La teoria del mico drogat: evolució i psilocibina
Llista de continguts
Els bolets màgics han jugat un paper en el desenvolupament espiritual, cultural i cognitiu de les societats humanes durant segles. Però, fins a quin punt poden haver influenciat l'evolució dels nostres processos cognitius i la manera de relacionar-nos amb la realitat? Aquests bolets contenen psilocibina, un compost psicodèlic que pot alterar significativament la percepció, consciència i experiència sensorial. Bé, doncs algunes teories, com la del “mico drogat”, proposen que el consum d'aquests bolets podria haver contribuït al desenvolupament de la consciència humana, la creativitat i el pensament abstracte fa desenes de milers d'anys.
D'aquesta manera, la psilocibina no només ha estat valorada pel seu potencial terapèutic actualment, sinó que també es planteja com una possible influència clau en l'evolució humana, especialment a nivell cerebral i cognitiu. Avui et presentarem aquesta interessant teoria, veurem els seus punts a favor i en contra i coneixerem més sobre aquesta tesi i el que opinen els científics. Ens acompanyes?
Els nostres ancestres homínids i la psilocibina
Fa un temps et vam presentar al nostre blog a una interessant figura dins del món dels bolets màgics, un home polifacètic que va destacar per les seves aportacions en àrees tan dispars com la botànica o la filosofia. Sí, parlem de Terence Mckenna, un personatge molt conegut també en l'àmbit de la psiconàutica i les experiències amb diferents tipus de drogues que modifiquen l'estat de consciència de l'individu. Bé, doncs va ser precisament el bo d'en Terence, a partir de les investigacions de Roland L. Fischer durant els anys 60 i 70, qui va llançar la idea de "la teoria del mico drogat" (Stoned Ape Theory) i de com els nostres ancestres homínids podrien haver evolucionat influenciats per la ingesta d'aquest tipus de substàncies. I, com veuràs, no parlem de l'ús de bolets màgics per a cerimònies o rituals com seria el cas de Maria Sabina, sinó d'una ingesta “accidental” –molt anterior en el temps a aquests rituals– durant el procés de recol·lecta de nous aliments.
Fa centenars de milers d'anys, els nostres avantpassats homínids habitaven àrees tropicals i sabanes on els bolets màgics eren abundants. Segons teories com la de McKenna, no resultaria estrany pensar que els homínids podrien haver consumit psilocibina accidentalment en la cerca per noves fonts d'aliment. Aquest consum freqüent podria haver donat lloc a alteracions en la seva percepció de l'entorn i haver millorat la seva capacitat per resoldre problemes i comunicar-se. La psilocibina podria haver facilitat una consciència més gran de l'entorn, impulsant l'evolució dels primers comportaments socials i culturals, com l'ús del llenguatge i el desenvolupament de la creativitat. Però això és possible? Tan gran pot ser la influència d'una substància com la psilocibina? Intentem resoldre aquestes qüestions.
Terence Mckenna, un polímat amant dels bolets
Terence Mckenna és una figura difícil de descriure; escriptor, filòsof, historiador, etnobotànic, psiconauta... Avui volem presentar-te aquesta icònica personalitat del moviment psicodèlic, sens dubte un dels millors advocats de l'ús de substàncies enteògenes del segle passat.
Què passa al cervell en prendre psilocibina?
Sabem que la psilocibina interactua principalment amb els receptors de serotonina al cervell, cosa que provoca una alteració en la manera com es percep la realitat. Aquest compost psicodèlic augmenta la connectivitat entre àrees del cervell que normalment no estan interconnectades, cosa que condueix a experiències sensorials i emocionals més intenses. Els estudis mostren que sota la seva influència, l'activitat cerebral s'organitza de manera més integrada i menys fragmentada, cosa que pot augmentar la creativitat, el pensament lateral i les capacitats introspectives.
Aquesta expansió cognitiva temporal podria haver permès als nostres ancestres desenvolupar noves habilitats cognitives i formes de pensament, que s'haurien anat transmetent de generació en generació fins a formar part integral de les eines que tenien per relacionar-se amb la realitat i fer diversos processos cognitius. Però, de quina manera ho faria? Com poden influir aquestes substàncies en el desenvolupament del cervell?
El consum de psilocibina va poder modificar l'evolució del nostre cervell?
La teoria de la revolució cognitiva sosté que el salt evolutiu entre Homo erectus i Homo sapiens va estar marcat per una millora dràstica en les capacitats cognitives dels nostres avantpassats. Fa uns 70.000 anys, Homo sapiens va començar a desenvolupar habilitats com el pensament abstracte, el llenguatge complex i la cooperació en grans grups, fet que va permetre el desenvolupament d'eines més sofisticades, l'art i l'expansió cap a noves àrees geogràfiques. Aquest avenç cognitiu va ser clau en la diferenciació de la nostra espècie i en la creació de cultures avançades, i és precisament allò que la nostra teoria d'avui relaciona directament amb la ingesta de substàncies psicoactives com la psilocibina o el DMT.
I és que, si ens fixem en la fisiologia humana, veiem com el cervell humà ha evolucionat molt ràpidament en comparació amb altres espècies. La teoria del "mico drogat" suggereix que la psilocibina podria haver tingut un paper en aquest ràpid avenç en fomentar noves connexions neuronals i millorar habilitats cognitives com el llenguatge i la cooperació social. L'augment de la neuroplasticitat provocat per la psilocibina podria haver ajudat els nostres avantpassats a adaptar-se millor al seu entorn, afavorint la supervivència d'aquells amb capacitats cognitives superiors.
Tot i que aquesta teoria continua sent especulativa, planteja una fascinant hipòtesi sobre com les substàncies psicodèliques podrien haver impulsat aspectes clau del desenvolupament cognitiu humà. Al capdavall, sabem que aquestes substàncies tenen el potencial per a això, i resulta estrany pensar que els nostres ancestres simplement les ignoressin i no coneguessin els seus efectes i propietats.
La teoria del mico drogat: fantasia o realitat?
La teoria del "mico drogat", com sabem proposada per Terence Mckenna el 1992 al seu llibre "Menjar dels Déus" (Food of the Gods), suggereix que el consum de psilocibina per part dels homínids va ser un factor determinant en el desenvolupament del cervell humà. No obstant, segons McKenna, no només els bolets psicodèlics haurien estimulat àrees clau del cervell relacionades amb la percepció, la creativitat i el llenguatge, cosa que hauria accelerat el desenvolupament de la consciència humana, sinó que també ho haurien fet altres substàncies com el DMT o dimetiltriptamina, continguda per exemple a l'ayahuasca.
Això no obstant, i malgrat oferir una perspectiva tan interessant com provocadora sobre la relació entre les substàncies psicodèliques i l'evolució de la ment humana, aquesta teoria no ha estat àmpliament acceptada per la comunitat científica, i és objecte de diverses crítiques:
Manca d'evidència arqueològica directa
Encara que el consum de substàncies psicodèliques entre antics homínids podria haver estat possible, no hi ha evidència arqueològica o biològica que recolzi directament la idea que aquests individus consumissin psilocibina regularment o que aquest consum tingués un impacte significatiu en el seu desenvolupament cognitiu. La teoria de McKenna és principalment especulativa i es basa en correlacions històriques sense proves físiques que la recolzin. A diferència d'altres fites evolutives (com l'ús d'eines), no s'ha trobat un registre fòssil que suggereixi un lligam clar entre els fongs al·lucinògens i el cervell humà en desenvolupament.
Simplificació del procés evolutiu
L'evolució humana, particularment el desenvolupament del cervell, és un procés increïblement complex que involucra una multitud de factors, des de la genètica fins als canvis ambientals i socials. Atribuir el creixement cerebral o les capacitats cognitives avançades a un sol factor (el consum de psilocibina) es considera una simplificació excessiva. Els crítics argumenten que altres elements, com l'ús d'eines, el control del foc, el llenguatge i la cooperació social, probablement van jugar un paper molt més important i comprovat en l'evolució dels nostres avantpassats.
Diversitat de substàncies psicoactives
Una altra crítica clau és que la teoria se centra gairebé exclusivament en la psilocibina, mentre que al llarg de la història humana hi ha hagut exposició a una diversitat de plantes i substàncies amb propietats psicoactives. No hi ha cap raó científica per pensar que només la psilocibina va tenir un efecte profund en l'evolució humana mentre que altres substàncies no ho van fer. Aquesta exclusivitat sembla arbitrària i no té fonament en estudis d'antropologia.
Causalitat inversa
Alguns antropòlegs suggereixen que si bé és possible que el consum de substàncies psicodèliques com la psilocibina hagi influït en el comportament o les experiències dels nostres ancestres, això no implica necessàriament que hagin jugat un paper en el desenvolupament cognitiu. És a dir, és més probable que el consum de fongs fos una conseqüència de l'augment de la capacitat cognitiva i no pas la causa principal. Els nostres ancestres podrien haver estat prou curiosos i intel·ligents per experimentar amb el seu entorn, incloses substàncies al·lucinògenes, però això no implica que aquestes substàncies fossin responsables de la seva evolució cognitiva.
Limitacions biològiques
Tot i que la psilocibina produeix canvis en la percepció i el pensament, els efectes a llarg termini del seu consum no necessàriament condueixen a un creixement cerebral o una millora cognitiva sostinguda. Els crítics assenyalen que si bé el consum de psilocibina altera temporalment el processament cerebral, això no es tradueix en un augment de la mida del cervell ni en un avantatge evolutiu directe. No hi ha proves que les substàncies psicodèliques hagin produït canvis genètics en els homínids que les consumien, cosa que és essencial perquè es produeixi una evolució significativa.
En resum, la teoria del mico drogat es basa en suposicions interessants però no té suport científic ferm. És una hipòtesi provocativa que destaca les possibles interaccions entre les substàncies psicodèliques i el comportament humà, però està lluny de ser acceptada dins de la comunitat científica a causa de la manca d'evidència sòlida que la recolzi.
Referències:
- Food of the Gods, Terence Mckenna
- Shroom: A Cultural History of the Magic Mushroom, Andy Letcher
- The Stoned Ape Hypothesis, A Contemporary Reappraisal, Oscar Olsen
- Los hongos alucinógenos (Psilocybe, Hymenogastraceae) en el desarrollo evolutivo de la consciencia del hombre, Jehoshua Macedo-Bedoya, Fatima Calvo-Bellido
