Fresh Chilled Hash

Fresh Chilled Hash, una variació del Fresh Frozen

Fa uns mesos us vam presentar el Fresh Frozen, una modificació sobre la tècnica tradicional per fer haixix amb aigua i gel a partir, en aquest cas, de matèria vegetal fresca congelada. En el nostre article sobre l'extracció Fresh Frozen ja us vam avançar alguns dels avantatges que té utilitzar la matèria vegetal fresca (acabada de tallar) a l'hora de fer haixix a l'aigua, com el fet de retenir un rang de terpens molt més semblant al de la planta en vida, o que la marihuana fresca es tritura molt menys i, per tant, embruta en menor mesura el producte final.

D'aquesta manera, obtenim un haixix de gran puresa, tant per absència d'adulterants (lògicament, no afegirem cap substància per augmentar l'efecte o millorar la textura del producte) com de contaminants, ja que la resina tindrà una proporció menor de restes vegetals que un haixix elaborat a partir de matèria vegetal seca, que es trenca en petits trossos molt més fàcilment. A més, el sabor d'aquest haixix s'assemblarà molt més al de la marihuana en vida, el que fa que aquestes resines guanyin molt en personalitat i característiques organolèptiques pròpies i úniques.

Com hem vist també en el nostre post sobre com fer haixix a l'aigua, el fet de congelar la manicura o els cabdells que farem servir per a l'extracció permet que el tricoma es separi molt més fàcilment de la matèria vegetal que en el cas d'estar, per exemple, a temperatura ambient. Així, i especialment a la primera passada, aconseguim separar el major nombre possible de tricomes, aprofitant el fred extrem de la matèria vegetal congelada. Aquest sistema funciona perfectament tant si fem servir material sec com acabat de tallar (fresc), encara que com veurem a continuació, presenta també algun inconvenient - de fàcil resolució quan coneixem una mica de teoria - especialment si utilitzem matèria fresca congelada i volem fer més d'una passada (o una primera passada llarga).

La formació de cristalls o nucleació de gel

Com hem comentat, congelar la matèria vegetal ens permet una separació més ràpida i efectiva que a temperatures més altes, encara que com també hem deixat entreveure, aquest sistema presenta també desavantatges, especialment si parlem de fer una primera passada relativament llarga o si volem fer diverses passades que conservin un mínim de qualitat usant matèria fresca. Quan un vol fer diverses passades amb material fresc congelat (Fresh frozen), sovint s'observa com el color de la segona passada i posteriors és molt més fosc que el de la primera passada, restant qualitat a l'extracció de resina. Vegem ara per què passa aquest fenomen i com ho podem evitar.

En congelar matèria vegetal fresca (això passa també en les plantes que es troben en el seu medi natural quan hi ha gelades) es formen cristalls de gel dins dels teixits vegetals - fenomen conegut com nucleació de gel (formació de cristalls a partir d'un líquid) - amb el que es causen danys tant a nivell intracel·lular (protoplasma) com a nivell extracel·lular. Aquest procés afecta en major o menor mesura als teixits depenent de diversos factors, com la resistència natural de l'espècie vegetal en qüestió a les gelades, la velocitat de congelació, el ritme de desglaç després aquesta o la temperatura mínima assolida. Així doncs, els danys no depenen tant de la temperatura mínima com de si es formen o no cristalls de gel. Lamentablement, i donada la seva naturalesa, moltes varietats de cànnabis no toleren bé les gelades i són especialment sensibles a aquest fenomen.

A partir de temperatures entre -3ºC i -5ºC, es comença a formar gebre a la superfície dels teixits. Ràpidament, i tenint en compte que la planta en fresc està composta en un 80% d'aigua, es formen també cristalls de gel dins dels teixits, en els espais intercel·lulars (entre les cèl·lules), en els vasos del xilema i en les cavitats subestomàtiques. Aquest fenomen causa que el protoplasma (tot l'interior de la cèl·lula incloent el nucli i el citoplasma) es deshidrati i resulti greument danyat, de manera que la cèl·lula es col·lapsa a mesura que el gel s'expandeix. Les parets de les cèl·lules resulten danyades i perforades pels cristalls de gel, que alliberen clorofil·la procedent de la membrana dels tilacoides, dins dels cloroplasts. Però... com afecta tot això al nostre Fresh Frozen?

Mentre fem la primera passada, el material verd està encara congelat, de manera que els cristalls que s'han format dins dels teixits "taponen" les perforacions que pugui presentar l'epidermis de les fulles/cabdells, i no s'allibera clorofil·la en l'aigua . No obstant això, a mesura que la matèria vegetal es descongela, aquests cristalls desapareixen i permeten que la clorofil·la procedent dels cloroplasts s'alliberi a l'aigua i es barregi amb la resina, que queda tenyida d'un color que no té res a veure amb el que hauria de presentar. Per aquest motiu només solem observar aquest fenomen quan fem una primera passada molt llarga, o en anar a fer la segona i posteriors; dit d'una altra manera, a mesura que la marihuana es va descongelant durant el procés d'extracció amb aigua i gel.

Com podem evitar-ho? En principi, hi ha bàsicament dues solucions al problema de la nucleació de gel a la marihuana en elaborar haixix a l'aigua: la primera seria la congelació ultraràpida o flaix freezing, amb la qual es formen molts menys vidres i de bastant menor grandària. La segona opció, menys costosa i igualment efectiva, és no congelar la matèria vegetal abans de realitzar la separació, però sí refredar prou com per afavorir la separació dels tricomes, més concretament dels caps dels tricomes glandulars. Vegem com funciona.

Fer haixix sense congelar la marihuana

Encara que sembli que aquesta idea va contra un dels principis bàsics a l'hora de fer haixix (congelar la marihuana), l'experiència ens mostra com no és en absolut necessari arribar a temperatures sota zero per poder separar els caps dels tricomes glandulars del peu d'aquests.

Com sabem, quan volem un haixix d'elevada puresa, el que pretenem és aïllar principalment els caps dels tricomes glandulars (també anomenats capitats entallats). Aquests caps estan units al peu del tricoma (que pot mesurar entre 150 i 500 micres d'alt) en l'anomenada zona d'abscisió per les cèl·lules basals, i tan sols ha de trencar un nombre de cèl·lules molt petit (en la majoria d'ocasions solament 2 cèl·lules) per aconseguir aquesta separació. D'aquesta manera, ens quedem tan sols amb els caps secretors de cannabinoides i terpens, deixant el peu del tricoma adherit encara a la matèria vegetal, i aconseguint un haixix de major puresa.

En les proves que vam fer per aquest post, els cabdells frescos van ser congelats a -24ºC (Fresh Frozen) en un cas i refredats a 4ºC (Fresh Chilled) en l'altre. La nostra experiència ens ha deixat clar que una temperatura de 4ºC és més que suficient per tenir un rendiment molt semblant pel que fa a quantitat que congelant la marihuana, però bastant superior quant a qualitat.

No obstant això, aquesta tècnica sí que té un petit inconvenient. En no poder congelar la matèria vegetal i haver de deixar-la guardada a la nevera en comptes deixar-la al congelador, és molt recomanable fer l'extracció no més de 3-4 dies després de la collita, en cas contrari el material es pot degradar ràpidament. Si bé això fa que se'ns ajunti una mica de treball (collita i extracció) en pocs dies, com veieu els resultats mereixen la pena.

Bons fums!