Presentació del Dab

Què és el Dab?

El Dab o Dabbing es refereix al consum de concentrats de marihuana mitjançant una pipa d'aigua anomenada Bubbler, rig o bong. Per dabbejar, n'hi ha prou amb escalfar una peça de titani, vidre, quars o de ceràmica connectada a la pipa, i anomenada nail, i dipositar la mostra de concentrat per començar a vaporitzar. La paraula dabbing prové de la petita gota ( "dab") d'extracció de marihuana a utilitzar.

La xifra 710, a dia d'avui és fàcil associar-la amb la comunitat del DAB..., girant aquest número obtindrem la paraula OIL (oli). Es tracta d'una cultura en expansió i en perpètua evolució, amb noves tècniques d'extracció i nous materials que surten al mercat regularment.

Història del DAB

La història del consum de concentrats de marihuana en forma d'oli es remunta a uns segles enrere, com també ho havia fet molt abans en el seu moment el consum de cànnabis en format de cabdells secs.

Amb l'evolució de la química, també es desenvolupen i apareixen noves tècniques d'extraccions fetes amb; etanol, isopropanol, gas butà o també amb CO2. Les extraccions d'oli de cànnabis realitzades al principi del desenvolupament del Dab, és a dir a inicis del segle XIX, contenien molts contaminants o traces de solvents, però des de fa ja uns anys enrere, van entrar en escena les noves tècniques d'extracció i sobretot les de purificació. Aquesta evolució va permetre el consum d'aquests concentrats de forma més sana i amb més qualitat, engendrant una subcultura dins de l'escena cannàbica internacional; el món del Dabbing.

El veritable origen del Dabbing prové de l'època d'anys 60/70, quan alguns consumidors d'oli de cànnabis utilitzaven el mètode del ganivet calent (spotting, hot knives, etc.). Es tracta d'escalfar dos ganivets i posar una mostra d'oli o d'haixix entre els dos ganivets i aspirar el vapor/fum amb una canya o una ampolla. La primera pipa d'aigua especialment realitzada per al Dab va ser creada a principis del 2006 per dos germans, Hashmasta Kut i GGirl. Anys després, el Dab va comptar ràpidament amb molts seguidors als Estats Units, arribant posteriorment a Europa i a la resta del món.

A dia d'avui al continent americà trobem diferents esdeveniments com les copes Cannàbiques especialitzades en la realització i consum d'aquest tipus de concentrat com ara: The 710 Cup, The Secret Cup. També està arribant la moda a Europa com per exemple amb les copes Dab-a-Doo, i que estan triomfant en ambdós continents.

Per a què dabbejar?

Consumir concentrats de marihuana usant el Dab és una de les formes més eficients d'absorbir els cannabinoides de la planta de cànnabis, però també una de les més sanes, si tot el procés s'ha realitzat correctament.

A Europa encara hi ha molta gent que barreja tabac amb la marihuana. Algunes persones que volen deixar de consumir tabac es queixen d'una manca d'efecte en la vaporització de marihuana. Amb el Dabbing es produeix un vapor més espès i molt més present en boca, però també a la gola ( "hit") i en els pulmons.

L'efecte que se sent durant la inhalació del vapor d'oli de marihuana o BHO no és comparable amb la de vaporització de flors seques, és molt més potent i amb un efecte psicoactiu immediat. El consum de concentrats, ja sigui en forma de Dab o usant un vaporitzador clàssic pot ser una gran ajuda en el llarg i difícil procés de deixar el tabac i la combustió.

Això el converteix en una eina eficient per a l'ús recreatiu però també per a un ús terapèutic de la marihuana. Cal destacar que segons la genètica usada, pot ser una bona ajuda per lluitar contra la depressió o la manca de gana. Tot i que aquest tipus d'extraccions és usada per diversos pacients medicinals a tot el món, cal dir que les eventuals traces de solvents que es poden trobar en aquestes extraccions no són compatibles amb l'ús medicinal de la marihuana.

També podem afegir altres avantatges específiques al consum de concentrats en forma de Dab:

• La facilitat d'ús, la rapidesa i l'eficiència del Dab, amb un efecte "rush" immediat (estimulació mental acompanyada per un torrent de paraules), molt apreciat pels consumidors amb una tolerància elevada.
• El mètode de consum és més sa. Gràcies al Dab s'evita la combustió del paper, també del tabac si s'utilitza amb el cànnabis, però també evitem cremar les fibres de la planta (que és del 80 al 90% de la collita!), per consumir únicament els principis actius i els terpens aromàtics, la part interessant de la planta.
• No es produeix cap residu amb el Dab. Evitarem les males olors dels cendrers o l'olor del fum del tabac a l'habitació on es consumeix.
• Per l'alta concentració en cannabinoides (el nivell de THC del BHO varia d'entre un 50 i 95%), és molt menys voluminós per transportar una mica de BHO que la mateixa quantitat en herba seca. L'oli de marihuana es pot guardar més fàcilment, convertint-lo en una opció ideal per a viatjar. El rendiment de l'extracció BHO varia al voltant del 10%, cal saber que 1 gram d'oli de marihuana és equivalent a 10 grams d'herba seca. Es poden guardar fàcilment alguns grams d'oli en capsetes de silicona...
• Si es consumeix cànnabis amb un bong, sens dubte ja coneixeu les males olors característiques de l'aigua després d'alguns usos. Aquest no és el cas amb el DAB, fins i tot si l'aigua s'embruta després d'una llarga sessió d'ús, mai arribarà a fer aquesta olor tan desagradable.Fàcil de mantenir, n'hi ha prou utilitzant una mica d'alcohol per a una neteja efectiva. L'oli atrapat sobre la superfície interna de la pipa es treu molt més fàcilment que les restes de combustió amb flors seques.

Precaucions en el consum del Dab:

La gran concentració de cannabinoides en aquest tipus d'extraccions fa que els consumidors més assidus del Dab hagin d'aprendre a controlar el consum per no augmentar la tolerància al cànnabis. No obstant això, per rebaixar la resistència als cannabinoides tan sols n'hi ha prou amb no dabbejar durant uns dies, l'abstinència val la pena.

En una sessió Dabbing, hem de tenir molta cura de no cremar-nos, ja sigui amb la torxa, el clau, la cúpula, o amb qualsevol altre component.

Material necessari per al Dabbing

El material bàsic del Dab consisteix en un bubler o bong. Es poden trobar de diferents formes, de qualsevol mida i sobretot per a tots els pressupostos, des de pocs euros a altres de milers d'euros. És interessant seleccionar una pipa d'aigua de mida reduïda, anomenada Rig, per concentrar el vapor. Les pipes amb mides més importants s'han d'usar per consumir majors de quantitats d'oli en una sola presa. Com més llarg sigui el camí recorregut per l'oli, més vapor es condensarà als laterals, usant una pipa petita es limiten les pèrdues d'oli i s'optimitza el consum.

Alguns models de bubblers són tan senzills com eficients, mentre altres pipes d'aigua són molt més complexes, compostes per diferents sistemes de refrigeració així com de filtració del fum, com els Recyclers i altres percoladors (swiss perc, matrix perc, honeycomb, gridded doughnut...). Per dabejar s'aconsella utilitzar un sistema de filtració no massa complex per gaudir de les millors qualitats aromàtiques de l'extracció.

Una altra de les peces imprescindibles per al Dabbing és el nail (clau). Avui en dia es pot trobar nails de vidre, titani, quars o de ceràmica. Cada material té els seus avantatges i els seus inconvenients. Per utilitzar aquest nail, abans ha de ser escalfat amb un bufador per poder usar-lo.

Hi ha diferents formes de nails. Alguns necessiten l'ús d'una cúpula, la qual s'ha de col·locar a aquesta petita peça de vidre abans de dipositar la mostra en el nail, per concentrar el vapor. Altres tipus de nail, anomenats Domeless (sense cúpula), s'utilitzen sense cap altre accessori. Els diàmetres de nail més comuns són de 10, 14 i 18mm.

A continuació els diferents materials utilitzats per al nail:

• De vidre (borosilicat): Es tracta del material base, el més econòmic, la majoria dels bubblers es venen amb un nail de vidre. La fragilitat pot dissuadir els més maldestres, sobretot quan està calent. La temperatura es pot determinar visualment amb facilitat.
• De quars: Es tracta també d'un material fràgil, però ofereix una major experiència al nivell de les aromes i sabors, i a més conserva més temps la calor en comparació amb el vidre. És bastant fàcil determinar visualment la temperatura dels nails de quars.
• De titani: El més comú, i és irrompible. Això fa que sigui un excel·lent company en festes amb amics. S'escalfa ràpidament i conserva relativament bé la calor. És fàcil determinar la temperatura del nail de titani. Cal preparar aquest tipus de nail abans del seu primer ús realitzant una neteja prèvia anomenada seazoning. Aquest procés és relativament senzill, es tracta senzillament d'escalfar el nail i refredar aquest nail amb aigua a temperatura ambient, repetint aquest procés 2 o 3 vegades, assegurant-nos de treure tots els contaminants (greixos, lubrificants,...) que podria tenir el nail.
• De ceràmica: No és fàcil determinar la temperatura del nail de ceràmica, ja que aquest gairebé no canvia amb la calor. També és molt fràgil, cal evitar escalfar-lo en un punt fix, de manera que sempre és millor fer rotacions, repartint la calor equitativament per tot el nail. La qualitat aromàtica és molt semblant a la del quars. El nail s'escalfa bastant ràpid i conserva la temperatura durant molt de temps, fins i tot més que amb el titani. Per netejar el nail després de cada ús és suficient amb escalfar una altra vegada la peça de ceràmica fent que totes les restes es volatilitzin.

També podem equipar-nos amb un e-nail, també anomenat clau elèctric. Igual que amb un vaporitzador d'herbes clàssic, es selecciona una temperatura específica per vaporitzar la mostra. L'e-nail es connecta a un temporitzador el qual es connecta directament a la corrent. Es tracta clarament del futur de dabbing.

El Dabber també és un accessori molt útil durant el consum del dab. Aquesta eina serveix per manipular els concentrats abans i durant la vaporització. Efectivament el resultat de les diferents extraccions pot ser més o menys enganxós i difícil de manipular, així doncs s'ha d'utilitzar aquesta eina anomenada dabber, en general feta en titani, però es pot trobar també en acer quirúrgic, vidre o ceràmica. Els dabbers estan disponibles en formes i puntes diferents, alguns en forma d'espàtula o de bec, altres tindran la forma de culleretes o de pinces.

La gran majoria d'aquests estris procedeixen, i en un inici, del món de la medicina i en particular del món dels dentistes. Per manipular extraccions enganxoses o shatter s'aconsella utilitzar una punta senzilla. Per a extraccions de tipus wax, amb una consistència més en polvosa, l'ideal és utilitzar un dabber en forma de cullera o d'espàtula.

Com dabejar ?

S'ha d'utilitzar un bufador potent per escalfar el nail. Pot trigar uns segons o una mica més en funció de la potència del bufador, material i del gruix del nail.

La temperatura ideal per dabejar se situa la majoria del temps al voltant de 350ºC. Com que el metall es torna roent arribats als 500ºC aproximadament, el mètode més comú consisteix a escalfar el nail fins a aquest punt i esperar uns segons, fins que es difumina o desapareix el color vermell, abans de començar a consumir.

Si es tracta d'un nail amb cúpula aquesta s'ha de col·locar en últim lloc, al voltant del nail per recuperar el vapor, i si s'utilitza un nail domeless podrem dipositar l'oli directament a sobre. L'oli es transforma en vapor instantàniament i tan sols cal aspirar per la boca de la pipa d'aigua. Si es fa servir un e-nail, es regular la intensitat per tenir la temperatura desitjada i tan sols cal esperar que l'aparell s'escalfi, i ja es pot dabbejar la mostra.

Un dels avantatges d'aquest aparell és que no cal escalfar l'e-nail entre cada ús, el que el converteix en un gran aliat per a aquelles llargues nits en què es realitzen grans degustacions entre amics, o per a interminables sessions de dabbing. El nail electrònic permet dabbejar sempre amb la temperatura adequada, sense sobrepassar-la, per conservar la millor qualitat gustativa possible.

Des de fa poc, hi ha una nova tendència, el dab a baixa temperatura. Aquesta tècnica permet conservar perfectament les qualitats organolèptiques i en cosecuencia dels terpens de la nostra mostra. Cal escalfar el nail i esperar que aquest es refredi més del normal. Si es fa servir un nail clàssic és suficient amb posar el polze en l'obertura de la cúpula, però amb cura de no cremar-se. En el cas d'usar un nail domeless, s'ha d'utilitzar un carb per substituir la cúpula, és a dir una forma de cúpula que fa de tapa.

Què podem dabejar?

Shatter, wax, moonrock, earwax, honeycomb, honey oil, amber glass, dry oil, rock budder, amber... són diferents formes d'anomenar-les, però són totes les formes d'extraccions de marihuana amb butà, també anomenades Butan Honey Oil o BHO.

Malgrat el que es pot escoltar a vegades, la qualitat i la puresa d'una extracció no es pot determinar únicament pel color de l'oli (aquest depèn en part de la frescor de la marihuana usada la qual a més vella = més fosca serà l'extracció destacant que les fulles de la manicura donen també un resultat més fosc que els cabdells). Per assegurar que la major part del butà ha estat ben purgat podem posar una petita quantitat a la punta del nostre dabber i escalfar-la, si es liqua i es fon amb normalitat vol dir que la purga va ser processada correctament. Si espurneja, o produeix bombolles o espurnes, vol dir que té butà.

Podem reagrupar tots aquests tipus d'olis en tres categories: Els Shatters, les Wax i els Hash Oil.

• Shatter: Es tracta d'una extracció durant la qual una gran part dels greixos, lípids i altres ceres es van retirar de l'extracció. Es tracta del resultat més pur i amb la textura més dura. A vegades es perden alguns terpens durant l'operació de purificació. El shatter és translúcid com l'ambre i trencadís com el vidre, a temperatura ambiental. Es fa necessari el kit de purgat al buit per aconseguir aquest resultat. És l'extracció més potent.
• Budder o Wax: La potència pot ser lleugerament inferior a la de l'shatter, però els terpens es conserven millor, els quals procuren unes qualitats organolèptiques superiors. Els resultats són més o menys sòlids i més o menys enganxosos, a més de presentar colors que varien del groc clar al taronja viu. Les textures poden variar d'una varietat a una altra, també hi ha altres factors que cal tenir en compte, però el wax es caracteritza principalment per la seva opacitat així com la seva textura sent més o menys dur, en contraposició a les caracterísitcas cristal·lines i fràgils del shatter. Segons l'aspecte del resultat obtingut, aquestes extraccions poden prendre el nom de crumble, budder, earwax, moonrock,...
• Hash Oil o Swap: L'aspecte pot ser translúcid i el seu el color més o menys fosc, però aquest tipus d'oli de marihuana conserva una textura enganxosa com la mel, al contrari del shatter que es pot trencar. Comunament s'anomena oli. Es tracta de la forma més bruta d'extracció i la menys refinada, la qual serveix en general de base per a la fabricació del shatter o del wax.

Algunes varietats, com la marihuana Blue Dream o la Granddaddy Purple, formen sistemàticament budder, és a dir que les ceres contingudes en l'extracció es precipiten i s'aglomeren automàticament.

La potència dels concentrats és idèntica ja sigui en forma de wax, shatter o soap, es tracta senzillament d'una diferència de textura: l'agitació física, la temperatura o la humitat poden transformar un oli translúcid (shatter o soap) en oli opac ( wax, budder...).

Quan l'oli està en la seva forma translúcida, els cannabinoides, els terpens i altres components es barregen en una sola fase homogènia, el que permet deixar passar la llum. Però aquesta forma és lleugerament inestable i té la tendència de transformar-se en budder amb el pas del temps. Les molècules d'THCA es cristal·litzen i es precipiten de la resta de l'oli. El resultat té diverses fases i no deixa passar la llum refractada quan aquesta passa entre dues fases que no són de la mateixa intensitat.

Aquest procés de nucleació s'accelera a causa de les molècules d'aigua presents en l'extracció, o també quan aquesta s'agita (Whipping...), per exemple passant amb força un dabber al fons del pyrex, com si es batés un ou. L'ús d'una bomba de buit, facilita també aquesta transformació del shatter al budder.

Si la transformació del shatter a budder es fa després d'un llarg procés, el qual és segurament causat per l'agitació de les traces de solvent provant d'escapar-se o també per l'evaporació dels terpens. La conservació en nevera és llavors ideal per a les vostres extraccions de marihuana, però compte de no introduir humitat, ja que sinó la seva degradació és massa ràpida.

Als Estats-Units, les extraccions fetes amb C02 cada vegada es consumeixen més. Permeten extreure cannabinoides sense usar solvent. Per tant cal fer servir un material molt costós, per la qual cosa creiem que pocs tindran accés llevat que siguin els professionals del sector.

També és possible dabbejar haixix Ice-O-LATOR o DrySift en el cas de realitzar una extracció d'extrema qualitat la qual no conté cap residu vegetal (Full melt hash).

Darrerament una nova tècnica d'extracció està donant molt que parlar, el Hash Rosin Tech el qual permet recuperar senzillament un concentrat de cannabinoides sense solvent, i que es pot dabejar immediatament després del procés d'extracció.

Abans d'acabar hem de comentar que és realment una llàstima veure que la majoria dels mitjans de comunicació entren en el joc dels prohibicionistes i de la satanització. No es prenen la molèstia ni el temps temps per informar-se realment sobre el dabbing i els seus aventatges. Prefereixen, com moltes vegades passa en aquest sector, i també en molts altres, espantar a la població amb grans titulars ensacionalistas, comparant les extraccions de cànnabis amb el crac o amb altres drogues dures.

El dabbing, també crea debat dins de la comunitat cannàbica, alguns consumidors no entenen que la combustió de la marihuana en la seva forma bruta és una de les formes de consumir menys eficients i més nocives, cremant i absorbint totes les fibres que componen la majoria del pes d'una planta. De fet sembla útil recordar que el consum de marihuana en forma de cigar és la conseqüència de la prohibició, sent la forma de consum més ràpida i la més accessible. Abans de la seva prohibició, la marihuana es consumia sempre en forma d'extraccions (tintures...), fins i tot l'haixix es consumia per via oral, tal com sabem del famós club dels Haixixins.

Glossari del Dab :

El món del dabbing inclou una certa quantitat de paraules resultants de la cultura nord americana, que no tenen de moment equivalències en castellà. Aquí tens un mini diccionari per no perdre't dins el món del dabbing:

• Bubbler o Rig: Petita pipa de vidre amb almenys un espai amb aigua per refredar el fum o el vapor.
• Carb: Petita tapa en forma de cúpula que s'utilitza durant una sessió de dabbing a baixes temperatures usant un nail domeless.
• Dabber: Peça en acer inoxidable, de titani o de vidre que serveix per manipular la mostra d'extraccions de cànnabis. S'utilitza per posar la mostra en el nail calent.
• Nail: Clau de vidre, quars, titani o ceràmica que s'escalfa per consumir la nostra mostra d'oli de cànnabis.
• Cúpula: Campana de vidre, ceràmica, titani o quars que permet concentrar el vapor amb la utilització d'un nail.
• Nail Domeless: Peça de titani, quars, o ceràmica que no necessita cúpula. Un o diversos forats permeten deixar el vapor entrar directament en el Bubbler.
• E-nail: Sistema de nail electrònic que permet regular amb precisió la temperatura per poder gaudir d'un consum òptim i continu.
• Seazoning: Abans d'utilitzar un nou nail de titani, cal efectuar una manipulació per netejar la seva superfície. Hi ha diferents formes per a procedir. Una d'elles consisteix a escalfar la peça, submergir-la en aigua a temperatura ambiental, i repetir l'operació 2 o 3 vegades per treure les traces de possibles impureses que podrien quedar al nail de titani.