Germinar llavors de marihuana per a cultius hidropònics i aeropònics

La germinació de llavors de marihuana per a cultiu hidropònic i aeropònic té algunes particularitats que cal tenir en compte. El més important serà dur a terme la germinació en algun substrat inert, preferentment en daus de llana de roca o algun material similar que no pugui desprendre residus.

Hem de tenir en compte que quan volem realitzar un cultiu en hidro/aero a partir de llavors és totalment desaconsellable la seva germinació a terra, jiffys, coco... ja que omplirem de “brutícia” el sistema, degut a això podrem obturar també goters i segurament apareixeran més problemes. Per això, el més net i recomanable és germinar o trasplantar les nostres llavors o esqueixos directament a un sistema hidro o començar amb elles en llana de roca.

Mai han de germinar-se a terra, ja que la matèria orgànica en estar en contacte directe i continu amb la humitat provocaria malalties d'origen criptogàmic com ara la botrytis, que és el podriment de l'arrel i de la base de la tija de les petites plàntules de marihuana.

Procés de germinació de la marihuana

Al contrari de la creença popular, els sistemes hidropònics no són gens complicats de fer servir, per la qual cosa qualsevol persona que vulgui iniciar-se no tindrà gaire més problemes que amb el mètode "tradicional". Els sistemes hidropònics com Wilma compten amb força avantatges com: major neteja a l'àrea del cultiu, no patir de lumbàlgia perquè ja no caldrà transportar sacs de substrat i la rapidesa de desenvolupament de les plantes, creixent en menys temps i de vegades fins i tot finalitzant la seva floració fins a 10 dies abans.

Quan ens disposem a germinar llavors de marihuana per autoconsum, la nostra experiència ens diu que la millor manera de fer-ho és dins d'un plat o tupper entre tovallons de paper humits (mai entollats) a una temperatura de 21 a 23 º, així les llavors tenen els seus paràmetres per a la germinació controlats (humitat adequada i temperatura ideal). En aproximadament 48 hores les llavors mostraran la seva arrel, que un cop arribi als 0,5-1 cm podrem passar al següent pas: el trasplantament.

Recordem que plantes o esqueixos en la seva fase inicial en un sistema hidro sempre les podrem trasplantar a terra, però mai no és recomanable fer-ho al revés; es desaconsella passar de terra a hidro per la gran quantitat de residus que podrien obturar els goters.

La llana de roca és un substrat perfecte per trasplantar les nostres llavors ja germinades o per l'arrelament d'esqueixos que després posarem amb el nostre sistema hidro, sent una base molt neta que no deixarà "residus orgànics" al sistema hidropònic. Això sí, sempre es recomana ajustar el pH i EC de la llana de roca; només cal submergir la llana de roca (tacs o safates) en una solució nutritiva amb una EC de 0,3-0,5 i un pH de 5.5-5.8.

Per realitzar el trasplantament un cop ha germinat la llavor, introduirem l'arrel de la plàntula deixant el caputxó (llavor) a l'exterior del substrat (en aquest cas llana de roca) i seguirem mantenint les condicions de temperatura en 21-23ºC i la humitat alta, sobre el 75%. Sempre serà més fàcil aconseguir una humitat elevada amb l'ús d'un minihivernacle (molt recomanable) que ja ve integrat en alguns sistemes hidro per a propagació o esqueixat. La majoria de cultivadors iniciats en aquest punt solen trobar-se amb dos "problemes" (tant a terra com a hidro):

• La llavor no obre el caputxó una vegada trasplantada o no aconsegueix desprendre's de la closca
• Les plantes s'espiguen

En la majoria d'ocasions, la llavor no aconsegueix obrir-se per desconeixement o per manca d'experiència quan no fem servir un minihivernacle; amb el mini-hivernacle solucionem el problema de la baixa humitat, el principal motiu pel qual la llavor no obre la seva caputxó mostrant els seus cotilèdons. Amb un 75% d'humitat s'aconsegueix hidratar i estovar el caputxó facilitant en qüestió d'hores que s'obri la llavor.

D'altra banda, l'espigament de les plàntules es produeix per la manca d'intensitat lumínica; bàsicament, les plantes s'estiren buscant la llum. Aportant més quantitat de llum se soluciona el problema i creixeran sense espigar-se.

Un cop tenim les nostres llavors amb els seus cotiledons ja crescudes en llana de roca podrem trasplantar-les al nostre sistema hidro, com per exemple un sistema Wilma (disponibles diferents models a la web d'Alchimia), que proporciona excel·lents resultats i és perfecte per optimitzar un armari de cultiu amb molt menys treball per al cultivador, o també sistemes del tipus WaterFarm o AquaFarm.

Si disposem de plantes mare i volem començar el nostre cultiu hidropònic a partir d'esqueixos, la millor opció és arrelar-los amb llana de roca en un mini-hivernacle. Per a una rapidesa màxima en el procés, recomanem fer servir sistemes de propagació com HydroCloner 27, Nutriculture Propergator o HydroCloner 72. Un cop mostrin arrel ja podrem instal·lar-los al nostre sistema hidro i començar l'etapa de creixement.

Feliços cultius!