Què són els Thai Sticks i Cannagars?
Llista de continguts
Durant la dècada del 1970 la comunitat Cannàbica Americana va conèixer un nou i revolucionari producte provinent de terres exòtiques: els Thai Sticks. En aquella època, i encara que a dia d'avui pugui semblar impossible, el Cànnabis era gairebé un tabú en la cultura Americana, i poquíssimes persones conreaven les seves pròpies plantes. En canvi, la major part del Cànnabis consumit provenia del mercat exterior, especialment de la zona de CentreAmèrica i del Carib, encara que també una gran proporció d'aquesta Marihuana tenia el seu origen a Àsia.
L'explicació és senzilla; en aquella època, molts hippies es van embarcar en una aventura - que va acabar coneixent-se com Hippie Hashish Trail - que els va portar de ruta per alguns dels majors productors de Cànnabis i Haixix del món, des del Marroc fins al sud-est asiàtic, visitant països com Egipte, Líban, Afganistan, Pakistan, Nepal, Índia, Vietnam, Cambodja o Tailàndia, entre d'altres.
Com no podia ser d'una altra manera, molt aviat existien xarxes de narcotràfic des de tots aquests països i amb els EUA com a destinació de la seva mercaderia, principalment creades per joves "turistes" americans amb un gran esperit emprenedor i molt poc interès pel que pogués passar en cas de ser atrapats.
Tailàndia no va ser una excepció. La seva potent herba o marihuana Sativa ja era coneguda i apreciada per molts americans pel seu intens efecte cerebral, i a la legió de turistes pelegrins del Hashish Trail s'hi van afegir una col·lecció de personatges de dubtosa reputació que s'havien quedat a la zona després del conflicte bèl·lic del Vietnam, ex-soldats que es coneixien al detall tot el golf de Tailàndia i que sabien molt bé com dur a terme operacions encobertes com, en definitiva, són les del narcotràfic. D'aquesta manera, milers i milers de quilos d'haixix i herba van ser transportats des d'Àsia cap als EUA durant aquesta dècada, tot i que un producte va sobresortir per sobre de tots a causa de la seva tremenda potència, i es va fer famós al país sencer: els Thai Sticks.
Què és un Thai Stick?
A grans trets, un Thai Stick és una espècie de "broqueta de marihuana", amb una fina canya de bambú d'uns 25-30cm de llarg (semblant a un escuradents xinès dels que s'utilitzen per menjar) recoberta de cabdells premsats de primera qualitat. Després de premsar l'herba perquè romangui enganxada a la canya que serveix de suport, de vegades es recobria amb fulles fresques de la planta, de la mateixa manera que s'emboliquen els purs, i altres vegades subjectes amb un fi cordill fet de fibres de Cànnabis.
Diuen les males llengües que els Thai Sticks venien impregnats en opi (un fet que neguen la majoria de fonts amb una certa credibilitat), altres expliquen que s'utilitzava oli de Cànnabis per a incrementar la seva potència... el que és segur pels testimonis de l'època, és que la seva potència era difícilment comparable amb qualsevol altre producte.
La gent que va provar els autèntics Thai Sticks diu que el seu efecte era terriblement intens, el que anomenen una fumada d'una sola calada. No obstant això, i com a dada curiosa que fa sospitar que potser de vegades si estaven recoberts amb alguna altra substància, molts d'aquests testimonis descriuen l'efecte com a molt físic, dels que et tomben al sofà a la primera calada, un fet que no deixa de resultar una mica estrany tenint en compte que la marihuana tailandesa era - i segueix sent - coneguda pel seu intens "high" cerebral i el seu potent efecte estimulant.
Sigui com sigui, cap fumeta americà de la dècada dels 70 desconeixia els famosos Thai Sticks, i no precisament per la seva peculiar forma de presentació. La qualitat dels cabdells era excel·lent, la millor herba thai de l'època, així que aviat es van poder trobar en qualsevol racó de país on es "trepitjava" amb Cànnabis. Si bé el preu era alt, la sensació era única i com passa moltes vegades, el producte en si va adquirir una aurèola de llegenda que el feia encara més temptador de cara al públic.
No obstant això, i al igual que va succeir en altres països productors com l'Afganistan, durant la segona meitat de la dècada dels 70 i en endavant la qualitat del producte es va desplomar, en part a causa de la seva elevada demanda, en part a conflictes territorials o bèl·lics. Els cabdells utilitzats per preparar Thai Sticks ja no eren els millors de la collita, el seu assecatge i manicurat era en moltes ocasions deficient, i la potència ja no tenia res a veure amb la dels primers anys, després del seu "descobriment" per part dels occidentals. A més, al acabar la guerra del Vietnam el flux d'americans tornant d'aquestes terres va baixar en gran mesura, el que també va repercutir en la seva gairebé desaparició del mercat.
Com es prepara un Thai Stick?
Poca cosa sabem de l'antiguitat de la tècnica de preparació dels Thai Sticks. Alguns teòrics del tema parlen de dècades, mentre uns altres afirmen que podrien provenir de segles enrere i a més tenint en compte el sistema de preparació, podria ser perfectament possible. De fet, l'únic que es necessita és una planta de Cànnabis, ja que pot fins i tot substituir-se la fina canya de bambú per una branca de la mateixa planta d'on es treuen les flors. Vegem amb detall com preparar-los:
Material necessari per a preparar Thai Sticks:
- Cabdells de la teva varietat preferida (és millor que no siguin molt compactes)
- Unes poques fulles fresques de Cànnabis
- Una fina tija de Cànnabis (es pot substituir per una fina canya de bambú)
- Oli de Cànnabis o aigua calenta amb sucre
- Cordill fi de cànem
- Paper per a extraccions
- El primer que farem és impregnar la tija de Cànnabis o de bambú amb oli de Cànnabis o amb aigua ensucrada. D'aquesta manera, serà molt més fàcil que els cabdells es quedin adherits a ell, ja que l'oli actuarà com una mena de cola o goma d'enganxar. No cal dir-ho, en cas d'utilitzar oli de Cànnabis tipus Rosin o BHO el resultat serà molt més potent! Com més esponjosos siguin els cabdells, millor s'enganxaran a la tija i millor quedarà el Thai Stick al final.
- A continuació anem enganxant els cabdells a la tija fins que només sobresurti poc més d'1 cm de tija per cada extrem. El següent pas serà lligar-ho tot bé amb el cordill de cànem. Comencem per un dels dos extrems i anem fixant els cabdells a la tija prement bé el cordill en espiral, de dalt a baix, de manera que els cabdells quedin coberts pel cordill. Serà important procurar que el perímetre del Thai Stick sigui el mateix en tota la seva longitud per facilitar el tir quan vulguem consumir-lo.
- Emboliquem tot amb paper per a extraccions (anomenat també paper de pergamí) i ho deixem reposar durant 1-2 dies a la nevera perquè adquireixi consistència.
- Passat el temps recomanat, treiem el paquet de la nevera, retirem el paper de pergamí i, amb precaució, també el cordill. És important fer-ho amb cura perquè cap cabdell es desprengui del pal durant l'operació.
- Ara ens toca tornar a embolicar el nostre Thai Stick, però aquesta vegada amb les fulles fresques de Cànnabis, que haurem netejat bé amb aigua anteriorment. Untem els cabdells amb oli o amb aigua ensucrada i, amb compte, emboliquem el Thai Stick amb el primer full. Un cop embolicat, tornem a untar i repetim l'operació fins haver fet servir 3 fulls fresques, sempre afegint la nostra "cola o goma d'enganxar" entre capa i capa de fulles.
- Tornem a embolicar-ho tot en paper per a extraccions i, un cop embolicat, l'escalfem durant uns segons en una paella o placa calentadora, que seria el més adequat. Aquest pa servirà perquè es fusionin els elements, fonent els olis i segellant el Thai Stick perquè el tir sigui perfecte. Això ens serveix perquè els elements es fusionin, fonent els olis i segellant el Thai Stick perquè el tir sigui perfecte.
- El següent pas serà el curat del Thai Stick, que pot fer-se de diverses maneres. Sigui la que sigui que triem, el primer que s'ha de fer després d'haver escalfat el Thai Stick serà retirar el paper de pergamí, tornar a embolicar-lo amb cordill i cobrir-lo de nou amb paper. A partir d'aquí, un mètode tradicional seria envasar en una bossa de plàstic i enterrar el Thai Sticks durant unes setmanes, o bé conservar el Thai Stick al buit durant uns dies. Tot i així, i per eliminar el risc de floridures i assegurar un curat uniforme<, el millor serà tornar a ficar-lo a la nevera durant 3-4 dies.
- Un cop curat, si és que heu decidit curar el Thai Stick (els més impacients se salten el pas 7), ja només queda retirar el cordill i la tija amb cura i gaudir del nostre fantàstic Thai Stick!
Cannagars, el ressorgiment d'un clàssic dels 70
Gràcies a una combinació de diversos factors, com la legalització de la Marihuana en diversos països o l'aparició de les xarxes socials, els Thai Sticks han viscut un espectacular ressorgiment en els últims anys, encara que avui dia en moltes ocasions se'ls coneix com Cannagar, un joc de paraules entre Cànnabis i Cigar (cigarret en anglès). Si bé la teoria és la mateixa (un cigar fet enterament de Cànnabis), actualment s'utilitzen diverses tècniques una mica diferents de les tradicionals, com ara l'ús d'extractes com el Rosin o el BHO (Butane Hash Oil o Butane Honey Oil).
Els Thai Sticks o Cannagars també es poden preparar amb uns motlles per a Cannagar que simplifiquen bastant el procés, ja que bàsicament es tracta d'omplir el motlle amb cabdells (en ocasions picats amb un grinder), premsar i desemmotllar el cigarret de Cannàbis, que queda amb una forma perfecta. A partir d'aquí es continua segons la manera tradicional, untant el cigarret amb oli i embolicat amb fulles fresques de Marihuana.
Per descomptat, en els països on el Cànnabis és legal poden adquirir aquests Cannagars sense problema, ja que són unes quantes les empreses que els comercialitzen; companyies com Leira, La Plume Rose, Golden Bear o Las Vegas Cannagars. Cadascuna ofereix diversos tipus de Cannagar, des de petits cigars de 3g fins a grans purs de 12g, passant per edicions especials embolicades amb paper de fumar d'or de 24K... Tot un luxe i no apte per a totes les butxaques!
Bons fums!
