Causes de mort de la Marihuana en creixement

Causes de mort de les plantes durant el creixement

El creixement de les plantes de marihuana pot ser un dels períodes de cultiu més llargs en un cultiu en exterior - o en interior - on en països com els del sud d'Europa gaudeixen d'un llarg període de primavera i estiu. Durant el transcurs d'aquesta fase de creixement es poden presentar problemes que poden derivar en la mort de la planta fins i tot abans de començar l'etapa de floració.

Vegem quines són les causes de mort més freqüents durant el creixement de la planta i què podem fer per evitar-les.

Excés de reg en el cànnabis

En primera posició, especialment entre els cultivadors novells, trobem sens dubte l'excés de reg en plantes, especialment entre les plantes joves en les seves primeres setmanes de vida (encara que també pot passar amb les que ja són més grans).

El motiu principal és regar amb massa aigua i freqüència. Les plantes petites tenen una resistència molt limitada, en part per la seva mida. Una planta amb dos cotilèdons i tres petites arrels no pot fer front a un reg amb gran quantitat d'aigua, simplement perquè no la podrà absorbir, no té prou capacitat d'absorció a la zona radicular.

Al regar amb excés, la terra es queda molt humida i les arrels no estan prou oxigenades, amb el que es poden podrir facilitant l'aparició de diferents fongs que poden acabar matant a la planta en pocs dies. Val a dir que hi ha varietats que poden aguantar millor o pitjor l'excés de reg, per exemple amb les genètiques afganeses com la Northern Lights; a causa de la seva herència genètica, són plantes que no aguanten molt bé una humitat continuada en testos. Al contrari, les plantes de marihuana amb ancestres tropicals solen tenir una major resistència a les podridures radiculars, com pot ser el cas de la coneguda Skunk.

Per saber si una planta té problemes d'excés d'aigua durant el seu cultiu cal estar atents en primer lloc a no entollar el substrat. Si passa això, hem de deixar-lo assecar abans de tornar a regar. Evitar substrats que siguin massa argilosos també ajudarà, recordeu que les arrels també necessiten oxigen!

Un llarg període d'humitat en test fa que les arrels no puguin transportar aliment a les zones aèries de la planta, de manera que s'alimenta de les seves reserves de nutrients i les petites fulles es descoloreixen passant d'un verd bonic a un color groguenc.

Així que si les fulles de la planta canvien a un color groc per excés de reg sol precedir una podridura radicular, amb la conseqüent mort de la planta. Un altre símptoma d'un possible excés de reg és que la planta es marceixi (fulles caigudes) tot i que el substrat estigui humit.

Els fongs més perjudicials per al cànnabis

El Phytium, Fusarium o Phytophthora són els 3 fongs més perjudicials per a la planta de cànnabis, ja que poden acabar amb la seva vida en poc temps i sense gairebé possibilitat de tractament. La prevenció és sempre el millor mètode per combatre aquests fongs.

Aquests fongs entren en contacte amb les plantes a partir de les arrels, generalment per una podridura de l'arrel o de qualsevol element orgànic en descomposició com poden ser les fulles de la mateixa planta, quan aquestes cauen i queden reposant sobre el substrat. Així, cal evitar que les fulles quedin sobre del substrat perquè no es podreixin i amb això fomentin una possible infecció per fongs.

Una altra manera de protegir les arrels davant atacs de fongs és mitjançant l'ús de micro vida, com el fong trichoderma. Aquest tipus de vida microbiana protegeix les arrels alhora que facilita l'entrada de l'aliment a la planta d'una manera més ràpida i efectiva que en un substrat sense vida.

Aquest fong benèfic colonitza les arrels i no deixa espai perquè els fongs nocius s'aposentin sobre elles i en cas de fer-ho, la trichoderma s'encarrega d'eliminar-los. Aquest tipus de microvida pot usar-se des de la germinació al final del cultiu, encara que l'ideal és usar-la des d'un principi i no deixar que mori o seguir afegint en cada trasplantament. Utilitza sucres i carbohidrats ajuda a la microvida a mantenir-se activa i vital durant tot el cultiu.

Manca d'aigua o de reg

La manca d'aigua o estrès hídric és també un dels motius principals que afecten directament a les plantes i que pot provocar la seva mort prematura. Les plantes requereixen d'aigua per a la seva supervivència, de manera que si es queden sense ella durant uns pocs dies/hores (segons el sistema de cultiu) poden acabar morint.

Tot i que la planta no mori, si es dóna un període curt o llarg de sequera una part del sistema radicular es veurà afectat. Una part de les arrels es mor, generalment també amb una part de les fulles de la planta el que remet negativament en el seu desenvolupament, fent que la planta quedi més debilitada i sense tanta capacitat per acceptar els nutrients, cosa que només es pot traduir en una menor collita.

Si aquest període de sequera es repeteix o és massa prolongat, pot ser que la planta ja no sobrevisqui com ho va poder fer l'última vegada donat que el seu sistema radicular és inferior que al principi. Recordeu que es poden usar productes per estimular el creixement de l'arrel, amb els quals la planta desenvolupa més arrels i per tant s'alimenta de manera més eficient i suporta millor la sequera.

Manca de llum en el cultiu

Encara que no és molt comú que passi en cultius en exterior, on per sort el sol sempre està present, en un cultiu en interior la falta de llum podria donar-se per diversos motius: si se'n va la llum, falla algun temporitzador, s'espatlla el balastre o si tenim algun un altre problema relacionat amb l'electricitat o la nostra instal·lació.

En aquest cas, les plantes poden aguantar pocs dies sense llum, encara que també es debiliten molt i es facilita la possible putrefacció de les arrels i fulles si hi ha una elevada humitat. En un inici, les fulles superiors adquireixen un color groguenc a causa d'una falta de clorofil·la, ja que la planta no pot realitzar la fotosíntesi com cal.

Excés de llum en el cultiu

Una llum massa potent o aprop de la planta pot arribar a deshidratar les seves fulles, corbant les seves vores cap amunt (el que indica una manca de transpiració). En el cas que els estomes - que són uns petits orificis situats a les fulles per on les plantes respiren - es tanquin, les plantes no podran respirar bé, i si a això sumem una humitat ambiental molt baixa, aquestes es poden deshidratar ràpidament i acabar morint. Així doncs, és important escollir molt bé el tipus d'il·luminació a utilitzar en un cultiu de cànnabis.

Excés d'adobs, sals o nutrients

Les plantes requereixen d'aliment per poder créixer, però un excés d'adobs podria arribar a matar les plantes si no es posa remei.

Usant adobs orgànics és més difícil sobrefertilizar les plantes, encara que és perfectament possible i s'han de respectar les dosis del fabricant (l'ideal és mesurar l'EC). En el cas d'utilitzar adobs minerals per a cànnabis sí que s'ha de tenir en compte aquest possible problema doncs qualsevol error o descuit a dosificar ens pot portar problemes.

Per saber si el substrat té moltes sals cal controlar l'aigua de drenatge. Si el drenatge surt amb una EC semblant a la d'entrada (la usada per al reg) llavors tot està correcte. Si en cas contrari l'aigua de drenatge és molt superior a la d'entrada, s'ha de realitzar un rentat d'arrels per rebaixar el nivell de sals del substrat. Usar enzims en cada reg ajuda a mantenir un substrat net de sals.

Les plagues d'insectes

Poden ser moltes i molt variades, i cal dir que si bé no totes són mortals al 100% per a la planta, moltes d'elles sí ho poden arribar a ser en el cas que no es tracti aquesta plaga com cal. És possible que la plaga no arribi a matar la planta, però un atac per insectes és sempre sinònim de plantes febles i poca producció.

Una de les plagues d'insectes més temudes són les erugues, que entren per la tija central i es van menjant la part interna fins a deixar-la buida. El pas de la sàvia queda obstruït, no flueix com hauria de fer-ho i la planta s'acaba assecant i morint en pocs dies. És difícil de veure a simple vista i per detectar-ho cal buscar forats en la tija, generalment a sota dels nusos de les parts no llenyoses, que tenen un teixit vegetal més tendre i comestible per l'eruga.

L'aranya roja també és una de les plagues més comunes i devastadores si no es tracta quan cal. A més, la seva descendència pot quedar-se en estat latent durant molt de temps, i en el moment en què es donen unes condicions òptimes per a la seva aparició, els ous eclosionen i apareixen en el cultiu.

Els Cargols i llimacs poden ser molt nocius quan les plantes són molt petites i tenen poques fulles. Si la planta només té 4 fulles i se les mengen aquests petits devoradors, no podrà respirar ni captar energia solar, el que pot comprometre seriosament el seu desenvolupament.

La mosca negra del substrat, els nematodes o qualsevol insecte que visqui de les arrels pot fer que la planta perdi la seva vigorositat durant el període de creixement, de manera que la floració es pot veure seriosament afectada.

Les temperatures extremes: fred i calor en el cultiu

Les temperatures extremes - tant el fred com la calor - poden ser letals per a les plantes. A l'hivern, el fred es pot controlar en interior usant radiadors, i fins i tot en exterior mitjançant l'ús d'hivernacles.

Cal tenir en compte que si la temperatura baixa dels 12ºC les plantes poden morir. Dels 12 als 16ºC les plantes es queden parades en estat de latència, sense créixer, com si estiguessin hivernant, però bàsicament el que fan és alentir al màxim el seu metabolisme per seguir sobrevivint al clima esperant que aquest millori.

Una temperatura inferior als 12ºC pot matar la planta en cas de donar-se una exposició perllongada i si no se li posa remei. També pot donar-se la mort per congelació en el cas que les temperatures rondin els 0ºC.

Al contrari, la calor extrema és un altre dels factors que pot fer que la planta mori. Si bé és menys nociu que el fred, també acaba afectant en gran mesura al desenvolupament de la planta en totes les seves etapes de vida, dificultant la seva respiració, alimentació i desenvolupament cel·lular.

Amb altes temperatures les arrels es poden coure, és per aquest motiu que en exterior es recomana usar testos blancs en comptes de negres, i si és possible cobrir els testos de l'impacte directe del sol usant material aïllant.

La deshidratació és més freqüent amb altes temperatures, ja que la humitat del test s'evapora més ràpidament, les arrels es poden assecar, els estomes tancar-se, i a la planta li costarà molt respirar i no es desenvoluparà amb vitalitat.

Per lluitar contra les temperatures extremes en un cultiu d'interior es poden usar aires condicionats o radiadors. En cas de tractar-se d'un cultiu d'exterior, es poden fer servir hivernacles contra el fred i malles d'ombreig contra la calor asfixiant de l'estiu.

Conclusió

Aquestes són les causes més comuns que solen provocar la mort de les plantes joves de cànnabis. Recordem que en segons quins casos això pot succeir en poc temps i que si no posem remei, la planta acabarà morta amb total seguretat.

Cal destacar que, tot i ser aquestes les causes més comunes, poden donar-se amb més o menys facilitat segons les condicions de cultiu que hagin de suportar les plantes. Per descomptat, si es fa servir un substrat que no és adequat per al cultiu de cànnabis (com ara l'argila de camp), els problemes amb les arrels poden estar més presents que en cas d'usar un substrat adequat per cànnabis.

Una falta de ventilació en el cultiu de cànnabis pot facilitar l'aparició de fongs a causa de l'aire viciat i amb un excés de calor a l'ambient, així com per una menor evaporació de la humitat del substrat. Al seu torn, s'obre la porta a les possibles aparicions d'insectes com la mosca blanca o la mosca del substrat, a més de propiciar l'aparició d'altres infeccions fúngiques com botritis, pithium o fusarium.

En molts casos on apareixen problemes en el cultiu, com els que hem comentat en aquest article, sol ser a causa d'una mala gestió de l'ambient, per no haver seleccionat el substrat adequat o abonar sense tenir en compte les necessitats de les plantes. D'un error en el cultiu de cànnabis en poden sorgir d'altres que siguin encara més devastadors, és per aquest motiu que és molt important que tots els aspectes del cultiu estiguin ben controlats abans de començar amb l'aventura, ja que en moltes ocasions un es pot portar una sorpresa amb la mort prematura de les seves plantes.

Bons cultius!