Els terpens de la marihuana i els seus efectes

La diversitat genètica de la marihuana

Roda dels sabors del cànnabis (font: GreenHouse)

Roda dels sabors del cànnabis (font: GreenHouse)

Cada planta de marihuana que prové de llavor té un perfil de cannabinoides, molècules olfactives i gustatives úniques, i que no es troba de la mateixa manera en cap altra planta. Aquest amalgama de possibilitats crea infinitat de variacions de sabors i efectes de la marihuana que són molt apreciats pels cultivadors, que poden descobrir cada vegada noves emocions cultivant diverses genètiques diferents, o fer les seves proves de breeding per començar la recerca i selecció de la planta que més s’ajusti a les seves necessitats o als seus gustos.

El gran ventall de sabors i efectes ofert per les diferents varietats de cànnabis permet també evitar en gran part acostumar-se als seus efectes: quan es disposa d’una única varietat, el consumidor i el seu cos aniran adquirint resistència a les propietats de la planta que es consumeixi.

Sabem des de fa molt temps que el THC i el THC-V són els principals responsables dels efectes psicoactius produïts per la marihuana. Els altres cannabinoides (CBD, CBN, CBC, CBG…) tenen poc efectes d’aquest tipus. En aquest cas, com explicar les variacions d’efectes que podem observar d’una planta a una altra?

Els terpens, molècules aromàtiques de les plantes

Marihuana Black Somango de Philosopher Seeds

Marihuana Black Somango de Philosopher Seeds

Anem a fixar-nos en un dels components de l’olor de la marihuana. Entre el 10% fins al 30% està és compost de terpens, que són les molècules aromàtiques produïdes en la resina de la planta. La gran part de les aromes i olors que associem a les plantes són el resultat dels terpens (i dels flavonoides). Per contra, els cannabinoides no tenen cap aroma o olor.

Com les plantes no es poden moure, no poden escapar dels seus depredadors o fugir quan les plantes veïnes dominen el seu territori. Però tenen, no obstant, una estratègia de defensa molt eficient basada bàsicament en la guerra química.

Els terpens asseguren diverses funcions: alguns, per exemple, allunyar els depredadors, altres matar-los, altres retardar la seva maduració, i altres afectar el seu metabolisme d’alguna manera. Les plantes fan servir altres molècules aromàtiques per atreure els insectes polinitzadors assegurant així la seva reproducció, o bé per atreure depredadors als seus enemics. A part d’aquests, hi ha també altres terpens que poden desenvolupar-se per culpa de l’estrès (excés de calor, etc).

Els terpens són el component principal dels anomenats olis essencials de plantes. L’aromateràpia utilitza les propietats medicinals d’aquests terpens per regular l’humor, problemes de son, acuïtat o la salut en general. Per exemple, l’oli essencial de lavanda és calmant i relaxant, mentre que el de romaní augmenta la concentració i produeix una sensació de benestar.

És possible fer oli essencial de marihuana extraient-lo amb vapor. S’utilitza en perfums, cosmètics, sabó, espelmes, i també com a agent de gust a la cuina, com per exemple en llaminadures i begudes (cervesa aromatitzada amb marihuana …)

La marihuana acabada de collir conté un 1% d’oli essencial, composta en major part de monoterpens (80-90%) molt volàtil, que s’evapora ràpidament. Un cop l’herba està ben seca, la taxa d’oli essencial només és de 0.1%, i més o menys 50% d’aquesta es compon de sesquiterpens, molt menys volàtils.

Quins són els terpens de la marihuana?

S’han detectat més de 100 terpens diferents en la marihuana, i hi ha molts més si considerem les variacions de cadascun. Per exemple, l’olor típic de fruites cítriques prové de terpens anomenats limonens, però aquests varien en diferent concentració. Els limonens de la llimona són còpies idèntiques dels limonens de la taronja, però cada varietat els defineix una olor diferent, resultant d’ínfimes diferències en les proporcions o la forma dels limonens que conté.

Us presentem els principals terpens que trobem en el Cànnabis Sativa i quins són els seus efectes sobre la salut. Podreu apreciar que d’una varietat a una altra els percentatges poden variar moltíssim:

Terpens i cànnabis

Terpens i cànnabis

Mircè

llúpol

llúpol

El Mircè. És el terpè més expandit dins de les diferents varietats de marihuana (fins a 60% dels olis essencials de certes varietats) però no obstant això no el trobem en el cànem tèxtil. El trobem també present en gran quantitat en el llúpol o en la Fusta de l’Índia (Bay Saint Thomas). La seva olor és molt semblant a la del clau d’olor (o girofle). El mircè és un potent analgèsic, anti inflamatori i antibiòtic. Bloqueja l’acció del citocrom, de l’aflatoxina B, i altres pro-mutàgens cancerígens. Posseeix també un efecte relaxant, tranquil·litzant, anti espasmòdic i sedatiu. Actuant en sinergia amb el THC, el mircè augmenta el seu potencial psicoactiu.

 

 

Limonè

cítrics

cítrics

El Limonè és sovint el segon, tercer o quart terpè trobat en la resina de cànnabis. Aquesta família de terpens produeix l’olor típica que tots coneixem quan es pelen fruits cítrics. El limonè posseeix propietats anti fungicides, anti bacterianes i anti cancerígenes. Impedeix que es deteriori el gen RAS, un dels factors que afavoreix el desenvolupament de tumors. Protegeix també contra el fong Aspergillus i els cancerígens presents en el fum. El limonè penetra ràpida i fàcilment per la barrera hemato-encefàlica, per la qual cosa augmenta la pressió sitólica. Durant les proves realitzades sobre els efectes del limonè, els participants van experimentar un augment de l’atenció, de la concentració mental, de benestar i, fins i tot, de la gana sexual. El limonè en ocasions s’utilitza, en forma d’esprai, per curar la depressió i ansietat. També té com a efectes reduir les molèsties de l’acidesa gàstrica i estimular el sistema immunitari. Les plantes utilitzen limonens per rebutjar depredadors, per exemple, a les mosques els repel·leix com si fos un insecticida.

 

 

 

 

Cariofilè

pebre negre

pebre negre

El Cariofilè es pot trobar en diverses herbes i espècies, particularment en el pebre negre, en el qual contribueix al gust especiat. És un anti inflamatori i analgèsic local, i un dels principis actius del clau d’olor (girofle). Es tracta d’un remei eficient per alleujar el mal de queixal. Posseeix també propietats anti fungicides. Aquest terpè té la particularitat d’activar selectivament els receptors cannabinoides 2 (CB2), mentre que no és un cannabinoide. Aquest descobriment obre la porta a moltes possibilitats en la investigació medicinal.

 

 

Pinè

Branca de pi

Branca de pi

El Pinè és responsable de l’olor familiar associada als pins i avets, i més precisament a la seva resina. És el principal component de l’essència de Trementina. Es troba present també en moltes plantes com la sàlvia o el romaní. El pinè s’utilitza en medicaments com expectorant, aspre dilatador, anti inflamatori i antisèptic local. Travessa també molt fàcilment la barrera hemato-encefàlica on actua com a inhibidor de les acetilcolinesterases, impedint que es destrueixin les molècules responsables de la transmissió d’informació, la qual cosa resulta en una millora de la memòria. És en gran part gràcies a la presència de pinens que el romaní i la sàlvia són considerats com a bones plantes des de fa milers d’anys en la medicina tradicional. Aquest terpè pot contrastar en part els efectes del THC, que porta a una disminució de les taxes d’acetilcolina. El resultat és que la memòria falla més amb THC pur que amb THC barrejat amb pinè. Les varietats Skunk són, per exemple, reconegudes per les seves altes taxes de pinens. Com que aquest produeix un efecte aspre dilatador, el fum de les plantes riques en pinè fa l’efecte d’aspirar més aire, la qual cosa pot causar hiperventilació o de vegades tos. El pinè millora també la concentració, la satisfacció personal i l’energia, però pot limita-se pels efectes del terpinol.

 

 

 

Terpinol

flors liles

flors liles

El Terpinol fa olor de liles, a flors de pomera i a tila. Durant proves amb ratolins es va reduir la seva mobilitat al 45%. Això pot explicar en gran part els efectes sedants d’algunes varietats de marihuana. El terpinol es troba freqüentment en les varietats que tenen una alta taxa de pinens, les aromes dels quals poden amagar els del terpinol.

 

 

Borneol

menta

menta

El Borneol posseeix una aroma de menta i càmfora. És utilitzat en la medicina xinesa contra el cansament, l’estrès, o bé per recuperar-se d’una malaltia. La varietat de cànnabis Super Silver Haze de Sensi Seeds és coneguda per les seves aromes a càmfora, i l’efecte d’aquesta varietat és tant relaxant com psicodèlica. Llavors podem suposar que conté una bona quantitat de borneol.

 

 

 

Linalool

lavanda

lavanda

El Linalool posseeix una olor floral semblant a la lavanda i flors primaverals. Els humans som capaços de detectar la seva olor des taxes molt baixes a partir de l’1 PPM en l’aire. El linalool s’està provant actualment en el tractament de diversos tipus de càncer. Posseeix també un efecte calmant molt potent, anti ansietat, i produeix un efecte sedant. En les proves amb ratolins es va contrastar que l’activitat dels rosegadors es va reduir en un 75%. El linalool és llavors en part responsables dels efectes sedants de certes varietats de marihuana. També té propietats analgèsiques i anti epilèptiques.

 

 

Eucaliptol

Fulles d'Eucaliptus

Fulles d’Eucaliptus

L’Eucaliptol (anomenat també 1,8-cineol) és el principal component de l’oli essencial d’eucaliptus. Posseeix l’olor mentolada característica d’aquest arbre i es troba també en petites quantitats en la marihuana. Té com a efectes alleujar el dolor i millorar la concentració i l’equilibri intern. Les plantes que posseeixen eucaliptol ajudaran a la refllexió i a la concentració.

 

 

 

Nerolidol

El Nerolidol, amb aroma arbrada i d’escorça fresca, el podem trobar en el gingebre, el niaulí o la citronela. Posseeix propietats anti fungicides, anti malàriques i anti leishmaniosi. Produeix també un efecte sedant.

Altres terpens

Els altres terpens que podem trobar a la resina de cànnabis són, per exemple, el felandrè, el fitol, l’humulè, la pulegona, el bergamotè, el farnesè, el D3-careno, l’ocínem, el fenchol, l’elemè, l’aromadendrè , el bisabolè, i molts més…

Veiem doncs, que la infinitat de possibilitats dels perfils terpènics són responsables de les variacions de gust i efectes de la marihuana.

Algunes combinacions de terpens poden actuar en sinergia (els efectes s’addicionen), mentre que altres són antagonistes (els efectes s’anul·len entre ells). Alguns terpens augmenten l’assimilació del THC, mentre que altres influeixen sobre els circuits de dopamina i serotonina, dos dels principals reguladors de l’humor i el comportament.

Sinergia dels efectes dels terpens i dels cannnabinoides. (font: Halent Laboratories)

Sinergia dels efectes dels terpens i dels cannnabinoides. (font: Halent Laboratories)

Sabem que alguns usuaris terapèutics han notat que una planta en particular els ajuda molt més que les altres. Quan analitzem els cannabinoides d’aquestes plantes veiem, però, que tenen nivells iguals o molt semblants a altres varietats amb efectes menors. Podem veure que alguns perfils de terpens, junts a taxes de cannabinoides adequades, alleugen més els pacients que altres varietats semblants. Veiem doncs que els terpens actuen de manera activa en els efectes de la marihuana. Per desgràcia les tècniques de cromatografia actuals no permeten identificar amb precisió tots els terpens presents en la marihuana.

Aquesta diversitat oferta per la naturalesa és impossible a reproduir per a la indústria farmacèutica, que intenta aïllar els principis actius amb el propòsit de patentar la seva reproducció sintètica. El THC pur provoca efectes molt diferents al de la marihuana perquè falten tots els terpens i cannabinoides secundaris per modular el seu efecte.

L’edat de la planta, la seva maduresa, i l’hora de la collita poden modular també les taxes i quantitats de terpens. Generalment l’olor es torna més intens en el moment de la floració, però pot variar segons les condicions climàtiques, l’entorn (adobs …), o l’estrès de la planta. Notareu, per exemple, que l’olor d’una planta és generalment més fort al principi del dia que al vespre.

Els terpens són els responsables al mateix temps del gust i l’olor de la planta. És important recordar que una planta amb poca olor tindrà sempre poc de sabor.

Gràfic de les aromes de la marihuana (font: Big Book of Buds)

Gràfic de les aromes de la marihuana (font: Big Book of Buds)

Els terpens i les seves interaccions sobre el cervell són un tema fascinant, que obre la via a nombroses investigacions mèdiques, i a un altre nivell d’exploració i de creativitat per als bancs de llavors. Exercitant -nos a reconèixer les diferents famílies de terpens, podrem arribar a predir els efectes d’un cabdell de marihuana només amb la seva olor!

Mango, mircè i marihuana?

Fruita tropical mango

Fruita tropical mango

Segons diverses fonts consultades, menjar-se un mango ben madur 45 minuts abans de consumir marihuana augmentaria l’efecte de l’herba. Això podria explicar-se per la presència de mircè en el mango, la qal cosa actuaria en sinergia amb el THC.

Però segons les nostres investigacions, caldria seleccionar molt bé la varietat de mango, perquè només uns pocs tenen oli essencial ric en mircè (Cavalo 57.1%, Rosa 52.4%, Espasa 37.2% i Paulista 30.3%), i a més, aquest mircè, barrejat amb altres molècules del mateix fruit, disminueixen la seva assimilació. A més, si el mango no està molt madur la seva taxa de mircè serà massa baix com per notar la interacció.

Es pot també utilitzar oli essencial de llúpol (hidro-destil·lació de la flor femella sense fecundar). Aquesta conté més d’un 20% de mircè molt ràpidament assimilable.

Els terpens obren la porta a nombroses investigacions científiques, sobretot a nivell mèdic. Per exemple, si podem afegir més limonens, tindrem una herba més estimulant i a l’inrevés, si augmentem les taxes del linelool d’una planta, el seu efecte serà molt més sedant.

Terpens en estat pur (Font: Mark Heinrich)

Terpens en estat pur (Font: Mark Heinrich)

Per a més informacions sobre aquest tema, podeu visitar els següents enllaços (en anglès):

Entourage Effect – Cannabinoids & Terpenes
Taming THC: potential cànnabis synergy and phytocannabinoid-terpenoid entourage effects
Marijuana and the Cannabinoids Forensic Science and Medicine
Aroma Volatile Constituents of Brazilian Varieties of Mango Fruit
Halent Laboratories

13 d'octubre de 2014 | Cannabinoides i terpens
0 Comentaris


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *