d'una carència o un excés de nutrients.
Els companys de Aptus disposen d'una gràfica que explica els nutrients que requereixen les plantes segons la setmana de vida.
En el gràfic podem veure els diferents nutrients que la planta requereix i la diferència que hi ha entre un tipus de nutrient o un altre (nitrogen, fòsfor, potassi o calci) segons l'etapa en què es trobi la planta.
Com podem veure en el gràfic, en les primeres setmanes de floració durant el període stretching, (taula per a índiques de 8 setmanes) observem com el nutrient més indispensable per a la planta és el nitrogen. Durant aquesta etapa la planta requereix d'altes dosis de nitrogen per poder-se estirar i poder formar en poques setmanes l'estructura vegetal on apareixerà el cabdell.
Aquestes dues setmanes, quan el nitrogen és necessari en grans dosis, si bé ho és per a les plantes índiques, no ho és tant per a les satives, ja que és suficient amb uns nivells una mica més baixos com perquè la sativa segueixi creixent sense carències, doncs aquestes absorbeixen menys nutrients que les índiques (sempre parlant en termes genèrics).
En aquest estadi de vida de la planta, si es veu privada de nitrogen les fulles de la part baixa es comencen a ficar grogues, mostrant-nos les carències de nitrogen. Si entrem en floració amb una carència de nitrogen, (o de qualsevol altre tipus de nutrient) segurament s'arrossegaran fins al final del cultiu i com a conseqüència la planta no es desenvoluparà per complet, ni en alçada ni en quantitat de nusos per branca, repercutint en una menor quantitat de cabdells i amb això una menor producció.
Període de floració de les plantes de Marihuana
Un cop entrada en l'etapa de floració, veiem que les plantes en la 3ª i 4ª setmana de floració requereixen uns nivells de nitrogen més o menys semblants a la setmana anterior. El punt màxim d'aportació de nitrogen ja s'ha donat i ara va decaient davant de l'aportació de fòsfor i de potassi.
A partir de la 2ona setmana de floració veiem com el fòsfor està augmentant, en la 3ª setmana requereix del doble de l'aportat en la setmana anterior, com ho va fer en el seu moment el nitrogen durant la fase de stretching.
És en aquest moment quan podem aportar un extra de potassi, ja sigui mitjançant l'ús de PK13/14 o altres productes amb més concentració com el Monster bloom, tot i que l'ideal seria poder aportar cada element per separat com és el cas dels adobs de Aptus els quals es presenten amb cada nutrient per separat i es pot adequar el nivell de cada nutrient segons la setmana de cultiu. Val a dir que no són la millor opció per als cultivadors iniciats però si ho són per a aquells que busquen un veritable desafiament per a millorar l'alimentació de les plantes.
A partir de la 3ª setmana de floració veiem com el calci fa acte de presència. Aquest és el 4art nutrient que més requereix la planta durant el seu cultiu després dels tres principals, NPK. Des d'Alchimia recomanem usar-lo sempre durant tot el cultiu, des del creixement fins a la floració perquè la planta no tingui carències. Cada vegada més es fan servir adobs concentrats però sense contenir un extra de calci en la mateixa ampolla, per aquest motiu cal aportar aquest calci per separat i des de bon inici. Recordeu que a més NPK també són més els micronutrients que cal aportar per evitar una descompensació en el metabolisme de les plantes.
Si no es fa servir el calci en aquesta etapa de la vida, segurament es podran fàcilment albirar carències de Calci. Aquestes en primer lloc es donen en les fulles més antigues de la planta tant en la part més baixa com en la part mitjana de la planta.
Aquestes carències es detecten en primer lloc com uns punts blancs a les fulles com si es tractessin de picades d'insectes, tipus aranya roja, o trips. Més endavant aquestes taques de color blanc van degenerant i es fan més grans a la vegada que es va cremant poc a poc pel centre de la taca fins que es fa un forat al mig. Quan aquesta manca es detecta en aquest estat avançat l'únic que es pot fer és evitar que aquesta carència vagi a més aportant Ca extra amb productes com el Calgreen.
A partir de la 4ª setmana de floració veiem com també entra en joc el magnesi. El calci i el magnesi han d'anar de la mà sempre. Si es puja el magnesi cal pujar el calci i viceversa. Cal tenir en compte que cal aportar 1 part de magnesi per 2 de calci. Cal comentar que els complements de calci solen anar acompanyats també de magnesi en la mateixa ampolla per evitar desequilibris en la nutrició. Si aquest és el cas, tan sols cal preocupar-se de pujar els nivells de Ec amb Ca i Mg fins al punt necessari segons la setmana de cultiu.
Entre la 4ª i la 5ª setmana de floració veiem com entra el joc el potassi. Ara la planta ja té la seva estructura vegetal formada sobre la qual aniran creixent els cabdells fins al final de la seva floració.
L'increment setmanal de potassi és essencial perquè la planta pugui seguir creant més flors i acabar la floració amb els cabdells completament desenvolupats, plens de resina i amb unes olors i sabors destacables.
Així doncs i segons el gràfic que fem servir com a suport, veiem que des de l'inici de la 4ª setmana de floració fins a mitjans de la 6èna setmana, el potassi va en augment progressivament. Aquestes setmanes les anomenarem setmanes d'engreix, on la planta es centra en la creació massiva de flors i en la secreció de resina. En aquest punt del cultiu és quan les plantes mengen més i requereixen de més nutrients, sobretot de potassi tot i que cal acompanyar-lo de fòsfor per evitar que es desequilibri el metabolisme de la planta.
A partir de la 7a setmana de floració dels nivells de nutrients en general van decaient a poc a poc, ja que tota l'estructura de la planta està creada, els cabdells estan ben formats i ara tan sols queda la maduració de les flors i que els tricomes evolucionin favorablement arribant al seu punt òptim de maduració, moment en el qual les plantes podran ser collides.
En la penúltima setmana de cultiu, la número 8 per a plantes de 9 setmanes, es rebaixa o es treu completament l'aportació de nutrients a les plantes. Val a dir que per anar bé, cal rebaixar els nutrients a poc a poc per evitar provocar un estrès a la planta que podria derivar en la formació de petites flors mascle al final del seu cultiu. Si se li treu tot l'adob de cop com en el cas dels cultius hidropònics els nivells d'EC entre planta i substrat varien molt, amb el que la planta tractarà d'igualar les dues EC (interna i externa del substrat) amb el que evacuarà tota la EC que pugui, quedant inestable el seu metabolisme amb el conseqüent estrès que provoca en part el hermafroditisme en plantes que en un principi no haurien de ser-ho.
Final del cultiu i maduració de les plantes de Marihuana
Ara les plantes de cànnabis ja no requereixen d'altes dosis de nutrients per acabar de madurar, evitarem usar més adobs. Per saber quan collir les plantes cal mirar bé els tricomes i esperar que la gran majoria d'ells tinguin un color blanquinós i alguns d'ells un color morat, ambre, vermell, o un altre color.
Les plantes de cànnabis abans de ser collides haurien de tenir la gran majoria de fulles de color groc. Aquest color indica la carència de nitrogen i altres nutrients en elles, el que ens assegura que els cabdells tindran un millor sabor i olor ja que no hi hauran interferències provocades per les sals acumulades en les fulles, tiges i flors.
Cal recordar que en el cas que les plantes es cullin amb un color verd molt fort, el sabor de les flors no serà el que realment li correspon ja que tindrà moltes interferències pel fet de no contenir les característiques organolèptiques que haurien de tenir.
Que tingueu bons cultius !!
