El rentat d'arrels en el cultiu de marihuana
Llista de continguts
- El rentat d'arrels en les plantes de marihuana
- Per a què serveix un rentat d'arrels ?
- Com es fa un rentat d'arrels ?
- Com reacciona la planta al rentat d'arrels ?
- Com evitar haver de fer un rentat d'arrels ?
- El PH i EC en el rentat d'arrels
- Quan evitar el rentat d'arrels?
- Rentat d'arrels usant adobs orgànics barrejats al terra
- Per a què serveixen els enzims en el cultiu de cànnabis?
- Evolució de la càrrega de nutrients durant el cultiu de cànnabis a través de les fulles
El rentat d'arrels en les plantes de marihuana
La marihuana és una de les poques plantes en el món, juntament amb la vinya, que és capaç de contenir una gran quantitat de terpens que barrejats donen lloc a nous sabors i olors, que envolten les papil·les gustatives com si es tractés d'un caramel.
Per poder optar a aquest tipus de sabor i gaudir de la millor qualitat de cànnabis segons la genètica tractada, s'ha d'estar segur que en el moment de la collita la planta estigui neta de nutrients.
Si la planta conté un excés de nutrients en el seu metabolisme el sabor dels cabdells es veu distorsionat per l'excés de sals acumulades en les flors. Al realitzar la combustió, s'alliberen partícules nocives que a part de deixar un mal gust a la boca, molt desagradable, fins i tot poden fer que al fumar un "porret" surtin xispes per l'excés de sals minerals.
Per a què serveix un rentat d'arrels ?
Les plantes durant tota la seva vida reben adobs en diferents quantitats, depenent de l'etapa de vida en què la planta es troba. La corba de l'alimentació va de menys a més, fins arribar a la fase màxima de la seva nutrició cap a la 6-7 setmana de floració, depenent de la genètica, que és quan les necessitats del cànnabis disminueixen bastant.
Quan la planta ja no requereix més aliment cal deixar d'alimentar-la perquè encara que no el necessiti, la planta acabarà absorbint aquest aliment i se'l guardarà en el seu metabolisme per si de cas en un futur el requereix.
Si la planta absorbeix adobs de més durant el seu cultiu, en el moment de la collita ens trobarem que les fulles tenen un color verd molt pujat, i els cabdells no tindran el seu veritable sabor si es compara amb el sabor de la mateixa planta que hauria de tenir les seves fulles totalment grogues en el moment collir-la. En aquest cas serà extremadament necessari un rentat d'arrels per reduir al màxim la càrrega de nutrients del seu metabolisme, aconseguint d'aquesta manera millorar el sabor dels cabdells.
Com es fa un rentat d'arrels ?
Un rentat d'arrels es realitza aportant una gran quantitat d'aigua al substrat amb l'objectiu de lixiviar la terra, coco, arlita, perlita, o qualsevol altre tipus de substrat usat en el cultiu. Cal intentar evacuar els nutrients que han quedat adherits al substrat.
La quantitat d'aigua a aportar al substrat, sol dir-se, és del triple de la capacitat del test. La veritat és que no hi ha una quantitat exacta de litres d'aigua que s'hagin d'aportar, sinó que tot dependrà del programa de nutrició que s'hagi donat a la planta durant tota la seva vida.
Si solem utilitzar uns programes de nutrició contundents durant tot el cultiu, amb uns alts nivells d'EC, el rentat d'arrels haurà de ser més intens que si hem usat una nutrició més lleugera i amb menors índexs d'EC. Per saber si els nivells d'EC del substrat són elevats, mitjans o baixos el que s'ha de fer és un reg amb l'EC que pertoqui del programa de nutrició habitual i realitzar un mesurament de l'EC de drenatge després del reg.
Per mesurar l'EC de drenatge, prenem amb un got l'aigua sobrant del reg amb nutrients que surt per sota del test i el mesurem amb el mesurador d'EC. En el cas que el mesurament realitzat de l'EC de drenatge sigui superior a la utilitzada en el reg, per exemple; EC de reg 1.8 i EC de drenatge 2.2, el mesurador ens està indicant que hi ha una saturació de sals en el substrat.
Ara, sabent que hi ha un excés de nutrients procedirem a reduir la seva concentració del substrat aportant gran quantitat d'aigua. Aquesta aigua que s'usa per al lixiviat de les arrels ha de tenir l'EC més baixa possible, la qual surt de l'aixeta en EC de 0,3-0,4. Si l'EC de l'aixeta ja és molt alta, no quedarà cap més alternativa que buscar aigua de baixa mineralització o destil·lada per poder realitzar un rentat d'arrel més efectiu.
FOTO - Rentat d'arrels mitjançant reg automàtic
S'aboca l'aigua al test, mitjançant una regadora o reg automàtic, recollim l'aigua de drenatge i es torna a mesurar l'EC del drenatge del test. En aquesta ocasió s'observa que els nivells d'EC ja són bastant inferiors als que hi havia abans de realitzar el rentat d'arrel. Si l'aigua de drenatge té una lectura de l'EC en 0,5-0,6 voldrà dir que s'han aconseguit treure gairebé tots els adobs del substrat i la planta podrà començar a evacuar i gastar els nutrients del seu metabolisme sense problema.
Com reacciona la planta al rentat d'arrels ?
Bé, una vegada tenim el substrat net de sals i de restes d'adobs, la planta nota a través de les seves arrels que els nutrients han desaparegut i que hi ha una gran descompensació entre l'EC interna de la planta i l'EC del substrat.
Perquè la planta es pugui alimentar i viure bé requereix d'un equilibri entre EC's. Com hem comentat, la planta té uns nivells d'EC interns que han de ser semblants a l'EC del substrat. En el cas de no haver-hi un equilibri entre les EC's, la planta ho intenta equilibrar a la seva manera, però com ho fa?
Si el nivell d'EC de la planta és inferior a la del substrat, l'EC del metabolisme de la planta tendirà a pujar succionant els nutrients del substrat, per exemple: EC planta 1.5 i EC substrat 1.7= la planta acceptarà nutrients. Altrament si l'EC del substrat és inferior a l'EC de la planta, llavors, la planta evacuarà part de la seva EC interna a l'exterior, al substrat, a través de les seves arrels, fent pujar l'EC del substrat fins que quedin gairebé igualades.
Així doncs quan aportem gran quantitat d'aigua al substrat obliguem a que la planta evacuï la seva EC interna d'una manera molt radical, perquè passa de tenir una estabilitat nutritiva a no tenir-la, i causa un estrès que moltes vegades es pot traduir en l'aparició de petites flors mascle al final del cultiu. Aquestes flors mascle són el resultat d'un estrès de la planta, que creu que no tindrà suficients nutrients per poder sobreviure i opta per reproduir-se autònomament per tenir descendència. La finalitat de qualsevol espècie vegetal és la seva supervivència.
Com evitar haver de fer un rentat d'arrels ?
Per evitar haver de realitzar un rentat d'arrels el que s'ha de tenir en compte és la nutrició de les plantes de cànnabis durant tota la seva vida, evitant excedir-nos amb els adobs, doncs la mateixa planta ens marca a nivell visual quan ens estem passant o quan reclama més nutrients.
Cal entendre que la corba de l'alimentació va de menys a més i de més a menys, això vol dir que quan la demanda de nutrients és menor haurem d'aportar una menor quantitat d'aliment i es pot incrementar a mesura que avança el seu cultiu, però també s'ha de saber rebaixar quan toca, ja que és innecessari i contraproduent donar aliment a la planta fins al moment de la collita.
Com saber exactament quina quantitat de fertilitzant aportar? En el cas d'usar mesuradors d'EC tot és més senzill perquè podem usar una taula d'EC com a guia, segons la setmana per saber d'aquesta manera fins a quin punt s'ha d'aportar adob, o no, i en quina concentració segons la setmana de cultiu, evitant qualsevol estrès a la planta durant tota la seva vida.
El PH i EC en el rentat d'arrels
El rentat d'arrels també es pot realitzar durant el cultiu en cas de tenir plantes amb excessos de nutrients, ja sigui en creixement o en floració. En aquests casos cal tenir en compte el PH del substrat i l'EC de la planta segons el moment del cultiu.
Si estem en la fase de creixement, l'aigua que s'usa per realitzar el rentat ha d'estar amb un PH 5.8 i si la planta està en floració amb un PH de 6.0. Intentarem tenir sempre l'EC més baixa possible perquè l'evacuació dels nutrients sigui més ràpida i també la recuperació de les plantes.
Mantenir el PH estable en el rentat d'arrel ajuda a que el substrat no es vegi posteriorment descompensat per haver fet servir un PH diferent al adequat a la setmana de cultiu en què hem detectat la sobre fertilització, de manera que quan la planta es recuperi de l'excés de nutrients no notarà canvi de PH i es podrà seguir alimentant bé fins al final del seu cultiu.
Recordeu que el PH és la clau de pas encarregada de deixar passar els nutrients del sòl a la planta a través de les seves arrels, per molt adob que es faci servir, si el PH no és correcte sempre poden sorgir o aparèixer mancances en el cultiu.
Quan evitar el rentat d'arrels?
La resposta és molt senzilla. Sempre que les plantes tinguin un color bonic, amb fulles relaxades, sense puntes cremades, etc... no caldrà fer cap rentat d'arrels, tret que sigui al final del cultiu.
Hi ha cultivadors que abans de passar a floració realitzen un rentat d'arrel per canviar l'ús d'adobs per cànnabis però, en aquest cas, tan sols s'aconsegueix que la planta perdi part de les seves reserves de nutrients. Aquesta pèrdua fa que la planta no pugui créixer prou durant el "stretching" i entri a la fase de floració sense l'extra de nitrogen que requereix per a la creació de l'estructura dels cabdells on posteriorment sortiran les flors.
Rentat d'arrels usant adobs orgànics barrejats al terra
Cal tenir en compte que no és el mateix utilitzar adobs barrejats i disposats al terra que utilitzar adobs líquids que afegim en cada reg.
En cas d'usar adobs líquids, el procés de rentat d'arrels és igual al descrit. Ara bé, en el cas d'utilitzar adobs disposats al terra s'ha de controlar bé les dosis que la planta requereix durant el cultiu.
Si no es tenen en compte aquestes dosis hem de tenir clar que les plantes acabaran totalment verdes al final del cultiu i el sabor, tot i tractant-se d'adobs orgànics, no serà el millor que la planta podria haver ofert si hagués quedat totalment groga abans de la seva collita.
Per a què serveixen els enzims en el cultiu de cànnabis?
Els enzims són un productes creats a força de molècules que provenen de les proteïnes i que ajuden a augmentar la velocitat de les reaccions químiques en el sistema radicular fent que aquelles arrels mortes es transformin en adob assimilable per la planta actuant com a catalitzador i aconseguint accelerar el procés de descomposició i assimilació dels nutrients.
Els enzims serveixen com a protecció del sistema radicular i del metabolisme de les plantes evitant que els patògens entrin en elles per destruir-les. Un clar exemple d'això passa quan una planta és atacada pel fong Botrytis cinerea o fong gris. En aquest cas, els enzims del fong volen penetrar a la planta per conquistar-la i destruir-la però la reacció enzimàtica de la planta fa que es desenvolupi una batalla a nivell d'enzims en la qual es mesuren les forces de tots dos costats, el fong i la planta.
Explicat d'una manera molt bàsica, podríem descriure el procés com una guerra en la qual guanya el que més habilitat té per conquistar el territori, com si es tractés del cavall de Troia. Avui en dia s'estan realitzant estudis d'enzims que poden fins i tot destruir els fongs més potents i devastadors com és la Botrytis, fong que fa servir l'enzim lacasa que lluita contra el pterostilbene, que és l'enzim de la planta que fa servir per a la seva defensa.
En aquesta lluita fa que es desencadenin en uns elements tòxics, concretament 3 de diferents que poden matar la planta en poc temps al introduir-se dins del seu metabolisme, reduint la seva solubilitat en aigua, i fent que la planta no els pugui evacuar. Com reacciona la planta davant aquest atac invasiu? L'única opció de la planta per sobreviure a l'atac del fong i als tòxics que han entrat en el seu metabolisme és encapsular aquests tòxics fent que la solubilitat augmenti i així poder-los evacuar del metabolisme de la planta, per poder sobreviure i seguir amb la seva vida.
És per aquest motiu que és molt important l'ús d'enzims en el cultiu, com ara el Power Zyme de Hesi, que facilita a la planta els processos naturals de descomposició i assimilació de nutrients intervenint activament en l'intercanvi iònic entre arrel i nutrient. En cultius orgànics podem dir que han de usar-se en gran mesura a no ser que se substitueixin per fongs benèfics per a les plantes com són les trichodermas, endomicorrizes entre d'altres, així evitem que altres fongs destructius puguin acabar amb la vida de la planta.
Evolució de la càrrega de nutrients durant el cultiu de cànnabis a través de les fulles
En aquesta imatge podem veure com el color de les fulles és normal, un verd sa que vol dir que tot va pel bon camí, per ara es segueix amb l'alimentació habitual, seguint el programa de nutrició que pertoca segons la setmana de vida de la planta. En aquesta etapa de vida de la planta potenciem el creixement radicular amb fòsfor i una bona dosi de nitrogen perquè segueixin creixent correctament.
En aquesta segona imatge podem veure com les plantes van evolucionant a poc a poc creixent setmana a setmana. Mantenen el color verd, no molt pujat de to, que indica que de moment el desenvolupament és correcte. Prosseguim amb el cultiu sense mancances de cap nutrient.
A la següent imatge, les plantes ja s'han posat a floració. S'ha deixat d'usar l'adob de creixement per començar amb el de floració sense realitzar cap tipus de rentat d'arrels. Les plantes segueixen el seu ritme però veiem com en la part baixa de la planta es pot detectar una petita mancança de nitrogen. Aquesta dada ens indica que hi ha poca disponibilitat de nitrogen en el substrat i que la planta està consumint aquest nitrogen de les seves reserves. Aquest fet és ideal per arribar amb les plantes netes d'aquest nutrient al final del cultiu.
En aquesta foto les plantes ja estan en un estat de floració avançat, sobre la 6a setmana de floració, així que queden unes 2 setmanes per acabar el cultiu i pel que podem veure a la imatge, les plantes presenten unes fulles més groguenques que verdes, o com a mínim han perdut el verd fort que tenien durant el creixement i l'inici de floració. A mesura que ens acostem al dia de la collita s'han de tornar més grogues.
En aquesta última foto, podem veure com fins i tot aquelles fulles que abans tenien un color groguenc ara o s'han caigut o s'han assecat en la pròpia planta deixant més que clar que no queda cap rastre d'adobs abans de la seva collita. Les plantes presenten unes olors i sabors molt nets. Però quan realment un s'adona del sabor de les plantes és fent un bon tast de marihuana fent servir la mateixa genètica, amb una planta abonada fins al final del cultiu i una altra de ben neta abans de la collita.
Esperem que aquest post us ajudi a saber quan cal realitzar un rentat d'arrel i quan no, així com a conèixer els motius pels quals són necessaris realitzar el lixiviat, i que generalment es sol realitzar a la fase final de cada cultiu.