Carència i excés de Ferro en la marihuana

Manca i excés de Ferro de la marihuana

El ferro no és un element mòbil i encara que no forma part de la clorofil·la sí que contribueix a la pigmentació i la respiració de les fulles de les plantes de marihuana. A part, també interactua directament en la creació d'enzims. La planta ho pot assimilar en forma d'ió fèrric (Fe++), encara que també pot ser absorbit en forma orgànica.

En els cultius les carències d'aquest element acostumen a venir precedides d'un PH en el substrat superior a 7.0 en el qual la planta no el pot absorbir a través de les seves arrels. No podrà ser absorbit en aquells sòls molt alcalins ni molt calcaris.

Hi ha altres motius pels quals el ferro deixa de ser assimilable a la planta tot i estar present en el substrat, aquests casos poden ser, per exemple: alts nivells de carbonats, alta salinitat, una humitat constant, temperatures baixes o excés d'altres micro elements que provoquen la seva carència.

En aquest cas les fulles més joves, les de la part més alta de la planta, patiran una clorosi fèrrica mantenint els nervis verds. Si no s'actua en conseqüència les fulles aniran decolorant-se quedant els nervis de color verd.

Les plantes utilitzen diferents i variats mecanismes per poder absorbir el ferro que hi ha al substrat però que es presenta en un format poc assimilable per la planta. Mitjançant el mecanisme de quelació que es basa en la creació de sideròfors,que entren en confluència mitjançant diferents bacteris, faran que el ferro sigui més aprofitable per a les plantes de marihuana.

Un altre dels mecanismes que utilitzen les plantes és el d'expulsar substàncies que redueixen el PH del substrat al voltant de les arrels de plantes. Cal destacar que les arrels més joves poden absorbir millor el ferro, amb la qual cosa serà molt necessari mantenir un sistema radicular net i acurat perquè l'absorció del ferro sigui efectiva.

Com ja hem comentat el ferro es presenta en diversos formats sent el quelatat el de millor absorció per part de les plantes. En aquest cas cal destacar que hi ha diferents tipus de quelats, cada quelat té una major resistència i estabilitat segons les condicions en què es trobi el substrat.

Aquests quelats estabilitzen els ions metàl·lics millorant la seva resistència a l'oxidació del ferro contribuint a que no es precipitin amb tanta facilitat. Val a dir, però, que els quelats poden entrar en competitivitat amb altres ions d'altres elements, com el Calci i Magnesi, que faran desplaçar els ions de ferro.

Tipus de quelats:

Fe-EDTA: Aquest quelat és adequat per a substrats amb un PH inferior a 6.0, tot i que amb un Ph per sobre de 6.5 la meitat del Ferro no estarà disponible de manera que no serà molt funcional.

Fe-DTPA: Aquest quelat és conegut per mantenir-se estable en un PH 7.0 i per no desplaçar el ferro per part del calci.

Fe-EDDHA: Aquest quelat es manté estable fins PH de 11.0, tot i que cal dir que és, també, el més car.

Com solucionar la carència i excés de ferro en el cultiu del cànnabis

Resum de les causes que provoquen la manca de ferro

• La manca de ferro a terra és possible, tot i que poc freqüent
• Immobilització del ferro en un substrat alcalí, pot ser provocat per un excés de calci o de bicarbonat a la solució nutrient
• La presència de certs organismes que transformen el ferro en òxid ferrós no és absorbible per part de les plantes
• Interacció amb altres cations provocat per un excés de manganès, coure, zinc... (metalls pesants)
• Sistema radicular feble ja sigui per poc drenatge, baixes temperatures, falta d'oxigenació, etc...
• Excés d'intensitat lluminosa

Resum de les causes que provoquen l'excés de ferro

• Rebaixar l'alcalinitat del substrat, aportant sofre, fems i adobs orgànics juntament amb adobs que acidifiquin el substrat
• Aportar a la planta quelats de ferro per a una ràpida absorció
• Dosificació foliar amb sulfat de ferro per solucionar petites carència

En aquest cas podem observar una planta de marihuana mare de la qual hem abusat per poder recrear les mancances de ferro per poder mostrar-les i facilitar la detecció d'aquest element nutritiu. Per poder recrear aquesta mancança hem fet canvis dràstics en l'alimentació, amb una variació brusca del PH sent superior a 8.0, aplicant fred en el sistema radicular i un substrat sempre humit amb regades d'aigua freda.

Aquest procés ha durat dues setmanes en què la planta, a part de patir una carència de ferro, també ha crescut amb anomalies en les fulles, folíols descompensats de 3 i 1 folíol mantenint els nervis verds i en alguns casos morats per anar acompanyada d'una carència de fòsfor mostrant que el sistema radicular està en baixa forma i desprotegit. A part observareu que les tiges noves són febles i no presenten un bon aspecte.

En aquests casos, quan es tracta d'una planta mare serà millor podar la part aèria afectada (si no és molta). Sempre és la part superior de la planta situada als nous brots atès que el ferro no és un element mòbil. Si no es tracta d'una planta mare i estem en el període de creixement podem rectificar el PH, adob, temperatura i altres condicions i no passar-les a floració fins que aquestes estiguin ben recuperades. En el cas que creixin molt per tenir-les més temps en creixement ens podem ajudar de les podes o lligams per a un control de l'alçada.

En el cas contrari, en aquestes dues següents fotos, observem com la carència de ferro ja està present des d'un estat inicial en el cultiu. Aquest problema ve precedit d'una mala gestió de l'alimentació per cultivar amb un substrat no del tot adequat a les necessitats de plantes. En aquest cas haurem d'aportar un aliment ric en NPK i micro nutrients perquè la planta pugui tenir una nutrició equilibrada i evitar aquestes carències.