Plantes al·lelopàtiques i cultiu de Cànnabis

Llista de continguts

La Al·lelopatia és un fenomen que es dóna a la Natura pel qual determinats compostos bioquímics produïts per un organisme, tenen una repercussió directa en el creixement o desenvolupament d'altres organismes. L'acció d'aquests compostos pot ser o bé positiva, promovent el desenvolupament d'altres organismes (parlaríem de al·lelopatia positiva) o bé negativa, produint una sèrie d'efectes nocius sobre alguns (o tots) els organismes que es troben prop (al·lelopatia negativa). Al conjunt de substàncies bioquímiques amb aquestes propietats es coneix amb el nom de al·leloquímics.

Com molts de vosaltres ja sabreu, en Botànica i Agricultura s'han estudiat aquestes propietats durant dècades i amb diferents propòsits. Gràcies a aquesta informació, es poden usar determinades plantes per inhibir el creixement d'altres espècies vegetals o la reproducció d'insectes que es puguin convertir en una plaga, reduint en gran mesura l'ús d'insecticides. Aquest és, probablement, l'ús més comú i estès entre els agricultors d'arreu del món. No obstant això, hi ha altres relacions menys conegudes però no per això menys interessants, com el fet que determinades plantes promoguin la producció de terpens en altres plantes properes... un fet que de ben segur, pot interessar i molt, al cultivador de Cànnabis!

Moltes espècies vegetals aporten beneficis en plantes veïnes

Al·lelopatia en cultius controlats

Donades les característiques al·lelopàtiques d'algunes espècies vegetals, i com ja hem comentat, és ben lògic que l'agricultura s'aprofiti d'aquestes propietats per aconseguir tant unes millors collites com un menor risc de plagues o malalties. Qui no ha vist alguna vegada una filera de belles flors envoltada de tomaqueres en un hort? No es posen per fer bonic! Flors com els clavells de moro són, de fet, unos eficaços repel·lents dels nematodes gràcies als seus al·leloquímics. Molts d'aquests compostos (la majoria sembla ser) són exsudats a través de les arrels de les plantes, encara que també ho poden ser mitjançant les fulles, les flors o fins i tot les tiges. Aquests al·leloquímics afectaran a les plantes, fauna i fins i tot, a fongs i bacteris propers.

Dins d'aquestes substàncies hi trobem els terpens, uns compostos aromàtics molt coneguts pels aficionats al Cànnabis. La seva activitat sol ser negativa, ja que o bé repel·leixen la presència d'insectes, o bé inhibeixen la germinació d'altres llavors properes. Exemples els tenim amb el pi o l'eucaliptus; si us hi fixeu, normalment cap altra planta germina sota d'ells!

L'eucaliptus exerceix una potent acció inhibidora de la germinació d'altres plantes

Trobem doncs desenes de plantes que interaccionen amb les del seu voltant, creant relacions tant simbiòtiques (positives) com antagòniques (negatives) amb altres espècies vegetals, fins i tot amb la fauna pròpia de l'ecosistema en qüestió. Fem un breu repàs a aquest tipus de plantes abans de destacar les que són més útils per al cultiu de Cànnabis en exterior.

Tipus de plantes al·lelopàtiques

A grans trets, aquestes plantes es solen dividir en les següents categories:

Plantes acompanyants

Parlem de plantes acompanyants quan es col·loca cert tipus de plantes a la banda d'altres per aconseguir un benefici (o bé mutu o, al menys, sobre alguna de les plantes). Es crea, doncs, una associació per la qual alguna de les espècies (o ambdues) es beneficia, ja sigui durant el període de germinació, creixement o floració de les plantes. Bàsicament, es tracta de combinar diferents espècies sabent que sortiran beneficiades d'aquesta associació. A més, s'aconsegueix "recrear" la varietat pròpia de la Natura, disminuint la probabilitat de plagues respecte a un altre tipus de tècniques com ara el monocultiu.

Com ja sabem, les plantes exudarán al·leloquímics a través de les arrels, fulles, flors i tiges que seran absorbides per les plantes properes, creant així aquesta associació beneficiosa. Un exemple que interessarà especialment al cultivador de Cànnabis és l'ortiga, que provoca un augment en la potència de l'aroma de les plantes que l'envolten (el mateix passa amb altres plantes com la achilea o la milenrama) gràcies a un augment en la producció d'olis essencials. Una opció molt interessant per treure profit d'aquest fenomen és la farina d'ortiga Urtifer de TRABE, i que es pot trobar tant en format sòlid (en pols) com en format líquid.

Els al·leloquímics de l'ortiga provoquen una aroma més potent a les plantes properes

Entre les plantes acompanyants es solen utilitzar les següents: all, maduixa, api, pastanaga, enciam, tomàquet, blat de moro, cogombre, porro, albergínia, col, calèndula, pèsol i plantes aromàtiques, entre d'altres.

Plantes repel·lents

Com el seu nom indica, es tracta de plantes que - normalment per la seva intensa aroma - repel·leixen diversos insectes plaga. Es poden donar casos en què determinada espècie serveixi per repel·lir un insecte en concret, o bé que sigui útil per a diversos tipus d'insectes. Les propietats repel·lents de l'aroma poden arribar fins als 10 metres de distància, així que no cal menysprear-les. A més, i com ja sabem, algunes plantes poden inhibir el creixement d'altres, cosa que pot ser molt útil en determinats casos.

Moltes espècies de plantes aromàtiques s'utilitzen amb aquesta finalitat, envoltant els conreus a protegir. Podem dir que totes les plantes aromàtiques exerceixen, d'una manera o altra, alguna influència positiva en les plantes properes, amb l'excepció d'una d'elles i que hauríeu evitar de totes totes: parlem del fonoll. Depenent de la plaga i com veureu a continuació, farem servir un tipus de planta repel·lent o un altre...

Mosca blanca: Alfàbrega, calèndula, caputxina, sàlvia, menta
Aranya vermella: Alfàbrega, cua de cavall, neem, canyella
Pugó: Orenga, hisop, alfàbrega, caputxina
Trips: Cua de cavall, alfàbrega, neem, piretrines (crisantem)
Nematodes: Clavell de moro, calèndula
Formigues: Caputxina, menta, orenga
Cargols: Caputxina, hisop
Erugues: Bacillus Thuringiensis
Fongs: Cua de cavall

Arbres de Neem enmig d'un cultiu a l'Índia

Plantes trampa

Es tracta de l'ús de plantes que són especialment atractives per a alguna plaga concreta, com ara la mosca blanca o l'aranya roja. Al situar-se a prop de les plantes a protegir, els insectes aviat la colonitzaran, sent així molt més fàcils d'eradicar que en cas de que es trobin dispersos per tota la zona de cultiu. Una altra interessant tècnica és col·locar plantes que promouran la reproducció dels depredadors naturals de les plagues que amenacen el nostre cultiu; d'aquesta manera, es promou la lluita biològica de manera 100% natural.

Una de les plantes més utilitzades - i que pot funcionar molt bé al cultivador de Cànnabis - és la planta de tabac, que atrau la mosca blanca de manera que la allunyem de les nostres plantes i ens és més fàcil la seva posterior eradicació.

Alelopatía en el cultiu de Cànnabis

Com hem pogut veure, ens podem beneficiar de les propietats de totes aquestes plantes per tenir un jardí més sa, productiu i sobretot, dirigit d'una manera tan sostenible com intel·ligent. A més dels beneficis propis d'aquestes plantes, l'estalvi en pesticides que pot suposar tant a nivell econòmic com d'impacte mediambiental és notable, un aspecte que qualsevol cultivador d'exterior hauria de tenir en compte.

Introduir en el nostre cultiu plantes aromàtiques o flors com clavells de moro o calèndules reportarà una sèrie de beneficis pel que fa a la prevenció de plagues per al nostre jardí que no hem de menysprear, així com acompanyar-les d'ortigues o aplicar pols d'ortigues per incrementar la producció d'olis essencials. Com ja haureu observat, les propietats dels al·leloquímics no només s'aprofiten mitjançant la planta viva, sinó que de vegades es preparen tes, infusions o purins que s'aplicaran directament sobre les plantes a tractar.

Brots de cua de cavall creixent en un hort al costat d'altres vegetals

Dins dels productes comercialitzats que aprofiten aquestes propietats podem trobar tant insecticides com fungicides, i alguns com el TRABE Cua de cavall que són útils per a tractar els dos problemes. Aquests són alguns dels productes més fiables:

Spruzit (Mittel) de Neudorff combina piretrines (un extracte de crisantems) amb oli de colza, sent eficaç per a combatre un ampli ventall d'insectes xucladors.
El Neem (arbre originari de l'Índia i Birmània) posseeix també interessants propietats insecticides, que solen usar-se en forma d'extracte. Algunes opcions són TRABE Extracte pur de Neem Neemazal o Oli de Neem BioNeem de Prot Eco.
Les propietats de l'all també són presents en el producte Alliumprot de Prot Eco, un insecticida molt eficaç que combina altres tipus d'extractes vegetals per incrementar encara més el rendiment de les plantes. L'insecticida biològic a base d'extracte d'all TRABE Aliosan és una altra excel·lent opció.
El mateix succeeix amb la canyella, que a més de les seves propietats antifúngiques té un gran efecte repel·lent per a una de les més temudes plagues que es poden en els jardins de Cànnabis: l'aranya roja. El Cinnaprot de Prot Eco és un d'aquests productes amb extracte de canyella (cinnamamum zeylanicum).
Les erugues, que poden representar un veritable flagell quan tenim les plantes a punt de collir, poden prevenir-se amb productes basats en bacillus thuringiensis com el TRABE Cordalene, i que pot estalviar-nos un gran disgust just quan pensàvem que s'havia acabat l'etapa final del cultiu.
Finalment, productes com Bio 16 Trifag de Prot Eco o ATA Organics Take Care es basen en fongs beneficiosos com el trichoderma harzianum, a més d'incorporar altres bacteris i microorganismes. Aquests productes es solen utilitzar per prevenir fongs de l'arrel que poden matar una planta en pocs dies.

De fet, quan adquirim nutrients o additius basats en extractes de plantes, bàsicament el que fem és aprofitar els beneficis al·lelopàtics de les plantes dels que procedeixen, normalment com a estimuladors de determinades activitats biològiques de les plantes i per potenciar al màxim el seu rendiment final.

És el Cànnabis una planta al·lelopàtica?

Hem vist com la planta de Cànnabis pot beneficiar-se de les propietats al·lelopàtiques d'altres vegetals, però... influeix el Cànnabis al seu torn a altres plantes? Ja que sabem que els terpens formen part del grup de al·leloquímics exsudats per les plantes, i també que el Cànnabis és un gran productor d'aquests compostos aromàtics, la resposta sembla lògica. No obstant això, la influència que els al·leloquímics del Cànnabis poden tenir sobre altres vegetals no s'acaben en els terpens.

Una de les funcions dels terpens seria la de protegir la llavor fins al moment de la seva germinació

En un estudi que es va dur a terme el 2015, es va demostrar que l'extracte dels brots de Cànnabis Sativa L. inhibeix la germinació de les llavors d'enciam (Lactuca Sativa L.). Es va assajar també amb extracte d'arrels de Cànnabis, amb diferents resultats: mentre aquest extracte no va semblar tenir cap repercussió en l'índex de germinació de les llavors d'enciam, sí que es va observar que estimulava el creixement de tiges i arrels. En un altre estudi es va utilitzar un lixiviat de fulles de plantes femella de Cànnabis sobre plantes de Parthenium hysterophorus (comunament anomenada escombra) i es va observar una clara disminució en l'activitat biològica dels exemplars tractats, que van presentar menors índexs de germinació, menor pes en fresc i un menor contingut en pigments.

Són només dos exemples de com la nostra estimada planta pot també afectar altres vegetals gràcies a les propietats al·lelopàtiques dels seus compostos al·leloquímics. No obstant això, sembla ser que la seva acció és relativament dèbil, generalment limitada a la supressió d'algunes plantes competidores. L'acció al·lelopàtica dels cannabinoides i terpens sembla estar relacionada més amb la protecció de la llavor fins a la següent primavera que no pas amb la protecció de la planta viva en si; pensem-ho bé... la planta mor, parts d'ella cauen a terra, i a mesura que la matèria vegetal es descompon allibera cannabinoides i terpens que, d'una banda inhibeixen la germinació d'altres plantes i, de l'altra, protegeixen les pròpies llavors d'insectes, bacteris o virus... una jugada "Mestra"!

Esperem haver-vos animat a preparar el vostre proper cultiu en exterior d'una manera més eficaç i curosa amb el medi ambient, les vostres plantes de ben segur que us ho agrairan, i el vostre entorn també.

Bons cultius!

Bibliografia consultada:

Allelopathic influence of Cannabis sativa on growth and metabolism of Parthenium hysterophorus, N.B. Singh, R. Thapar
Weed Allelopathy, Its Ecological Impacts and Future Prospects, J.R. Qasem, C.L. Foy
Allelopathic effect of medicinal plant Cannabis sativa L. on Lactuca sativa L. seed germination, Homa MAHMOODZADEH, Mohsen GHASEMI, Hasan ZANGANEH
Allelopathic effect of fibre hemp (Cannabis sativa L.) on monocot and dicot plant species, Krzysztof Pude?ko, Leszek Majchrzak, Dorota Naro?na
Cannabis as repellent and pesticide, John M. McPartland

Els articles publicats per Alchimiaweb, S.L. estan reservats a clients adults. Recordem als nostres clients que les llavors de cànnabis no figuren en el catàleg de la Comunitat Europea. Són productes destinats a la conservació genètica i al col·leccionisme, en cap cas al cultiu. Està estrictament prohibit germinar-les en alguns països, a excepció de les autoritzades per la Unió Europea. Recomanem als nostres clients no violar la llei de cap manera i no ens fem responsables del seu ús.

13-03-2020 Autocultiu de marihuana en exterior