Què és la Psilocina?

Al cor de l'exploració de la ment i la consciència, la psilocina ocupa un lloc molt especial. Aquesta molècula, estretament relacionada amb la psilocibina i present en certs bolets màgics, ha estat utilitzada en cerimònies mil·lenàries, ha estat objecte d'un renaixement en la investigació científica i ha despertat un interès renovat gràcies als seus efectes i possibilitats terapèutiques.

En aquest article, ens endinsarem en el fascinant món de la psilocina, t'explicarem què és, quins són els seus efectes a la ment i al cos, així com les investigacions actuals que estan desentranyant el seu potencial terapèutic en el tractament d'afeccions com la depressió, l'ansietat i el trastorn per estrès posttraumàtic. Acompanya'ns en un viatge cap al més profund de la psique humana i descobreix per què la psilocina continua desafiant la nostra comprensió de la consciència i la teràpia psicodèlica.

Què és la Psilocina?

La psilocina és una substància psicoactiva que es troba en certs fongs, com els del gènere Psilocybe, coneguts comunament com a fongs màgics o al·lucinògens. Aquest compost es forma naturalment en aquests fongs com a part del seu cicle de vida i és responsable dels efectes psicodèlics quan es consumeixen. A més, i com veurem, la psilocibina també continguda en aquest tipus de bolets es converteix en psilocina en metabolitzar-se al cos humà, donant lloc als efectes característics d'aquesta substància. Així que sí, el que et col·loca és la psilocina i no la psilocibina. Però com es forma la psilocina?

• Síntesi al fong: La psilocina se sintetitza a l'interior de les cèl·lules del fong com a part del seu metabolisme. El precursor de la psilocina és la psilocibina, que és una prodroga de la psilocina. Això significa que la psilocibina continguda als teus bolets es converteix en psilocina al cos, una vegada ingerida, ja que la psilocina és la forma activa que té efectes psicodèlics.
• Reaccions bioquímiques: La psilocibina es forma a través de reaccions bioquímiques en què intervenen diversos enzims presents al fong. Aquests enzims converteixen compostos químics simples en psilocibina i, eventualment, en psilocina.
• Importància en el cicle de vida: Encara que la funció exacta de la psilocina als fongs no es comprèn completament, es creu que exerceix un paper en la dispersió d'espores. Quan els fongs alliberen les seves espores, el consum de psilocina per animals (incloent-hi humans) pot afectar-ne el comportament i, potencialment, contribuir a la dispersió d'espores a través de la femta dels animals.

En els darrers anys, l'estudi i la investigació científica sobre aquestes substàncies han donat llum de mica en mica sobre els seus efectes i el seu potencial terapèutic, cosa que ha portat a un ressorgiment en l'interès en el seu ús en contextos mèdics i terapèutics.

Psilocibina: Què és i quins són els seus efectes?

Després de dècades en l'oblit, la psilocibina és avui dia protagonista en desenes d'estudis i assajos clínics per tot el món, mostrant resultats especialment prometedors en el tractament de malalties com la depressió o l'ansietat. A més de les seves conegudes propietats en contextos lúdics o espirituals, les noves notícies quant a les seves possibles propietats medicinals sumen encara més interès per aquest compost.

Psicoactivitat de la Psilocibina i la Psilocina

Quan consumim psilocibina, com la que es troba als fongs psilocibis, el nostre organisme la metabolitza en psilocina. La psilocibina és una prodroga de la psilocina, cosa que significa que no és activa en la seva forma original, però es converteix en psilocina en el cos, cosa que dóna lloc als efectes psicodèlics que experimentem. Aquí tens el procés simplificat:

Quan ingerim fongs psilocibis o productes que contenen psilocibina, com ara càpsules o extractes, la psilocibina arriba a l'estómac. Un cop al cos, la psilocibina es metabolitza per l'enzim fosforilasa al fetge, on se li treu un grup fosfat. Aquest procés converteix la psilocibina en psilocina, que és la forma activa i psicoactiva de la substància.

Quan s'ha convertit en psilocina, aquesta molècula pot travessar la barrera hematoencefàlica i afectar el sistema nerviós central. La psilocina interactua amb els receptors serotoninèrgics al cervell, cosa que dóna lloc als efectes psicodèlics característics, com canvis en la percepció, pensament, emocions i consciència. Com ja sabem, els efectes de la psilocina poden variar segons la dosi, entorn i estat d'ànim de l'individu. L'experiència psicodèlica típica pot incloure al·lucinacions visuals, canvis en la percepció del temps i l'espai i introspecció profunda.

És important destacar que el consum de psilocibina i psilocina pot tenir riscos i efectes secundaris, i el seu ús ha de ser abordat amb precaució i responsabilitat. A més, a molts llocs, aquestes substàncies estan regulades per la llei, per la qual cosa la seva possessió i ús poden ser il·legals. La investigació científica sobre el potencial terapèutic de les substàncies psicodèliques, incloent-hi la psilocibina i la psilocina, ha augmentat en els darrers anys, cosa que ha portat a un interès renovat en el seu ús en contextos mèdics i terapèutics, com veuràs més endavant.

Efectes de la Psilocina

Els efectes de la psilocina, com passa amb moltes altres substàncies psicoactives, poden variar de persona a persona i dependran de factors com ara la dosi, l'entorn i l'estat d'ànim de l'individu. A continuació et descrivim alguns dels efectes comuns associats amb aquest compost:

• Al·lucinacions visuals: Un dels efectes més característics de la psilocina són les al·lucinacions visuals. Els colors poden semblar més vibrants, els patrons poden ser més intensos i fins i tot poden aparèixer objectes o imatges que no existeixen en realitat.
• Canvis a la percepció: La percepció del temps i l'espai es pot alterar. Els individus poden sentir que el temps s'alenteix o s'accelera, i la noció de l'espai es pot distorsionar.
• Canvis en el pensament: Els pensaments es poden tornar més abstractes i fluids. Les connexions entre idees poden semblar més clares i la ment pot explorar conceptes i temes de manera més profunda.
• Eufòria i benestar: Moltes persones experimenten un estat d'eufòria i benestar durant un viatge amb psilocina. Els sentiments de joia i connexió amb l'entorn o amb altres poden ser comuns.
• Connexió emocional: La psilocina pot augmentar l'empatia i la connexió emocional amb els altres. Els individus poden sentir una comprensió més gran de les emocions i les experiències dels qui els envolten.
• Experiències espirituals: Algunes persones informen experiències espirituals o transcendentals profundes mentre estan sota els efectes de la psilocina. Aquestes experiències poden incloure una sensació d'unitat amb l'univers o una entesa més profunda de l'existència.
• Ansietat o confusió: En alguns casos, especialment en entorns desafiadors o amb dosis altes, la psilocina pot causar ansietat, confusió o por. Un entorn segur i de suport és essencial per minimitzar aquests efectes negatius.

Cal destacar que els efectes de la psilocina poden ser altament subjectius i depenen en gran mesura de la dosi i de lentorn i context en què es consumeix. A més, no totes les experiències amb psilocina són necessàriament positives, podent donar-se el que coneixem com a mals viatges. Com sempre diem, l'ús de substàncies psicodèliques s'ha de fer amb precaució i responsabilitat! Com veuràs a continuació, la psilocina ha demostrat tenir potencial terapèutic en el tractament d'afeccions com la depressió o el trastorn per estrès posttraumàtic, i la investigació sobre la seva seguretat i eficàcia continua.

Mals viatges i bolets al·lucinògens

Sens dubte, un mal viatge de bolets és una experiència veritablement intensa per a qui l'experimenta. Però, per què es donen aquests mals viatges? Quina és la causa d'aquest tipus d'efectes? Es pot fer alguna cosa per frenar-los o mitigar-los? Avui responem totes aquestes preguntes.

Aplicacions de la psilocina

La psilocina, igual que la psilocibina (que ja sabem que és el seu precursor químic), ha estat estudiada pel seu potencial terapèutic en diverses investigacions científiques. Encara que encara es troba en una fase primerenca d'estudi, s'han explorat diverses aplicacions terapèutiques potencials per a la psilocina, algunes amb excel·lents resultats. Aquestes aplicacions inclouen:

• Trastorn Depressiu Major (TDM): La psilocina s'ha investigat com un tractament per a la depressió resistent al tractament. Alguns estudis suggereixen que una experiència amb psicodèlics pot tenir un impacte durador en la millora de l'estat d'ànim i la reducció dels símptomes de la depressió.
• Trastorn per Estrès Posttraumàtic (TEPT): S'ha explorat l'ús de la psilocina al tractament del TEPT. Les investigacions suggereixen que les experiències psicodèliques poden ajudar els individus a processar i superar traumes passats.
• Trastorn d'Ansietat i Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC): Estudis preliminars han investigat l'eficàcia de la psilocina en la reducció dels símptomes d'ansietat i el TOC. Es creu que els efectes psicodèlics poden ajudar els pacients a superar patrons de pensament i comportament negatius.
• Addiccions: La psilocina ha mostrat potencial en el tractament d'addiccions, com ara el tabaquisme i l'abús de substàncies. Les experiències psicodèliques poden ajudar les persones a canviar els seus patrons de comportament addictiu.
• Cures pal·liatives: S'ha investigat la psilocina per alleujar l'ansietat i l'angoixa en pacients amb malalties terminals. Pot ajudar els pacients a afrontar la mort amb més acceptació.
• Autoexploració i creixement personal: Més enllà de les aplicacions mèdiques, algunes persones utilitzen la psilocina en un context d'autoexploració i creixement personal, cercant insights, entesa i experiències espirituals.

És important destacar que la investigació sobre la psilocina i altres psicodèlics està en curs, i moltes d'aquestes aplicacions s'estan explorant en estudis clínics. A mesura que s'acumula més evidència científica, és possible que se n'ampliï l'ús terapèutic en el futur.Tot i això, l'ús de psilocina s'ha de dur a terme sota supervisió mèdica i en un entorn segur a causa del seu potencial per a produir efectes psicodèlics i la seva interacció amb la ment i el cos.

Referències:

• The Therapeutic Potential of Psilocybin, Henry Lowe, Ngeh Toyang, Blair Steele, Henkel Valentine, Justin Grant, Amza Ali, Wilfred Ngwa, Lorenzo Gordon
• Analysis of Psilocybin-Assisted Therapy in Medicine: A Narrative Review, Shawn Ziff, Benjamin Stern, Gregory Lewis, Maliha Majeed, Vasavi Rakesh Gorantla
• Post-Traumatic Stress Disorder. Treatment with Psychedelic Drugs, New York University
• Psilocybin in the treatment of obsessive-compulsive disorder: What do we know so far?, N. Descalço, Ana Beatriz Medeiros, Cátia Fernandes Santos, Gisela Borges