Excés de reg en la marihuana

L'excés de reg en el cultiu de cànnabis

L'aigua és indispensable per a la vida, sense ella res prospera però com en tots els casos tots els excessos són dolents. Anem a explicar com afecta l'excés d'aigua en les plantes de cànnabis durant la seva vida i les seves diferents fases.

La planta de marihuana requereix de sol, nutrients, aigua, i substrat per poder sobreviure. Podem dividir les fases de vida de la planta a; germinació, plàntula, planta madura i planta en flor.

L'excés d'aigua i la germinació de les llavors

Germinació entre tovallons:

Les llavors de marihuana requereixen d'humitat, temperatura i oxigen per poder germinar. En cas d'aquest triangle de necessitats es trenqui la germinació de les llavors pot perillar i que aquestes no acabin per germinar.

El mètode per excel·lència a l'hora de germinar llavors és sens dubte fer-ho entre tovallons de paper i entre dos plats, evitant així que la humitat escapament massa ràpid del tovalló i la llavor pugui gaudir d'una humitat ambiental estable.

En el cas de passar-nos amb la dosificació de l'aigua a l'hora de la germinació és molt fàcil que les llavors s'acabin per podrir en poc temps. Si a més estem en una època de l'any un tant calorosa la infecció de la llavor per fongs pot ser encara més ràpida.

L'aigua estancada sempre és sinònim de fongs així que sempre cal assegurar que s'evacuï bé l'excés d'aigua abans de posar a germinar les llavors en el tovalló. També és molt recomanable canviar els tovallons cada 2 dies en el cas de que les llavors triguin una mica més en néixer ja que poden sortir fongs amb més facilitat i infectar les llavors, i que aquestes no brotin.

En el cas que les llavors no germinin alhora, i ho facin a poc a poc, cal treure del plat les que ja hagin germinat per evitar que es puguin podrir. Si es podreixen, es pot observar com la punta de l'arrel adquireix un color fosc, negre, marró, groc.

També és factible fer servir aigua oxigenada en dosis baixes per evitar l'aparició dels fongs en un primer moment, però sempre és millor evitar el seu ús i utilitzar al canvi fongs benèfics per a les arrels com la trichoderma que a part d'evitar l'entrada del fong nociu també ajuda a un ràpid creixement radicular.

Germinació usant Jiffy's

Hi ha altres mètodes de germinació a part de l'ús dels tovallons com ara germinar directament en Jiffy's. En aquest cas cal tenir en compte alguns aspectes perquè no hi hagi cap error de germinació ja que no per posar la llavor en el Jiffy la feina ja està ben feta.

En primer lloc cal deixar que els Jiffys s'omplin d'aigua neta de l'aixeta per evitar que hi hagi contaminants com fongs o virus que pugui haver per exemple amb aigües procedents de pous, de rierols o d'altres llocs.

Un cop el Jiffy està ben xop i ha augmentat al màxim la seva grandària després d'hidratar-se completament, el que hem de fer és prémer una mica amb les mans perquè surti l'aigua residual que pot quedar atrapada en el Jiffy.

Si el Jiffy queda ben compactat després de prémer una mica per treure l'excés d'aigua, l'hem de descompactar fent que hi hagi humitat dins el Jiffy, sense un excés, però sense compactar. D'aquesta manera, quan l'arrel neixi podrà créixer fàcilment a través del Jiffy i el cap de la planta podrà sortir a la superfície.

Recordeu que no s'ha de d'enfonsar la llavor al Jiffy, sinó que tan sols cal deixar-la a sobre i cobrir-la amb una mica de terra, del mateix Jiffy i sense compactar. D'aquesta manera i en qüestió d'uns 4 dies les plantes ja treuran el seu cap, moment en el que s'han de trasplantar.

Les plantes petites i l'excés d'aigua

Un cop s'ha passat la primera fase, la germinació, anem amb el primer creixement de la planta o més aviat plàntula (planta petita).

En aquest punt del cultiu cal anar amb molt de compte ja que és un dels moments més delicats de les plantes de cànnabis, ja que són molt petites i febles. Qualsevol error greu en el cultiu pot comportar la mort prematura de la planta.

El reg en aquest cas, quan la planta només té una petita i fina tija al costat del parell de cotilèdons, s'ha de controlar al màxim perquè hi hagi humitat però no en excés. Com controlem aquest pas? El més senzill és utilitzar un test molt petit de 0.25L o com a molt 0.5L ja que si pequem d'excés de reg, el test s'asseca més ràpidament que en el cas d'usar un test de 2 o 3 litres.

Si tenim un excés d'aigua en un test gran, a la planta no li caldrà crear arrels per anar a la recerca de la humitat, ja que la té constantment a la seva disponibilitat.

En no tenir aquesta necessitat, la planta s'acostuma a aquest mitjà de vida i no crea moltes arrels repercutint negativament en el creixement de la part aèria de la planta, deixant de créixer o creixent molt poc.

En el cas que aquest període d'humitat sigui molt prolongat en el temps i a més amb alts nivells d'humitat, la manca d'oxigenació del substrat es converteix en un altre problema.

En no tenir oxigen en les seves arrels, a poc a poc es van podrint i van canviant d'un color blanc impol·lut a un marró osuro per després donar-se la putrefacció total del sistema radicular. A la qual les arrels comencen a podrir podrem veure com a poc a poc la planta es va posant d'un color verd més tènue com si es tractés d'una carència de nitrogen, encara que més que una carència és que la planta no pot absorbir l'aliment.

En el cas de no fer res contra l'excés d'aigua, la plàntula es pot veure afectada per l'atac dels fongs com el Phityum o el Fusarium, tots dos mortals per a les plantes. Val a dir que és molt complicat combatre aquests fongs un cop s'han establert en el substrat o a la planta.

Un altre punt a destacar és que cada planta, tot i ser de la mateixa genètica, pot tenir una major o menor resistència a les podridures radiculars. El mateix passa amb les diferents genètiques de marihuana, cadascuna té una resistència diferent, d'aquí que sigui interessant utilitzar plantes de marihuana resistents per als cultivadors que encara no controlen tots els aspectes del cultiu.

L'ús de trichodermas o endomicorizas ajuda en gran mesura a preservar l'estat òptim de les arrels, no fan miracles però sempre actuen com a escut protector colonitzant les arrels, i amb això s'eviten l'entrada de fongs malignes.

Excés d'aigua amb plantes de marihuana adultes en creixement:

Ja entrem en l'etapa de vida adulta de la planta. En aquest cas la planta ja ha desenvolupat un sistema radicular potent i ara ja és més resistent als excessos d'aigua. Tot i així, si es dóna un període prolongat d'aigua en el substrat i amb això una falta d'oxigenació, les arrels es poden acabar podrint en qualsevol moment.

Les conseqüències són les mateixes que amb les plantes petites, això sí, ara tenim una mica més de temps per actuar, però igualment és complicat treure el fong un cop ha colonitzat l'arrel. El final, si no se li posa remei, és la mort de la planta, assecant-se de dalt a baix.

En el cas de detectar un inici de podridura radicular es pot deixar assecar el test i al següent reg fer servir aigua en la seva justa mesura amb una mica d'aigua oxigenada, més o menys d'un 3 a un 5% perquè en el cas d'haver-hi fong, que aquest pugui morir per oxidació en contacte amb el peròxid d'hidrogen.

Per evitar aquests problemes, cal evitar aportar grans quantitats d'aigua que no deixin assecar el substrat en no més de 2 a 3 dies. És a dir, com a mínim hem de poder aportar aigua a la planta, perquè ho necessita, 2 cops per setmana i sempre millor si són 3. Sempre és més feina regar més vegades per setmana però d'aquesta manera també és més senzill controlar el reg.

Excés d'aigua en floració

Durant el període de floració és quan les plantes tenen una major demanda de nutrients i aigua així que és l'etapa en què menys solen afectar les podridures radiculars a cultius en terra i testos.

En aquest moment del cultiu en exterior, i llevat que es doni un període de pluges perllongat en el temps, és rar que la planta pateixi d'un excés d'aigua ja que la seva demanda i capacitat d'absorció és de per si alta.

En el cas de que les plantes pateixin per un excés de nutrients, les arrels es poden debilitar per un excés de sals però si es soluciona ràpidament i es realitza un rentat d'arrels, no caldrà patir per elles.

Durant la floració hi ha fulles que es desprenen de la planta. Cal anar amb compte amb aquestes fulles i evitar que es quedin dins del test, atès que si es barregen amb la terra i es podria donar el cas d'humitats, que les fulles es podrissin i apareguessin els fongs. Si els fongs apareixen a les fulles enterrades en el substrat poden contaminar les arrels i atacar el metabolisme de la planta. És per aquest motiu que s'aconsella sempre de mantenir net el substrat de matèria orgànica susceptible de ser podrida o fermentada.

En el cas de tenir un excés d'aigua, i amb això una podridura d'arrels, la detecció inicial del problema es visualitza inicialment en una decoloració de les fulles i un marciment de les plantes deixant les fulles cap abaix. Si no se li posa remei, la planta es pot arribar a assecar del tot.

Productes que ens ajuden a saber quan regar les plantes de marihuana

Hi ha diversos productes que poden ajudar-nos a controlar el reg o a saber quan cal regar. Entre aquests podem veure els mesuradors d'humitat de substrat com el tester Tenax humitat per a testos,

Amb aquest tipus de producte, tan sol cal incrustar el tester en el substrat fins gairebé arribar al fons del test, per així saber el seu estat real d'humitat. En un parell de minuts aporta els resultats fàcilment visibles i sabem si s'ha de regar o no.