Medicines del passat: Cannabis, bolets i antigues teràpies oblidades

En la recerca constant d'alleujament i de curació, la humanitat ha recorregut a una gran varietat de recursos al llarg de la història. Des de les albors de la civilització, les plantes i els fongs han tingut un paper fonamental en les teràpies ancestrals, brindant un refugi per a aquells a la recerca de remeis a les seves malalties. En aquest article, ens endinsarem en el fascinant món de les medicines del passat, amb un enfocament especial en dos elements que han capturat la imaginació de generacions: el cànnabis i els bolets medicinals.

A mesura que desentranyem els usos medicinals històrics d'aquestes substàncies, descobrirem com han estat aprofitades per cultures de tot el món amb propòsits terapèutics i espirituals. Des de rituals antics fins a tractaments mèdics oblidats, explorarem el passat per comprendre millor com el coneixement ancestral continua influint en les perspectives modernes sobre la medicina i el benestar.

Medicines i teràpies de l'antiguitat

A l'antiguitat, les cultures de tot el món confiaven en una varietat de plantes, herbes i substàncies naturals per tractar diverses malalties i promoure la salut i el benestar general, encara que lògicament la disponibilitat d'aquestes substàncies no era la mateixa que avui dia, sovint quedant restringides a les plantes i bolets autòctons de cada zona. Algunes de les principals medicines i remeis naturals utilitzats en temps antics inclouen:

Plantes Medicinals:

• Aloe Vera: Utilitzat per tractar ferides, cremades i problemes de la pell.
• Ginseng: valorat per les seves propietats energitzants i adaptògenes.
• Cúrcuma: Coneguda per les propietats antiinflamatòries i antioxidants.
• Herba de Sant Joan: Usada per tractar la depressió i millorar l'estat d'ànim.
• Echinacea: Utilitzada per enfortir el sistema immunològic.

Herbes Relaxants i Sedants:

• Valeriana: Emprada com a sedant natural per tractar l'insomni i l'ansietat.
• Camamilla: Reconeguda per les seves propietats calmants i digestives.
• Lavanda: Utilitzada per alleujar l'estrès i promoure la relaxació.

Cannabis:

• Cannabis Sativa: Utilitzat en moltes cultures antigues per les seves propietats medicinals, com alleujar el dolor i tractar diverses malalties.

Bolets Medicinals:

• Fongs Reishi: Considerats en la medicina tradicional xinesa com un potenciador del sistema immunològic i adaptogen.
• Amanita Muscaria: Utilitzada en algunes cultures indígenes per a fins espirituals i rituals.
• Psilocibina o fongs al·lucinògens: Empleats en cerimònies religioses i espirituals en diverses societats antigues. Avui dia s'estan investigant diversos possibles beneficis com el tractament de la depressió o les migranyes o cefalees en dispersió.

Psilocibina: Què és i quins són els seus efectes?

Després de dècades en l'oblit, la psilocibina és avui dia protagonista en desenes d'estudis i assajos clínics per tot el món, mostrant resultats especialment prometedors en el tractament de malalties com la depressió o l'ansietat. A més de les seves conegudes propietats en contextos lúdics o espirituals, les noves notícies quant a les seves possibles propietats medicinals sumen encara més interès per aquest compost.

Minerals i Substàncies Naturals:

• Sal: Utilitzada per conservar aliments i mantenir l'equilibri electrolític.
• Sofre: Utilitzat en ungüents i pomades per tractar afeccions de la pell.
• Mercuri: Encara que avui es considera tòxic, es feia servir en algunes medicines tradicionals antigues.

Olis Essencials:

• Oli d'Oliva: Utilitzat en massatges i tractaments per a la pell.
• Oli de Menta: Valorat per les propietats refrescants i alleugeriment del malestar estomacal.

Tes i Infusions:

• Te Verd: Consumit pels seus beneficis antioxidants i estimulants.
• Te de Gingebre: Utilitzat per alleujar nàusees i problemes digestius.

Per descomptat, aquests són només alguns exemples de les moltes medicines i remeis naturals que van ser utilitzats a l'antiguitat. Encara que alguns d'aquests enfocaments poden haver caigut en desús o han estat reemplaçats per tractaments mèdics moderns, encara hi ha un interès a comprendre i utilitzar les pràctiques medicinals tradicionals per al benestar i la salut, i en molts casos se segueixen utilitzant les mateixes plantes o bolets per aconseguir els principis actius utilitzats per la indústria farmacèutica.

Tintures i extractes de plantes: un remei mil·lenari

L'ús de tintures de plantes com a remeis naturals per a malalties té també una llarga història que es remunta a civilitzacions antigues a diferents parts del món. Encara que és difícil precisar el moment exacte en què va començar aquesta pràctica, hi ha evidències històriques que indiquen que les tintures de plantes s'utilitzaven amb finalitats medicinals en diverses cultures i èpoques, aconseguint així un efecte més eficaç i una dosificació més senzilla que no pas utilitzant les plantes sense processar. Aquests són alguns exemples:

• Antic Egipte: Els egipcis eren coneguts pels seus avenços en la medicina i l'ús de plantes amb propietats medicinals. Feien servir tintures i extractes de plantes per tractar una varietat de malalties, inclosos problemes digestius, ferides i problemes respiratoris.

• Medicina Ayurvèdica: A l'antiga Índia, la medicina ayurvèdica també emprava tintures i extractes de plantes com a part del seu enfocament holístic de la salut. S'utilitzaven per equilibrar els doshas (principis biològics) i tractar diverses malalties.

• Medicina Tradicional Xinesa: La medicina xinesa antiga ha utilitzat tintures i extractes de plantes durant milers d'anys com a part del seu enfocament integral de la salut. La farmacopea xinesa inclou una àmplia varietat de remeis a base de plantes, molts dels quals es preparaven en forma de tintures per ser administrats de manera més efectiva.

• Medicina Tradicional Indígena: Moltes cultures indígenes de tot el món han utilitzat tintures de plantes com a part de les seves pràctiques medicinals. Aquestes tintures sovint es combinaven amb pràctiques espirituals i rituals a la recerca de sanació.

• Europa Medieval i Renaixentista: Durant l'Edat Mitjana i el Renaixement, les tintures de plantes s'usaven àmpliament a l'herboristeria i la medicina popular a Europa. Monjos i herbolaris medievals creaven tintures i extractes per tractar diverses malalties.

En general, l'ús de tintures de plantes com a remeis naturals ha estat una pràctica que ha existit a tot el món durant segles, sent una part integral de les diverses tradicions mèdiques i culturals. De la mateixa manera que hem vist amb les plantes sense processar, a mesura que es va desenvolupar la farmacologia moderna, moltes d'aquestes pràctiques van ser incorporades, adaptades o reemplaçades per medicaments més refinats i regulats. No obstant això, actualment hi ha un ressorgiment de l'interès en la fitoteràpia i les medicines naturals, cosa que ha portat a un renovat interès en l'ús de tintures i extractes de plantes per promoure la salut i el benestar.

Cannabis medicinal, una evolució truncada al s.XX

Al llarg del segle XX, l'ús del cànnabis com a remei medicinal va anar disminuint en gran mesura a causa de la creixent regulació i criminalització de la planta a moltes parts del món. No obstant això, hi va haver algunes instàncies en què el cànnabis encara es va utilitzar amb finalitats medicinals en contextos limitats i específics, tal com es feia des de segles enrere. Algunes d'aquestes àrees i formes inclouen:

• Productes farmacèutics antics: A principis del segle XX, abans de la imposició de les regulacions més estrictes, alguns productes farmacèutics que contenien marihuana seguien disponibles a farmàcies a parts d'Europa i Estats Units. Aquests productes sovint es comercialitzaven per tractar una varietat d'afeccions, com ara dolors i espasmes. Les tintures de cànnabis eren especialment populars.

• Ús compassiu i excepcions mèdiques: En algunes jurisdiccions, es van atorgar excepcions mèdiques per a l'ús del cànnabis en pacients amb condicions greus o terminals. Això es veia especialment en pacients que trobaven alleugeriment amb el cànnabis per tractar símptomes com nàusees i pèrdua de gana a causa de la quimioteràpia en casos de càncer.

• Sativex i altres medicaments derivats del Cannabis: A finals del segle XX i principis del XXI, es van desenvolupar alguns medicaments basats en el cànnabis que van obtenir aprovació regulatòria a certes jurisdiccions. Un dels exemples més notables és el Sativex, un aerosol oral a base d'extractes de cànnabis, que s'utilitza per tractar símptomes de l'esclerosi múltiple a diversos països.

• Ús en medicina tradicional: En algunes cultures i regions on les pràctiques tradicionals de medicina persisteixen, el cànnabis continua sent utilitzat amb fins medicinals segons els ensenyaments i pràctiques ancestrals.

És important destacar que, en general, l'ús del cànnabis amb finalitats medicinals al segle XX es va veure limitat per la percepció negativa i la regulació legal restrictiva a moltes parts del món. No obstant això, a mesura que avancem al segle XXI, estem veient un canvi gradual en la percepció del cànnabis i un augment en la investigació científica que recolza la seva eficàcia en el tractament de certes condicions mèdiques. Com a resultat, diversos països reconsideren i legalitzen l'ús medicinal del cànnabis en formes més àmplies.

Bolets i teràpies medicinals, un nou horitzó

A diferència del cànnabis, els bolets medicinals no han tingut un ús medicinal tan generalitzat i reconegut al segle XX, almenys en comparació amb èpoques anteriors. Tot i això, algunes cultures i tradicions han continuat utilitzant bolets amb finalitats medicinals, i actualment s'està revifant l'interès en les seves propietats terapèutiques. Aquí tens algunes formes en què es van utilitzar els bolets com a remei medicinal al segle XX:

• Medicina tradicional Asiàtica: En algunes parts d'Àsia, com la Xina i el Japó, s'ha mantingut la tradició d'utilitzar bolets medicinals a la medicina tradicional. Per exemple, el fong Reishi (Ganoderma lucidum) s'ha utilitzat a la medicina xinesa durant segles pels seus possibles beneficis per a la salut, com enfortir el sistema immunològic i millorar la resistència a l'estrès.

• Etnobotànica i tradicions indígenes: En algunes comunitats indígenes, s'han mantingut les pràctiques tradicionals que involucren l'ús cerimonial o medicinal de fongs psicodèlics, com els fongs al·lucinògens Psilocybe. Aquests fongs s'han fet servir en cerimònies espirituals i rituals de sanació en algunes cultures.

• Fongs medicinals moderns: A mesura que la investigació sobre els beneficis per a la salut de certs bolets va augmentar al segle XX, es van desenvolupar suplements i productes a base de fongs medicinals. El fong xiitake (Lentinula edodes), el fong maitake (Grifola frondosa) i altres es van convertir en part de la cultura de la suplementació a la recerca de propietats immunomoduladores i altres beneficis.

• Investigació psicodèlica: A partir de mitjans del segle XX, l'interès en les propietats psicodèliques d'alguns fongs, com els fongs psilocibis, va créixer a la comunitat científica. Es van dur a terme investigacions sobre els potencials efectes terapèutics d'aquestes substàncies en condicions com la depressió, l'ansietat i el trastorn d'estrès posttraumàtic.
• Renaixement de la investigació psicodèlica: A finals del segle XX i principis del segle XXI, hi ha hagut un renaixement a la investigació sobre l'ús terapèutic de fongs psicodèlics en el tractament de trastorns mentals i emocionals. Alguns estudis suggereixen que els compostos presents en aquests bolets podrien tenir efectes beneficiosos a la salut mental.

Què són les microdosi de psilocibina?

Com ja avancem al nostre article sobre la psilocibina i els seus efectes, l'ús d'aquesta substància en diverses teràpies és cada cop més comú, especialment en forma de microdosi. Avui us oferim una guia breu però concisa sobre la microdosificació de psilocibina: què és, per a què serveix i quines són les dosis recomanades són només alguns dels aspectes que tractarem a continuació.

És important destacar que, malgrat l'interès renovat al segle XX i XXI, la majoria de les aplicacions medicinals dels bolets s'han centrat en bolets no psicoactius o en compostos aïllats en lloc dels bolets psicodèlics tradicionals. La investigació continua en aquesta àrea i genera un nou enfocament en les possibles aplicacions terapèutiques d'aquest tipus de fongs.

Com pots veure, són moltíssims els tipus de plantes, fongs i substàncies naturals utilitzades tradicionalment com a remeis per tractar diverses malalties, afeccions o malalties. Tot i que al llarg del s. XX tant el cànnabis com els fongs al·lucinògens van ser "proscrits" i apartats d'aquestes llistes de medicines naturals, la tendència actual és cada vegada més oberta al seu estudi i inclusió, amb milers de pacients beneficiant-se de les seves propietats avui dia.