Com cultivar tabac a casa
Llista de continguts
El cultiu i ús del tabac ha estat una pràctica arrelada a diferents cultures arreu del món durant segles. Des del seu descobriment a Amèrica pels nadius indígenes fins a la seva propagació global, el tabac ha tingut un paper fonamental en la història, l'economia, la indústria i la cultura de moltes nacions i regions de llarg a llarg del planeta.
Tot i les controvèrsies que envolten el tabac i el seu consum, el seu cultiu continua sent una activitat important a diversos països, generant ocupació i contribuint a l'economia local. Per descomptat, la planta de tabac exerceix un paper crucial en aquesta indústria, sent fonamental en la producció de cigarrets, cigars, picades per a pipes i productes derivats del tabac, com per exemple el tabac de mastegar. En aquest article explorarem els diferents aspectes del cultiu d'aquesta planta i com ho has de fer per tenir èxit.
Què és el tabac?
La planta de tabac, científicament coneguda com a Nicotiana tabacum, és una planta pertanyent a la família de les solanàcies. És originària d'Amèrica, específicament de la regió andina, i ha estat cultivada i utilitzada per diverses cultures durant segles. Igual que altres cultius com la patata, el tomàquet o el blat de moro, el tabac és originari d'Amèrica, per la qual cosa era desconegut a Europa fins al segle XVI, quan es va posar de moda malgrat l'oposició d'organismes com la Inquisició, coneguda per les seves poc fraternals polítiques i - menys encara - mètodes subtils.
La planta en si és una herbàcia perenne que creix en forma de roseta basal durant la seva etapa inicial i després desenvolupa una tija principal que pot assolir una alçada de fins a dos metres. Les fulles són grans, de forma ovalada, i presenten una superfície llisa i cerosa. Quant al sistema radicular, la planta de tabac té una arrel principal ben desenvolupada i un sistema d'arrels laterals que s'estenen àmpliament a terra. Això permet absorbir els nutrients necessaris per al seu creixement i desenvolupament.
Les fulles de la planta de tabac són, és clar, la part més valorada i utilitzada. Contenen diversos components, sent sens dubte el més popular la nicotina, un alcaloide que actua com un potent estimulant i és el principal responsable de l'addicció associada al consum de tabac, a més de resultar un excel·lent insecticida. A part de la nicotina, les fulles de tabac contenen una àmplia gamma de compostos químics com alcaloides, sucres, olis volàtils i flavonoides.
Quina és la diferència entre tabac ros i negre?
La diferència entre el tabac negre i ros rau principalment en el procés de curat i tractament de les fulles de la planta una vegada collides, la qual cosa afecta el seu sabor, aroma i color. A continuació et detallem les característiques distintives de cada tipus de tabac:
- Tabac negre: El tabac negre, també conegut com a tabac fosc, es caracteritza per tenir fulles que han passat per un prolongat procés de curació i fermentació. Durant aquest procés, les fulles s'exposen a alts nivells d'humitat i calor controlada, cosa que dóna com a resultat una major concentració de sucres i compostos químics com els alcaloides i olis naturals. Aquestes fulles fermentades solen adquirir un color fosc, que pot variar des del marró fins al negre, i tenen un sabor més intens i complex. El tabac negre s'utilitza comunament en la fabricació de cigars, tabac per a pipa i tabac de mastegar.
- Tabac ros: El tabac ros, també conegut com a tabac clar o daurat, es caracteritza per tenir fulles que han passat per un procés de curat més curt i sense fermentació perllongada. Les fulles de tabac ros s'assequen ràpidament després de la collita per preservar-ne el color clar i mantenir un sabor més suau i delicat. Aquest tipus de tabac sol ser utilitzat en la fabricació de cigarrets, on es busca un sabor més lleuger i suau.
A més de les diferències en sabor i color, el tabac negre i ros també poden tenir perfils de nutrients i contingut de nicotina lleugerament diferents a causa de les variacions en els processos de curació i fermentació.
Característiques del cultiu de tabac
La planta de tabac requereix condicions climàtiques específiques per al seu creixement òptim, preferint climes càlids i terres ben drenats. Tot i que és una planta resistent i adaptable, el seu cultiu requereix cures i tècniques agrícoles adequades per obtenir un producte de qualitat.
El procés de cultiu del tabac inclou diverses etapes, des de la sembra de les llavors en planters fins a la collita de les fulles madures. Com sabem, aquestes fulles s'assequen i fermenten posteriorment per millorar-ne el sabor i l'aroma abans de ser utilitzades en la producció de cigarrets, cigars i altres productes relacionats. Vegem a continuació alguns dels principals aspectes del seu cultiu:
Condicions climàtiques i del terra ideals per al tabac
A la planta de tabac no li agraden els climes extrems, preferint condicions climàtiques càlides i terres ben drenats per a un creixement òptim. A continuació et detallem les condicions climàtiques i de sòl que n'afavoreixen el cultiu i amb les que obtindràs els millors resultats:
- Clima: El tabac requereix un clima càlid per al desenvolupament adequat. Prefereix temperatures de mitjana entre 20°C i 30°C durant el període de creixement. Les gelades poden danyar seriosament les plantes, per la qual cosa es cultiva principalment en regions lliures de gelades. Tot i això, algunes varietats de tabac poden tolerar temperatures lleugerament més baixes durant breus períodes, com per exemple el tabac Delgold o el tabac Costa Rica 589.
- Lluminositat: La planta de tabac necessita una exposició significativa a la llum solar per créixer de manera saludable. Es recomana un mínim de 6 a 8 hores de llum solar directe al dia. La llum solar adequada promou la fotosíntesi i contribueix al desenvolupament de fulles grans i sanes, cosa que repercutirà en un producte final de millor qualitat.
- Reg i precipitacions: El tabac prefereix regions amb una precipitació adequada i ben distribuïda al llarg de l'any. Un rang òptim de precipitació per al cultiu de tabac se situa entre els 800 i 1,500 mil·límetres anuals. Tot i això, és important evitar períodes prolongats de pluges intenses o anegaments, ja que això pot afectar negativament el desenvolupament de les plantes i augmentar el risc de malalties fúngiques i, per tant, l'ús de fungicides.
- Sòl: L'ideal són sòls ben drenats i fèrtils, francs o francs-sorrencs i que siguin rics en matèria orgànica. El pH del terra ideal per al tabac generalment oscil·la entre 5.5 i 6.5, lleugerament àcid a neutre. A més, un bon drenatge del sòl és essencial per evitar l'entollament, ja que l'excés d'humitat pot afavorir el desenvolupament de malalties.
És important destacar que les condicions exactes poden variar segons la varietat de tabac cultivada i la regió geogràfica. Els cultivadors de tabac solen adaptar les pràctiques de cultiu a les condicions específiques de la seva àrea per obtenir els millors resultats.
Nutrició de la planta de tabac
La planta de tabac requereix una varietat de nutrients per al seu creixement i desenvolupament saludables. Aquests nutrients es divideixen en macronutrients i micronutrients, i cadascun exerceix un paper crucial en el metabolisme i la producció de la planta. A continuació esmentem els nutrients essencials necessaris perquè les teves plantes de tabac creixin felices i sense problemes:
Macronutrients:
- Nitrogen (N): El nitrogen és essencial per al creixement de la planta i la formació de proteïnes i clorofil·la. És especialment important en les primeres etapes del desenvolupament de la planta i en la producció de fulles verdes i sanes.
- Fòsfor (P): El fòsfor exerceix un paper fonamental en la transferència d'energia i en el desenvolupament d'arrels fortes i sistemes radiculars saludables. També és essencial per a la maduració adequada de les flors i la formació de llavors.
- Potassi (K): El potassi contribueix a la resistència de la planta a l'estrès, millora la qualitat del tabac i ajuda a la regulació de l'aigua. També juga un paper important a la fotosíntesi i la síntesi de proteïnes.
Micronutrients:
- Ferro (Fe): El ferro és essencial per a la formació de clorofil·la i, per tant, per a la fotosíntesi. També és necessari per a la síntesi de proteïnes i altres processos metabòlics.
- Manganès (Mn): El manganès és important per a l'activitat enzimàtica i la fotosíntesi. Ajuda a la producció d'energia i a la formació de clorofil·la.
- Zinc (Zn): El zinc està relacionat amb la síntesi de proteïnes i en el desenvolupament de noves cèl·lules. També és necessari per a la formació de clorofil·la i el creixement de les arrels.
Aquests són només alguns exemples dels nutrients essencials per al cultiu de tabac, encara que a més d'aquests, la planta també requereix altres elements com calci, magnesi, sofre, coure, molibdè i bor en quantitats adequades. És important per als agricultors de tabac mantenir un equilibri adequat de nutrients a terra mitjançant l'aplicació de fertilitzants i pràctiques de maneig adequades, cosa que garantirà un creixement saludable de la planta i una producció de tabac de qualitat.
Fases del cultiu de tabac
El cicle de vida d'una planta de tabac pot variar lleugerament depenent de la varietat cultivada, les condicions climàtiques i les pràctiques de maneig específiques. No obstant això, en general, es pot dividir en les etapes següents:
- Germinació de llavors: Aquesta etapa marca l'inici del cicle de vida de la planta. Les llavors de tabac se sembren a planters o safates de germinació, on es proporcionen condicions adequades d'humitat i temperatura. La germinació sol passar dins dels 7 a 10 dies posteriors a la sembra.
- Plàntules joves: Després de la germinació, les plàntules emergeixen del sòl i desenvolupen les seves primeres fulles veritables. Durant aquesta etapa, les plàntules requereixen cures especials, com a reg regular i protecció contra malalties i plagues. La durada d'aquesta etapa sol ser de 4 a 6 setmanes.
- Creixement vegetatiu: Un cop les plàntules arriben a una mida adequada i les condicions climàtiques són favorables, es realitza el trasplantament al camp. Les plàntules es col·loquen en files al terreny preparat, on continuaran el seu creixement i desenvolupament. En aquesta etapa, la planta de tabac desenvolupa fulles addicionals i augmenta la seva mida, per la qual cosa és essencial proporcionar un reg adequat i nutrients per promoure un creixement saludable. La durada d'aquesta fase pot ser d'aproximadament 6 a 10 setmanes.
- Floració i producció de llavors: Després del creixement vegetatiu, la planta de tabac entra a l'etapa de floració, on produirà un raïm floral a la part superior, formant unes flors que donen lloc al desenvolupament de càpsules que contenen les llavors. La durada d'aquesta etapa pot variar, però generalment dura de 6 a 8 setmanes.
- Maduració de les fulles: Quan la planta de tabac ha completat l'etapa de floració i producció de llavors, les fulles de tabac comencen a madurar. Durant aquesta fase, les fulles adquireixen el color i les característiques específiques segons la varietat cultivada. La maduració de les fulles pot trigar de 4 a 8 setmanes.
- Collita: L'última etapa del cicle de vida és la collita de les fulles madures. Es recol·lecten les fulles superiors de la planta, generalment en diverses rondes, a mesura que assoleixen la maduresa adequada. La durada i freqüència de la collita depenen del tipus de tabac i les pràctiques de collita utilitzades.
Com cultivar plantes de tabac pas a pas
Si tens unes quantes llavors de tabac i t'animes a cultivar-les, només has de seguir aquesta guia per poder-ho fer sense complicacions:
- El millor per germinar les teves petites llavors és fer servir planters fins que la planta estigui a punt per ser trasplantada, cosa que pot trigar diverses setmanes des de la germinació. Deixa-les en algun lloc amb bona il·luminació però sense llum directa, fins i tot a l'interior, i procura ruixar amb aigua el planter diàriament (que no arribi a assecar-se mai!). Si tens poques plantes, pots fer servir un minihivernacle per aconseguir augmentar la humitat. Una bona època per començar és primavera (tot i que els productors professionals solen començar una mica abans, fins i tot a l'hivern).
- Un cop les teves petites plantes mesurin uns 10-15cm, el que pot portar unes 3-4 setmanes, pots trasplantar-les a un test major. Si cultivaràs les plantes en test, procura que sigui de mínim 11 litres i, si pot ser, de color blanc. Per contra, si planeges acabar el cultiu a terra mare, escull un test una mica més petit per donar-li creixement durant unes 3-4 setmanes més abans del trasplantament final a l'exterior.
- Passat aquest temps, unes 6 setmanes des que vas germinar les llavors o quan les teves plantes mesurin 15-20cm, és hora de col·locar-les al seu lloc definitiu. Escull un lloc amb moltes hores de sol diàries i trasplanta les teves plantes a terra, o col·loca a la zona els teus testos (ombrar els tests d'alguna manera ajudarà que la temperatura de les arrels no pugi en excés a l'estiu). En cas d'observar grogueig de les fulles en algun moment, procureu utilitzar algun adob ric en nitrogen. És important que les plantes no s'assequin, així que pot ser que durant els primers dies a ple sol hagis de regar-les diàriament.
- Un cop vegis signes a les teves plantes que comença la floració, aquestes produiran un raïm floral a la punta apical de la tija; retira aquesta flor. Passats uns dies pot ser que es formin nous brots o fills on les fulles s'ajunta amb la tija; retira'ls també o la qualitat del teu tabac es veurà afectada. Procura mantenir el substrat lliure de males herbes i males herbes durant tot el cultiu. A mesura que el moment de la collita es vagi acostant, pot ser que les fulles inferiors de la planta es deteriorin, no et preocupis.
- Passats uns 3 mesos des que vas plantar, o unes 3-4 setmanes després d'haver retirat el raïm floral, és hora de començar la collita. Enhorabona! Has aconseguit cultivar les teves plantes de tabac amb èxit i ara ja només queda assecar-les correctament per al seu ús posterior, cosa que t'ensenyarem a fer en un futur article.
Fins aleshores!
