‘Operació Orenga’: policies venent marihuana fake per acabar amb el narcotràfic

El 1981, el Districte de Columbia als EUA va batre el seu propi rècord: 86 ciutadans morts per sobredosi d'heroïna. Per combatre el creixent problema de les drogues, la policia de la ciutat va llançar una ofensiva total al mercat dels estupefaents. Un nou grup de treball batejat sota el mantra del "tot val" va rebre llum verda per desbaratar el trànsit de substàncies a tot Washington DC, cosa que va incloure arrestos de més de 200 presumptes traficants, l'ús de càmeres de vídeo i camions cisterna per intimidar i interrompre compradors i venedors al carrer… i fins i tot un oficial encobert disfressat de la mascota del licor Schlitz (era un toro, per cert) per fer detencions sorpresa.

Però un dels mètodes de la policia per interrompre les vendes de marihuana no tenia la intenció d'arrestar ningú. En una idea si més no pelegrina, agents encoberts es van fer passar per traficants a la zona amb millor reputació de marihuana de la ciutat. Batejada com a 'Operation Oregano Scam' tenia com a objectiu vendre herba falsa a clients desprevinguts, donant-li a la zona un mal nom que, pensaven, foragitaria els potencials compradors.

Així, el setembre del 1981, la policia encoberta es va apoderar de l'àrea i va començar a vendre bossetes d'orenga a clients que visitaven la zona amb l'esperança d'obtenir una mica d'herba. Els oficials de paisà es van instal·lar en una cantonada venent marihuana falsa durant dies, lliurant orenga en paquets de 5 dòlars a compradors crèduls…. però sense fer cap mena d'arrest.

“Desencoratja la gent a venir a la zona… Tenim alguns oficials força enginyosos que inventen coses. Els recolzo mentre el que facin no sigui il·legal”.
– Cap de policia de DC, Maurice T. Turner, 1981, sobre l''Operació Orenga'

"Nano, torna'm els meus diners"

Segons va narrar al seu dia el rotatiu The Washington Post en una divertidíssima crònica de l'operació, quatre oficials vestits amb roba de carrer apropiadament casual es van apostar a la cruïlla de Chapin i la 15th Street, adjacent a Meridian Hill Park. Diversos traficants habituals del carrer, que van reconèixer tots quatre com a policies quan van arribar en una patrulla camuflada, es van retirar deixant-los el seu lloc de venda habitual.

Durant les següents hores, una processó constant de cotxes va passar lentament davant els quatre homes que agitaven amb entusiasme les mans dretes, que sostenien petits paquets marrons, aturant-se el temps suficient perquè els seus ocupants fessin un bescanvi ràpid del que semblaven ser els paquets estàndard de marihuana de 5 dòlars que s'estilaven aleshores. Molts tornarien minuts després, enutjats en descobrir que els havien enganyat, però impotents per fer alguna cosa. La majoria dels clients insatisfets se'n van anar després de breus converses amb els policamells, alguns grinyolant les rodes dels seus cotxes i cridant malediccions.

Però, segons explica la crònica del Washington Post, n'hi va haver alguns que s'ho van prendre més a la valenta.

“Un home amb un Cutlass Supreme de color clar va resultar més desgraciat que la majoria. Moments després de comprar la seva "bosseta de marihuana", ràpidament va fer retrocedir el seu automòbil una illa contra el trànsit d'un sol sentit al Carrer 15, aturant-se al costat dels presumptes traficants. Saltant del seu cotxe, va cridar que volia que li tornessin els seus diners”.

L'oficial Elliott Carter recordava la conversa així:

- Client: "Vull que em tornin els meus diners".

- Carter: "No hi ha devolució de diners, home".

- Client: "Torna'm els meus diners!"

- Carter: "No podem. Som la policia, home".

- Client: "No m'importa. Vull que em tornin els meus diners".

Després els quatre oficials es van reunir al voltant de l'home. Un d'ells li va ensenyar la placa policial, que l'home va inspeccionar amb cura. Quan no va semblar convençut, dos oficials de suport en un camió proper van arribar des de l'altra banda del carrer i van persuadir l'home perquè se n'anés per on havia vingut.

- Client: “És injust. És simplement injust”.

Una recepta artesanal digna del teu pitjor enemic

La marihuana falsa es va elaborar a partir d'una recepta ideada per l'oficial John Eisel. "Primer vaig anar a un supermercat i vaig comprar totes les herbes que es veien bé", va dir Eisel. "Vaig gastar al voltant de 50 dòlars en orenga, fulles de te, julivert i fulles d'api. Ho vam barrejar en una caixa gran, però no es veia bé, així que hi vam afegir una mica de fang. Després vam decidir que l'orenga era massa forta, així que afegim una mica d'extracte de vainilla. Llavors feia olor de vainilla. Després afegim una mica d'escaiola i ho barregem tot de nou. Empaquetem unes 300 dosis".

Tan autèntica va ser el seu estratagema que dos dels quatre "camells" de la policia gairebé van ser arrestats per dos oficials de la Policia de Parcs dels EUA que passaven per allà en automòbil. Els oficials del parc, que normalment ajuden a patrullar les rodalies de Meridian Hill Park, van saltar del seu cotxe patrulla, van subjectar els dos agents de paisà contra una paret de maons i els van retenir breument fins que els oficials encoberts es van poder identificar.

L'operació va fer poc o res per combatre la crisi de drogues que fuetejava les portes de les comissaries. Tot i això, lluny de donar per inútil la seva eficàcia, la història es va repetir el 2010, quan la policia de Washington D.C. va tornar a utilitzar aquesta herba aromàtica en un dels seus esquemes d'estafa marihuanera… però aquesta vegada per acabar amb un servei de lliurament a domicili de mandanga.

‘Operació Orenga amb Coriandre’ (2010)

Per rebentar un servei local de lliurament anomenat 'Mindy's Muffins' (una cosa així com 'Les magdalenes de Mindy' si no ets fan de la paraula 'muffin'), novament van decidir seguir el mateix modus operandi. I contestant els telèfons que trucaven per fer comandes a 'Mindy's Muffins', la policia va tornar a organitzar els lliuraments usant les bossetes especials d'orenga.

Tot va començar després de l'arrest d'un presumpte traficant al 3r Districte, després d'interrompre una compra de carrer. A més de trobar herba a casa del tipus, van trobar un telèfon mòbil que sonava "cada 90 segons". “Estava fent entregues com si fos un repartidor de pizza” recorden els policies a la crònica del succés publicada al diari Washington City Paper, on explicaven com, el número de 'Mindy's Muffins' s'havia transmès pel boca a boca i demanar era molt simple: trucaves al telèfon, deies "necessito alguns muffins" i passat un temps un paio apareixia a casa teva i et venia un paquet del voltant de dos grams i mig d'herba cadascun.

Els paquets tenien el seu propi packaging i estava ple de logos agradables que deien Mindy's Muffins, però això no és tot: "També estaven etiquetats amb informació detallada sobre l'origen de la marihuana". Costaven al voltant de 50 dòlars cadascun.

Després de descobrir el tele-muffins de Mindy, els agents van decidir començar a contestar el telèfon, executant el que després van anomenar als documents judicials “una compra de drogues inversa encoberta”. Però en lloc de la marihuana que normalment omplia els paquetets de “Mindy's Muffins”, la picada de la policia portava altres coses menys saboroses, en concret, segons una font policial, una combinació d'orenga i coriandre sec.

L'esquadró antivici va començar a prendre comandes i fer entregues a residències i punts de trobada a la ciutat, i finalment va arrestar unes 20 persones. Els detinguts eren demogràficament molt diversos, des de professionals liberals fins a universitaris imberbes, passant per mestresses de casa i fins i tot un treballador de l'ajuntament. L'únic problema per a la policia va ser que l'orenga no és il·legal, i per això al jutge no li va fer gaire gràcia i més tard els 20 casos van ser desestimats pels fiscals. Un exfiscal de Washington va dir llavors que, en general, quan es tracta de casos de marihuana, les autoritats no estaven interessades a perseguir els "usuaris finals". Si aquest va ser el cas, ningú no va semblar haver-ho dit a la policia, que va gastar una gran quantitat de recursos en la seva 'Operación Orenga 2' per a res.

Per cert, l'herba falsa estava en paquets opacs, i per això els clients no van tenir l'oportunitat d'olorar l'artifici abans que els policies els envoltessin. Moralina d'aquesta història: si l'herba que estàs comprant fa més olor de salsa de pizza que d'un concert de Cypress Hill, és possible que tinguis alguns problemes amb la policia.

-----

Referències:

• Pot Scam. Linda Wheeler. 1981. The Washington Post.
• Busted D.C. Pot Delivery Service Was Called Mindy’s Muffins. Rend Smith. 2010. Washington City Paper.