Bubble Hash: Flors seques vs flors fresques

Comparació de dues tècniques d'extracció de resina

En aquest article aprofundirem en dos enfocaments diferents a l'hora de fer bubble hash, o el que és el mateix, haixix fet amb aigua i gel. Per a això, realitzarem dues extraccions, una amb flors seques i l'altra amb flors fresques.

L'objectiu d'aquesta prova és examinar les diferències en rendiment i qualitat entre aquests dos sistemes, així com determinar els avantatges i desavantatges de cada un d'ells. I és que mentre alguns productors d'haixix sostenen que utilitzar flors fresques proporciona millors rendiments i major contingut en terpens, altres argumenten que el producte final és més estable i durador en cas d'usar flors seques o curades. Utilitzar flors fresques representa un gran avantatge pel fet de no haver de gastar temps ni espai en l'assecat de les plantes, encara que les flors seques ocupen menys espai, i que al seu torn suposa també un avantatge.

L'Experiment

Per assegurar-nos que les conclusions d'aquesta prova són el més consistents possible, utilitzarem cabdells de dos fenotips de la mateixa varietat, R-Kiem del banc R-Kiem Seeds, un banc conegut per la qualitat de les extraccions que s'aconsegueixen amb les seves genètiques. Així, farem 4 extraccions diferents, provant tots dos mètodes amb cada un dels dos fenotips.

Les dues plantes van ser cultivades en exterior i collides en el seu punt òptim de maduresa, cap a finals d'Octubre. En el moment de la collita, la meitat de cada planta es va manicurar i congelar, mentre que l'assecatge i curat de l'altra meitat es va realitzar en un lloc fosc, a uns 13ºC i 50/60% d'humitat, durant prop d'un mes. Un cop seques, es van envasar en bosses zip i es van congelar durant un altre mes abans de ser processades.

Es van utilitzar els mateixos materials i tècniques en cadascuna de les extraccions, amb l'única diferència que el material sec es va hidratar abans de ser processat, el que resulta en una millor qualitat ja que la matèria vegetal es tritura molt menys durant el procés, reduint el contaminant trobat en la resina final. Simplement vam deixar les flors seques en remull (en aigua molt freda) durant 20-30 minuts abans de procedir a l'extracció.

Procés d'extracció

En aquest cas fem servir una màquina rentadora per a extracció d'haixix de mida mitjana, encara que es poden trobar d'altres mides. En cas de no disposar de rentadora, sempre es poden fer servir unes galledes i agitar manualment la barreja d'aigua, gel i matèria vegetal.

Al mercat es poden trobar molts tipus de malles per a l'extracció de resina, de diferents qualitats i micratges. Per a aquest article hem usat el kit de 5 malles de Pure Extract Bags, que consta d'una malla de 220 micres per retenir la matèria vegetal i 4 malles per a la recol·lecció de les diferents mides de tricomes, des de 160 micres, 120, 73 i fins a 25 micres. Utilitzar una bossa per a rentadores de 220 micres és una bona idea, especialment per conservar la rentadora el més neta possible.

Realitzem diverses passades o rentats en cadascuna de les 4 extraccions per aconseguir separar el major nombre possible de tricomes de la matèria vegetal. Vam començar amb una primera passada de tres minuts, de la que després vam recollir la resina resultant. Aquesta primera passada va ser seguida d'una de 6, 9, 12 i finalment 15 minuts, moment en el qual la qualitat del producte obtingut era visiblement inferior a l'aconseguit en les anteriors passades i en el que vam decidir aturar-nos.

Comparativa de rendiments

Malgrat que no vam poder pesar tot el material que vam eixugar en el moment de la collita, com a regla general s'estima que un cabdell sec ha perdut un 70-75% del seu pes a causa de la pèrdua d'humitat respecte al seu estat fresc. Per això, era evident que el % en rendiment (pes en resina per pes en flors) seria superior en el cas d'utilitzar flors seques.

A la taula (1) que acompanya aquest text es reflecteix clarament aquest principi, amb les flors seques oferint un percentatge sensiblement superior que el material fresc. No obstant això, si ajustem aquests valors a la pèrdua de pes del material sec i fem el mateix càlcul, ens adonem que el rendiment de l'extracció amb material fresc és més gran que amb flors seques. Digne de menció va ser el rendiment de RK#1, que com podeu veure a la segona taula (2) pràcticament va doblar al de RK#2.

Un cop vistos els diferents rendiments, és moment de fixar-nos ara en la qualitat dels productes obtinguts.

Comparativa de qualitat

Com hem vist en les taules, les extraccions amb material fresc van tenir un rendiment més gran que les realitzades amb flors seques. Però el que no diuen aquestes taules és la considerable diferència quant a qualitat i sabor de les resines. Especialment les primeres passades amb material fresc van mostrar un color més clar i una evident major presència de terpens, sent també molt més enganxoses al tacte.

Un cop vam provar cadascuna de les mostres amb el nostre clau elèctric a 260ºC, es va fer evident que les resines provinents de flors fresques no deixaven cap residu en el clau, liquant-se a l'instant, mentre que les fetes a partir de flors seques sí deixaven una petita quantitat de residu (el que indica una puresa inferior que les primeres).

Si ens fixem en el rendiment per micratges, i com podeu veure en el següent gràfic circular, les primeres passades amb material fresc surten guanyant clarament. No obstant, la resina obtinguda de flors seques es va comportar de manera més estable i - especialment les últimes passades - tenia menor contingut en clorofil·la.

Altres factors a tenir en compte

Molts amants de l'haixix prefereixen realitzar les seves extraccions amb material sec però no curat, amb tot just uns dies/setmanes d'assecatge. No obstant això, de tant en tant es troben plantes que ofereixen un producte espectacular en cas de ser treballades en fresc, tant per qualitat com per rendiment.

Quan busquem fenotips concrets per a l'elaboració d'haixix necessitem fixar-nos primer en els criteris bàsics de selecció (facilitat de cultiu, producció, aroma, efecte, etc.) però també en altres factors, com quantitat de resina o facilitat i velocitat a la qual aquesta es desprèn de les flors durant els successius rentats.

Segons la nostra experiència, la majoria de plantes requereixen de múltiples passades o rentats per extreure la major part de la resina. Hem pogut comprovar que les flors seques ofereixen un producte de millor qualitat a mesura que anem fent passades, principalment pel fet que la matèria fresca, durant el procés de descongelació, allibera clorofil·la en l'aigua, que acaba tenyint la resina d'un color verd fosc (com vam poder veure en el nostre article sobre Fresh Chilled Hash).

D'altra banda, de tant en tant es troben plantes que alliberen la major part de la seva resina durant la primera passada, fent del segon rentat una mera formalitat. Un exemple d'això el vam tenir (per desgràcia vam perdre el clon) en un fenotip de Blue Cheese de Barney 's Farm, una planta que per aquest motiu resultava ideal per a extraccions en fresc. El fet d'haver de fer només una o dues passades com a molt fan que no haguem de patir per la clorofil·la alliberada al descongelar-se el material.

La selecció és la clau

Si alguna cosa ens ha demostrat aquesta prova és que la matèria vegetal mateixa dicta quina és la millor tècnica d'extracció, i que només l'assaig/error ens permetrà trobar la manera adequada de processar cada planta. Com hem vist, pot haver significatives diferències entre plantes d'una mateixa varietat, amb l'extracció en fresc de R-Kiem#1 donant el doble de quantitat que la mateixa extracció de R-Kiem#2. No només això, sinó que el fenotip #1 amb prou feines va desprendre clorofil·la durant el procés en ser processat en fresc - donant així un producte més clar i translúcid - mentre que l'extracció del material sec era visiblement més fosca. En canvi, el fenotip #2 va produir un haixix de millor qualitat en el cas de flors seques, ja que l'extracció realitzada en fresc aviat es va contaminar amb clorofil·la.

Veiem doncs com partint de dues plantes de la mateixa varietat, similars en aparença, aroma i rendiment en flors, han ofert resultats molt diferents en cada tècnica d'extracció, amb R-Kiem#1 mostrant-ideal per a extraccions en fresc i R-Kiem#2 fent el mateix però per treballar amb flor seca. No obstant això, i donada la diferència en quantitat i qualitat demostrada pel fenotip #1, sens dubte seria la planta que ens quedaríem com a mare en cas d'estar interessats en la producció d'haixix.

Sens dubte, la satisfacció de trobar el fenotip adequat per a l'extracció que més ens interessa mereix l'esforç.

Bons concentrats!!