Jamaica i el Cànnabis
Llista de continguts
El Cànnabis a Jamaica
Ganja, Collie, Kiki, Sinsemilla... el cànnabis té una gran quantitat de denominacions, especialment a Jamaica, una petita illa tropical situada al Carib i coneguda per la seva llarga relació apassionada amb aquesta planta.
Per a molts fumadors de tot el món, Jamaica és un dels llocs de referència per al cultiu de cànnabis. De fet, el seu clima tropical i el seu sòl fèrtil ofereixen unes condicions ideals per al cultiu de la planta, especialment per a varietats Sativa. A més, també és on va néixer el moviment Rastafari, que promou el seu ús religiós i reuneix un gran nombre de seguidors a l'actualitat. Jamaica té una cultura del consum de cànnabis molt estesa en totes les classes de la societat, no únicament entre els Rastafaris. En aquest article veurem la relació de la planta de cànnabis amb aquest petit racó del paradís caribeny.
Introducció del cànnabis a Jamaica
Sent una Colònia britànica fins al 1962, Jamaica ha estat un productor tradicional de sucre durant molt de temps i també de cotó durant l'etapa de l'esclavitud. La població indígena, els indis Arawak, va ser exterminada abans de l'arribada dels britànics pels colonitzadors espanyols, mentre que l'imperi de la Commonwealth va deportar a milers d'esclaus de l'Àfrica Occidental per treballar en les plantacions de Jamaica.
Després de l'abolició de l'esclavitud en l'any 1838, lògicament molts esclaus van abandonar les plantacions, l'Imperi Britànic va utilitzar la mà d'obra de les seves colònies, com és el cas de l'Índia, per treballar en les plantacions. Uns 33,000 treballadors de l'Índia van abandonar el seu país al segle XIX per anar a Jamaica, i probablement aquesta és la causa de la introducció de les primeres llavors de cànnabis a Jamaica, entre els anys 1850 i 1860.
Per tant, les diferents tècniques i els mètodes per cultivar cànnabis van ser importats pels treballadors asiàtics i després es van estendre per tota la classe treballadora jamaicana.
La influència de l'Índia també es pot destacar en termes com "Ganja", que ve de la paraula "g?ñj?" i significa "cànem" o "resina de cànem". L'ús d'aquesta paraula s'ha estès i avui és un dels noms més utilitzats pels habitants de l'illa per referir-se al cànnabis.
La prohibició del cànnabis a Jamaica es remunta al 1913 amb la llei Dangerous Drugs Act, també coneguda com The Ganja Law, que prohibia la possessió, el cultiu i el tràfic de cànnabis (sota penes de presó) però les coses s'han suavitzat considerablement en aquests últims anys amb la legalització del consum de cànnabis des del 2015, per a usos espirituals o terapèutics.
Genètiques del cànnabis de Jamaica
La prohibició de la marihuana, la globalització, l'expansió d'Internet i molts altres factors, ha influït en el fet que les varietats autotóctonas anomenades Landrace hagin estat reemplaçades per llavors feminitzades modernes, majoritàriament híbrids. De fet, algunes de les varietats Landrace de Jamaica, com la llegendària Lambs Bread, tenen trets de Skunk en la seva genètica des dels anys 80.
Avui dia és molt difícil trobar veritables varietats Landraces a Jamaica, com vam poder constatar durant el nostre viatge a Jamaica el 2016 quan es va celebrar el Stepping High Ganja Festival. Lamentablement, la majoria de les varietats de marihuana disponibles actualment a l'illa estan a quilòmetres de distància de la famosa herba jamaicana lloada pels artistes de Reggae en els anys 70. Per contra, ens oferien marihuana de les varietats híbrides més populars en el mercat del cànnabis internacional: White Widow, Amnesia,... fins i tot ens van oferir Girl Scout Cookies!
No obstant això, i si coneixes a les persones adequades, encara es poden trobar cultius de Landraces a l'illa, especialment en l'àrea de Blue Mountains i a Saint Ann, on els mateixos residents van a buscar la millor herba de l'illa!
L'àrea d'Orange Hill també reuneix molts cultivadors de ganja, tot i que allà es cultiven els híbrids moderns d'Europa o EUA, òbviament per buscar millors guanys. Fins i tot s'organitzen visites guiades per les plantacions per als turistes!
La majoria de les genètiques «jamaicanes» venudes avui pels bancs de llavors tenen poc a veure amb l'herba original utilitzada pels artistes de Reggae dels anys 70, estem molt lluny de les Lambs Bread de Sylford Walker.
Popularitat del cànnabis a Jamaica
Si bé l'ús tradicional del cànnabis a Jamaica es remunta a més de 150 anys, no va ser fins a la dècada dels 70 amb l'expansió del moviment Rastafari a l'illa i la música Reggae, quan es va disparar la seva popularitat. L'èxit internacional d'alguns artistes de Reggae jamaicans també va democratitzar d'alguna manera l'ús del cànnabis a tot el món i fora de la comunitat Rastafari. Artistes com Bob Marley o Peter Tosh, així com la majoria de cantants de Reggae de Jamaica, van declarar el seu amor per la planta en les seves cançons, així com per les propietats medicinals del cànnabis. També van contribuir al fet que els consumidors de cànnabis siguin persones respectables. Avui dia, la marihuana és àmpliament utilitzada en tot el territori, totes les capes de la societat jamaicana consumeixen cànnabis, des dels jutges a tota mena de funcionaris com fins i tot la mateixa policia, i passant pels comerciants.
Després de la Legalització del cànnabis en altres països com Uruguai o alguns estats dels EUA, i després d'anys de debat amb les associacions pro-cànnabis locals, el 2015 el govern de Jamaica va decidir finalment permetre la possessió de petites quantitats (al voltant de uns 50 grams) per a un ús mèdic o espiritual. La nova llei permet la distribució de llicències per part del Govern per al desenvolupament de la indústria mèdica del cànnabis a l'illa i també per a la investigació científica. Finalment, també es permet l' auto-cultiu a casa de fins a 5 plantes per persona.
Poc després d'haver estat aprovada aquesta Llei, s'han anat organitzant un seguit de festivals i esdeveniments relacionats amb el cànnabis. Principalment a la regió de Negril, que ofereix un entorn paradisíac tant als propis jamaicans com als turistes, per gaudir de les seves boniques i exòtiques platges blanques , amb esdeveniments de prestigi com el Rootzfest, Steppin High Festival, Dab-A-Doo o la famosa i llegendària High Times Cannabis Cup.
Els Clubs de Consumidors de Cànnabis també han florit a tot el país, el que permet als consumidors locals obtenir fàcilment productes d'alta qualitat, i també passa amb les extraccions de resines. Això ajuda a garantir la qualitat de la producció, la genètica consumida i en resum, tots els beneficis que es poden relacionar amb la Legalització del cànnabis.
També van sorgir Associacions com Scarce Commodity, una organització independent que se centra en el control de qualitat de les pràctiques de cultiu, processament i distribució, augmentant així la qualitat del cànnabis produït en el territori.
Jamaica és una destinació ideal per als fumadors de cànnabis, un veritable paradís per als amants de la planta. La nova llei permet, tant als turistes com als propis jamaicans, gaudir de l'herba cultivada a Jamaica.
Jamaica per fi pot oferir al cànnabis un futur brillant i assolellat !
Fonts utilitzades per escriure aquest article:
- Ganja in Jamaica. Amsterdams Drug Tijdschrift, nr 2, December 1996, pp. 11-14.
- Jamaican Cannabis Landraces: History and Importance
- Marijuana in Jamaica Puff Peace
- Historic new ganja laws in Jamaica for Rastafari religious use, MMJ Program
- Anys de passió incondicional per aquesta fantàstica illa, per aquesta cultura i per aquesta planta...
