Entrevista a Guillermo Moreno. Doctor en Farmacologia Cannabinoide

Guillermo Moreno és Farmacòleg, Neurocientífic i es va doctorar a la Universitat de Califòrnia. Precisament va ser en les seves tesis doctoral sobre Farmacologia Canabinoide, que va realitzar en els laboratoris del Dr. Daniele Piomelli, quan va descobrir importants processos científics sobre la interacció dels cannabinoides amb el Sistena Neuronal.

En la passada edició del Cànnabis Box Fòrum, dins de les activitats de Expogrow 2017, vam tenir ocasió de conversar amb ell, no només dels avenços científics dels seus descobriments, sinó també del procés global que està experimentant el cànnabis a tot el món, tant a nivell científic, com sociopolític. I Califòrnia és un bon aparador per tenir una visió global del que passa i del que ve.

Aquest és el vídeo de l’entrevista:

Aquest és el text íntegre de la xerrada amb el Dr Guillermo Moreno:

P- Estem amb Guillermo Moreno, farmacòleg, neurocientífic, ha estat els últims anys als EUA a la Universitat de Califòrnia, primer fent el doctorat i després treballant allà… bé, amb tu podem parlar de diferents temàtiques, entre elles perquè tant el teu article com el teu treball està enfocat sobretot, i crec, sobre el sistema endocannabinoide, també has cultivat, usuari suposo, però també estàs en un lloc en què el cànnabis es veu d’una altra manera, no? A Califòrnia.

R- Sí, sí és veritat. La veritat és que jo per exemple, jo me’n vaig anar a Califòrnia el 2008, amb una beca Fullbright per acabar el meu doctorat en Farmacologia Cannabinoide i que allà al laboratori del Dr. Daniele Piomelli, que és un pioner en el nostre coneixement de la farmacologia endocannabinoide, sobretot en el disseny de fàrmacs que alteren o modulen el sistema endocannabinoide. Més que potser en l’efecte que les molècules de la planta puguin tenir en el sistema. Llavors, recordo que quan em vaig anar, bé, em van preguntar com ho faria als EUA per aconseguir cànnabis per a ús recreatiu i jo vaig dir: bé no sé, alguna cosa faré, no?, i llavors per la meva sorpresa vaig arribar allà i hi havia una indústria muntada referent al cànnabis terapèutic en el qual doncs la gent no fumava, sinó es medicava. Els usuaris no eren “fumetes” sinó que eren “pacients” i et venien el cànnabis en uns pots, igual que et vendrien l’ibuprofèn a la farmàcia, ja que el cànnabis es venia en aquests pots, res dels zip bags d’aquests que s’obren i tal, i estava escrit només per a ús mèdic, perquè els nens no el poguessin obrir. Llavors, a mi era una cosa que em feia riure molt, però és una cosa molt seriosa. Tothom ho fa molt seriosament. El meu metge, la meva targeta de pacient de Califòrnia, el meu dispensari em dóna aquesta medicina que és la que millor em senta… i clar, hi havia doncs una llista com de 25 malalties diferents que un podia al·legar perquè li fessin una recepta. A mi la recepta me la va fer la meva veïna del Dernigman que era acupuntura, perquè els acupunturistes també poden receptar cànnabis a Califòrnia. Llavors, veritablement, és una escena bastant Sui Géneris.

P – És curiós no?, la manera de dispensar en aquests moments. Ara ha canviat molt això, com ha canviat? Tu que l’has viscut en aquests últims 10 anys gairebé…

R – Sí, doncs mira jo la veritat és que, bé, també pel meu interès d’investigació. O sigui, al final, una mica portar més coneixement al camp del cànnabis, tant a la reducció de riscos com a, bé a esprémer al màxim el potencial que la planta ofereix, bé doncs em va portar a interaccionar amb diferents grups d’activisme com “NORML” per exemple, que és una organització que és degana en l’activisme, en els programes de Legalització, així com en diferents Fires cannàbiques, que per descomptat han evolucionat moltíssim en els últims 10 anys.

Guillermo Moreno durant la seva xerrada al costat del Dr. Mariano García de Palau

Guillermo Moreno durant la seva xerrada al costat del Dr. Mariano García de Palau

Llavors, diguem que aquest marc legal que ha atret una mica el sistema americà d’empènyer els límits i de forçar, ja que si jo puc plantar, puc vendre la flor però també puc fer ja que els comestibles, els brownies i tal, bo el que un veia, i de fa uns anys ençà ja va començar tot el tema dels “extractes”, i els extractes veritablement han canviat una mica la cara de l’ús de cànnabis, perquè ara mateix a Califòrnia doncs hi ha pràcticament un 50% de usuaris de flor i un 50% d’usuari d’extracte.

Els vaporitzadors, està molt estès l’ús i s’està acostant a gent que mai havia consumit cànnabis, que no sap el que és la planta, ni liar, ni vol fumar, perquè a Califòrnia al final es tendeix a un estil de vida molt saludable i la vaporització, malgrat que no coneixem els riscos de vaporitzar oli, coneixem els riscos de vaporitzar alguns compostos que s’han fet servir per tallar aquest oli i sabem que són molt nocius, però bé, s’està aprenent sobre la marxa no. Aquesta és una cosa també molt de l’esperit emprenedor de Califòrnia.

P -Ara, em deies com es dispensava, suposo que això ja ha canviat amb la Legalització no només del cànnabis medicinal sinó també recreatiu no, als EUA. Suposo que ara no has d’anar ja amb la targeta, almenys a Califòrnia, de pacient no?

R – Bé, Califòrnia acaba de votar. Això va passar al novembre de 2016, just amb les eleccions que ens van portar a Trump i el que va passar és que es va formar el que s’ha anomenat la “Oficina de regulació del Cannabis Medicinal”. Llavors, aquesta oficina es va crear en realitat per legalitzar l’ús medicinal, que estava aprovat des de 1996. No hi havia cap tipus de regulació, llavors aquesta oficina es crea com a 2015 per donar una Regulació al marc terapèutic, però diguem que en resposta una mica al que es veia a venir després dels exemples de Colorado, de Washington, d’Oregon i d’Alaska, doncs bé, Califòrnia òbviament després que la Proposició 19 no sortís el 2012 però es va quedar a les portes, es va veure venir això, van agafar a una de les responsables de l’Oficina que gestiona l’alcohol i la van posar al càrrec de l’Oficina que gestiona el cànnabis. I llavors, bé doncs s’està creant una sèrie de protocols, una normativa que gestioni doncs des del cultiu, al processat, l’emmagatzematge i la venda, a una
sèrie de llicències que les ciutats podran gestionar de la manera que ells prefereixin.

P – Tu estàs en contacte amb els científics que treballen en el cànnabis, sobretot als EUA també. L’Acadèmia Nacional de les Ciències va fer fa res, fa poc, un informe sobre el cànnabis… que crec que coneixes bé. Què ens pots dir sobre això?

R -Sí, la veritat és que el Dr. Piomelli va ser un dels experts dins del panell que va ajuntar l’Acadèmia Nacional, i jo vaig tenir l’oportunitat de participar escrivint el capítol de Bioquímica i Farmacologia dels compostos dels fitocannabinoides i bé, vaig contribuir una mica a aquest estudi, d’aquesta manera. Llavors, és interessant perquè aquesta és una revisió que es fa per primera vegada des de 1999. Hi va haver un parell de peticions a la DEA, que és l’agència que regula la classificació de cànnabis dins de la llista de substàncies controlada. Ara mateix el cànnabis ocupa un lloc de privilegi per així dir, el nº 1 de la classificació amb altres drogues que no tenen un efecte medicinal reconegut i que tenen un alt poder, de crear addicció… llavors, això es va crear amb Nixon en els anys 70, i perdura fins ara. Hi ha hagut diferents peticions a la DEA, que això es canviï. En realitat depèn del departament de Justícia, és un procés una mica molest però l’Institut de Medicina va fer una avaluació en el 1999 i aquest nou esforç diguem que acompanya una mica al canvi dels temps.

Guillermo Moreno en la fira Expogrow Irun 2017

Guillermo Moreno en la fira Expogrow Irun 2017

O sigui, el cànnabis està arribant, hi ha molts estats, crec que ara mateix són 29, que han legalitzat l’ús terapèutic, 8, que tenen l’ús recreatiu i bé, l’Acadèmia no es vol deixar enrere i bo, llança una Proposta d’Agenda d’Investigació. Bé, combina a ens públics, privats, a crear un marc en el qual els investigadors puguin treballar i decidir quins són els riscos reals i els beneficis reals del cànnabis, tenint en compte bé doncs que els EUA s’enfronta a un increment del consum, probablement a una disminució de l’edat d’inici, encara que això bé tampoc està clar.

Però bé, vull dir que la veritat és que els estats que l’han legalitzat des de fa ja anys tampoc han notat un lleuger increment però una cosa que al meu entendre sigui una alarma social. Llavors el que és curiós és que aquest informe de l’Acadèmia afegeix clarament una nova indicació per al cànnabis dins de les aplicacions terapèutiques que és el dolor crònic, que fins ara sempre havia estat bé, era una cosa que tots els pacients havien descrit, i de fet el dolor crònic és la indicació per a la que més pacients utilitzen cànnabis als EUA, un 64%, però encara no hi havia una font oficial que donés suport això, llavors amb una anàlisi que tota la bibliografia que està disponible aquest és el missatge que llança l’Acadèmia Nacional i que de moment, no ha estat recollit per les autoritats que s’encarregarien de moure el cànnabis del Grup 1 al Grup 2, que per descomptat facilitaria moltíssim l’accés per als investigadors.

P – Seria el treball de la FDA o en aquest cas no?…

R – Sí, el responsable d’això és el attorney general, el fiscal general, que és un senyor que es diu Jeff Sessions i que ha arribat a dir que la gent decent no fuma marihuana. Llavors, tot és bastant esperpèntic amb aquesta nova administració, amb el cap de premsa dient que no és el mateix la marihuana medicinal que la marihuana recreativa, i que això ho va a… bé, aquest senyor ja ha dimitit, ja no està al seu càrrec.

Sí, no es pot prendre molt seriosament però clar, per donar-vos una mica compte de en quines mans estan aquest tipus de decisions, és a dir potser amb l’administració Obama… Obama sempre va dir que ell faria el que els científics, que ell no era un expert ni sabia, almenys no ho va voler reconèixer en aquest moment, però que no era una decisió que li tocava a ell, jo crec que es va escudar una mica al Senat, al Congrés, en dir que això fos una cosa plural i que no fos una cosa només d’una iniciativa personal, però és el fiscal general el que podria prendre aquesta decisió i el Departament de Justícia.

P- En tot cas l’informe hi és i a veure si es pren alguna decisió algun dia o no. Veurem…

R –La indústria està florint, la veritat és que seria complicat pensar que els EUA es quedaran enrere. Diguem que Israel ha estat sempre una mica el far dels Estats Units per a moltes coses i en aquest cas també, Canadà està prenent la davantera amb Trudeau, que bé, durant tota la campanya va ser molt clar sobre la seva posició pel que fa al cànnabis, i fins i tot Austràlia s’està postulant també com probablement un jugador important en el pla internacional. Llavors, seria d’estranyar que els EUA es quedés enrere, però potser tenint en compte la tirada de l’actual president pels negocis; seria estrany no que els diners no tingués un pes important? Sí.

P – Parlant d’altres coses, no només de Legislació, i com a científic, tu has estat treballant amb el cànnabis (sistema endocannabinoide)… explica’m una mica: què passarà en un futur proper? perquè estem fent descobriments, estem avançant, estem veient com funciona, quin creus que és el futur pròxim del cànnabis? en aquest cas del medicinal suposo…

R – Sí. Bé, és cert que el sistema endocannabinoide com a diana terapèutica és un sistema relativament nou perquè el vam conèixer en els anys 90, una vegada que vam descobrir on s’unia el THC dins el cos i encara que és una farmacologia jove per així dir, s’han fet molts esforços. O sigui, jo he treballat durant molts anys a crear molècules sintètiques que fossin capaços d’augmentar els nivells endògens, diguem les pròpies molècules que crea l’organisme i que activen els mateixos receptors que el cànnabis quan l’organisme necessita de l’activació d’aquest sistema, no? Llavors, el sistema endocannabinoide està molt intricat amb altres sistemes hormonals i de neurotransmissió, i té en general el que descriu com un efecte modulador i de manteniment de l’homeòstasi o de l’equilibri fisiològic.

Entrevistant a Guillermo Moreno

Entrevistant a Guillermo Moreno

Llavors, la veritat és que els esforços amb molècules sintètiques tant agonistes, que són molècules que activen els receptors directament o estratègies farmacològiques més similars a altres conegudes per altres sistemes, com la serotonina o la dopamina, no han donat un resultat clínic encara. Veritablement, les drogues que hi ha, perdó, els fàrmacs que hi ha al mercat, que són capaços d’interactuar amb el sistema endocannabinoide són: THC sintètic, un derivat sintètic del THC que ja pràcticament no s’utilitza, i un extracte de planta que combina THC i Cannabidiol (CBD) en una proporció 50×50. Llavors diguem que per ara les molècules de la planta han estat les que han ofert un millor perfil de seguretat, perquè també hi ha hagut esforços per bloquejar aquests receptors que han donat uns greus problemes d’efectes secundaris i bé, el que queda de moment són els fitocannabinoides, i al meu entendre jo crec que el desafiament d’aquestes molècules és la seva disponibilitat. Entenent com portem aquestes molècules, ja siguin de la planta o de l’extracte, al lloc en l’organisme on han d’actuar. Perquè bé, les rutes d’administració més clàssiques són l’oral, ja sigui ingerit amb menjar o en forma de gotes, i la inhalada, ja sigui fumada o vaporitzada. Llavors, diguem que aquesta és una aplicació sistèmica que el que fa és portar aquestes molècules a tot l’organisme, estan subjectes a un metabolisme en el fetge… bé, la via inhalada disminueix això, però bé això és el que explica una mica la diferència d’efecte entre els edibles (els comestibles) i el que és el inhalat.

I jo crec que per aquesta ruta hauria feina a fer, crec que les indicacions podrien ser més modestes. Potser, bé, ja que no podem curar el càncer o no tot tipus de càncer, o potser no podem curar el dolor o no podem apaivagar el dolor o no tot tipus de dolor no? o no tot tipus d’inflamació, però jo crec en l’administració selectiva, en òrgans… potser una cosa que tingui com a diana l’intestí gros per exemple, parlant de còlon irritable, de colitis ulcerosa, malaltia de crohn, o potser una aplicació tòpica per temes com perquè fins i tot l’acne… o coses que potser

P -Psoriasis?

R – Sí, psoriasi, és a dir processos inflamatoris que potser, bé, no són una amenaça mundial però per al que el té sí és un problema. O bé, o analgèsics, tampoc és que la nostra bateria d’analgèsics sigui infinita. O sigui, tenim 3 o 4 famílies d’analgèsics, si tu ets al·lèrgic a algun d’ells com és el cas d’antiinflamatoris no esteroides (que hi ha una bona proporció de la població), doncs tens paracetamol i tens opioides… llavors, diguem que no anem sobrats d’alternatives terapèutiques com per descartar aquest sistema com a diana. I veritablement es fan esforços també amb altres famílies farmacològiques com són els opiacis per exemple, s’administren… l’exèrcit dels EUA s’administra als soldats ferits en combat uns chupachups de fentanyl que alhora que el fentanil ha creat una crisi brutal als EUA d’addicció a opiacis, doncs bé a l’administració en la mucosa oral garanteix una absorció més ràpida i una farmacologia més favorable… és només un exemple. Realment ara mateix tenim una capacitat de refinament tecnològic en el qual podem injectar substàncies dins d’articulacions, no sé com dir, les eines hi són no? cal veure si bé, si aquestes molècules portades al lloc correcte en la concentració adequada, permeten incrementar l’eficàcia terapèutica i disminuir els efectes secundaris.

P – Doncs anem a veure si arribem a aquest punt…

R – Aquest és l’objectiu, aquesta és la utopia. Veurem, almenys en el pla terapèutic jo crec.

P – Doncs Guillem. Moltes gràcies pel teu temps. Moltes gràcies per explicar-nos la teva experiència, i fins molt aviat.

R – Fins aviat, gràcies.

10 de novembre de 2017 | Notícies del món cannàbic
0 Comentaris


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *