La cadena alimentària del sòl en el cultiu de cànnabis

Malgrat no representar una novetat per als cultivadors de cànnabis més experimentats – amb autores com Elaine Ingham promovent el cultiu orgànic amb microvida des de finals dels anys 90 o el recent èxit del llibre “Teaming with microbes” de Jeff Lowenfels – aquest tipus de cultiu és relativament nou per a molts cultivadors de cànnabis, que es meravellen amb el vigorós creixement i l’augment de les collites (també de la producció de terpens) en les seves plantes.

El terme “soil food web” (la cadena alimentària del sòl) va ser creat per Elaine Ingham per referir-se a la sèrie de relacions que s’estableixen entre els diversos organismes que viuen al sòl. Aquest conjunt de relacions és vital per tenir un sòl viu i plantes sanes (molts cultivadors es preocupen per usar el millor substrat i nutrició possibles, però sovint obliden la importància de la biologia del sòl en un jardí sa i esplendorós) de manera que resulta massa fàcil basar-ho tot en la part aèria de les plantes i obviar la infinitat d’interaccions que esdevenen sota terra.

La cadena alimentària del sòl

La cadena alimentària del sòl

Observar aquest complex món microbià i fer-se una idea de la seva escala real sense l’ajuda d’un microscopi resulta impossible, així que per resumir-ho us direm que se suposa que en un grapat de sòl ric trobem més microorganismes que humans hagin viscut mai: un trilió de bacteris , 10.000 protozous, 10.000 nematodes i prop de 25 km d’hifes fúngiques. Però, què és el que fan exactament i com ajuden a les nostres plantes? Com podem ajudar en aquest equilibri i maximitzar així el rendiment del nostre cultiu? En aquest article veurem què són aquests microorganismes i com interaccionen entre ells per poder així millorar la micro-vida al nostre sòl i la qualitat i producció de les plantes de cànnabis.

Funció de la microvida i de les plantes en el substrat

Doncs, en què consisteix la cadena alimentària del sòl? Mentre que en el regne animal aquesta cadena representa una simple i lineal transferència d’energia (d’herba a gasela, i d’aquesta a lleó) les relacions entre els microorganismes del sòl són molt més complexes, de manera que aquesta energia es transforma d’una forma variable, intercanviable i cíclica més que merament lineal.

La major part d’energia transferida en aquesta cadena alimentària del sòl prové de la fotosíntesi de les plantes, que es combina amb minerals i CO2 per formar compostos orgànics que serveixen d’aliment a bacteris i fongs especialistes que no només descomponen i digereixen matèria vegetal morta que excreten com a nutrients disponibles de nou per a les plantes, sinó que també són atrets i s’alimenten dels carbohidrats i proteïnes produïdes per les arrels, conegudes com exsudats de l’arrel. Aquests exsudats varien la seva composició química depenent de l’estat de desenvolupament de la planta, atraient als microorganismes que la planta necessiti en funció del seu estat. S’estima que les plantes poden alliberar fins a un 20% de la producció fotosintètica com exsudats, el que demostra la seva importància en la biologia del sòl i en la salut de les plantes.

Les plantes necessiten un sòl viu i ric per desenvolupar-se correctament (Foto: NRCS)

Les plantes necessiten un sòl viu i ric per desenvolupar-se correctament (Foto: NRCS)

Principals microorganismes del sòl

La base de la cadena alimentària del sòl està formada per fongs i bacteris, aquests bacteris es poden afegir amb productes com el Bactrex de Biotabs, que sobreviuen alimentant-se de matèria orgànica i exsudats de les arrels. Els nutrients i carboni que ingereixen queden emmagatzemats en el seu organisme i alliberats a terra quan nematodes, protozous, artròpodes o cucs s’alimenten d’ells. Aquests són els principals implicats en aquesta cadena:

Els bacteris són descomponedors primaris de matèria orgànica, que converteixen en detritus. Produeixen i emmagatzemen nutrients que seran més endavant alliberats a la terra, alimenten protozous i nematodes, faciliten el moviment de l’aigua i resulten essencials en l’estructura del sòl, mantenint juntes a les partícules del sól gràcies a una mena de llim bacterià. Ajuden a regular el pH i per tant en l’assimilació de nutrients, establint relacions de simbiosi amb les plantes. Si les condicions són favorables, els bacteris beneficiosos s’encarregaran de que no hi hagi patògens i colonitzaran qualsevol possible punt d’infecció, ajudant en gran mesura en la prevenció de plagues i malalties.

Els fongs són també descomponedors primaris de matèria orgànica, processant, emmagatzemant i distribuint nutrients. Els fongs són, al mateix temps, depredadors de nematodes i una font d’alimentació per a ells. Alguns són capaços d’establir associacions de micorizes amb les plantes (més del 80% de plantes formen aquestes associacions), una mena de relació simbiòtica en la qual els fongs aporten aigua, enzims i nutrients i reben exsudats de l’arrel, de manera que s’expandeixen les arrels a través d’hifes fúngiques que colonitzen el sòl. Fongs beneficiosos com el Trichoderma activen les defenses naturals de les plantes contra patògens responsables de malalties com la botrytis.

Trichoderma sp

Trichoderma sp

Els protozous són organismes unicel·lulars (ni fongs ni algues) que s’alimenten de bacteris, alliberant així els nutrients emmagatzemats com excrements a la zona de les arrels. Així, mantenen a la població de bacteris controlada i també a la de nematodes (tant com depredadors com en la competició pels recursos disponibles) i al mateix temps són una font de menjar per als nematodes depredadors. Els protozous necessiten un sòl humit i ben airejat, i se sap que una població sana i nombrosa de protozous és absolutament essencial per a la presència de cucs de terra.

Els nematodes són minúsculs ascàrides; algunes espècies s’alimenten de matèria vegetal, altres de bacteris o de fongs, mentre que les espècies depredadores ho fan de protozous, nematodes, larves i altres espècies que habiten en el sòl, fins i tot llimacs. L’acció dels nematodes allibera nutrients al sòl, transporta bacteris a diferents parts del sòl i incrementa l’activitat fúngica, accelerant el procés de descomposició de la matèria orgànica. Els nematodes necessiten un sòl porós per poder desplaçar-se, i moriran si aquest es compacta en excés.

Cotxinilles de la humitat (Foto: Woodlouse)

Cotxinilles de la humitat (Foto: Woodlouse)

Els artròpodes del sòl com les cotxinilles d’humitat (porquet de Sant Antoni), àcars, formigues, tèrmits o col·lèmbols trituren la matèria vegetal a l’alimentar-se, accelerant així la descomposició i millorant l’estructura del sòl i l’activitat microbiana, alliberant nutrients i bacteris en la rizosfera. Les espècies depredadores s’alimenten d’altres artròpodes, equilibrant així el nombre d’artròpodes menys beneficials com succeeix amb el Hypoaspis Miles, un àcar del sòl que representa un seriosa amenaça per a les larves del mosquit dels fongs.

Els cucs són, sens dubte, els membres més fàcilment recognoscibles de la cadena alimentària del sòl, i els seus beneficis són molts: remouen i airegen el sòl, trituren i digereixen matèria orgànica, alimenten fongs i bacteris, produeixen minerals, enzims i compostos rics en microbis i milloren l’estructura, fertilitat, drenatge i pH del substrat. Els cucs milloren el sòl afegint matèria orgànica i augmenten la seva CEC (Cation Exchange Capacity, capacitat d’intercanvi catiònic o, el que és el mateix, la capacitat del sòl per emmagatzemar nutrients). A més, els enzims produïts pels bacteris en els intestins dels cucs poden trencar enllaços químics, de manera que el sòl que ingereixen és bastant més pobre que el compost resultant de la seva digestió (10 vegades més fòsfor, 7 vegades més potassi, 5 vegades més nitrogen, 1.5 vegades més calci i altres macro i micro nutrients) també es poden usar productes resultants d’aquest procés com el Bio Worm de GHE. Una població sana de cucs requereix les condicions adequades: abundant matèria orgànica, vida microbiana sana i suficient aire i humitat. Un ràpid cop d’ull al sòl pot donar-nos moltes pistes sobre la seva qualitat, i un sòl amb cucs sol ser un sòl sa i fèrtil. Tot i així no ens podem confiar, ja que si aquestes condicions canvien els cucs no trigaran a migrar i, sabent tot el que poden fer pel nostre jardí, és millor intentar que aquests ajudants subterranis es quedin amb nosaltres!

Els cucs milloren les propietats del sòl (Foto: WDNR)

Els cucs milloren les propietats del sòl (Foto: WDNR)

Com millorar el sòl del nostre cultiu

Depenent de les condicions del nostre cultiu de marihuana, sempre podrem beneficiar-nos de la cadena alimentària del sòl en major o menor mesura, tant si es tracta d’un cultiu en interior o en exterior. Aquí teniu un seguit de consells que us ajudaran a millorar el vostre sòl:

No cavar

Tant l’estructura del sòl com les petites coves de cucs o les delicades hifes fúngiques resulten danyades si remenem el substrat. Podem afegir nutrients per al sòl com el compost a la superfície del sòl, de manera que seran els cucs qui ho aniran enterrant amb la seva acció. Així doncs, si volem mantenir una vida microbiana sana haurem d’evitar cavar la terra; com a molt, si volem afegir algun tipus de humus, serà suficient amb retirar els primers 2-3 cm de substrat i afegir els nutrients de la nostra elecció. La tècnica de cultiu coneguda com “No-Till” o “No-Dig” (sense cavar) cada vegada és més popular ja que els cultivadors s’aprofiten dels avantatges que ofereix un sòl viu i no alterat. Hi ha casos de cultius en interior amb testos grans en els quals s’han realitzat 9 o 10 cultius sense canviar ni remoure el substrat; segons els cultivadors, la qualitat de la collita augmenta cultiu rere cultiu, ja que la vida microbiana que es troba en el substrat cada vegada està més establerta, aclimatada i especialitzada.

No fer servir productes químics

Per a molts cultivadors resultarà obvi dir que els pesticides químics tenen un gran impacte tant sobre les espècies beneficioses per a les nostres plantes com sobre les plagues que pretenem combatre, encara que molts d’ells desconeixen que els fertilitzants químics suposen també una amenaça per a aquests organismes: les sals que contenen són irritants per a molts d’ells, i poden produir compostos altament àcids o alcalins, tremendament tòxics per a la vida del sòl. L’ús de nutrients sintètics també causa desequilibris nutricionals en el sòl, promovent la seva compactació i l’aparició de males herbes i plagues que haurien de ser controlades pels organismes beneficiosos afectats, per no esmentar els danys ambientals als cursos d’aigua a causa del flux d’excés de nutrients.

Cultiu "No-Till" (sense cavar) ric en vida (Foto: USDA NCRS)

Cultiu “No-Till” (sense cavar) ric en vida (Foto: USDA NCRS)

Cobertes vegetals i adobs verds

La saviesa popular sovint diu que les plantes que no cultivem són “males herbes” i per tant competència per als nostres cultius. Com a resultat, ens hem obsessionat amb la seva eradicació ja sigui per mètodes mecànics o químics, tots dos molt perjudicials per a la vida del sòl a més de costosos. Però si ens fixem en la Natura, els sòls rics sempre tenen una espessa coberta verda i no apareixen nus de plantes, i hem d’entendre que la vida sobre el sòl és necessària per a la vida sota aquest mateix sòl. Si bé és cert que determinades plantes poden ser considerades “males herbes” i per tant no hauríem de permetre el seu creixement en el nostre jardí, la majoria de plantes que creixen espontàniament suposen un gran benefici per al sòl i també per a altres plantes.

Els adobs verds són plantes que es cultiven entre cicles de collites i que són arrencades i deixades sobre el sòl abans de sembrar el següent cultiu, bàsicament amb l’objectiu d’incorporar matèria orgànica al sòl, mantenir la vida microbiana i l’activitat dels cucs en nivells òptims i reduir l’erosió del substrat entre collites.

Les cobertes vegetals tenen una funció molt semblant, encara que aquestes es deixen durant tot el cicle de cultiu com una mena d’encoixinat viu, ajudant així a conservar la humitat del sòl, evitar l’aparició de “males herbes” i representar un hàbitat per a insectes beneficiosos. Lluny de competir amb els nostres cultius pel que fa a aigua i nutrients, les cobertes vegetals ajuden de fet a equilibrar i millorar les condicions del substrat, incrementant la micro-diversitat i la disponibilitat de nutrients i alhora incorporant nutrients de l’aire, emmagatzemant excessos de nutrients en el sòl que seran posteriorment reintroduïts durant la seva descomposició. Quan aquestes plantes creixen massa tan sols les hem de tallar arran i deixar-les cobrint la superfície del sòl per a la seva descomposició. En aquest moment es pot afegir uns centímetres d’encoixinat per crear les condicions d’humitat favorables per a la seva descomposició i estimular els cucs a sortir a la superfície. És recomanable utilitzar el major nombre de plantes, així com escollir espècies que millorin el sòl com alguns llegums i herbes (alfals, trèvol, sègol o ordi) i altres que serveixin per mantenir a ratlla a plagues, com l’all, la menta o el coriandre, preferint sempre plantes procedents de llavors ecològiques. Flors com la calèndula atrauen insectes beneficiosos com les marietes o els sírfids, que s’alimenten de pugons i altres insectes indesitjables en el nostre jardí. S’ha suggerit que cultivar aquilea i encenalls pot incrementar fins i tot la producció d’olis essencials!

L'ordi és utilitzat com coberta verda amb excel·lents resultats

L’ordi és utilitzat com coberta verda amb excel·lents resultats

Encoixinat

Si la idea de les cobertes verdes no ens convenç, podem utilitzar algun tipus d’encoixinat orgànic per cobrir el sòl nu, de manera que retindrà més humitat i servirà de refugi per microorganismes beneficiosos i cucs, que el descomponen i l’incorporen al sòl en forma de nutrients. A mesura que vagi faltant anirem afegint més encoixinat orgànic, d’aquesta manera conservarem la població de cucs del nostre jardí. La palla d’ordi funciona a la perfecció, tot i que gairebé qualsevol matèria orgànica fibrosa funcionarà. És aconsellable no utilitzar massa material verd fresc, en cas contrari afavorim la descomposició anaeròbica i, per tant, amenacem amb l’equilibri de microbis beneficiosos.

Inoculantes microbians

Cada vegada és més comú veure al mercat inoculantes formulats a partir de microbis beneficiosos, especialment els inoculantes fúngics de micorrizes i tricoderma, encara que podem trobar-los amb diferents formulacions. Normalment es comercialitzen com espores en letargia en format pols, que es barreja amb aigua i s’afegeix al substrat per aconseguir multiplicar la microvida del sòl. El compost de cucs de qualitat és ric en vida beneficiosa i pot ser utilitzat com inoculant a més de com a nutrient; el podem aplicar en una fina capa sobre la superfície del sòl o crear un te de compost amb el qual regarem.

Palla d'ordi com encoixinat per al cultiu de cànnabis

Palla d’ordi com encoixinat per al cultiu de cànnabis

Reg adecuat per a la vida microbiana

Un últim aspecte molt important en aquest tècnica de cultiu és no utilitzar el clàssic patró sec/humit/sec/humit en el reg de les plantes de cànnabis. La major part de l’activitat de la vida microbiana esdevé en la capa superior del sòl, així que la humitat serà vital per al seu correcte desenvolupament. En el cas que el sòl s’assequi en excés, molts microbis moriran i altres romandran en letargia fins a trobar nivells òptims d’humitat. El millor és que el sòl estigui sempre humit, però no xop. Els encoixinats ajuden a mantenir un correcte nivell d’humitat en el substrat.

Esperem que aquest post us hagi servit per conèixer més a fons aquesta interessant i intel·ligent forma de cultiu. A més d’aconseguir millors collites i una qualitat superior en el producte final, un sòl viu presenta nombrosos avantatges respecte a un inert: les plantes desenvolupen arrels amb més facilitat, pateixen menys durant els trasplantaments, desenvolupen més tolerància a la sequera i més resistència a plagues i malalties, utilitzen millor els nutrients i eviten l’ús de fertilitzants o pesticides químics.

7 d'abril de 2017 | Manual de cultiu de marihuana
0 Comentaris


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *